Ruta del bandoler Rocaguinarda (Osona)

Situació: Osona, Lluçanès, Oristà.
Punt d'inici: Plaça Catalunya a Oristà (468m).
Horari: 2:15 hores
Pujada acumulada: 145 metres.
Alçada màxima: 545 metres
Punts d'interès: Oristà, masies del Lluçanès, can Rocaguinarda, gravats.
 

Fa mal temps, plou i fot fred, però fa dies que no surto a voltar i no puc retenir-me ni un dia més a casa.

Faré una excursió pel Lluçanès, on no he estat mai, i visitaré el lloc on va néixer i exercir un dels bandolers més famosos de la nostra història: Perot Rocaguinarda.Perot Rocaguinarda va néixer l’any 1582 al mas de Can Rocaguinarda, dins del terme municipal d’Oristà.

Va ser el cinquè de set fills i com que no tenia el títol d’hereu va veure’s abocat al bandolerisme al costat dels nyerros.

Sense necessitat de ser tant sanguinari com els seus contemporanis va aconseguir ser respectat i va convertir-se en un dels caps més notables del bandolerisme català. Fins i tot Cervantes en parla en el Quixot.

La ruta pas a pas

Així doncs per impregnar-me una mica de l’esperit d’en Rocaguinarda,  prenc el cotxe i em planto a la plaça Catalunya d’Oristà (468m.).

 

Vaig fins a la rotonda de l’entrada del poble, i camino uns quants metres per la carretera en direcció a l’Eix transversal fins que trobo una pista de terra a mà dreta.Baixo per la pista fins a la masia del Tint que queda a mà dreta. Sense deixa la pista, segueixo el curs de la riera Gavarresa fins a creuar-la per una passera.

Davant tinc l’enorme masia de la Quintana amb el seu complex ramader. M’hi apropo i entre lladrucs de gos  travesso la masia pel mig fins a tornar a trobar la riera. La travesso deixant a mà dreta la pista per on tornaré.

Ara la pista puja lleugerament fins als Plans de la Rierola on trobo les ruïnes d’una antiga masia.Torno a baixar cap a la riera Gavarresa, que segueixo durant uns metres abans de tornar-la a creuar.Camino per la riba dreta sota la cinglera dels Tres Còdols fins a arribar a la masia de can Miquelet.Deixo can Miquelet enrera i començo a pujar per la pista que de seguida em porta a una cruïlla on un pal indicador assenyala la direcció del mas Rocaguinarda.

Arribo a les ruïnes del mas Rocaguinarda (480m.), del segle XVI, on va néixer el famós bandoler.Després de descansar una mica, decideixo anar a visitar els curiosos gravats que, segons diuen, va fer el mateix Rocaguinarda en una bauma del cingle.Seguint les fites i alguna marca de pintura baixo per un sender cap al cingle dels Tres Còdols on trobo la bauma. Hi ha gravats de tota mena però el més curiós és el nom de Perot Rocaguinarda gravat al costat de la paraula bandoler.

Torno enrera pel mateix sender fins al mas Rocaguinarda on prenc la pista cap a la dreta.Passo de llarg la masia de la Gallinera, que sembla habitada, i uns metres més enllà trobo una cruïlla on abandono la pista principal per un camí ample que comença a baixar a mà dreta cap a la riera Gavarresa.

Enfangat fins els genolls arribo a la riera Gavarresa i uns metres més endavant a la masia de la Quintana on ja m’esperen els gossos i els seus lladrucs.
Ara ja només em cal desfer el camí fins a Oristà.

El Puig de la Força (Osona)

Situació: Osona, Collsacabra, Tavertet.
Punt d'inici: Tavertet (865 m.)
Horari: Entre 2 i 3 hores
Pujada acumulada: -130 metres
Alçada màxima: uns 870 al pla del castell


Quins penya-segats més bèsties! Ja se que la memòria no és precisament al meu fort, però puc assegurar amb sinceritat que no recordava que el Collsacabra fos tant bonic i impressionant. Em sembla que no trigaré gens a tornar-hi.


La ruta pas a pas

Arribo a Tavertet ( a uns 865 metres d’alçada) en un d’aquells dies grisos en els que el sol no aconsegueix traspassà els núvols.

Aparco el cotxe al final del poble, allà on comença la pista que mena fins a la masia del Castell. Prenc la pista en direcció sud-oest deixant a mà dreta els trencalls que porten al cingle de la Miradora.

Prop de la muralla Ibèrica (que jo no se trobar), prenc un camí que va paral·lel a la pista de la masia del Castell entre arbustos de boix i molsa.Sense deixar el caminet (molt evident), arribo a una mena de camí, ample però no apte per a vehicles que ve completament perpendicular al que jo segueixo. Trenco a l’esquerra pel camí ample que de seguida comença vorejar a tocar dels cingles, tot el pla del castell.

Les vistes sobre la vall de Sau comencen a ser de vèrtic.
Ara, a l’alçada de la masia del Castell, el camí ample que segueixo torna a confluir amb la pista que ve de Tavertet.
Continuo resseguint els cingles entre vistes espectaculars. Com l’església de Sant Romà de Sau que queda quasi coberta per l’aigua al mig del pantà o el Montseny i les Guilleries amb els seus boscos espesos.

Passo de llarg uns bancs preparats per reposar i de seguida trobo un pal indicador, a mà esquerra, que assenyala l’inici del camí que mena cap al Puig de la Força. Baixo per un sender en forta pendent que poc a poc comença a planejar fins arribar a unes baumes.
Veig el puig de la Força just davant meu.

Deixo les baumes enrere i m’apropo fins el coll que em separa del puig on un pal indicador dona una breu explicació de la manera de pujar-hi i de la possible existència d’un antic castell a la zona.
Segueixo les fites i en un moment sóc dalt del Puig de la Força (740 m.) on m’assec a reposar i a contemplar les bones vistes que hi ha.

La tornada cap a Tavertet la faig pel mateix camí fins a la masia del Castell i des d’allà prenc la pista fins a Tavertet.

El Matagalls des de Coll Formic (Osona)

Situació: Osona, Montseny.
Inici: Coll Formic 1104m.
Horari: unes 3 hores (sense neu menys).
Desnivell: uns 550m.
Alçada màxima: 1697m.

Encara no m’ho puc creure! Miro el temps a la tele i en Dani Ramírez, el meteoròleg, diu que a dalt del Montseny hi ha entre un i dos metres de neu. Em falten braços i cames per preparar la motxilla i les raquetes.
Ens hi apropem el diumenge, però sembla que mig país va veure el temps i ha tingut la mateixa idea (m’ho podia haver imaginat). Coll Formic està completament embussat i no ens queda més remei que fugir altre cop cap a casa.

La ruta pas a pas

Entre setmana, el Montseny és més tranquil. Aparco el cotxe a Coll Formic (1144m), hi ha gent, però no es pot comparar a la multitud del cap de setmana.
Pujo per les escales cap al monolit en record de les víctimes dels carlins. Una mica més amunt, a la pista de terra, un pal indicador assenyala la ruta a seguir per pujar el Matagalls. El camí no té perdua, a part de les marques del GR, la munió de traces d’esquis i raquetes m’indiquen la direcció a seguir.
A la sortida del bosc, ja hi ha prou neu per posar-me les raquetes. Pujo per la carena dels Roures cap a la torre d’alta tensió.

Paso per sota i m’arribo fins al turó d’en Besa (1394m) on hi ha una cabana. Ara la ruta es dirigeix cap a l’est.
Arribo al pla de la Barraca i enfilo amunt pel dret cap el turó Gros de Santandreu (1542m). Des d’aquí, seguint la carena, arribo a dalt del Matagalls (1696m) on hi ha un creu enorme. Fa un solet esplèndid, i em quedo una bona estona al cim, fent algunes fotos i menjant algun que altre “pastelito”.

La baixada, evidentment, es pot fer pel mateix lloc. Jo però, prefereixo canviar la ruta. Baixo pel Pla de les Saleres Velles fins al pla dels Ginebres i des d’allà, pel dret, baixo fins a tornar a trobar el pla de la Barraca. Ara ja només he de desfer el camí de pujada fins el coll Formic.