El Castell de Popa i la Sauva Negra (Vallès Oriental)

 

El Moianès és una comarca natural situada damunt de l'altiplà que li dona el nom. Està dividit entre tres comarques administratives i avui m'hi aproparé per visitar la curiosa forma de la roca que sustenta el castell de Popa i l'exuberant Sauva Negra.
La Sauva Negra és un petit paratge natural de poc més de 67 hectàrees situat als contraforts septentrionals del puig Oriol i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquesta època de l'any la visita a la Sauva té un plus d'espectacularitat perquè els seus arbres caducifolis estant enfeinats perdent les fulles. Un autèntic espectacle de colors!

Castell de Popa.

Situació: Vallès Oriental, Cingles del Bertí, Castellcir.
Punt d'inici: Local Social de Castellcir.
Accés: Per la carretera C-59 arribo a Castellterçol on prenc la carretera BV-1310 fins a Castellcir.
Horari total: 3:30 hores
Pujada acumulada: 420 metres
Alçada màxima: 922 metres
Ruta: Castellcir (784m) – Ca l'Antoja (682m) – Castell de Popa (852m)– Collet de la Terma (922m) – Font de Sauva Negra (865m) – Pou Cavaller (725m) – Ca l'Antoja (682m) – Castellcir (784m).

Cartografia: Cingles de Bertí, editorial Alpina E-25.

La ruta pas a pas.

Deixo el cotxe a tocar del local social de Castellcir, situat al final del poble (784m).
Fent cas del pal indicador, prenc la pista de terra que comença al costat del local i hi baixo durant una bona estona. Després d'un bon grapat de corbes, la la pista em deixa a un trencall a tocar d'una placa de roca que crida l'atenció.

A prop de ca l'Antoja.

Per la dreta marxa la pista que es dirigeix a l'església de Sant Andreu de Castellcir, jo però, prenc la pista que marxa cap a l'esquerra fins a les envistes de la masia de ca l'Antoja (682m).
Travesso el pas canadenc que evita que el bestiar s'escapi, i enlloc d'entrar a la masia, agafo la pista que passa uns metres per sobre la casa.

El castell de Popa dalt del turó.

Deixo enrere ca l'Antoja per la pista que uns metres més endavant es bifurca. Prenc la pista que marxa per la dreta travessant una porta de ferro pel bestiar.
Passo pel costat d'un camp d'herba, a tocar de la torrassa dels Moros completament enrunada. El castell de Popa és just davant meu, dalt d'un turó.
Allà on s'acaba el camp d'herba que resseguia hi ha un grapat de fites que assenyalen l'inici del sender fresat que puja al castell. Abandono la pista i m'hi enfilo.

Camí que puja al castell de Popa.

El sender comença pujant per un pedregar i de seguida s'endinsa al  bosc on travesso un tancat per una porteta situada al mig del camí.
No trigo gaire estona en arribar als peus del castell de Castellcir, també conegut com a castell de Popa per la curiosa forma que té la roca on s'assenta el castell.

Escales d'accés al castell de Popa.

Pujo les escales i, per la porta, entro a visitar les runes del castell que data del segle X (852m).
Visitades les restes del castell, prenc el sender que marxa per la part posterior de les restes.
    

Interior del Castell de Popa.

Deixo a mà esquerra el camí que es dirigeix a la masia de la Casanova del Castell i prenc el petit sender marcat amb fites que s'enfila per la carena.
Travesso una altra porta pel bestiar just abans d'arribar a un camp de conreu.
Vorejo el sembrat, sense trepitjar-lo, fins a unes fites que hi ha a l'altra banda del camp on segueix el camí.
Pujo una mica més, fins que el sender perd inclinació i arribo al Pla del Bruguer.
Travesso el pla amb l'ajuda de les fites, per un sender que entre l'herba i els arbres és força perdedor.
El sender desemboca a un camí carreter que pocs metres més amunt arriba al coll del Tema (922m) on acaba una pista provinent del Puigsagordi.
Sóc a punt d'entrar a la fageda de la Sauva negra, i ho faré per la porteta de ferro que hi ha davant meu, a l'altra banda del coll.
 

Entrant a la fageda.

Travesso la porta pel bestiar i prenc el sender, cobert de fulles, que baixa endinsant-se al bosc d'arbres caducifolis.
Som en plena tardor, i això es reflexa en l'ampla gama de colors que decora les  copes dels arbres.
El sender va a parar a un petit replà al mig del bosc des d'on prenc un sender força marcat, a mà dreta, que segueix baixant.
Arribo a la font de la Sauva Negra situada en un idíl·lic racó de la fageda (865m).

Font de la Sauva Negra.

A pocs metres de la font, descobreixo un home ajupit, tapat amb teles de camuflatge i envoltat de trípodes. El saludo, i descobreixo que és un aficionat a l'ornitologia que m'explica que està fent fotos dels ocells que paren a beure al bassal que té al davant.
Sense ganes d'espantar-li més els ocells, prenc el sender que, d'esquenes a la font, marxa per l'esquerra.
 

Enmig de la fageda.

cap de molt pocs metres, deixo el sender que va diluint-se al bosc i prenc, a la dreta, un camí molt més marcat que baixa ràpidament fins a trobar el camí carreter que passa a tocar del torrent de la Sauva Negra.
Cap a la dreta (est) aniria a parar al pantà de Santa Maria però, per tornar a Castellcir, prenc el camí cap a l'esquerra (oest).
El camí carreter, que  pràcticament es podria qualificar de pista, transcórrer paral·lel al torrent i ja no el deixo fins que trobo una tanca pel bestiar allà on sembla finalitzar la fageda.
  

Sortint de la Sauva Negra.

Travesso el tancat, i després d'observar el pou de gel Cavaller (725m), prenc la pista, en direcció sud-oest, cap a Castellcir.
Sense deixar la pista, travesso el torrent de la Sauva Negra un parell de vegades abans de travessar un últim tancat i arribar a la masia de Ca l'Antoja.
Des d'aquí ja només em queda desfer el camí fins al local social de Castellcir on he aparcat el cotxe.

El salt de Gualba i el gorg Negre (Vallès Oriental)

Zona: Vallès Oriental, Montseny, Gualba.

Accés: Des de Gualba segueixo les indicacions cap al parc del RACC i Riells. Just després de travessar la riera trenco a mà dreta cap a Riells. Passo de llarg el trencall que va a cal Gaveller i aparco un parell de corbes més amunt.

Punt d’inici: A la pista de Gualba a Riells (374m), passat cal Gaveller.

Horari: 2:45h

Pujada acumulada: 390 metres.

Alçada màxima: 660 metres.

Punts d’interès: Salt de Gualba, gorg Negre, riera de Gualba, Suro Gros.

La riera de Gualba recull les aigües des del pantà de Santa Fe fins a desembocar a la Tordera. Durant aquest curt trajecte fins a la Tordera però, té temps de formar gorgs i salts d’aigua que el fan, poc més que encantador. El llegendari gorg Negre i el salt de Gualba que visitaré avui, són exemples del que pot arribar a generar aquesta riera.

La ruta pas a pas

Aparco el cotxe a la pista que va de Gualba a Riells. Pujo uns metres per la pista fins a la corba tancada cap a la dreta i prenc el camí evident que baixa cap al parc del RACC (374m).

Arribo a una pista, just davant d’un pal que assenyala una ruta. Tiro cap a la dreta per l’ample pista i en pocs minuts arribo al mirador del Salt de Gualba. Realment el salt d’aigua és bastant més alt i gros del que m’imaginava.

Un cop vist el salt des de dalt, cal mirar-lo des de baix. Agafo un sender senyalitzat que baixa fent marrades cap a la central núm. 3 i uns metres abans d’arribar-hi prenc un caminet a mà dreta en direcció al salt. En pocs minuts em planto davant del gorg de la Goja, als peus mateix del salt.

Un cop mirat i remirat el salt, desfaig el camí i, ara si, baixo fins a la central núm. 3.

Travesso la riera i pel costat d’una petita sèquia m’enfilo a la pista que dona accés a la central.

Prenc la direcció oposada a la central i de seguida arribo a una pista que puja cap a la pedrera. Des de la mateixa cruïlla busco un sender que s’enfila a mà dreta entre el bosc i els matolls.

Pujo i pujo sense perdre el camí que té tendència a endinsar-se a la vall. Arribo als tubs d’aigua que baixen de la central de dalt núm. 2, giro a l’esquerra i segueixo pujant encara una mica més.

Ara el camí comença a planejar i en pocs minuts arribo a la central núm. 2 (640m).

La presa de la central està gairebé gelada i això m’anima perquè un dels teòrics al·licients d’avui és veure els canelobres de gel que hauria d’haver-hi al riu.

Creuo el riu pel costat de la resclosa i vaig a buscar un petit sender que, de moment, baixa per la riba esquerra de la riera. Vaig en compte perquè hi ha gel per tot arreu i ja he patinat un parell de vegades.

Arribo a la creu de dalt del gorg Negre. Baixo cap al riu, fins als peus del salt d’aigua. Els canelobres esperats, tot i que no són gaire grans, pengen de la paret de roca. De manera força imprudent intento col·locar-me al mig del riu per fer una bona foto i, com no podria ser d’un altra manera, acabo amb mans i peus dins de l’aigua gelada.

No prou escarmentat, decideixo seguir baixant per la riba esquerra esquivant, sempre que es pot, les plaques de gel.

Quan ja no puc seguir baixant per la riba esquerra, travesso el riu i ho intento per la riba dreta.

Faig alguna desgrimpada i entre alguna que altra patinada més, arribo als peus de l’últim salt del gorg Negre, sota l’altra creu.

Raja aigua i hi ha gel per tot arreu i ara mateix no se per on anar a buscar la pista de can Prat que segons el mapa passa molt a prop.

Al final, després de fer i desfer diversos senders que resulta que no ho són i de plantejar-me seriosament fer marxa enrera per on he vingut, trobo un pas per la riba dreta del gorg que em deixa en un sender que travessa la riera.

Sense més problemes i sense mullar-me gaire els peus arribo principi de la pista que mena a can Prat.

Passo pel costat de l’alzina anomenada suro Gros i en pocs minuts arribo a la masia de can Prat (530m).

Passo per la part de baix de la masia, per una pista que passa entre camps de conreu i arribo a la pista que va de Gualba a Riells.

Ja només he de baixar per la pista fins a trobar el cotxe.

Turó de l'Home i les Agudes (Vallès Oriental)

Situació: Santa Fe del Montseny.

Inici: Font de Passavets.

Horari: Un matí.

Desnivell: 496m.

Alçada màxima: 1706m.

M’he llevat amb ganes de tocar neu. De fet, ja vaig anar a dormir pensant en tocar neu, i per tant, ja tenia la motxilla feta i tot. Primer volia anar cap al Pirineu, però el fred i el vent que diu que hi fa, no m’atreuen gaire. Així doncs, aprofitant que ha nevat al Montseny, prenc els trastos i me n’hi en vaig.

Com arribar-hi?

Agafo l’autopista AP 7, en el meu cas, en direcció Girona. Prenc la sortida de Sant Celoni que si no recordo malament és la 11.
Travesso Sant Celoni per anar a buscar la carretera que va cap a Santa Fe. Al cap d’uns quilòmetres, passo de llarg Santa Fe i aparco uns centenars de metres més endavant a l’indret conegut com la font dels Passavets.


La ruta pas a pas

La cosa promet, només posa els peus a terra ja trepitjo els quatre o cinc dits de neu que cobreixen el terra; massa poca per utilitzar les raquetes, però suficient per deixar un paisatge preciós.
Pujo cap al Turó de l’Home seguint les marques liles que assenyalen l’itinerari marcat per la diputació. El camí és molt clar i puja fent grans esses entre la fageda.


Sense deixar mai les marques liles, arribo sota les antenes del Turó de l’home. Uns metres més amunt hi ha l’estació meteorològica i el vèrtex geodèsic des d’on hi ha una esplèndida vista en totes direccions. Les Agudes i el Pirineu tot nevat, el Matagalls i la calma amb Montserrat a l’esquena, el Vallès i el Montnegre, el mar... M’abrigo, m’assec i contemplo el paisatge devorant un paquet de galetes de xocolata.
La pujada al Turó de l’Home se m’ha fet curta, i decideixo apropar-me fins a les Agudes. Ara el gruix de neu és superior i en els llocs on el vent ha acumulat la neu m’enfonso fins a sobre el turmell.


Seguint les marques, que em sembla que ara són blaves, arribo al coll de les Agudes. Amb una última pujada i dues o tres patinades em planto al cim.
Ara si, baixo fins el coll de les Agudes i prenc un camí amb marques vermelles que baixa a mà esquerra. Hi ha molts camins que es creuen però seguint les marques i no allunyant-me mai gaire del torrent de Passavets, arribo a la font de Passavets tres hores després d’haver començat l’excursió.
Cap a casa falta gent!