Situació: Vallès Occidental, Matadepera.
Punt d'inici: Carrer Belles Roques de Matadepera (720m.)
Horari: unes 2 hores anar i tornar.
Pujada acumulada: uns 385 metres.
Alçada màxima: 1102 metres.
Punts d'interès: La Mola, Monestir de Sant Llorenç, Camí dels Monjos.
Amb poc més de 1100 metres, La Mola és el punt més alt del massís de Sant Llorenç del Munt i de la comarca del Vallès Occidental. El monestir romànic de Sant Llorenç i les vistes sobre el Vallès justifiquen sobradament l'ascensió. Pujaré per una de les rutes més clàssiques del parc natural, resseguint l'últim tram del camí dels monjos que enllaça el Monestir de Sant Cugat del Vallès amb el de Sant Llorenç.
La ruta pas a pas.
Deixo el cotxe a la part més alta de Matadepera, al carrer de les Belles Roques, just al costat d'un pal indicador(720m.) que assenyala la direcció que he de prendre per pujar a la Mola.
Seguint les marques blanques/grogues del camí dels monjos, començo a pujar pel costat d'una casa i d'un dipòsit d'aigua.
Sense deixar mai el camí, molt fresat, m'enfilo a la Roca de les Onze Hores (852m.) per la Canal dels Monjos.
La neu que ha caigut el dia abans embelleix el paisatge però també fa que l'ascensió sigui més perillosa, ja que les patinades són constants durant tot el trajecte.
Arribo a la zona coneguda com el Planet (1000m.) des d'on ja hi ha una magnífica visió del monestir al cim de la Mola i de Montserrat, situada més a l'oest.
Passo per la dreta de la Roca del Colom i em trobo la caravana de rucs que baixen del monestir a buscar queviures. M'arrambo i els deixo passar.
Des d'aquí, en unes poques marrades, arribo als prats que envolten el cim de La Mola.
Fot un fred que pela! I no dubto a entrar dins del monestir per resguardar-me en companyia d'un fotimer de gent que ha tingut la mateixa idea.
Faig quatre fotos i prenc una barreta de cereals abans d'emprendre la tornada pel mateix camí.
Situació: Pallars Jussà, Orcau.
Punt d'inici: Entrada del poble d'Orcau.
Horari: entre 2 i 3 hores.
Pujada acumulada: 250 i pocs metres.
Alçada màxima: 1007 metres.
Punts d'interès: Poble i castell d'Orcau, restes de la guerra civil.
La Costa del Llarg és un petit turó de poc més de 1000 metres d'alçada situat entre la Conca Dellà i la muntanya de Sant Corneli. Mirat de lluny, aquest turó no té res d'especial, no destaca per la seva alçada ni per la seva bellesa però en canvi, de prop, destaca per les importants restes de la guerra civil que conserva. Sembla ser que durant la guerra civil, aquest turó va ser una important posició del bàndol feixista, com demostren les desenes de metres de trinxera i els búnquers a voltes decorats amb l'enclusa i les fletxes.
La ruta pas a pas.
Aparquem el cotxe a l'entrada del poble d'Orcau(750m.), al costat d'uns camps d'oliveres. Comencem a enfilar-nos cap al castell seguint el camí senyalitzat i acompanyats d'un gos caçador que fa la feina de guia amb qualsevol turista que s'apropa al poble. De fet, diria que no és la primera excursió que fem en la seva companyia.
Seguim pujant cap al castell però avui no hi acabarem d'arribar perquè el nostre objectiu és el coll que es veu just al davant nostre, en direcció nord.
A estones camp a través i a estones seguint algun tímid sender, ens apropem fins al collet(864m.) pròxim a la runa coneguda com la caseta del comandant.
Just en el coll creuem un sender ben definit que prenem cap a la dreta, en direcció NE.
Pugem per l'obaga de la costa del Llarg, que queda a la nostra dreta, fins que el sender fa la intenció de començar a baixar. En aquest moment abandonem el sender que seguíem i comencem a pujar camp a través per l'esquena de la Costa del Llarg fins a trobar la muralla de roca que dificulta l'accés a la part més alta. Com que anem acompanyats del gos caçador i sembla ser que l'animal encara no sap escalar, seguim la paret de roca en direcció oest fins que trobem un pas que ens permet pujar a tots amb facilitat.
Arribem al capdamunt de la Costa del Llarg(1003m.) i de seguida ens crida l'atenció l'immens llençol de boira que tapa completament la Conca Dellà.
Amb el castell d'Orcau a l'esquena comencem a resseguir la carena en direcció est, i de seguida trobem les primeres restes de trinxeres i búnquers en prou bon estat. Sembla que tot el turó era ocupat per les forces feixistes que també ocupaven la muntanya de Sant Corneli situada al nord d'on som.
De trinxera en trinxera, anem recorrent tot el llom de la muntanya prenent fotos de les restes que estan en més bon estat.
Quan la carena comença a baixar cap al pas de la llebre trobem un darrer búnquer de dimensions bastant considerables, situat a l'extrem més oriental de les posicions feixistes.
Des d'aquí on som, seguint la carena en direcció est, es veu perfectament l'ermita de Vilavella on estaven instal·lades les defenses republicanes, que visitaré en una altra ocasió.És en aquest darrer búnquer que trobem una de les coses més curioses de l'excursió d'avui. En el ciment de les parets hi ha gravat l'enclusa i les sagetes, falangistes, una mitja lluna, símbol de les tropes mores que defensaven la posició i una torre, símbol dels constructors.
Per tornar cap a Orcau, decidim baixar pel dret fins a trobar els camps de conreu que hi ha uns metres més avall al Pla de Viu.
Resseguim el marge dels camps en direcció oest. Passem pel costat de les petjades de dinosaure, que no sabem trobar, i de seguida tornem a estar a sota el castell d'Orcau. Des d'aquí el cotxe és a tocar.
Situació: Pallars Jussà, Montsec, Mata-solana.
Punt d'inici: Uns metres més amunt del poble de Mata-solana.
Horari: 2 hores anar i tornar
Pujada acumulada: entre 150 i 200 metres.
Alçada màxima: uns 1000 metres.
Reconec que les coves i qualsevol altre forat que s’enfonsi sota terra no són el meu fort.
No és perquè no m’atreguin. Al contrari! Les trobo impressionants, boniques, espectaculars, precioses, colpidores, emocionants, excitants, magnífiques, admirables... i qualsevol altre sinònim que ara no em passa pel cap.
El que passa és que no sóc gaire amic de l’arrosegar-me, ni en general, de qualsevol espai petit i fosc. En altres paraules... sóc un bon caganer!
Tenint tot això en compte. No cal ser gaire espavilat per entendre de seguida, que la cova negra de Mata-solana és de tot menys petita, estreta i fosca (sempre tenint present que no deixa de ser una cova...).
La ruta pas a pas
Des del pantà de Terradets pugem cap al poble de Llimiana i des d’allà ens endinsem a la vall de Barcedana per una carretera estreta però asfaltada.
Aparquem el cotxe passat el poble de Mata-solana, en un corba molt tancada, on comença una pista de terra que s’endinsa al Montsec anomenada camí del Peu del Bosc.
Comencem a caminar per la pista de terra, que també és GR, en direcció al Montsec. Passem pel costat d’una granja a mà dreta.
Seguim caminant durant poc més d’un quilòmetre per la pista, que ara va paral·lela a l’obaga del Montsec, fins que trobem, a mà esquerra, un pal indicador que assenyala l’inici del sender que mena cap a la cova de Mata-solana.
Pugem per un sender molt dret però ben marcat, que ens eleva per sobre la vall de Barcedana i en poc més d’un quart d’hora ens deixa a la boca de la cova ben amagada entre la vegetació.
La boca de la cova té unes dimensions força considerables (28m x 4m), cosa que facilita l'entrada de la llum a la cavitat que queda bastant il·luminada.
Emocionats i incrèduls per les dimensions que aparentment tindrà la cova, travessem l'entrada i ens plantem enmig d'una grandiosa sala.
Setanta metres de longitud per seixanta metres d'amplada són les dimensions de la sala que queda coberta per un altíssim sostre farcit de petites estalactites.
Sembla ser que, durant l'edat del bronze, la cova va tenir funció de necròpolis o habitatge com demostraria la ceràmica que s'hi ha trobat.
Amb les llanternes enceses, voltem una estona per l'interior de la cova contemplant les formacions rocoses que durant anys s'han anat formant.
Plenament satisfets emprenem la tornada desfent el camí per on hem vingut.
