Situació: Pallars Jussà, Montsec, Mata-solana.
Punt d'inici: Uns metres més amunt del poble de Mata-solana.
Horari: 2 hores anar i tornar
Pujada acumulada: entre 150 i 200 metres.
Alçada màxima: uns 1000 metres.
Reconec que les coves i qualsevol altre forat que s’enfonsi sota terra no són el meu fort.
No és perquè no m’atreguin. Al contrari! Les trobo impressionants, boniques, espectaculars, precioses, colpidores, emocionants, excitants, magnífiques, admirables... i qualsevol altre sinònim que ara no em passa pel cap.
El que passa és que no sóc gaire amic de l’arrosegar-me, ni en general, de qualsevol espai petit i fosc. En altres paraules... sóc un bon caganer!
Tenint tot això en compte. No cal ser gaire espavilat per entendre de seguida, que la cova negra de Mata-solana és de tot menys petita, estreta i fosca (sempre tenint present que no deixa de ser una cova...).
La ruta pas a pas
Des del pantà de Terradets pugem cap al poble de Llimiana i des d’allà ens endinsem a la vall de Barcedana per una carretera estreta però asfaltada.
Aparquem el cotxe passat el poble de Mata-solana, en un corba molt tancada, on comença una pista de terra que s’endinsa al Montsec anomenada camí del Peu del Bosc.
Comencem a caminar per la pista de terra, que també és GR, en direcció al Montsec. Passem pel costat d’una granja a mà dreta.
Seguim caminant durant poc més d’un quilòmetre per la pista, que ara va paral·lela a l’obaga del Montsec, fins que trobem, a mà esquerra, un pal indicador que assenyala l’inici del sender que mena cap a la cova de Mata-solana.
Pugem per un sender molt dret però ben marcat, que ens eleva per sobre la vall de Barcedana i en poc més d’un quart d’hora ens deixa a la boca de la cova ben amagada entre la vegetació.
La boca de la cova té unes dimensions força considerables (28m x 4m), cosa que facilita l'entrada de la llum a la cavitat que queda bastant il·luminada.
Emocionats i incrèduls per les dimensions que aparentment tindrà la cova, travessem l'entrada i ens plantem enmig d'una grandiosa sala.
Setanta metres de longitud per seixanta metres d'amplada són les dimensions de la sala que queda coberta per un altíssim sostre farcit de petites estalactites.
Sembla ser que, durant l'edat del bronze, la cova va tenir funció de necròpolis o habitatge com demostraria la ceràmica que s'hi ha trobat.
Amb les llanternes enceses, voltem una estona per l'interior de la cova contemplant les formacions rocoses que durant anys s'han anat formant.
Plenament satisfets emprenem la tornada desfent el camí per on hem vingut.
Des del pantà de Terradets pugem cap al poble de Llimiana i des d’allà ens endinsem a la vall de Barcedana per una carretera estreta però asfaltada.
Aparquem el cotxe passat el poble de Mata-solana, en un corba molt tancada, on comença una pista de terra que s’endinsa al Montsec anomenada camí del Peu del Bosc.
Comencem a caminar per la pista de terra, que també és GR, en direcció al Montsec. Passem pel costat d’una granja a mà dreta.
Seguim caminant durant poc més d’un quilòmetre per la pista, que ara va paral·lela a l’obaga del Montsec, fins que trobem, a mà esquerra, un pal indicador que assenyala l’inici del sender que mena cap a la cova de Mata-solana.
Pugem per un sender molt dret però ben marcat, que ens eleva per sobre la vall de Barcedana i en poc més d’un quart d’hora ens deixa a la boca de la cova ben amagada entre la vegetació.
La boca de la cova té unes dimensions força considerables (28m x 4m), cosa que facilita l'entrada de la llum a la cavitat que queda bastant il·luminada.
Emocionats i incrèduls per les dimensions que aparentment tindrà la cova, travessem l'entrada i ens plantem enmig d'una grandiosa sala.
Setanta metres de longitud per seixanta metres d'amplada són les dimensions de la sala que queda coberta per un altíssim sostre farcit de petites estalactites.
Sembla ser que, durant l'edat del bronze, la cova va tenir funció de necròpolis o habitatge com demostraria la ceràmica que s'hi ha trobat.
Amb les llanternes enceses, voltem una estona per l'interior de la cova contemplant les formacions rocoses que durant anys s'han anat formant.
Plenament satisfets emprenem la tornada desfent el camí per on hem vingut.
