01 de setembre, 2010

Pic del Campirme i Montforcado (Pallars Sobirà)

El pic del Campirme i el del Montforcado són els punts més elevats de la Serra de Cadius, situada a la part alta de la vall de Tavascan, i per tant, dins del parc natural de l'Alt Pirineu.
El Campirme és vèrtex geodèsic cosa que ens assegura bones vistes des del seu cim, mentre que el Montforcado ens ofereix la seva curiosa forma, evidentment, en forma de forca.
A més, podrem fer història, perquè encara que sembli mentida, ens estarem passejant per la línia del front de la guerra civil que durant l'any 1938 va instal·lar-se per aquests verals.

Pic de Montforcado.

Situació: Pallars Sobirà, Parc Natural de l'Alt Pirineu, Tavascan.
Punt d'inici: Refugi de la Pleta del Prat.
Accés: Des del poble de Tavascan prenem la carretera asfaltada que es dirigeix a l'estació d'esquí de Tavascan-Pleta del Prat on aparcarem el cotxe.
Horari: 5:00 hores
Pujada acumulada: 970 metres
Alçada màxima: 2633m
Ruta: Refugi de la Pleta del Prat – Pleta de Gavàs – Estany de Mascarida – Pala de Montareny – Campirme – Montforcado – Estany del Diable – Estany de  Mascarida – Pleta de Gavàs – Refugi de la Pleta del Prat.



La ruta pas a pas

És d'hora, ens hem llevat a quarts de sis del matí i ara que són les vuit, ja som a l'aparcament de l'estació d'esquí de Tavascan a punt per caminar.
El dia promet, no hi ha núvols a la vista i el sol emergeix amb ràbia rere les muntanyes.
Ens apropem fins als peus del refugi de la Pleta del Prat (1720m) des d'on començarem la nostra excursió.

Refugi de la Pleta del Prat.

A l'esquerra del refugi, una senyal de fusta indica l'inici del sender que resseguint el torrent de Mascarida, comença a guanyar metres.
De cop, el sender fa un últim repetjó i s'allunya de les pistes d'esquí que des del principi manteníem a la nostra esquerra.
A mesura que anem guanyant alçada, la vegetació s'ha anat aclarint i els arbustos de bàlec van deixant pas a l'herba.
Ara la pendent disminueix i entrem a la pleta de Gavàs  on hi ha un grapat de cabanes enrunades i un pal de colors que serveix per mesurar el gruix de neu.

Pleta de Gavàs.

Travessem la pleta i encarem l'última pujada pel sender que en unes poques llaçades ens deixa a la sortida d'aigües de l'estany de Mascarida (2320m).
Ens apropem a la cabana de pastor que queda a la nostra esquerra i que pot ser un bon refugi en cas de necessitat. La cabana té unes espitlleres a la banda de ponent que poden ser un vestigi de la guerra civil ja que la línia de front va instal·lar-se aquí durat bona part del 1938.

Estany de Mascarida.

Descansem uns moments i mengem quatre galetes per agafar forces abans d'enfilar el camí cap al cim.
El sender que seguim, parteix des de la dreta de la cabana i en unes poques marrades s'enfila a un collet situat al sud-est de l'estany de Mascarida.

L'estany de Mascarida i el del Diable vistos des del collet.

Arribats al collet, comencem a enfilar-nos, cap a la dreta, per la Pala de Montareny que en pocs minuts ens deixa a la part més alta de la serra.
El cim és un turonet situat a la nostra esquerra i que distingim perquè està coronat amb el característic cilindre dels vèrtex geodèsics.

Cim del Campirme.

Som dalt del Campirme (2633m)! Hi ha bones vistes en totes direccions, però el que més ens ha sorprès són la gran quantitat de petits refugis de pedra, antics vestigis de la guerra civil, que envolten el cim. I és que mentre la cabana de pastor que hem vist a l'estany podria formar part de les posicions republicanes, aquí dalt, sembla que s'hi van instal·lar les tropes feixistes.
Ens fem les fotos de rigor, i mentre recuperem forces, ens quedem una bona estona observant la gran quantitat de neu que aquest any s'acumula a la Maladeta.

Vistes del del cim.

No en tenim prou, i aprofitant que estem dalt de la carena, decidim resseguir la serra de Cadius fins anar a trobar el següent cim, el Montforcado, que evidentment, té una característica forma de forca.
La carena és molt ampla, i en poca estona resseguim tota la serra i arribem al collet que dona accés al cim.

Serra de Cadius, amb el Campirme al fons.

Baixem fins el collet i a continuació realitzem una curta grimpada per una aresta rocosa que ens deixa al cim del Montforcado (2633m).
Ara si, ens donem per satisfets i ja només ens queda el retorn. Baixem del Montforcado desfent el camí fins al collet per on hem vingut.
 Collet que dona accés al cim del Montforcado.

I des del collet resseguim un sender mig perdut que baixa entre les roques i l'herba fins al petit i encantador estany del Diable.
L'estanyet del Diable està amagat al costat mateix de l'estany de Mascarida i és molt més petit que aquest últim. A més, el seu color blau turquesa i la tranquil·litat de les seves aigües, el fan encisador.

Estany del Diable.

Estem una bona estona ajaguts a la riba de l'estany i només decidim seguir baixant quan notem que s'apropa l'hora de dinar i la gana ens esperona.
Des de l'estany del Diable ens apropem a la sortida d'aigües de l'estany de Mascarida i des d'aquí comencem a desfer el camí que hem fet quan pujàvem.
L'única variant que prenem respecte al camí de pujada, és que un cop hem passat la pleta de Gavàs, ens desviem cap a les pistes d'esquí que ens queden davant, i des d'aquí baixem cap al refugi de la Pleta del Prat, evitant així el feixuc sender per on hem pujat de bon matí.






08 d’agost, 2010

Tossal de Paiasso o Pic de Filià (Pallars Jussà)

El Pic de Filià o Tossal de Paiasso, és el punt més elevat de la serra de Cabeçades, que separa aquest pic del Tossal de Rus.
Situat a l'extrem nord-oest de la vall fosca, el pic de Filià té una vista excepcional sobre les valls del riu Filià, Riqüerna i Manyanet.
A més, també hi ha la possibilitat d'observar les restes del que havia de ser l'estació d'esquí de la vall fosca que, enlloc del progrés que alguns il·lusos esperaven, només ha dut, el que molts ja ens imaginàvem: la destrucció de la part alta de la vall Fosca i la vall del riu Filià.


Zona: Pallars Jussà, vall Fosca, vall del riu Filià.
Punt d'inici: cabana del Vaquer
Accés: Entre els pobles d'Espui i Cabdella, hi ha l'inici d'una pista de terra, a mà esquerra, que en pocs Kilòmetres s'endinsa a la vall del riu Filià. Quan hem travessat el riu i les estructures de l'estació d'esquí són ben visibles, s'arriba a una barrera que restringeix l'accés a la cabana de Filià (situada uns metres més enllà) on aparquem el cotxe.
Horari: 4:30h
Distància: uns 7 km
Pujada acumulada: 820m
Alçada màxima: 2772m 
Ruta: Cabana del Vaquer – barranc de la coma de les Fuses – coma l'Empriu – pic de Filià – coma de Fuses – barranc de la coma de les Fuses – cabana del Vaquer.



La ruta pas a pas

Aparquem el cotxe uns metres abans de la cabana del Vaquer (1920m), allà on una barrera impedeix el pas.
Abans d'arrencar a caminar valorem que la millor ruta per enfilar-se al pic és per la coma d'Empriu que potser fa una mica més de volta però puja d'una forma més suau.
Un cop equipats, baixem uns metres per la pista fins a creuar el torrent d'aigua que baixa del barranc de la Coma de Fuses. Busquem i trobem per terra, el pal indicador que marcava la direcció del pic de Fitero i el punt per on ens hem d'enfilar al marge.

Comencem a pujar.

No cal perdre el temps buscant cap camí fressat perquè en aquesta ascensió no n'hi ha.
Pugem pel prat en forta pendent fins a topar amb una balla de filferro espinós. Resseguim la balla fins al torrent que baixa per la nostra esquerra i just a tocar de l'aigua trobem la manera de creuar el filat sense por de patir cap esgarrinxada.
Superat el filat, seguim pujant per la dreta del torrent entre prats d'herba i flors de tota mena de formes i colors.
A mesura que anem pujant, ara una mica més suaument, l'angle de visió millora i ja podem veure, a mà esquerra, el pic de Filià que destaca per sobre de la coma de Fuses.

Vista de la Coma de Fuses i el Pic de Filià.

Deixem a mà esquerra la coma de Fuses i sense creuar el torrent, que ara baixa pels prats de la coma d'Empriu, seguim pujant per la vessant oest del Fitero buscant la part alta de la carena.
Arribats a la coma d'Empriu (2450m), on la pendent ha disminuït considerablement, ens aturem a descansar fastiguejats de caminar per l'herba que fa molt incomode la pujada.

Pujant per la Coma d'Empriu.

Prenem quatre galetes i ens untem de crema solar mentre observem el coll des d'on accedirem a la carena.
Quan considerem que ja estem prou descansats, pugem resseguint el barranc fins al coll que queda sobre nostre, a mesura que l'aigua i l'herbota van desapareixent.

Arribant al coll.

Arribats al coll pedregós (2645m), l'horitzó visual s'amplia considerablement i ja podem observar la vall de Riqüerna als nostres peus i els pics de la capçalera de la vall Fosca i d'Aigüestortes una mica més enllà.
Resseguim la cresta cap a l'oest i després de superar un petit ressalt ens plantem als peus davant del con cimal, molt pedregós però fàcil d'ascendir.

Últims metres abans d'arribar al cim.

Ens enfilem per una canal que puja entre grans rocs i que amb quatre passes ens deixa al cim del Pic de Filià (2772m).
Hi estem una bona estona dalt del cim contemplant les bones vistes que hi ha en totes direccions i esmorzant una mica.

Cim del Tossal de Paiasso o Pic de Filià 2772m.

Per l'est destaquen el Montsent de Pallars i el Montorroio; pel sud, la vall del riu Filià amb el seu estanyet; per l'oest l'ampla i desconeguda vall de Manyanet; i pel nord, els cims que envolten el refugi de la Colomina.

Vistes des del cim.

Per baixar del cim no volem desfer el camí de l'anada i decidim baixar per l'aresta sud.
Prenem una pendent molt pronunciada fins al coll que hi ha uns metres per sota nostra, i des d'aquí, aprofitant les pedres d'una tartera, llisquem fins als prats de la coma de Fuses.

Comencem el descens.

Com si fóssim nens, juguem una estona en una clapa de neu que encara resisteix la calor estival abans de seguir baixant pels prats fins a trobar el torrent.
Durant la baixada, fins i tot tenim temps de torçar-nos algun turmell que altre, cosa que ens demostra un cop més que, tot i que les bambes són molt còmodes, a la muntanya val la pena anar-hi amb botes.

Baixant per la Coma de Fuses.

Ara, només ens cal seguir el curs del  torrent de la coma de les Fuses i desfer el camí que hem seguit quan pujàvem, fins a trobar el cotxe on una bona remullada al riu és la recompensa final després de més de quatre hores de caminada.






29 de juny, 2010

Les balmes de la Serra de l'Obac (Vallès Occidental)

Les balmes obrades de la serra de l'Obac, són cavitats horitzontals poc profundes habilitades  com habitatges o corrals. L'origen d'aquestes balmes obrades es remunta a l'edat mitjana quan la invasió sarraïna va empenya a la gent de la zona a protegir-se a la part alta de la muntanya.


Situació: Vallès Occidental, Sant Llorenç del Munt, Matadepera.
Punt d'inici: Alzina del Salari.
Accés: Des de Terrassa es pren la carretera BV-1221 cap a Matadepera i Talamanca, fins al Km 11, on hi ha l'aparcament de l'Alzina del Salari.
Horari: 2:15 hores
Distància: uns 8 km
Pujada acumulada: 400 metres
Alçada màxima: 930 metres
Punts d'interès: Balma i sepultures de la Porquerissa, Roques del Quarto de Reixa, Balma de l'Espluga, turó de la Pola.
Ruta: Alzina del Salari – coll de Tres Creus – Balma de la Porquerissa – Quarto de Reixa – Balma de l'Espluga – coll de la Tanca – Turó de la Pola – coll de Tres Creus – Alzina del Salari.



La ruta pas a pas

Deixo el cotxe a l'aparcament de L'Alzina de Salari (730m). Pujo per la pista asfaltada fins a la part més alta de l'aparcament i trenco cap a l'esquerra passant per sobre d'una cadena que barra el pas als vehicles. Sempre per la pista asfaltada, record d'un projecte urbanitzador que sortosament no va reeixir, pujo cap a mà dreta.

Turó de la Pola mentre pujo al coll de Tres Creus

S'acaba l'asfalt però jo segueixo pujant, deixant de banda un camí que marxa per la dreta i posteriorment un parell que marxen per l'esquerra.
Arribo al coll de les Tres Creus (874m) on hi ha una important cruïlla de camins. Per la dreta ve el GR 5 des del coll d'estenalles i per l'esquerra marxa el GR 5 cap a Rellinars a més del el sender que puja al Castellsapera. Jo prenc el sender que em queda just davant, on hi ha un petit pal indicador verd.

El Paller de tot l'any i Montserrat des del coll de Tres Creus

El caminet voreja, per la part de sota, el turó de la Pola i ofereix unes vistes espectaculars sobre Montserrat i la roca del Paller de tot l'any. Just abans no arribi al final de la cinglera, on hi ha la balma de la Porquerissa, veig, a mà dreta, uns forats a terra recoberts de lloses, són antigues sepultures que donen fe de la presència humana al llarg del temps.

Balma de la Porquerissa

Arribo a la balma de la Porquerissa que antigament havia fet la funció de cort de porcs, com efectivament indica el seu nom. Des d'aquí, en dies clars, a més de Montserrat també es veu perfectament el Cadí.
Des de la balma, prenc el sender que ara agafa la direcció nord, cap a les roques del Quarto de Reixa que em queden just davant.

Roques del Quarto de Reixa

Entremig de la vegetació, que s'ha anat fent més espessa, arribo a un nou trencall. El brancal de la dreta va cap a la font de la Pola i el de l'esquerra, que és el que jo prenc, segueix la direcció del coll de Tanca, que separa la carena del turó de la Pola i el Quarto de Reixa.
Uns metres abans d'arribar al coll de la Tanca deixo, a mà esquerra, un sender que baixa cap a la vall, però en prenc un altre, uns metres més endavant, que ressegueix la base de les roques del Quarto de Reixa.

Balma de la Porquerissa i roca del Castellsapera

Un cop recorreguda tota la cinglera fins al final, arribo a un coll que em separa d'un petit turó recobert de vegetació. A mà dreta, pel vessant nord, prenc un sender que baixa fins a trobar una pista de terra ampla que ve de l'altra banda de la vall.
Mentre baixo, ja es distingeix perfectament la roca del turó de l'Espluga, sota la qual ha d'haver-hi la balma amb el mateix nom.
Un cop arribo a la pista giro cap a l'esquerra i al cap de pocs metres arribo a la balma de l'Espluga.

Balma de l'Espluga

La balma de l'Espluga està composta de dues balmes obrades que es conserven en força bon estat. A més, dins de la balma principal es pot observar una tècnica de construcció, l'opus spicatum, que van utilitzar els romans i els visigots, i que es va seguir utilitzant fins a l'alta edat mitjana, cosa que demostra l'antiguitat del conjunt arquitectònic.
Visitada la balma, ha arribat l'hora d'emprendre la tornada. Vaig desfent el camí fins al coll de Tanca, on decideixo variar el recorregut i enfilar-me, resseguint la carena, fins el turó de la Pola (930m).

El Quarto de Reixa i Montserrat des del Turó de la Pola

Des d'aquí dalt es veu tot el recorregut que he fet. M'assec uns segons a contemplar el paisatge i en acabat baixo per la banda est del turó fins a trobar el coll de les Tres Creus. Des d'aquí, només he d'acabar de desfer el camí fins a l'Alzina del Salari on tinc el cotxe.