Turó de l'Home i les Agudes (Vallès Oriental)

Situació: Santa Fe del Montseny.

Inici: Font de Passavets.

Horari: Un matí.

Desnivell: 496m.

Alçada màxima: 1706m.

M’he llevat amb ganes de tocar neu. De fet, ja vaig anar a dormir pensant en tocar neu, i per tant, ja tenia la motxilla feta i tot. Primer volia anar cap al Pirineu, però el fred i el vent que diu que hi fa, no m’atreuen gaire. Així doncs, aprofitant que ha nevat al Montseny, prenc els trastos i me n’hi en vaig.

Com arribar-hi?

Agafo l’autopista AP 7, en el meu cas, en direcció Girona. Prenc la sortida de Sant Celoni que si no recordo malament és la 11.
Travesso Sant Celoni per anar a buscar la carretera que va cap a Santa Fe. Al cap d’uns quilòmetres, passo de llarg Santa Fe i aparco uns centenars de metres més endavant a l’indret conegut com la font dels Passavets.


La ruta pas a pas

La cosa promet, només posa els peus a terra ja trepitjo els quatre o cinc dits de neu que cobreixen el terra; massa poca per utilitzar les raquetes, però suficient per deixar un paisatge preciós.
Pujo cap al Turó de l’Home seguint les marques liles que assenyalen l’itinerari marcat per la diputació. El camí és molt clar i puja fent grans esses entre la fageda.


Sense deixar mai les marques liles, arribo sota les antenes del Turó de l’home. Uns metres més amunt hi ha l’estació meteorològica i el vèrtex geodèsic des d’on hi ha una esplèndida vista en totes direccions. Les Agudes i el Pirineu tot nevat, el Matagalls i la calma amb Montserrat a l’esquena, el Vallès i el Montnegre, el mar... M’abrigo, m’assec i contemplo el paisatge devorant un paquet de galetes de xocolata.
La pujada al Turó de l’Home se m’ha fet curta, i decideixo apropar-me fins a les Agudes. Ara el gruix de neu és superior i en els llocs on el vent ha acumulat la neu m’enfonso fins a sobre el turmell.


Seguint les marques, que em sembla que ara són blaves, arribo al coll de les Agudes. Amb una última pujada i dues o tres patinades em planto al cim.
Ara si, baixo fins el coll de les Agudes i prenc un camí amb marques vermelles que baixa a mà esquerra. Hi ha molts camins que es creuen però seguint les marques i no allunyant-me mai gaire del torrent de Passavets, arribo a la font de Passavets tres hores després d’haver començat l’excursió.
Cap a casa falta gent!

El Comabona (Berguedà)

Situació: Gisclareny, Cadí
Inici: Coll de les Bassotes 1873m.
Horari: un matí
Desnivell: gairebé 700m.
Alçada màxima: 2554m.

Com arribar-hi?

Em llevo relativament d’hora, em fa mandra, el dia és gris i ahir a la nit el meteocat no va ser gaire optimista. Dubto si buscar un altre “plan” més a prop de casa o seguir amb el previst. Com que el dia és molt llarg i tot just acaba de sortir el sol, decideixo tirar endavant i anar cap al Cadí. Si puc pujar al Comabona fantàstic, sinó buscaré bolets i tant content.
Enfilo l’eix del Llobregat fins a Bagà, i des d’allà agafo la carretera cap a Gisclareny. Passo de llarg Gisclareny i arribo al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenc el desviament cap a l’esquerra per una pista de terra en molt bon estat fins el coll de la Bauma.
A partir d’aquí la pista empitjora i, tot i que el desnivell és considerable, des d’aquest coll és un bon punt de partida per pujar al Comabona. De totes maneres, la meva intenció és començar a caminar des del coll de les Bassotes, i tossut, prenc la pista cap a la dreta, en direcció contrària al Gresolet. Les pedres sobresurten del terra, però sense fer gaire peripècies aconsegueixo arribar al coll de les Bassotes sense fer malbé el cotxe.
Aparco just sota la senyal que indica el nom del coll i les diverses rutes que es poden seguir des d’aquí.


La ruta pas a pas

En dies clars des del coll de les Bassotes es deu poder veure perfectament el Pedraforca. Avui però, els núvols que van creixent el tapen completament i amenacen de començar a tapar la serra del Cadí on, de moment, encara hi toca el sol.
Pujo per l’ample camí en direcció al pas dels Gosolans seguint sempre les marques blanques i grogues del sender de petit recorregut.

El camí va pujant de manera continuada i fent algunes esses fins arribar al Prat Llong. A mig prat, les marques se separen del camí ample que fins ara he seguit, desviant-se cap a l’esquerra.
La vegetació és cada cop més escassa i just sota un dels últims pins que queden trobo un isard amb una sola banya que suposo que és mascle, per la pelleringa que li penja sota les cames. El camí que segueixo passa per on és ell. M’hi apropo i la bèstia no només no s’espanta sinó que, com ja m’ha passat altres vegades, em comença a bufar. A corre cuita, trec la càmara i gravo el moment, pensant que si m’ataca com a mínim tindré un bon video de record. Al final però, sense preses i amb un elevat grau de xuleria, gira cua i s’allunya, aturant-se i mirant-me de tant en tant.
De cop, al final del prat, el camí s’enfila bruscament cap a la serra Pedregosa, a la cresta de la qual arribo en pocs minuts entre esbufecs.

Sóc a 2380 metres segons la indicació que hi ha escrita en un pal de fusta que acabo de passar. És just des de dalt d’aquesta serra que distingeixo a mà esquerra, entre els núvols, la silueta del pic de la Costa Cabirolera, mentre que a mà dreta, veig el pas dels Gosolans i el Comabona allà, al final de tot.
Aquí dalt, fa bastant més fred i ha desaparegut completament la vegetació, excepte una fina capa d’herba mig seca que cobreix el terra.

Segueixo el camí que ara baixa una mica fins el Clot Palomar, en direcció est. I des del Clot, segueixo unes estaques clavades al terra que es dirigeixen directament al Pas dels Gosolans, que distingeixo pel pal indicador.
Per no fer volta, jo tallo pel dret i m’enfilo directament al Puig de la Font Tordera de 2526 metres, des d’on ja hi ha una perfecte vista de tota la Cerdanya i de la cara nord del Cadí. El Comabona em queda just davant, a l’altra banda del collet que tinc a escassos metres. Ràpidament, baixo al coll i pujo la darrera pendent del Comabona de 2554 metres.

Des del cim veig tota la Cerdanya, el refugi de Prat Aguiló, la cara Nord del Cadí, el pic de la costa Cabirolera... i malauradament no veig res de la banda berguedana que és plena de núvols, aturats just uns metres abans d’arribar al cim. Com si alguna cosa no els deixes travessar el Cadí i envair la Cerdanya.

Ara fa més fred, m’abrigo, i començo a baixar ràpidament i pel dret, cap a la Serra Pedregosa on torno a trobar el sender que he fet pujant. Vaig desfent el camí fins el Prat Llong on torno a creuar-me amb l’isard d’una banya que un excursionista que ve de pujada ha espantat.
Ara, el camí ja no té pèrdua i en pocs minuts torno a ser al coll de les Bassotes on content i satisfet, dino i faig una bona migdiada.

Estany de la Gola (Pallars Sobirà)

Situació: Pallars Sobirà, Cerbi
Inici: Cerbi
Horari: mig dia
Desnivell: 862mts
Alçada màxima: 2252mts


Com arribar-hi?

A l’entrada d’Esterri d’Àneu venint de Llavorsi s’agafa la carretera en direcció a Cerbi. És deixa enrera el poble d’Unarre i la desviació a Gavàs. Just abans d’arribar al poble de Cerbi es troba una nova desviació a mà dreta que mena cap al planell del Salari i l’estany de la Gola. Va ser just aquí on vam aparcar el cotxe, tot i que amb un 4x4 i ganes de fer malbé el cotxe es pot arribar a pujar fins el mateix planell del Salari reduïnt en més d’una hora i mitja l’aproximació a peu.


La ruta pas a pas

Com que el cotxe amb el que anàvem és força nou i no ens el volíem carregar, vam aparcar al principi de la pista de la Gola, just on s’acaba l’asfalt (1390mts). Vam començar a pujar durant una bona estona per la pista de terra, seguint les indicacions de l’estany fins al planell de Salari on s’acaba la pista (2000mts).

Arribats al planell vam esmorzar una mica abans d’agafar el camí costerut que en poc més de mitja hora et deixa a la sortida d’aigües de l’estany de la Gola, entre restes d’antigues construccions que devien voler aprofitar l’aigua del llac per alguna cosa (2252mts). A dalt de l’estany hi feia bastant fred i després d’arribar a l’entrada d’aigües del llac vam fer marxa enrera a buscar la component del grup que havia preferit quedar-se al planell de Salari prenent el sol que pujar a veure el llac.
Tot i que l’estany de la Gola és força bonic, em vaig quedar amb les ganes d’arribar fins els propers Tres Estanys i estany de Ventolau en un circuit circular amb sortida i arribada al mateix estany de la Gola. Queda pendent. La baixada la vam fer per la mateixa pista.