El Santuari de Montgrony, amb les esglésies de la Mare de Déu de Montgrony i de Sant Pere, es troba situat a l'extrem occidental de la comarca del Ripollès, en ple domini del mitològic comte Arnau.
Envoltat de frondosos boscos, el Montgrony és un esplèndid espai per fer-hi excursions
Situació: Ripollès, Serra de Montgrony, Gombrèn
Accés: Des de Campdevànol, per la carretera GI-402 fins a l'entrada del poble de Gombrèn on hi ha l'aparcament i comença aquesta passejada.
Punt d'inici: Aparcament de Gombrèn.
Horari: 2:45 hores
Distància: uns 11 km
Pujada acumulada: 670 metres
Alçada màxima: 1535 metres
Punts d'interès: Església de la Mare de déu de Montgrony, Sant Pere de Montgrony, Avenc de l'Ou, refugi de Planelles.
Ruta: Gombrèn – Capella Sant Francesc – Santuari de Montgrony – Refugi de Planelles – Avenc de l'Ou – Coll del Mansillo – Santuari de Montgrony – Capella Sant Francesc – Gombrèn.
La ruta pas a pas
Deixo el cotxe en un aparcament que hi ha a l'entrada del poble de Gombrèn, al costat d'un pal indicador que ja m'assenyala la ruta que he de seguir.
Fot un dia força lleig amb núvols que tapen les puntes més altes de les muntanyes. Ja ho havien anunciat i la predicció s'ha acomplert fil per randa.
Fent cas del pal indicador travesso el poble de Gombrèn i vaig a buscar la riera de Barruell. Travesso la riera per sobre d'unes pedres col·locades estratègicament amb aquesta finalitat i començo a enfilar-me per un sender molt fresat i senyalitzat.
Seguint aquest camí que transcórrer per l'esquerra de la riera, arribo a uns prats d'herba alta i a la capella de Sant Francesc. Que com el seu nom indica és una petita capelleta dedicada a aquest Sant.
Passada la capella el sender segueix pujant i en un parell de marrades s'endinsa al bosc.
Arribo a una cruïlla de senders, el que marxa cap a l'esquerra va parar a una masia propera, jo però, segueixo pel sender principal.
Sempre seguint les senyals, que tot sovint són pintades a terra, vaig guanyant alçada i ja distingeixo perfectament tots els habitacles del santuari situat al cingle que tinc davant.
Quan ja sóc pocs metres per sota de l'aparcament del complex, els arbres s'aclareixen i arribo a un petit prat. Des d'aquí, en pocs minuts em planto a la porta que dona accés a l'hostal i les esglésies de Montgrony.
Travesso la portalada del complex cristià mentre rumio el per què últimament visito tantes esglésies, com si fos el més devot dels creients.
En tot cas, com que sóc home d'aquells que no sap fer dues coses a la vegada, deixo de rumiar i segueixo caminant, que és el que he vingut a fer avui.
Pujo per l'escala que s'enfila a l'esquerra de l'hostal i m'apropo a l'església de la Mare de déu de Montgrony completament incrustada a la roca del cingle.
Trec el nas dins la capella i en acabat segueixo pujant per les escales fins a la part alta del cingle on hi ha l'altra església del complex, la de Sant Pere.
Hi faig una volta de reconeixement i com que el temps sembla que s'aguanta decideixo fer una volta per aquí dalt.
Des de l'església de Sant Pere prenc la direcció oest, fins a creuar-me amb una barana feta de troncs que vaig seguint.
Arribo a un pal que indica l'inici del camí del Mal Pas, que va de dret a l'avenc de l'Ou.
El camí que està perfectament equipat amb baranes, queda mig penjat al buit mentre va resseguint el rocam.
Arribo al refugi lliure de Planelles situat al costat del torrent de Sant Ou, en un entorn bucòlic. Llàstima que les puntes més altes de la serra continuïn estant tapades pels núvols.
Seguint les senyals prenc un camí carreter que comença darrera el refugi, en direcció est.
Arribo a un pal indicador que assenyala la situació de l'avenc de l'Ou. Deixo el camí que seguia i em desvio provisionalment per un nou sender a mà dreta amb la intenció de visitar l'avenc.
La boca de l'avenc és completament impressionant i està protegida per una barana, cosa que permet apropar-s'hi força i mirar-se amb tranquil·litat aquest forat de 83 metres de fondària.
Diu la llegenda que és d'aquest forat d'on surt l'ànima del comte Arnau muntant el seu cavall en flames i acompanyat pel seu seguici de gossos diabòlics.
Visitat l'avenc, desfaig el camí fins a la cruïlla on hi ha el pal indicador.
Continuo pujant, però ara, el camí carreter relativament ample, es converteix en un sender que puja entra la boscúria.
El sender que segueixo desemboca en un nou camí on un pal indicador deixa escollir si anar cap al coll roig o cap el coll Mansillo
Jo prenc, cap a la dreta, la direcció al coll Mansillo on arribo de seguida.
Des d'aquí dalt, busco un sender que baixa cap a l'altra vessant de la muntanya i que està senyalitzat amb unes marques de pintura molt borroses.
Baixo i baixo, i després de deixar enrere un altre sender que mena al coll roig, arribo altre cop a l'església de Sant Pere.
Des d'aquí, el retorn al cotxe és tant fàcil com desfer el camí per on he pujat.
