El Paller de tot l'any i el Castell Sapera (Vallès Occidental)

Avui visitaré dos dels espais més clàssics de la serra de l'Obac.
Primer, m'aproximaré als peus del Paller de tot l'any. Un característic monòlit de roca que sobresurt per sobre de la carena del camí Ral.
Després, pujaré al Castell Sapera, que amb 939 metres és la màxima elevació de la serra de l'Obac

El Paller de Tot l'any.

Situació: Vallès Occidental, Matadepera, Serra de l'Obac.
Punt d'inici: Alzina del Salari.
Accés: Des de Matadepera prenc la carretera BV-1221, cap a Mura i Talamanca. Al Km 11, en una corba molt tancada, hi ha la zona d'aparcament de l'Alzina del Salari on començo l'excursió.
Horari total: 2:20 hores
Pujada acumulada: 435 metres
Alçada màxima: 939 metres
Ruta: Alzina del Salari (729m) – Coll de les Tres Creus (873m) – Paller de Tot l'any  (790m) – Castell Sapera (939m) – Coll de les Tres Creus (873m) – Alzina del Salari (729m).
Cartografia: Sant Llorenç del Munt, Esc. 1:25.000, Editorial Alpina

mapa escala 1:25.000

La ruta pas a pas.

Començo a caminar des de l'aparcament de l'Alzina del Salari on també hi arriba l'autobús públic.
Pujo per la pista asfaltada fins al final de la zona d'aparcament on la pista es bifurca.
Prenc el brancal de l'esquerra que està barrat amb una cadena que prohibeix l'accés als vehicles de motor. Creuo la cadena i al cap de pocs metres giro a la dreta per la pista asfaltada que ara puja decididament.
Arribo a un altre trencall on giro a l'esquerra per la pista que ara és de terra.
Sense apartar-me en cap moment del camí principal, deixo enrere un parell de senders que marxen per l'esquerra.

Coll de les tres Creus.

Arribo al coll de les Tres Creus situat entre el Castell Sapera, a l'esquerra, i el turó de la Pola, a la dreta.
Des del coll prenc el sender GR 5 que per l'esquerra planeja endinsant-se al bosc.
El GR va vorejant els peus del Castell Sapera per la vessant occidental fins que surto del bosc en una pendent rocosa de conglomerat

Carena del camí ral.

Per l'esquerra marxa el sender que prendré a la tornada per enfilar-me al Castell Sapera.
Des d'aquest punt, les vistes sobre el Paller de Tot l'any i la muntanya de Montserrat són més que impressionants. A més, si el dia és clar, des d'aquí es veu perfectament la serra del Cadí que sobresurt al costat del turó de la Pola i la Porquerissa

El Paller de Tot l'any amb Montserrat al fons.

El GR que segueixo, baixa per la carena del Camí Ral en direcció oest, deixant a l'esquerra un parell de senders que baixen cap a la Calsina, situada al fons de la vall.
Amb molta atenció segueixo baixant pel sender fins a trobar, passat el collet Gran, un sender que s'enfila al marge i s'aproxima als peus del Paller de Tot l'any

Paller de Tot l'any.

Dono la volta al característic monòlit rocós que, com el seu nom indica, té forma de paller.
Visitat el Paller, desfaig el camí fins a tornar al GR 5 des d'on encara desfaig un tros de camí més, fins al roquissar on he començat a resseguir la carena

El Castell Sapera i el Queixal de porc.

Aquí deixo el GR que segueix fins el coll de les Tres Creus i prenc el sender que, per la dreta, s'endinsa a l'alzinar en direcció al Castell Sapera

De seguida surto del bosc i flanquejo la roca just per sota del Queixal de porc sense fer cas de petits senders que s'enfilen pel marge esquerra

Flanquejant per sota del Queixal de porc.

Arribo al final de la paret rocosa i trobo un petit sender, marcat amb fites, que s'enfila per l'esquerra fins a la carena que puja fins als peus de la roca del Queixal de porc, on arribo en pocs minuts

Observo la curiosa forma dental de la roca i després retrocedeixo uns metres i baixo pel conglomerat de la vessant oriental fins a una roca que destaca uns metres més avall

La roca Salvatge i el Paller vist des del Queixal.

Des d'aquesta roca, prenc un sender difús que s'endinsa al bosc i voreja els peus del Castell Sapera per la vessant oriental.
Quan sóc, més o menys, a la meitat del flanqueig trobo un trencall i prenc un sender, a mà esquerra, que s'enfila per una canal força empinada.
Amb l'ajuda d'algunes arrels, m'enfilo per la canal fins al capdamunt del Castell Sapera, punt culminant de la serra de l'Obac.

Canal per on pujo al Castell Sapera.

Recorro la part alta de la roca, de punta a punta, gaudint de bones vistes en totes direccions.
Cap a l'est Sant Llorenç del Munt, a l'oest Montserrat, i cap el nord, el Montcau, el Bages i el Pirineu al fons de tot plegat.
M'assec una estona a reposar abans de començar el descens per la mateixa canal per la que he pujat aquí dalt.

El Castell Sapera amb el Montcau al fons.

Des dels peus de la canal, deixo, a mà dreta el sender per on havia vingut, i prenc, enfront, el sender que segueix vorejant els peus del Castell Sapera en direcció NE.
Vaig a buscar un petit turonet rocós que queda uns metres davant meu, entre el Castell Sapera i el coll de les Tres Creus

Vistes de Sant Llorenç.

Passo pel costat del turonet i seguint el sender que planeja arribo de seguida al coll de les Tres Creus.
Des d'aquí només he de desfer el camí per on he pujat fins a l'aparcament de l'Alzina del Salari on acabo aquesta passejada.

El Roc de Pessonada pels Escalirots (Pallars Jussà)

Pujant per la carretera C-13 des de Tremp cap a la Pobla, destaca a l'altra banda del pantà de Sant Antoni un enorme cingle rogenc. És el roc de Pessonada.

Situat dins de la reserva de caça del Boumort, el roc de Pessonada, és un bonic lloc per fer excursions i observar els carronyaires que nidifiquen al cingle.

Tot i la imponent paret de roca, la cinglera és superable per l'antic pas dels Escalirots que, de cornisa en cornisa, s'enfila per la roca fins al pas de la Portella.

Roc de Pessonada.

Situació: Pallars Jussà, Boumort, Pessonada.

Punt d'inici: Part alta del poble de Pessonada.

Accés: Des de la Pobla de Segur es pren la carretera local que vorejant el pantà per llevant fins a arribar al poble de Pessonada. Aparco el cotxe a la part alta del poble.

Horari total: 2:15 hores

Pujada acumulada: 425 metres.

Alçada màxima: 1242 metres.

Dificultat: Mitjana

Recorregut: Pessonada (900m.) - Mare de déu de la Plana (945m.) - Els Escalirots - la Portella (1242m.) - Feixancs de la Tremor - Sant Joanet (955m.) - Pessonada (900m.).

Cartografia: Serra de Boumort Oest esc. 1:20.000 Editorial Piolet.

Mapa icc. escala 1:25.000

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe a la part alta del poble de Pessonada, al costat d'una especie de granja.

El camí que seguiré està ben indicat amb marques de pintura groga i comença al costat d'un pal indicador que hi ha al marge de la carretera i que dona informació sobre la ruta que seguiré.

Pujo pel sender que s'enfila al marge i va a passar pel costat d'un mur de pedra.

inici del sender que va a l'ermita de la Plana.

Passo pel costat d'un roure enorme situat a l'esquerra del camí i de seguida arribo a les envistes de l'ermita de la Mare de Déu de la Plana.

Arribo fins a l'ermita romànica d'una sola nau amb coberta de volta de canó.

Ermita de la Mare de déu de la Plana.

Des de l'esplanada del costat de l'ermità prenc el sender que s'enfila cap a la cinglera.

El sender s'enfila a través de camps d'herba alta i a poc a poc s'encara cap a una canal molt obaga.

A mesura que m'aproximo a la canal, començo a veure que la paret que des de lluny sembla inexpugnable, ara ja no ho és tant.

Canal per on hi el pas dels Escalirots.

El sender s'enfila de cornisa en cornisa guanyant alçada molt ràpidament. Sóc al pas dels Escalirots que segurament és el camí més ràpid per enfilar-se al cingle de Pessonada.

Sense perdre de vista les fites i marques de pintura arribo a la part més alta del cingle, de vegades amb l'ajuda d'algun clau de ferro clavat a la roca.

Accedint a la part més alta de la cinglera.

Sóc dalt del Roc de Pessonada, les vistes sobre tot el municipi de la Conca de Dalt i el pantà de Sant Antoni són espectaculars. Cap al nord, els cims nevats de les muntanyes més altes del Pirineu ressalten per sobre el Roc de Santa.

A més, els voltors (que són xafarders de mena) passen a prop meu mentre ressegueixen el cingle amunt i avall.

Rocs de Santa amb els Pirineus al fons.

Un cop descansat, baixo per la carena en direcció NO cap als Feixancs de la Tremor per on espero poder baixar de la cinglera.

El sender que segueixo baixa de cop fins a l'inici de la feixa de la Tremor que comença a mitja alçada del cingle i la segueixo fins que surt a la carena.

Vista de la cinglera des dels feixancs.

Aquí el sender, que sembla empedrat, fa una giragonsa i baixa cap a la vessant obaga de la cinglera esquivant una petita esllavissada de terra fins a tornar a la carena uns metres més avall.

Just des d'aquest punt, miro amunt cap a l'esquerra i descobreixo la petita balma on s'amaga la petita ermita troglodítica de Sant Joanet.

Ermita troglodítica de Sant Joanet.

Visito les restes de l'ermita abans de retornar sobre els meus passos fins a la carena per on baixo en direcció a la línia elèctrica que passa uns metres per sota.

Ressegueixo la línia elèctrica que va paral·lela a la cinglera en direcció SE fins a un barranc des d'on accedeixo al marge d'uns camps de conreu.

Camps de conrreu als peus de la cinglera.

Ressegueixo el perímetre del camp buscant un camí carreter que comença just a l'altra banda.

Segueixo el camí carreter que desemboca a la carretera d'accés a Pessonada uns metres per sota del cementiri.

Ara ja només he de seguir la carretera fins al poble de Pessonada on acabo l'excursió.

Fonts i boscos al voltant de la font Groga (Vallès Occidental)

La reserva natural de la font Groga és un dels dos espais d'especial protecció en el nou Parc Natural de la Serra de Collserola. La reserva, de poc més de 112 ha, està situada íntegrament dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, al voltant del torrent de la Salamandra.
L'interès d'aquest petit espai és el bosc madur, poc habitual a la serra, format bàsicament per alzines i roures.
Faré una volta per aquest bosc humit mediterrani, des de la part més alta de la serra fins al fons de la vall de Gausac.

Font Groga.

Situació: Vallès Occidental, Collserola, Sant Cugat del Vallès.
Punt d'inici: Residència Vista Rica (396m).
Accés: Prenc la carretera de l'Arrabassada BV-1417. Entre els Km 4 i 5, molt a prop de la cruïlla del Tibidabo, hi ha la residència de Vista Rica on hi ha una esplanada per deixar el cotxe.
Horari total: 2:15 hores.
Pujada acumulada: 295 metres
Alçada màxima: 429 metres
Ruta: Vista Rica (397m) – Mina Sant Medir (375m) – font Estrangulador (340m)– font Groga (320m) – font d'en Sert (305m) – Can Puig (300) – font de Sant Medir (215m) – Sant Medir (225m) – Turó de la Margarola (429m) – Vista Rica (397m)
Cartografia: Serra de Collserola, Esc: 1:20.000, Editorial Alpina.

mapa escala 1:10.000

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe aparcat a l'esplanada que hi ha a la part posterior de la residència Vista Rica (397m), a tocar de la font.
Amb la casa a l'esquena, prenc el camí barrat amb una cadena que baixa per l'esquerra de la font.

Residència de Vista Rica.

M'estic endinsant a l'obaga de la serra, per un bosc format bàsicament per roures i alzines.
De seguida deixo enrere un sender que marxa per la dreta i cinc minuts després prenc el sender que per l'esquerra, planeja fins a trobar la mina de Sant Medir (375m).

Mina de Sant Medir.

La font està mig enrunada però el seu interior conserva la galeria on encara ara s'hi acumula l'aigua.
Visitada la font, desfaig el sender fins el camí principal per on segueixo baixant.
Arribo a una corba molt pronunciada amb els laterals protegits per un petit mur de merlets. A pocs metres pel sender de l'esquerra hi ha la font de l'estrangulador (340m) mig tapada per la frondosa vegetació i sense cap interès especial. Visito la font situada al llit del torrent i de seguida desfaig el camí fins a la corba dels merlets.
Segueixo baixant pel camí principal fins a la següent corba tancada on s'inicià un sender a mà dreta. Prenc aquest sender que planejant em deixa a la clariana on s'amaga la font Groga (320m).

Font Groga.

La font groga és una de les fonts més clàssiques de la serra i consta d'una paret semicircular formada per arcades i columnes, i d'un banc que ressegueix tota la paret.
Tot i que hi ha constància de la presència de la font molts anys abans, sembla ser que el segle XIX va agafar una gran popularitat perquè a les seves aigües se li atribuïen poders curatius.
Un cop visitada la font, desfaig el sender per on he vingut fins a trobar el camí principal.
Segueixo baixant pel camí i travesso un petit pont que passa per sobre del torrent de la Salamandra. Arribo a una cruïlla on hi ha un pal indicador i segueixo la direcció de Can Puig, tot recte.
El camí voreja un contrafort abans d'emprendre la baixada fins a la curiosa font d'en Sert (305m).

Font d'en Sert.

Tota coberta d'una mena de trencadís, la font d'en Sert ha estat recentment arranjada i fins i tot s'hi ha col·locat un parell de bancs i una taula.
D'esquena a la font, segueixo el sender que en pocs minuts va a parar a la masia de Can Puig (300m), aprofitada com a equipament per a la reinserció social.
Ara només he de baixar per la pista asfaltada fins el fons de la vall on retrobo el torrent de la Salamandra.
Per la pista, que ara és de terra, ressegueixo el torrent, deixant a mà dreta, una pista que s'enfila cap a la urbanització de Sant Medir i posteriorment, deixant a l'esquerra una altra pista que va cap a Can Gener.
Arribo a l'ermita romànica de Sant Medir (225m) situada al fons de la vall de Gausac per on passava una antiga via romana.

Ermita de Sant Medir.

Descanso una estona a l'esplanada del costat de l'ermita abans d'emprendre el retorn cap a la residència de Vista Rica.
Per fer-ho, m'enfilo a l'esplanada que hi ha darrera l'ermita. Vaig una mica a la dreta, pel costat d'uns bancs i unes taules, i quan s'acaba l'esplanada busco un sender que s'enfila a mà esquerra.
Pujo gairebé 130 metres de desnivell de cop, sense ziga-zagues ni res, fins que vaig a parar a una pista de terra.
Seguint unes marques de GR, pujo per la pista deixant enrere el sender amb cadena que marxa per l'esquerra fins que arribo a una cruïlla de pistes.
M'enfilo al marge allà on hi ha un pal indicador i segueixo el GR que s'enfila fins a la part més alta de la serra.
Arribo a una cruïlla de senders on es creuen el GR 6 i el GR 92. Prenc el brancal del GR 92 que marxa cap a la dreta fins que arribo al mirador del turó de la Margarola (429m)

Turó de la Margarola.

Avui hi ha mala visibilitat però habitualment des d'aquí, tant es pot contempla la ciutat de Barcelona com la totalitat de la plana del Vallès.
Segueixo el sender cap a la dreta, en direcció Tibidabo, i vaig a parar a una pista de terra que en pocs minuts i seguint les marques del GR, em retorna a l'esplanada de Vista Rica.