El Puigllançada (el Berguedà)

Situació: Berguedà
Accés: Des de Bagà al Coll de Pal.
Població més propera: Bagà
Inici: Coll de Pal
Horari: Un matí
Desnivell: 300 mts fins el Capa del Serrat Gran i 304 mts fins el Puigllançada.
Alçada màxima: 2409mts

Acabada de caure el que sembla que serà la més gran nevada de la temporada al Pirineu, no podia quedar-me a casa sense tastar-la. Així doncs, vaig prendre el cotxe i vaig enfilar-me per l'eix del Llobregat fins al poble de Bagà, des d'on arrenca la carretera que mena cap el coll de Pal, punt d'inici de l'excursió que m'havia de dur a la Tosa d'Alp. Arribats al coll vaig aparcar el cotxe mig encallant-lo amb la neu, que a dalt del coll tenia un bon gruix, i vaig calçar-me les raquetes.
La Tosa d'Alp de 2537 metres és en direcció oest i és cap allà on vaig dirigir-me. Vaig pujar seguint el GR 150.1, que distingia per les fites que n'indiquen l'itinerari, vaig passar a prop de la Coma Floriu i vaig enfilar-me cap a la carena on, en pocs minuts, vaig arribar el que em sembla que era el Cap del Serrat Gran a 2402 metres, i dic em sembla perquè allà dalt cada bony que trobava tenia un munt de pedres que n'indicaven el cim. Des del Cap del Serrat la vista és espectacular, la Tosa amb el refugi del niu de l'Àliga, el Cadí i la serra del Moixeró, el Pedraforca, la serra d'Ensija... i fins i tot la Cerdanya ben coberta pels núvols que hi estaven fent nevar. Va ser precisament la visió sobre les nuvolades de la Cerdanya, la meva enemistat amb el mal temps i la borrufa que es començava a deixar notar que em van fer decidir a tornar. No és la primera, ni la última vegada que faig marxa enrere i no em fa cap vergonya reconèixer-ho.

Al cotxe hi vaig arribar en pocs minuts, ja se sap, cara avall fins i tot la merda corre. Va ser mentre em treia les raquetes que vaig veure, allà davant mateix, el Puigllançada amb la lletgíssima antena de telefonia mòbil al seu cim i no ho vaig poder resistir. Vaig tornar a calçar-me i vaig pujar, aquest cop cap a l'est, fins a dalt de tot del Puigllançada de 2409metres. La pujada que des del coll de Pal és molt directe, no té pèrdua; el cim és a dalt de tot, al costat de l'antena. Les vistes són impressionants i després de gaudir-ne i d'alimentar-me només vaig haver de baixar pel dret, altre cop fins el coll.

Ara, ja puc desar el material d'hivern i esperar amb impaciència l'arribada de les agradables temperatures primaverals.