Tossal de Paiasso o Pic de Filià (Pallars Jussà)

El Pic de Filià o Tossal de Paiasso, és el punt més elevat de la serra de Cabeçades, que separa aquest pic del Tossal de Rus.
Situat a l'extrem nord-oest de la vall fosca, el pic de Filià té una vista excepcional sobre les valls del riu Filià, Riqüerna i Manyanet.
A més, també hi ha la possibilitat d'observar les restes del que havia de ser l'estació d'esquí de la vall fosca que, enlloc del progrés que alguns il·lusos esperaven, només ha dut, el que molts ja ens imaginàvem: la destrucció de la part alta de la vall Fosca i la vall del riu Filià.

Zona: Pallars Jussà, vall Fosca, vall del riu Filià.
Punt d'inici: cabana del Vaquer
Accés: Entre els pobles d'Espui i Cabdella, hi ha l'inici d'una pista de terra, a mà esquerra, que en pocs Kilòmetres s'endinsa a la vall del riu Filià. Quan hem travessat el riu i les estructures de l'estació d'esquí són ben visibles, s'arriba a una barrera que restringeix l'accés a la cabana de Filià (situada uns metres més enllà) on aparquem el cotxe.
Horari: 4:30h
Distància: uns 7 km
Pujada acumulada: 820m
Alçada màxima: 2772m 
Ruta: Cabana del Vaquer – barranc de la coma de les Fuses – coma l'Empriu – pic de Filià – coma de Fuses – barranc de la coma de les Fuses – cabana del Vaquer.

La ruta pas a pas

Aparquem el cotxe uns metres abans de la cabana del Vaquer (1920m), allà on una barrera impedeix el pas.
Abans d'arrencar a caminar valorem que la millor ruta per enfilar-se al pic és per la coma d'Empriu que potser fa una mica més de volta però puja d'una forma més suau.
Un cop equipats, baixem uns metres per la pista fins a creuar el torrent d'aigua que baixa del barranc de la Coma de Fuses. Busquem i trobem per terra, el pal indicador que marcava la direcció del pic de Fitero i el punt per on ens hem d'enfilar al marge.

Comencem a pujar.

No cal perdre el temps buscant cap camí fressat perquè en aquesta ascensió no n'hi ha.
Pugem pel prat en forta pendent fins a topar amb una balla de filferro espinós. Resseguim la balla fins al torrent que baixa per la nostra esquerra i just a tocar de l'aigua trobem la manera de creuar el filat sense por de patir cap esgarrinxada.
Superat el filat, seguim pujant per la dreta del torrent entre prats d'herba i flors de tota mena de formes i colors.
A mesura que anem pujant, ara una mica més suaument, l'angle de visió millora i ja podem veure, a mà esquerra, el pic de Filià que destaca per sobre de la coma de Fuses.

Vista de la Coma de Fuses i el Pic de Filià.

Deixem a mà esquerra la coma de Fuses i sense creuar el torrent, que ara baixa pels prats de la coma d'Empriu, seguim pujant per la vessant oest del Fitero buscant la part alta de la carena.
Arribats a la coma d'Empriu (2450m), on la pendent ha disminuït considerablement, ens aturem a descansar fastiguejats de caminar per l'herba que fa molt incomode la pujada.

Pujant per la Coma d'Empriu.

Prenem quatre galetes i ens untem de crema solar mentre observem el coll des d'on accedirem a la carena.
Quan considerem que ja estem prou descansats, pugem resseguint el barranc fins al coll que queda sobre nostre, a mesura que l'aigua i l'herbota van desapareixent.

Arribant al coll.

Arribats al coll pedregós (2645m), l'horitzó visual s'amplia considerablement i ja podem observar la vall de Riqüerna als nostres peus i els pics de la capçalera de la vall Fosca i d'Aigüestortes una mica més enllà.
Resseguim la cresta cap a l'oest i després de superar un petit ressalt ens plantem als peus davant del con cimal, molt pedregós però fàcil d'ascendir.

Últims metres abans d'arribar al cim.

Ens enfilem per una canal que puja entre grans rocs i que amb quatre passes ens deixa al cim del Pic de Filià (2772m).
Hi estem una bona estona dalt del cim contemplant les bones vistes que hi ha en totes direccions i esmorzant una mica.

Cim del Tossal de Paiasso o Pic de Filià 2772m.

Per l'est destaquen el Montsent de Pallars i el Montorroio; pel sud, la vall del riu Filià amb el seu estanyet; per l'oest l'ampla i desconeguda vall de Manyanet; i pel nord, els cims que envolten el refugi de la Colomina.

Vistes des del cim.

Per baixar del cim no volem desfer el camí de l'anada i decidim baixar per l'aresta sud.
Prenem una pendent molt pronunciada fins al coll que hi ha uns metres per sota nostra, i des d'aquí, aprofitant les pedres d'una tartera, llisquem fins als prats de la coma de Fuses.

Comencem el descens.

Com si fóssim nens, juguem una estona en una clapa de neu que encara resisteix la calor estival abans de seguir baixant pels prats fins a trobar el torrent.
Durant la baixada, fins i tot tenim temps de torçar-nos algun turmell que altre, cosa que ens demostra un cop més que, tot i que les bambes són molt còmodes, a la muntanya val la pena anar-hi amb botes.

Baixant per la Coma de Fuses.

Ara, només ens cal seguir el curs del  torrent de la coma de les Fuses i desfer el camí que hem seguit quan pujàvem, fins a trobar el cotxe on una bona remullada al riu és la recompensa final després de més de quatre hores de caminada.

Les balmes de la Serra de l'Obac (Vallès Occidental)

Les balmes obrades de la serra de l'Obac, són cavitats horitzontals poc profundes habilitades  com habitatges o corrals. L'origen d'aquestes balmes obrades es remunta a l'edat mitjana quan la invasió sarraïna va empenya a la gent de la zona a protegir-se a la part alta de la muntanya.

Situació: Vallès Occidental, Sant Llorenç del Munt, Matadepera.

Punt d'inici: Alzina del Salari.

Accés: Des de Terrassa es pren la carretera BV-1221 cap a Matadepera i Talamanca, fins al Km 11, on hi ha l'aparcament de l'Alzina del Salari.

Horari: 2:15 hores

Distància: uns 8 km

Pujada acumulada: 400 metres

Alçada màxima: 930 metres

Punts d'interès: Balma i sepultures de la Porquerissa, Roques del Quarto de Reixa, Balma de l'Espluga, turó de la Pola.

Ruta: Alzina del Salari – coll de Tres Creus – Balma de la Porquerissa – Quarto de Reixa – Balma de l'Espluga – coll de la Tanca – Turó de la Pola – coll de Tres Creus – Alzina del Salari.

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe a l'aparcament de L'Alzina de Salari (730m). Pujo per la pista asfaltada fins a la part més alta de l'aparcament i trenco cap a l'esquerra passant per sobre d'una cadena que barra el pas als vehicles. Sempre per la pista asfaltada, record d'un projecte urbanitzador que sortosament no va reeixir, pujo cap a mà dreta.

Turó de la Pola mentre pujo al coll de Tres Creus

S'acaba l'asfalt però jo segueixo pujant, deixant de banda un camí que marxa per la dreta i posteriorment un parell que marxen per l'esquerra.

Arribo al coll de les Tres Creus (874m) on hi ha una important cruïlla de camins. Per la dreta ve el GR 5 des del coll d'estenalles i per l'esquerra marxa el GR 5 cap a Rellinars a més del el sender que puja al Castellsapera. Jo prenc el sender que em queda just davant, on hi ha un petit pal indicador verd.

El Paller de tot l'any i Montserrat des del coll de Tres Creus

El caminet voreja, per la part de sota, el turó de la Pola i ofereix unes vistes espectaculars sobre Montserrat i la roca del Paller de tot l'any. Just abans no arribi al final de la cinglera, on hi ha la balma de la Porquerissa, veig, a mà dreta, uns forats a terra recoberts de lloses, són antigues sepultures que donen fe de la presència humana al llarg del temps.

Balma de la Porquerissa

Arribo a la balma de la Porquerissa que antigament havia fet la funció de cort de porcs, com efectivament indica el seu nom. Des d'aquí, en dies clars, a més de Montserrat també es veu perfectament el Cadí.

Des de la balma, prenc el sender que ara agafa la direcció nord, cap a les roques del Quarto de Reixa que em queden just davant.

Roques del Quarto de Reixa

Entremig de la vegetació, que s'ha anat fent més espessa, arribo a un nou trencall. El brancal de la dreta va cap a la font de la Pola i el de l'esquerra, que és el que jo prenc, segueix la direcció del coll de Tanca, que separa la carena del turó de la Pola i el Quarto de Reixa.

Uns metres abans d'arribar al coll de la Tanca deixo, a mà esquerra, un sender que baixa cap a la vall, però en prenc un altre, uns metres més endavant, que ressegueix la base de les roques del Quarto de Reixa.

Balma de la Porquerissa i roca del Castellsapera

Un cop recorreguda tota la cinglera fins al final, arribo a un coll que em separa d'un petit turó recobert de vegetació. A mà dreta, pel vessant nord, prenc un sender que baixa fins a trobar una pista de terra ampla que ve de l'altra banda de la vall.

Mentre baixo, ja es distingeix perfectament la roca del turó de l'Espluga, sota la qual ha d'haver-hi la balma amb el mateix nom.

Un cop arribo a la pista giro cap a l'esquerra i al cap de pocs metres arribo a la balma de l'Espluga.

Balma de l'Espluga

La balma de l'Espluga està composta de dues balmes obrades que es conserven en força bon estat. A més, dins de la balma principal es pot observar una tècnica de construcció, l'opus spicatum, que van utilitzar els romans i els visigots, i que es va seguir utilitzant fins a l'alta edat mitjana, cosa que demostra l'antiguitat del conjunt arquitectònic.

Visitada la balma, ha arribat l'hora d'emprendre la tornada. Vaig desfent el camí fins al coll de Tanca, on decideixo variar el recorregut i enfilar-me, resseguint la carena, fins el turó de la Pola (930m).

El Quarto de Reixa i Montserrat des del Turó de la Pola

Des d'aquí dalt es veu tot el recorregut que he fet. M'assec uns segons a contemplar el paisatge i en acabat baixo per la banda est del turó fins a trobar el coll de les Tres Creus. Des d'aquí, només he d'acabar de desfer el camí fins a l'Alzina del Salari on tinc el cotxe.

Volta a Montgrony (ripollès)

El Santuari de Montgrony, amb les esglésies de la Mare de Déu de Montgrony i de Sant Pere, es troba situat a l'extrem occidental de la comarca del Ripollès, en ple domini del mitològic comte Arnau.

Envoltat de frondosos boscos, el Montgrony és un esplèndid espai per fer-hi excursions

Situació: Ripollès, Serra de Montgrony, Gombrèn

Accés: Des de Campdevànol, per la carretera GI-402 fins a l'entrada del poble de Gombrèn on hi ha l'aparcament i comença aquesta passejada.

Punt d'inici: Aparcament de Gombrèn.

Horari: 2:45 hores

Distància: uns 11 km

Pujada acumulada: 670 metres

Alçada màxima: 1535 metres

Punts d'interès: Església de la Mare de déu de Montgrony, Sant Pere de Montgrony, Avenc de l'Ou, refugi de Planelles.

Ruta: Gombrèn – Capella Sant Francesc – Santuari de Montgrony – Refugi de Planelles – Avenc de l'Ou – Coll del Mansillo – Santuari de Montgrony – Capella Sant Francesc – Gombrèn.

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe en un aparcament que hi ha a l'entrada del poble de Gombrèn, al costat d'un pal indicador que ja m'assenyala la ruta que he de seguir.

Fot un dia força lleig amb núvols que tapen les puntes més altes de les muntanyes. Ja ho havien anunciat i la predicció s'ha acomplert fil per randa.

Fent cas del pal indicador travesso el poble de Gombrèn i vaig a buscar la riera de Barruell. Travesso la riera per sobre d'unes pedres col·locades estratègicament amb aquesta finalitat i començo a enfilar-me per un sender molt fresat i senyalitzat.

Seguint aquest camí que transcórrer per l'esquerra de la riera, arribo a uns prats d'herba alta i a la capella de Sant Francesc. Que com el seu nom indica és una petita capelleta dedicada a aquest Sant.

Passada la capella el sender segueix pujant i en un parell de marrades s'endinsa al bosc.

Arribo a una cruïlla de senders, el que marxa cap a l'esquerra va parar a una masia propera, jo però, segueixo pel sender principal.

Sempre seguint les senyals, que tot sovint són pintades a terra, vaig guanyant alçada i ja distingeixo perfectament tots els habitacles del santuari situat al cingle que tinc davant.

Quan ja sóc pocs metres per sota de l'aparcament del complex, els arbres s'aclareixen i arribo a un petit prat. Des d'aquí, en pocs minuts em planto a la porta que dona accés a l'hostal i les esglésies de Montgrony.

Travesso la portalada del complex cristià mentre rumio el per què últimament visito tantes esglésies, com si fos el més devot dels creients.

En tot cas, com que sóc home d'aquells que no sap fer dues coses a la vegada, deixo de rumiar i segueixo caminant, que és el que he vingut a fer avui.

Pujo per l'escala que s'enfila a l'esquerra de l'hostal i m'apropo a l'església de la Mare de déu de Montgrony completament incrustada a la roca del cingle.

Trec el nas dins la capella i en acabat segueixo pujant per les escales fins a la part alta del cingle on hi ha l'altra església del complex, la de Sant Pere.

Hi faig una volta de reconeixement i com que el temps sembla que s'aguanta decideixo fer una volta per aquí dalt.

Des de l'església de Sant Pere prenc la direcció oest, fins a creuar-me amb una barana feta de troncs que vaig seguint.

Arribo a un pal que indica l'inici del camí del Mal Pas, que va de dret a l'avenc de l'Ou. 

El camí que està perfectament equipat amb baranes, queda mig penjat al buit mentre va resseguint el rocam.

Arribo al refugi lliure de Planelles situat al costat del torrent de Sant Ou, en un entorn bucòlic. Llàstima que les puntes més altes de la serra continuïn estant tapades pels núvols.

Seguint les senyals prenc un camí carreter que comença darrera el refugi, en direcció est.

Arribo a un pal indicador que assenyala la situació de l'avenc de l'Ou. Deixo el camí que seguia i em desvio provisionalment per un nou sender a mà dreta amb la intenció de visitar l'avenc.

La boca de l'avenc és completament impressionant i està protegida per una barana, cosa que permet apropar-s'hi força i mirar-se amb tranquil·litat aquest forat de 83 metres de fondària.

Diu la llegenda que és d'aquest forat d'on surt l'ànima del comte Arnau muntant el seu cavall en flames i acompanyat pel seu seguici de gossos diabòlics.

Visitat l'avenc, desfaig el camí fins a la cruïlla on hi ha el pal indicador.

Continuo pujant, però ara, el camí carreter relativament ample, es converteix en un sender que puja entra la boscúria.

El sender que segueixo desemboca en un nou camí on un pal indicador deixa escollir si anar cap al coll roig o cap el coll Mansillo

Jo prenc, cap a la dreta, la direcció al coll Mansillo on arribo de seguida.

Des d'aquí dalt, busco un sender que baixa cap a l'altra vessant de la muntanya i que està senyalitzat amb unes marques de pintura molt borroses.

Baixo i baixo, i després de deixar enrere un altre sender que mena al coll roig, arribo altre cop a l'església de Sant Pere.

Des d'aquí, el retorn al cotxe és tant fàcil com desfer el camí per on he pujat.