El barranc de la caramella (Baix Ebre)

Situació: Roquetes, els Ports.

Punt d'inici: Casa Carvallo (242 m.)
Horari: unes dues hores anada i tornada.
Pujada acumulada: Poc, uns cent cinquanta metres.
Alçada màxima: 390 metres


No fa massa anys que vaig descobrir el massís del Port, més per pura casualitat. Des de llavors, sempre que baixo cap a les terres de l'Ebre em reservo algun dia per passejar-m'hi, i puc assegurar, sense por d'equivocar-me, que ni una sola de les vegades que hi he vingut m'ha decepcionat.
Aquest cop, volem apropar-nos a l'arxiconegut barranc de la Caramella i endinsar-nos fins els peus de la Cua de Cavall.



La ruta pas a pas.

Deixem el cotxe al costat mateix de la casa de Carvallo (242 m.). Com que no tinc gens clar com hi hem arribat ni com en sortirem, prefereixo no descriure l'itinerari d'aproximació i que cadascú s'espavili per arribar-hi.
Des del costat de la casa, ens enfilem fins a un sender planer que passa just per sobre nostre i pren la direcció del barranc.
Seguim el sender uns minuts i de seguida arribem a les primeres basses d'aigua cristal·lina del barranc on no ens banyarem perquè sembla que des d'aquí recullen l'aigua per l'us domèstic.

Travessem el riu i ens enfilem per la banda esquerra del barranc per un caminet fresat però relliscós. Un rera l'altre anem passant a prop de profunds i transparents tolls.
Quan som ben endins del barranc, el sender torna a travessar el riu per sobre d'una resclosa. Des d'aquí ja es veu perfectament la cascada de la cua del cavall, uns metres més amunt.

A partir d'aquí el camí deixa de ser evident, però buscant els millors passos i de manera intuïtiva arribem, sense gaires problemes, als peus de la cascada de la Cua de Cavall (390 m.).
Com que fa dies que no plou, l'aigua que baixa, és més aviat justeta. Tot i això les vistes del barranc des d'aquí dalt, ja valen la pena per si soles.

Després d'observar una estona un grup de gent que baixen, pel dret, fent barranquisme, retornem a la casa Carvallo pel mateix camí.

Als peus del Midi d'Ossau (Occitània)

Situació: Occitanià, vall d'Ossau, coll Portalet.
Punt d'inici: Uns metres sota el coll del Portalet, en un aparcament al costat de la carretera (uns 1750m.).
Horari: no arriba a les 3 hores anada i tornada.
Pujada acumulada: uns 379 m
Alçada màxima: 2129m.

Fa temps que el Midi m’atrau de manera incontrolable. L’he vist fotografiat des de gairebé tots els angles i no puc resistir no veure’l en viu i directe. Com la majoria de muntanyes solitàries, té un encant, una singularitat i una espectacularitat de la que, sovint, no gaudeixen els grans “massisos”. El Midi d’Ossau és un antiquíssim volcà apagat de 2884 metres d’alçada situat a la mateixa vall d’Ossau.



La ruta pas a pas.

Fa uns quants dies que ens movem per la zona fent excursions amunt i avall, i encara no hem pogut veure la silueta del Midi perquè la boira s’hi enganxa amb força des del primer dia que vam arribar. Com que demà marxem cap a casa, avui és la nostra darrera oportunitat, i de moment, la cosa no pinta massa bé.

Entrem a Occitània pel coll del Portalet i aparquem el cotxe uns metres carretera avall en una zona especialment habilitada. Travessem la carretera i prenem un pista de terra que baixa cap els prats i el riu, on pasturen vaques i cavalls.

Travessem el riu des per un pont i observem les grans zetes que seguirem per arribar al coll de Pombie (2129m.), ja completament cobert per la boira.
En el coll parem a descansar a prop d’un dels molts pastors que vigilen els ramats que s’escampen arreu.

És més que evident que avui, com els últims quatre dies, tampoc no veurem el Midi i ens plantegem fer mitja volta. Al final però, després de rumiar-hi, decidim apropar-nos al refugi del Pombie, als peus mateix de la paret sud del Midi. Així doncs, des del coll estant, prenem un sender molt ben marcat, que planeja en direcció nord, i que en pocs minuts ens deixa a les portes del refugi del Pombie (2050m.).

Jeiem una estona al costat del llac que hi ha als peus del refugi, esperant una treva de la boira que no acaba d’arribar, i ens hem de conformar amb observar parcialment la impressionant paret sud amb tots els seus colors grocs, marrons, ocres, negres...

Quan la boira s’espesseix encara més, decidim que és hora de tornar enrera pel mateix camí amb la clara idea al cap de tornar intentar de veure, un altre any, la magnífica silueta del Midi.

Tossal de l'Espada (Pallars Jussà)

Situació: Vall Fosca, Cabdella, Vall de Riqüerna.
Punt d'inici: Cabdella (1410m)
Horari: entre 4 i 5 hores.
Pujada acumulada: 1138 metres.
Alçada màxima: 2548 metres.

Fa calor, molta calor... però, com que fa dies que no faig res més que jeure al sofà, m’escapo fins a la Vall Fosca a buscar la fresqueta pirinenca.
Recorreré la solitària i verge, vall de Riqüerna. Aniré fins a l’estany Tapat. I si en tinc ganes pujaré fins a l’estany de Morera i el tossal de l’Espada de 2548 metres, des d’on espero tenir unes bones vistes de la part alta de la Vall Fosca amb els seus cims i estanys.

La ruta pas a pas.

Travesso tot el poble de Cabdella (1410m.) seguint les indicacions grogues que m’acompanyaran durant bona part del recorregut. Des de la part alta del poble prenc un camí que puja decidit, entre murs de pedra seca, i s’endinsa cap a la vall de Riqüerna. És l’antic camí de Rus que comunicava la vall Fosca i la Vall de Boí a través del Port de Rus.

De cop, s’acaben els arbres, el camí planeja, i comencen els prats plens de flors estiuenques. Al fons de la vall es distingeix perfectament el Castell de Rus, amb el seu esmolat perfil. Arribo al final de la vall i travesso el riu per un pont al costat d’un bonic salt d’aigua (1855m.).

És un bon lloc per descansar un moment abans de començar la pujada cap a l’estany Tapat. Pujo fent unes esses en direcció NW fins a trobar el GR 11.20 que seguiré durant una bona estona en direcció a la Colomina (cap a la dreta). Sense deixa el GR pujo per l’esquerra del riu i en unes poques marrades arribo a la sortida d’aigües de l’estany Tapat (2169m.), un dels pocs estanys de la zona que no té presa.

Arribat aquí cal prendre una decisió trascendental. Seguir una mica més amunt, o donar per finalitzada l’excursió, que amb l’arribada a l’estany ja ha valgut la pena. Com que a l’hivern ja vaig arribar fins aquí, i des d’on sóc puc veure clarament la resclosa de l’estany de Morera, situat unes desenes de metres per sobre meu. Decideixo seguir pujant un tros més. Sequint el GR, vorejo l’estany fins arribar a una cruïlla. Cap a l’esquerra aniria a parar a l’estany Salado. Jo però, tiro cap a la dreta i en unes poques marrades supero els poc més de 200 metres de desnivell que em separen de l’estany de Morera (2370m.).

Des de l’estany Morera, la collada de Font Sobiranes és a pocs minuts i m’hi apropo sense deixar de seguir en cap moment les marques del GR. Un cop a la collada (2442m.), on paro uns segons per saludar uns francesos que van de travessa, el tossal de l’Espada és a tocar. Pujo pel dret en direcció a les monjoies que indiquen el cim (2548m.) on arribo al cap de pocs minuts.

Tot i que no és cap cim d’alçada destacable, la posició del Tossal de l’Espada ofereix unes vistes excepcionals de bona part dels estanys de la zona, del Montsent i dels pics més alts de la part alta de la Vall Fosca.

La tornada la faig pel mateix camí de pujada, satisfet de la passejadeta.