Pic del Monteixo (Pallars Sobirà)

El pic del Monteixo o Puig d'Àreu és una muntanya privilegiada. La seva situació, a cavall entre la vall Ferrera i la vall de Tor, i la seva alçada de 2905 metres en fan una talaia natural amb unes vistes incomparables sobre la Pica d'Estats i els cims que l'envolten.

La seva clàssica forma de piràmide la fan una muntanya molt estètica que es pot veure des de molts punts del Pallars Sobirà.
Pujarem per Aixeus i així, de passada, visitarem l'estany.

El Monteixo vist des d'Aixeus.

Situació: Pallars Sobirà, Vall Ferrera, Àreu

Punt d'inici: Pàrquing d'Aixeus

Accés: Des del poble d'Àreu és pren la pista de terra en direcció al pla de Boet i el refugi de la Vall Ferrera. A mig camí, just quan entrem al pla de la Selva, trenquem a la dreta per la pista que s'enfila fins el pàrquing d'Aixeus on comencem l'excursió. És molt recomanable utilitzar un cotxe de xassís alt.

Horari total: 4:30 hores

Pujada acumulada: 930 metres

Alçada màxima: 2905 metres

Ruta: Pàrquing d'Aixeus (2040m) – Pleta (2120m) – bifurcació estany Aixeus (2410m) – Monteixo (2905m) – bifurcació estany Aixeus (2410m) – Pleta (2120m) – Pàrquing d'Aixeus (2040m).

Cartografia: Pica d'Estats, Mont-roig. Escala 1:25000. Editorial Alpina.

Mapa escala 1:25.000 icc

LA RUTA PAS A PAS

Des del pàrquing d'Aixeus (2040m) busquem el pal indicador que assenyala la direcció de la nostra ruta i comencem a pujar per un camí carreter prohibit al pas de vehicles a motor.
Al cap de pocs minuts de pujada arribem al final del camí carreter on hi ha un pont de fusta que travessa el rierol i una font d'on raja un bon doll d'aigua. Fent cas del pal indicador prenem el sender que comença davant nostre i passa just per sobre la font.

El sender puja paral·lelament al rierol que creuem just abans d'arribar a una pleta on la pendent disminueix.

Pleta

Voregem el pla i tornem a creuar el rierol abandonant el bosc definitivament.

El sender que seguim s'enfila decididament entre pedres i arbustos per la dreta del rierol.

Passem a prop d'un petit salt d'aigua i seguim pujant per un terreny cada cop més pedregós.

De cop, el sender que seguim perd inclinació i arribem a una bifurcació situada uns metres sobre el bonic estany d'Aixeus (2410m).

Estany d'Aixeus

El caminet que baixa va, evidentment, cap a l'estany, nosaltres prenem el camí que marxa cap a la dreta vorejant el turonet.

De seguida veiem que el sender s'enfila per una forta pendent herbosa situada a la dreta del circ glacial.

Buscant l'esquena de la muntanya

Pugem per la pendent herbosa i seguim pujant entre tarteres pedregoses buscant l'esquena de la muntanya.

Després de passar per un parell de falsos collets, arribem a una esplanada que dona accés al con cimal.

Con cimal del Monteixo

Aquí dalt el vent és força molest i, tot i que fa sol, ens vestim amb forro polar i ventisquer.

Un cop abrigats, voregem l'esplanada per l'esquerra i seguint multitud de caminets comencem a pujar al con cimal.

Arribant al cim

Perdiu de neu

Fa força pendent i just abans d'arribar al cim encara tenim temps de creuar-nos amb una perdiu de neu que empren el vol allunyant-se de nosaltres.

Som al cim del Monteixo o Puig d'Àreu (20905m), i no cal dir que les vistes des d'aquesta talaia són immenses.

Cim del Monteixo a 2905 metres

Per una banda veiem tota la capçalera de la vall Ferrera, des del petit poble d'Àreu que es veu al fons de la vall fins a la imponent Pica d'Estats que ens queda enfront. Per l'altra banda la vall de Tor i les muntanyes Andorranes completen el paisatge més proper. Més enllà d'aquestes valls les muntanyes s'escampen fins allà on ens allarga la vista.

Estanys d'Aixeus amb la Pica d'Estat al fons.

Cresta i pic de Norís

Descartada la possibilitat de crestejar fins al pic de Norís pel vent, descansem una estona m'entre parlem amb un veterà excursionista francès que ens explica que el dia anterior ha pujat al Baborte, just a l'altra costat de la vall.

La tornada, la fem pel mateix camí per on hem pujat.

El Paller de tot l'any i el Castell Sapera (Vallès Occidental)

Avui visitaré dos dels espais més clàssics de la serra de l'Obac.
Primer, m'aproximaré als peus del Paller de tot l'any. Un característic monòlit de roca que sobresurt per sobre de la carena del camí Ral.
Després, pujaré al Castell Sapera, que amb 939 metres és la màxima elevació de la serra de l'Obac

El Paller de Tot l'any.

Situació: Vallès Occidental, Matadepera, Serra de l'Obac.
Punt d'inici: Alzina del Salari.
Accés: Des de Matadepera prenc la carretera BV-1221, cap a Mura i Talamanca. Al Km 11, en una corba molt tancada, hi ha la zona d'aparcament de l'Alzina del Salari on començo l'excursió.
Horari total: 2:20 hores
Pujada acumulada: 435 metres
Alçada màxima: 939 metres
Ruta: Alzina del Salari (729m) – Coll de les Tres Creus (873m) – Paller de Tot l'any  (790m) – Castell Sapera (939m) – Coll de les Tres Creus (873m) – Alzina del Salari (729m).
Cartografia: Sant Llorenç del Munt, Esc. 1:25.000, Editorial Alpina

mapa escala 1:25.000

La ruta pas a pas.

Començo a caminar des de l'aparcament de l'Alzina del Salari on també hi arriba l'autobús públic.
Pujo per la pista asfaltada fins al final de la zona d'aparcament on la pista es bifurca.
Prenc el brancal de l'esquerra que està barrat amb una cadena que prohibeix l'accés als vehicles de motor. Creuo la cadena i al cap de pocs metres giro a la dreta per la pista asfaltada que ara puja decididament.
Arribo a un altre trencall on giro a l'esquerra per la pista que ara és de terra.
Sense apartar-me en cap moment del camí principal, deixo enrere un parell de senders que marxen per l'esquerra.

Coll de les tres Creus.

Arribo al coll de les Tres Creus situat entre el Castell Sapera, a l'esquerra, i el turó de la Pola, a la dreta.
Des del coll prenc el sender GR 5 que per l'esquerra planeja endinsant-se al bosc.
El GR va vorejant els peus del Castell Sapera per la vessant occidental fins que surto del bosc en una pendent rocosa de conglomerat

Carena del camí ral.

Per l'esquerra marxa el sender que prendré a la tornada per enfilar-me al Castell Sapera.
Des d'aquest punt, les vistes sobre el Paller de Tot l'any i la muntanya de Montserrat són més que impressionants. A més, si el dia és clar, des d'aquí es veu perfectament la serra del Cadí que sobresurt al costat del turó de la Pola i la Porquerissa

El Paller de Tot l'any amb Montserrat al fons.

El GR que segueixo, baixa per la carena del Camí Ral en direcció oest, deixant a l'esquerra un parell de senders que baixen cap a la Calsina, situada al fons de la vall.
Amb molta atenció segueixo baixant pel sender fins a trobar, passat el collet Gran, un sender que s'enfila al marge i s'aproxima als peus del Paller de Tot l'any

Paller de Tot l'any.

Dono la volta al característic monòlit rocós que, com el seu nom indica, té forma de paller.
Visitat el Paller, desfaig el camí fins a tornar al GR 5 des d'on encara desfaig un tros de camí més, fins al roquissar on he començat a resseguir la carena

El Castell Sapera i el Queixal de porc.

Aquí deixo el GR que segueix fins el coll de les Tres Creus i prenc el sender que, per la dreta, s'endinsa a l'alzinar en direcció al Castell Sapera

De seguida surto del bosc i flanquejo la roca just per sota del Queixal de porc sense fer cas de petits senders que s'enfilen pel marge esquerra

Flanquejant per sota del Queixal de porc.

Arribo al final de la paret rocosa i trobo un petit sender, marcat amb fites, que s'enfila per l'esquerra fins a la carena que puja fins als peus de la roca del Queixal de porc, on arribo en pocs minuts

Observo la curiosa forma dental de la roca i després retrocedeixo uns metres i baixo pel conglomerat de la vessant oriental fins a una roca que destaca uns metres més avall

La roca Salvatge i el Paller vist des del Queixal.

Des d'aquesta roca, prenc un sender difús que s'endinsa al bosc i voreja els peus del Castell Sapera per la vessant oriental.
Quan sóc, més o menys, a la meitat del flanqueig trobo un trencall i prenc un sender, a mà esquerra, que s'enfila per una canal força empinada.
Amb l'ajuda d'algunes arrels, m'enfilo per la canal fins al capdamunt del Castell Sapera, punt culminant de la serra de l'Obac.

Canal per on pujo al Castell Sapera.

Recorro la part alta de la roca, de punta a punta, gaudint de bones vistes en totes direccions.
Cap a l'est Sant Llorenç del Munt, a l'oest Montserrat, i cap el nord, el Montcau, el Bages i el Pirineu al fons de tot plegat.
M'assec una estona a reposar abans de començar el descens per la mateixa canal per la que he pujat aquí dalt.

El Castell Sapera amb el Montcau al fons.

Des dels peus de la canal, deixo, a mà dreta el sender per on havia vingut, i prenc, enfront, el sender que segueix vorejant els peus del Castell Sapera en direcció NE.
Vaig a buscar un petit turonet rocós que queda uns metres davant meu, entre el Castell Sapera i el coll de les Tres Creus

Vistes de Sant Llorenç.

Passo pel costat del turonet i seguint el sender que planeja arribo de seguida al coll de les Tres Creus.
Des d'aquí només he de desfer el camí per on he pujat fins a l'aparcament de l'Alzina del Salari on acabo aquesta passejada.

El Roc de Pessonada pels Escalirots (Pallars Jussà)

Pujant per la carretera C-13 des de Tremp cap a la Pobla, destaca a l'altra banda del pantà de Sant Antoni un enorme cingle rogenc. És el roc de Pessonada.

Situat dins de la reserva de caça del Boumort, el roc de Pessonada, és un bonic lloc per fer excursions i observar els carronyaires que nidifiquen al cingle.

Tot i la imponent paret de roca, la cinglera és superable per l'antic pas dels Escalirots que, de cornisa en cornisa, s'enfila per la roca fins al pas de la Portella.

Roc de Pessonada.

Situació: Pallars Jussà, Boumort, Pessonada.

Punt d'inici: Part alta del poble de Pessonada.

Accés: Des de la Pobla de Segur es pren la carretera local que vorejant el pantà per llevant fins a arribar al poble de Pessonada. Aparco el cotxe a la part alta del poble.

Horari total: 2:15 hores

Pujada acumulada: 425 metres.

Alçada màxima: 1242 metres.

Dificultat: Mitjana

Recorregut: Pessonada (900m.) - Mare de déu de la Plana (945m.) - Els Escalirots - la Portella (1242m.) - Feixancs de la Tremor - Sant Joanet (955m.) - Pessonada (900m.).

Cartografia: Serra de Boumort Oest esc. 1:20.000 Editorial Piolet.

Mapa icc. escala 1:25.000

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe a la part alta del poble de Pessonada, al costat d'una especie de granja.

El camí que seguiré està ben indicat amb marques de pintura groga i comença al costat d'un pal indicador que hi ha al marge de la carretera i que dona informació sobre la ruta que seguiré.

Pujo pel sender que s'enfila al marge i va a passar pel costat d'un mur de pedra.

inici del sender que va a l'ermita de la Plana.

Passo pel costat d'un roure enorme situat a l'esquerra del camí i de seguida arribo a les envistes de l'ermita de la Mare de Déu de la Plana.

Arribo fins a l'ermita romànica d'una sola nau amb coberta de volta de canó.

Ermita de la Mare de déu de la Plana.

Des de l'esplanada del costat de l'ermità prenc el sender que s'enfila cap a la cinglera.

El sender s'enfila a través de camps d'herba alta i a poc a poc s'encara cap a una canal molt obaga.

A mesura que m'aproximo a la canal, començo a veure que la paret que des de lluny sembla inexpugnable, ara ja no ho és tant.

Canal per on hi el pas dels Escalirots.

El sender s'enfila de cornisa en cornisa guanyant alçada molt ràpidament. Sóc al pas dels Escalirots que segurament és el camí més ràpid per enfilar-se al cingle de Pessonada.

Sense perdre de vista les fites i marques de pintura arribo a la part més alta del cingle, de vegades amb l'ajuda d'algun clau de ferro clavat a la roca.

Accedint a la part més alta de la cinglera.

Sóc dalt del Roc de Pessonada, les vistes sobre tot el municipi de la Conca de Dalt i el pantà de Sant Antoni són espectaculars. Cap al nord, els cims nevats de les muntanyes més altes del Pirineu ressalten per sobre el Roc de Santa.

A més, els voltors (que són xafarders de mena) passen a prop meu mentre ressegueixen el cingle amunt i avall.

Rocs de Santa amb els Pirineus al fons.

Un cop descansat, baixo per la carena en direcció NO cap als Feixancs de la Tremor per on espero poder baixar de la cinglera.

El sender que segueixo baixa de cop fins a l'inici de la feixa de la Tremor que comença a mitja alçada del cingle i la segueixo fins que surt a la carena.

Vista de la cinglera des dels feixancs.

Aquí el sender, que sembla empedrat, fa una giragonsa i baixa cap a la vessant obaga de la cinglera esquivant una petita esllavissada de terra fins a tornar a la carena uns metres més avall.

Just des d'aquest punt, miro amunt cap a l'esquerra i descobreixo la petita balma on s'amaga la petita ermita troglodítica de Sant Joanet.

Ermita troglodítica de Sant Joanet.

Visito les restes de l'ermita abans de retornar sobre els meus passos fins a la carena per on baixo en direcció a la línia elèctrica que passa uns metres per sota.

Ressegueixo la línia elèctrica que va paral·lela a la cinglera en direcció SE fins a un barranc des d'on accedeixo al marge d'uns camps de conreu.

Camps de conrreu als peus de la cinglera.

Ressegueixo el perímetre del camp buscant un camí carreter que comença just a l'altra banda.

Segueixo el camí carreter que desemboca a la carretera d'accés a Pessonada uns metres per sota del cementiri.

Ara ja només he de seguir la carretera fins al poble de Pessonada on acabo l'excursió.