Pic del Monteixo (Pallars Sobirà)

El pic del Monteixo o Puig d'Àreu és una muntanya privilegiada. La seva situació, a cavall entre la vall Ferrera i la vall de Tor, i la seva alçada de 2905 metres en fan una talaia natural amb unes vistes incomparables sobre la Pica d'Estats i els cims que l'envolten.

La seva clàssica forma de piràmide la fan una muntanya molt estètica que es pot veure des de molts punts del Pallars Sobirà.
Pujarem per Aixeus i així, de passada, visitarem l'estany.

El Monteixo vist des d'Aixeus.

Situació: Pallars Sobirà, Vall Ferrera, Àreu

Punt d'inici: Pàrquing d'Aixeus

Accés: Des del poble d'Àreu és pren la pista de terra en direcció al pla de Boet i el refugi de la Vall Ferrera. A mig camí, just quan entrem al pla de la Selva, trenquem a la dreta per la pista que s'enfila fins el pàrquing d'Aixeus on comencem l'excursió. És molt recomanable utilitzar un cotxe de xassís alt.

Horari total: 4:30 hores

Pujada acumulada: 930 metres

Alçada màxima: 2905 metres

Ruta: Pàrquing d'Aixeus (2040m) – Pleta (2120m) – bifurcació estany Aixeus (2410m) – Monteixo (2905m) – bifurcació estany Aixeus (2410m) – Pleta (2120m) – Pàrquing d'Aixeus (2040m).

Cartografia: Pica d'Estats, Mont-roig. Escala 1:25000. Editorial Alpina.

Mapa escala 1:25.000 icc

LA RUTA PAS A PAS

Des del pàrquing d'Aixeus (2040m) busquem el pal indicador que assenyala la direcció de la nostra ruta i comencem a pujar per un camí carreter prohibit al pas de vehicles a motor.
Al cap de pocs minuts de pujada arribem al final del camí carreter on hi ha un pont de fusta que travessa el rierol i una font d'on raja un bon doll d'aigua. Fent cas del pal indicador prenem el sender que comença davant nostre i passa just per sobre la font.

El sender puja paral·lelament al rierol que creuem just abans d'arribar a una pleta on la pendent disminueix.

Pleta

Voregem el pla i tornem a creuar el rierol abandonant el bosc definitivament.

El sender que seguim s'enfila decididament entre pedres i arbustos per la dreta del rierol.

Passem a prop d'un petit salt d'aigua i seguim pujant per un terreny cada cop més pedregós.

De cop, el sender que seguim perd inclinació i arribem a una bifurcació situada uns metres sobre el bonic estany d'Aixeus (2410m).

Estany d'Aixeus

El caminet que baixa va, evidentment, cap a l'estany, nosaltres prenem el camí que marxa cap a la dreta vorejant el turonet.

De seguida veiem que el sender s'enfila per una forta pendent herbosa situada a la dreta del circ glacial.

Buscant l'esquena de la muntanya

Pugem per la pendent herbosa i seguim pujant entre tarteres pedregoses buscant l'esquena de la muntanya.

Després de passar per un parell de falsos collets, arribem a una esplanada que dona accés al con cimal.

Con cimal del Monteixo

Aquí dalt el vent és força molest i, tot i que fa sol, ens vestim amb forro polar i ventisquer.

Un cop abrigats, voregem l'esplanada per l'esquerra i seguint multitud de caminets comencem a pujar al con cimal.

Arribant al cim

Perdiu de neu

Fa força pendent i just abans d'arribar al cim encara tenim temps de creuar-nos amb una perdiu de neu que empren el vol allunyant-se de nosaltres.

Som al cim del Monteixo o Puig d'Àreu (20905m), i no cal dir que les vistes des d'aquesta talaia són immenses.

Cim del Monteixo a 2905 metres

Per una banda veiem tota la capçalera de la vall Ferrera, des del petit poble d'Àreu que es veu al fons de la vall fins a la imponent Pica d'Estats que ens queda enfront. Per l'altra banda la vall de Tor i les muntanyes Andorranes completen el paisatge més proper. Més enllà d'aquestes valls les muntanyes s'escampen fins allà on ens allarga la vista.

Estanys d'Aixeus amb la Pica d'Estat al fons.

Cresta i pic de Norís

Descartada la possibilitat de crestejar fins al pic de Norís pel vent, descansem una estona m'entre parlem amb un veterà excursionista francès que ens explica que el dia anterior ha pujat al Baborte, just a l'altra costat de la vall.

La tornada, la fem pel mateix camí per on hem pujat.

L'antic poble de Besan (Pallars Sobirà)

En un racó de la Vall Ferrera, en ple parc natural de l'Alt Pirineu, s'alça el poble de  Besan. No cal perdre el temps buscant alguna carretera que s'hi aproximi perquè a Besan no hi ha arribat la carretera. I és segurament per aquest motiu que el poble, que és un retrat de com es vivia al Pallars a principis del segle XX, està pràcticament abandonat i només alguna casa serveix de refugi pel bestiar i els pastors.
Al poble només s'hi pot accedir a peu i per fer-ho utilitzaré un antic camí mig empedrat que puja des de la carretera de la Vall Ferrera.

Situació: Pallars Sobirà, Parc natural de l'Alt Pirineu, Ainet de Besan.
Accés: Des de Llavorsí agafo la carretera L-504 fins a la rotonda. Prenc la carretera L-510 cap a Alins. Al punt quilomètric 5, entre Araòs i Ainet de Besan,  hi ha la borda de Felip, punt d'inici d'aquesta ruta.
Punt d'inici: Borda de Felip (951m).
Horari aproximat: 1:45 hores
Distància: 6 km
Pujada acumulada: 335 metres
Alçada màxima: 1224 metres
Punts d'interès: Antic camí a Besan, ermita de Sant Miquel, Poble de Besan.
Ruta: Borda de Felip – Ermita de Sant Miquel – Besan – Borda de Felip.

La ruta pas a pas

Deixem el cotxe al costat mateix de la Borda de Felip, en un espai habilitat que forma part de l'antiga carretera.
Prenem el sender senyalitzat amb marques de pintura groga que marxa cap a la dreta.
Travessem una porta pel bestiar i comencem a pujar pel camí de Besan que de vegades conserva l'antic l'empedrat.

Flanquejant, passem per sobre la borda d'en Felip i en unes poques marrades deixem enrere el carrascar i ens plantem als prats de la part alta de la carena.
Aquí envoltant els prats la vegetació està composta per roures que estan recuperant les fulles perdudes l'hivern passat. 

És curiós que a part de les fulles, penjats d'un fil de seda als arbres, hi ha milers de petits cuquets que ens fastiguegen obligant-nos a esquivar-los quan no ens cauen per sobre. Una imatge digne de pel·lícula de terror.
Quan el camí canvia de vessant, trobem una cruïlla on comença un camí que porta a l'ermita romànica de Sant Miquel. Prenem aquest camí que en pocs minuts ens deixa als peus de l'ermita completament restaurada.

Després de fer un petit descans, desfem el camí fins a la cruïlla i prenem el camí de la dreta que comença a davallar lleugerament mentre els cucs continuen penjant dels arbres.
Al cap de pocs minuts arribem al rierol que baixa del barranc de Besan i el travessem per un pont artesanal força precari.

Arribem al vell poble de Besan i ens passegem pels seus estrets carrerons coberts de males herbes.
Costa de creure que aquí no hi hagi arribat mai cap cotxe i s'entén una mica millor la dificultat de viure en aquest poble que ha acabat amb l'abandó progressiu de les cases.

Tot i així, abans d'arribar a l'església, situada al final del poble, passem pel costat d'una casa arreglada on hi ha la roba estesa d'algun pastor que guarda el bestiar en alguna de les bordes.
L'església, d'origen romànic i plena d'afegits posteriors, és tancada i ens hem de conformar de visitar-la per fora.

La tornada la fem pel mateix camí per on hem pujat.