27 d’octubre, 2008

El Comabona (Berguedà)

Situació: Gisclareny, Cadí
Inici: Coll de les Bassotes 1873m.
Horari: un matí
Desnivell: gairebé 700m.
Alçada màxima: 2554m.

Com arribar-hi?

Em llevo relativament d’hora, em fa mandra, el dia és gris i ahir a la nit el meteocat no va ser gaire optimista. Dubto si buscar un altre “plan” més a prop de casa o seguir amb el previst. Com que el dia és molt llarg i tot just acaba de sortir el sol, decideixo tirar endavant i anar cap al Cadí. Si puc pujar al Comabona fantàstic, sinó buscaré bolets i tant content.
Enfilo l’eix del Llobregat fins a Bagà, i des d’allà agafo la carretera cap a Gisclareny.
Passo de llarg Gisclareny i arribo al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenc el desviament cap a l’esquerra per una pista de terra en molt bon estat fins el coll de la Bauma.
A partir d’aquí la pista empitjora i, tot i que el desnivell és considerable, des d’aquest coll és un bon punt de partida per pujar al
Comabona. De totes maneres, la meva intenció és començar a caminar des del coll de les Bassotes, i tossut, prenc la pista cap a la dreta, en direcció contrària al Gresolet. Les pedres sobresurten del terra, però sense fer gaire peripècies aconsegueixo arribar al coll de les Bassotes sense fer malbé el cotxe.
Aparco just sota la senyal que indica el nom del coll i les diverses rutes
que es poden seguir des d’aquí.


La ruta pas a pas

En dies clars des del coll de les Bassotes es deu poder veure perfectament el Pedraforca. Avui però, els núvols que van creixent el tapen completament i amenacen de començar a tapar la serra del Cadí on, de moment, encara hi toca el sol.
Pujo per l’ample camí en direcció al pas dels Gosolans seguint sempre les marques blanques
i grogues del sender de petit recorregut.

El camí va pujant de manera continuada i fent algunes esses fins arribar al Prat Llong. A mig prat, les marques se separen del camí ample que fins ara he seguit, desviant-se cap a l’esquerra.
La vegetació és cada cop més escassa i just sota un dels últims pins que queden trobo un isard amb una sola banya que suposo que és mascle, per la pelleringa que li penja sota les cames. El camí que segueixo passa per on és ell. M’hi apropo i la bèstia no només no s’espanta sinó que, com ja m’ha passat altres vegades, em comença a bufar. A corre cuita, trec la càmara i gravo el moment, pensant que si m’ataca com a mínim tindré un bon video de record. Al final però, sense preses i amb un elevat grau de xuleria, gira cua i s’allunya, aturant-se i mirant-me de tant en tant.
De cop, al final del prat, el camí s’enfila bruscament cap a la serra Pedregosa, a la cresta de la qual arribo en pocs minuts entre esbufecs.

Sóc a 2380 metres segons la indicació que hi ha escrita en un pal de fusta que acabo de passar. És just des de dalt d’aquesta serra que distingeixo a mà esquerra, entre els núvols, la silueta del pic de la Costa Cabirolera, mentre que a mà dreta, veig el pas dels Gosolans i el Comabona allà, al final de tot.
Aquí dalt, fa bastant més fred i ha desaparegut completament la vegetació, excepte una fina capa d’herba mig seca que cobreix el terra.

Segueixo el camí que ara baixa una mica fins el Clot Palomar, en direcció est. I des del Clot, segueixo unes estaques clavades al terra que es dirigeixen directament al Pas dels Gosolans, que distingeixo pel pal indicador.
Per no fer volta, jo tallo pel dret i m’enfilo directament al Puig de la Font Tordera de 2526 metres, des d’on ja hi ha una perfecte vista de tota la Cerdanya i de la cara nord del Cadí. El Comabona em queda just davant, a l’altra banda del collet que tinc a escassos metres. Ràpidament, baixo al coll i pujo la darrera pendent del Comabona de 2554 metres.

Des del cim veig tota la Cerdanya, el refugi de Prat Aguiló, la cara Nord del Cadí, el pic de la costa Cabirolera... i malauradament no veig res de la banda berguedana que és plena de núvols, aturats just uns metres abans d’arribar al cim. Com si alguna cosa no els deixes travessar el Cadí i envair la Cerdanya.

Ara fa més fred, m’abrigo, i començo a baixar ràpidament i pel dret, cap a la Serra Pedregosa on torno a trobar el sender que he fet pujant. Vaig desfent el camí fins el Prat Llong on torno a creuar-me amb l’isard d’una banya que un excursionista que ve de pujada ha espantat.
Ara, el camí ja no té pèrdua i en pocs minuts torno a ser al coll de les Bassotes on content i satisfet, dino i faig una bona migdiada.

04 de setembre, 2008

Estany de la Gola (Pallars Sobirà)

Situació: Pallars Sobirà, Cerbi
Inici: Cerbi
Horari: mig dia
Desnivell: 862mts
Alçada màxima: 2252mts


Com arribar-hi?


A l’entrada d’Esterri d’Àneu venint de Llavorsi s’agafa la carretera en direcció a Cerbi. És deixa enrera el poble d’Unarre i la desviació a Gavàs. Just abans d’arribar al poble de Cerbi es troba una nova desviació a mà dreta que mena cap al planell del Salari i l’estany de la Gola. Va ser just aquí on vam aparcar el cotxe, tot i que amb un 4x4 i ganes de fer malbé el cotxe es pot arribar a pujar fins el mateix planell del Salari reduïnt en més d’una hora i mitja l’aproximació a peu.


La ruta pas a pas


Com que el cotxe amb el que anàvem és força nou i no ens el volíem carregar, vam aparcar al principi de la pista de la Gola, just on s’acaba l’asfalt (1390mts). Vam començar a pujar durant una bona estona per la pista de terra, seguint les indicacions de l’estany fins al planell de Salari on s’acaba la pista (2000mts).

Arribats al planell vam esmorzar una mica abans d’agafar el camí costerut que en poc més de mitja hora et deixa a la sortida d’aigües de l’estany de la Gola, entre restes d’antigues construccions que devien voler aprofitar l’aigua del llac per alguna cosa (2252mts). A dalt de l’estany hi feia bastant fred i després d’arribar a l’entrada d’aigües del llac vam fer marxa enrera a buscar la component del grup que havia preferit quedar-se al planell de Salari prenent el sol que pujar a veure el llac.
Tot i que l’estany de la Gola és força bonic, em vaig quedar amb les ganes d’arribar fins els propers Tres Estanys i estany de Ventolau en un circuit circular amb sortida i arribada al mateix estany de la Gola. Queda pendent. La baixada la vam fer per la mateixa pista.

30 d’agost, 2008

El Puigpedrós (Cerdanya)

Situació: Cerdanya, Meranges.
Accés: Per la carretera de Meranges al Malniu.
Inici: Pla de Campllong.
Horari: un dia i mig.
Desnivell: més o menys 1165 mts
Alçada màxima: 2914 mts




És cert, fa dies que no escric res, i no és per manca de ganes. El que passa és que he estat passejant tant que no trobava el moment d’escriure, cosa que intentaré corregir properament.
Som-hi doncs! Tot i tenir desenes de passejadetes per relatar començaré pel principi.
Havíem decidit marxar un parell de dies per intentar escalar el Roc Colom de 2868mts. Un pedrot enorme i molt bonic situat al costat mateix del Puigpedrós.

Vam pujar cap a Meranges per la carretera que va cap el refugi del Malniu on no vam arribar. De fet, vam aparcar el cotxe uns quants metres més avall, al pla de Campllong.
Aparcat el cotxe vam començar l’aproximació al refugi lliure Folch i Girona on vam trobar una parella de Txecs que hi pensaven passar la nit. Amb el nostre anglès macarrònic vam aconseguir entendre que havien arribat fa uns dies a l’aeroport de Girona i que feien alguna mena de travessa. Ens van convidar a instal·lar-nos al refugi i els hi vam agrair, però havíem arrossegat el pes de les tendes tota la pujada i ara volíem utilitzar-les. De totes maneres vam acampar molt a prop del refugi, al costat del riu i d’un ramat de vaques amb esquellots que no va parar quiet durant tota la nit.

L’endemà ens vam llevar ben d’hora i a les set ja caminàvem carregats com a burros amb tot el material d’escalada.
Vam passar per les Molleres d’Engorgs on vam carregar aigua i vam arribar al coll de la Portella de Meranges des d’on hi ha una fantàstica vista del Roc Colom.

Des de la Portella vam aproximar-nos cap els peus del Roc i un cop allà vam adonar-nos que no recordàvem amb exactitud per on pujava la via que volíem seguir. Els dubtes, la poca experiència en escalada pirinenca, les hores que anaven passant i el vent fort que bufava va fer que decidíssim canviar el nostre objectiu.
Vam tornar a pujar cap a la portella de Meranges, vam aparcar tot el pesat material d’escalada entre unes roques i vam pujar, seguint unes fites, cap el Puigpedrós de 2914mts.
El cim és molt ample i he de reconèixer que em vaig equivocar un parell de vegades de cim abans de trobar l’autèntic amb creu, vèrtex geodèsic i llibre de registre. Com ha de ser!

La baixada la vam fer desfent el camí de pujada mentre anàvem recuperant el material d’escalada que havíem deixat al coll i les tendes i els sacs que havíem deixat camuflats entre unes roques al costat del refugi Folch i Girona.