El Puigsacalm des del coll de Bracons (Garrotxa)

Situació: Garrotxa, Bracons, Sant Andreu de la Vola.
Punt d'inici: Coll de Bracons (1132m)
Horari: Unes 3 hores anar i tornar.
Desnivell: 382 metres.
Alçada màxima: 1514 metres.


És el primer cop, però no l'últim, que m'apropo per aquestes contrades, i per tant la desconeixença que tinc d'aquesta zona és total i absoluta.

Situat entre les comarques d'Osona i la Garrotxa, vull pujar al Puigsacalm. Diuen que el paisatge i les vistes que hi ha des del cim no tenen desperdici i vull comprovar-ho amb els meus propis ulls.
Pujaré des del coll de Bracons per la ruta normal. La més ràpida, la que té menys desnivell i per tant, la més freqüentada. Tot i això, avui no crec que trobi gaire gent perquè és entre setmana i per acabar-ho d'adovar fot un dia de pena, d'aquells que no conviden gens a sortir.


La ruta pas a pas

Aparco el tronco-mòbil en un espai habilitat que hi ha al mateix coll de Bracons (1132m).
Travesso la carretera i m'enfilo per un talús fins el pal indicador on comença el camí. Hi ha marques de tots els colors imaginables, que segueixen la mateixa direcció, i per tant no em preocupo.
Els núvols estant ben enganxats a la fageda i li donen un aire tètric de pel·lícula. A més, les fulles van espolsant-se l'aigua de l'última pluja sobre el meu cap i la meva esquena, cosa que no m'acaba d'agradar.

El camí, molt fresat, va planejant en direcció nord-oest fins a la collada de Sant Bartomeu (1249m).
La collada de Sant Bartomeu és un encreuament de camins. Jo, prenc el ramal de la dreta, en direcció nord.
No han passat ni cent metres des que he deixat el coll que ja trobo la primera salamandra del dia palplantada enmig del camí.
Les Salamandres són uns amfibis curiosos que freqüenten els boscos humits i que es caracteritzen per la seva coloració negra i groga.
Li descarrego a sobre una bateria de fotos, fins que l'animal, cansat de la meva insistència, s'aparta lentament del camí i es deixa caure per la pendent del bosc.

Segueixo caminant i de seguida veig una segona salamandra. és curiós, però em sembla que no n'havia vist mai cap de viva ( aixafades pels cotxes si que n'havia vist) i avui ja és la segona qui em trobo.
El camí segueix planejant cap al nord fins a un cruïlla de camins on un pal indicador assenyala la direcció de la font Tornadissa i del Puigsacalm.
Prenc el camí de la dreta, que comença a pujar i en poca estona em deixa als peus de la font on bec un glop d'aigua.

Ara el paisatge, mica en mica es va obrint. Deixo la font i el bosc enrere, i m'enfilo per uns prats fins a la carena dels Rasos del Manter on un pal indicador nou i un de vell tornen a assenyalar-me el camí del Puigsacalm.
Vorejo un prat i travesso una porta pel bestiar a mà esquerra que em fa tornar a entrar al bosc.

Passo pel costat d'un pessebre situat sota les arrels d'un arbre caigut i el Puigsacalm ja és davant meu.
Em desvio cap a la dreta per un camí costerut i en uns moments ja sóc al cim.
Tot i que el dia no acompanya faig fotos a tort i a dret.
Havent descansat i menjat alguna galeta, m'apropo fins el Puig dels Llops, des d'on hi ha una bona vista del Puigsacalm.

La tornada la faig, a bon ritme, pel mateix camí de pujada abans els núvols no acabin de tapar-ho tot i em descarregui l'aiguat a sobre.

El Pui de Lleràs (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Toralla, Ermita de Sant Salvador.
Punt d'inici: Ermita de Sant Salvador.
Horari: entre 3 i 5
Desnivell: uns 500 metres.
Alçada màxima: 1692 metres.

El Pui de Lleràs és el cim més alt del municipi de Tremp.
Amb 1692 metres, el Pui de Lleràs és el punt més elevat de la serra de Castellet, que separa la Terreta del la resta del municipi.
La Terreta és una subcomarca catalana situada entre el pantà d’Escales i el Montsec que actualment està repartida entre la comarca de la Baixa Ribagorça (a la Franja de Ponent) i el municipi de Tremp al Pallars Jussà.
Tot i la discreta alçada d’aquesta muntanya, les vistes que hi ha des del cim compensen la caminada amb escreix.
Com la majoria d’excursions per la Conca de Tremp, aquesta tampoc és apta per l’estiu (si no és que et lleves molt i molt d’hora) perquè amb la calor que fot, et pots desfer. És per això precisament, que aprofito ara que estem en plena primavera i fa una calor raonable, per apropar-m’hi.

La ruta pas a pas

Per començar l’excursió vaig en cotxe fins el poble de Toralla al qual s’accedeix per un desviament que hi ha a la carretera N-260 des de la Pobla de Segur cap el Pont de Suert.
Hi ha gent que comença a caminar des del mateix poble. Jo, que sóc bastant mandrós, pujo en cotxe fins a l’ermita de Sant Salvador per una pista de terra, en un estat força acceptable.

Deixo el cotxe arrambat als peus de la petita ermita.
Faig les comprovacions de rigor: aigua i menjar. I després de descobrir que m'he deixat el mapa sobre la taula del menjador mentre feia el cafè, decideixo començar a caminar en direcció oest.
Ressegueixo el perfil de la serra de Sant Salvador. Tot està ple de camins d’ovella ( i se que són d’ovella per la quantitat de llana que aquests animals perden pel camí) que em faciliten el pas. Però no hi ha un camí senyalitzat i evident per seguir.
Els camins que he batejat amb el nom de “camins d’ovella”, són aquells rastres que fa el bestiar al passar, que semblen camins però que no ho són. Aquells rastres que normalment només t’ajuden a perdre’t, però que en aquest cas, excepcionalment, segueixen la mateixa direcció que jo.
Així doncs, sense fer un cas excessiu d’aquests camins d’ovella, però sense perdre’ls de vista, vaig resseguint la carena.
Les vistes sobre la vall de Serradell i les seves formacions rocoses són espectaculars i de tant en tant paro per mirar-les.

Passo per l’esquena de la roca Palomera amb les seves grans parets i segueixo pujant cap a la Serra de Castellet que passa perpendicularment per davant meu.
Un últim esforç, i ja sóc a la carena de la serra de Castellet per la que segueixo pujant, ara en direcció nord-oest.
Aquí dalt, de seguida trobo la pista de terra que ja no deixo fins el cim del Pui de Lleràs on m’espera un ramat de cabres prenent el sol.

Increïbles! Només així es poden classificar les vistes de 360 graus que hi ha des d’aquí dalt.
Em quedo una bona estona assegut als peus del punt geodèsic. Ara mirant el Pirineu, ara mirant el Montsec, ara mirant la Terreta, ara mirant la conca de Tremp, ara mirant el Boumort...
M’hi quedaria tot el dia però he de tornar, i ho faig desfent el camí de pujada.

La Roca Alta (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies.
Punt d'inici: Collada Hostal Roig (1100m)
Horari: unes 3 hores anant tranquil.
Desnivell: uns 335 m.
Alçada màxima: 1435 m.


El Montsec, sobretot el de Rúbies, és un destí recorrent. Quan estic especialment indecís ( cosa que passa sovint) i em costa triar on passar el dia, sempre acabo al Montsec. És un valor segur, i se que vagi on vagi, m’agradarà.

Com que aquestes últimes setmanes hi ha nevat molt i m’han assegurat que estaria ple de neu, ens hi apropem amb la intenció d’utilitzar les raquetes.

Com arribar-hi

Ens dirigim a la masia coneguda amb el nom d’Hostal Roig, situada al final de la vall de Barcedana.

Des de Tremp, prenem la carretera en direcció a Balaguer, i abans d’arribar a la sortida d’aigües del pantà de Terradets, ens desviem cap a l’esquerra, per sobre un pont, cap el poble de Llimiana.

Pugem per una carretera plena de corbes i abans d’arribar a Llimiana ens desviem a la dreta cap a Sant Martí de Barcedana. Resseguint l’esquena del Montsec de Rúbies, passem de llarg Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i al cap d’uns quilòmetres ens aturem a la masia de l’Hostal Roig, envoltada de camps, dalt de tot de la collada on aparquem el cotxe.

La ruta pas a pas

A mida que ens apropem a la destinació triada ja ens ha anat quedant clar que de neu no n’hi ha tanta com pensàvem i que el millor que podem fer és deixar les raquetes al maleter del cotxe.

Ens aproparem a la Roca alta a veure un parell de búnquers de la guerra civil construïts pel que havia estat la famosa columna Durruti instal·lada en aquestes contrades al final de la guerra.

Prenem una pista de terra que comença uns metres més avall de l’hostal Roig. La pista s’endinssa al bosc de roures i comença a pujar cap a la Portella Blanca. De seguida ens adonem que no anem en la bona direcció. Nosaltres ens dirigim cap al Pas de les Eugues, un coll molt evident que queda just davant nostre. Per no perdre la costum doncs, avandonem la pista i camp a través, per un terreny ple de boix, busquem la direcció correcte.

Ens creuem amb una altra pista que sembla dirigir-se cap al coll. La seguim, i sense donar-hi gaires voltes ens deixa uns metres a sota el coll on s’acaba de cop. Pugem aquests últims metres pel dret i després de saltar les restes d’algunes trinxeres mig tapades, ens plantem al Pas de les Eugues.

Ara, seguint la carena, ens dirigim cap a l’esquerra. Anem trobant restes de les cabanes on devien refugiar-se els soldats i alguna que altra resta de material bèl·lic que la pluja i el temps deuen haver desenterrat.

La roca alta és l’últim cim del Montsec de Rúbies en direcció est i ja el tenim al davant. Just abans d’arribar-hi però, baixem uns quants metres per un camí per la vessant sud fins a trobar un dipòsit d’aigua sense cap cosa especial a excepció de la signatura dels que el van construir: 26 Divisió, 120 Brigada Mixta, companyia d’enginyers. CNT 1938 AIT.

Visitat el dipòsit, retornem a la carena del Montsec i, ara si, ens aproximem a la roca Alta (1435m) coronada per una pila de pedres i alguna que altra llauna rovellada. Des d’aquí dalt, localitzar el búnquer que busquem és fàcil. El localitzem uns quants metres més avall, sense sostre i en bastant mal estat. Tot hi així, un grafiti a l’entrada del búnquer amb la signatura dels qui el van construir -Durruti CNT- fan que per mi, la excursió ja hagi valgut la pena.

Mengem una mica arrecerats del vent dins del búnquer. Després de recuperar foces, busquem un segon búnquer, situat uns metres més avall, i de seguida comencem a baixar cap el cotxe.

Per baixar, podem triar entre desfer el camí o baixar pel dret entre els matolls.
Com que des d’allà dalt veiem perfectament la collada de l’hostal Roig i desfer el camí ens fa prou mandra. Baixem pel dret i en poca estona i sense gaires esgarrinxades, arribem al cotxe.