El Puigllançada (el Berguedà)

Situació: Berguedà
Accés: Des de Bagà al Coll de Pal.
Població més propera: Bagà
Inici: Coll de Pal
Horari: Un matí
Desnivell: 300 mts fins el Capa del Serrat Gran i 304 mts fins el Puigllançada.
Alçada màxima: 2409mts

Acabada de caure el que sembla que serà la més gran nevada de la temporada al Pirineu, no podia quedar-me a casa sense tastar-la. Així doncs, vaig prendre el cotxe i vaig enfilar-me per l'eix del Llobregat fins al poble de Bagà, des d'on arrenca la carretera que mena cap el coll de Pal, punt d'inici de l'excursió que m'havia de dur a la Tosa d'Alp. Arribats al coll vaig aparcar el cotxe mig encallant-lo amb la neu, que a dalt del coll tenia un bon gruix, i vaig calçar-me les raquetes.
La Tosa d'Alp de 2537 metres és en direcció oest i és cap allà on vaig dirigir-me. Vaig pujar seguint el GR 150.1, que distingia per les fites que n'indiquen l'itinerari, vaig passar a prop de la Coma Floriu i vaig enfilar-me cap a la carena on, en pocs minuts, vaig arribar el que em sembla que era el Cap del Serrat Gran a 2402 metres, i dic em sembla perquè allà dalt cada bony que trobava tenia un munt de pedres que n'indicaven el cim. Des del Cap del Serrat la vista és espectacular, la Tosa amb el refugi del niu de l'Àliga, el Cadí i la serra del Moixeró, el Pedraforca, la serra d'Ensija... i fins i tot la Cerdanya ben coberta pels núvols que hi estaven fent nevar. Va ser precisament la visió sobre les nuvolades de la Cerdanya, la meva enemistat amb el mal temps i la borrufa que es començava a deixar notar que em van fer decidir a tornar. No és la primera, ni la última vegada que faig marxa enrere i no em fa cap vergonya reconèixer-ho.

Al cotxe hi vaig arribar en pocs minuts, ja se sap, cara avall fins i tot la merda corre. Va ser mentre em treia les raquetes que vaig veure, allà davant mateix, el Puigllançada amb la lletgíssima antena de telefonia mòbil al seu cim i no ho vaig poder resistir. Vaig tornar a calçar-me i vaig pujar, aquest cop cap a l'est, fins a dalt de tot del Puigllançada de 2409metres. La pujada que des del coll de Pal és molt directe, no té pèrdua; el cim és a dalt de tot, al costat de l'antena. Les vistes són impressionants i després de gaudir-ne i d'alimentar-me només vaig haver de baixar pel dret, altre cop fins el coll.

Ara, ja puc desar el material d'hivern i esperar amb impaciència l'arribada de les agradables temperatures primaverals.

El Pedraforca (Berguedà)

El Pedraforca és una d'aquelles mítiques muntanyes que sempre es torna a fer (sobretot si amb el temps has oblidat l'eterna tartera).
Així doncs, guiats pel poder d'atracció d'aquesta muntanya, aquest cap de setmana ens hem apropat fins el refugi Lluís Estasen, un dels punts de partida de les ascensions al Pedraforca.

Situació: Berguedà, Saldes, Refugi Lluís Estasen.
Punt d'inici: Mirador del Gresolet (1573m)
Accés: Des de Saldes cap a Gòsol per la carretera B-400, s'arriba a un trencall, a mà dreta, que puja fins al Mirador del Gresolet.
Horari total: 4:30 hores
Pujada acumulada: 940 metres
Alçada màxima: 2506 metres
Ruta: Mirador del Gresolet - Refugi Lluís Estasen - Tartera de Saldes - Enforcadura - Pollegó Superior - Enforcadura - Tartera de Saldes - Refugi Lluís Estasen - Mirador del Gresolet.

La ruta pas a pas

Un cop hem aparcat el cotxe al mirador del Gresolet, el primer que fem és prendre el camí que en direcció oest ens apropa als peus del refugi Lluís Estasen (1675m).

Refugi Lluís Estasen

Palplantats davant del refugi, divaguem uns minuts sobre la ruta que volem seguir. Per la dreta marxa el camí que va al coll del Verdet i per l'esquerra el de la tartera.
Com que volem anar sobre segur i mentre pujàvem amb cotxe per la carretera ja hem vist que la tartera no presenta cap dificultat decidim pujar per aquí.

 Camí de la tartera

 

Prenem el camí que en direcció sud-est s'endinsa al bosc. El sender que seguim és el PR C-123 i puja suaument fins a deixar-nos als peus de la tartera.
Des d'aquí i fins a l'enforcadura, el camí no té pèrdua, cal pujar tota la tartera buscant el camí més fàcil.

 Pujant per la tartera

 

Cansats, ens plantem a l'enforcadura (2356m) on un vent gèlid ens recorda l'arribada del front fred, cent vegades predit pels homes del temps durant tota la setmana.

 Enforcadura

El Pollegó superior, on ens enfilarem, és el de la dreta, i cap allà és cap on ens dirigim.
Seguim les marques que s'enfilen a la roca i en pocs minuts ens plantem al cim (2506m).

 El Cadí vist des del cim

 

Dalt del cim ens fem les fotos de rigor i, com que el fred és intens i els núvols es comencen a enganxar, decidim començar la baixada de seguida.
Desfem el camí fins a l'enforcadura, i des d'allà amb l'ajuda de la neu i les pedres, fem un descrens vertiginós fins a l'entrada del bosc.

 Baixant per la tartera

 

Des d'aquí, només hem de desfer el sender fins el refugi i des d'allà seguir el camí que ens torna al cotxe.

El Tossal de Mirapallars (Pallars Jussà)

El Montsec és una serralada calcària prepirinenca de més de 40 km de llargada i compartida per tres comarques catalanes: el Pallars Jussà, la Noguera i la Ribagorça.

La força dels dos rius que el travessen, la Noguera Pallaresa pel congost de Terradets i la Noguera Ribagorçana pel de Mont-rebei, l'han dividit en tres sectors.

M'aproximaré al Montsec més oriental, el de Rúbies, i si tot va bé, m'enfilaré al Tossal de Mirapallars que com el seu nom indica, és un excel·lent mirador del Pallars i les comarques veïnes.

Situació: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies, Vall de Barcedana

Accés: Per la C-13, a l'alçada del pantà de Tarradets, prenc la carretera LV-9121 en direcció a Llimiana. Uns metres abans d'arribar a Llimiana trenco a mà dreta cap a Sant Cristòfol de la Vall. Per la carretera asfaltada, passo de llarg el poble de Sant Cristòfol, el de Sant Martí i el de Mata-solana fins al coll de l'hostal Roig on hi ha una masia. Aparco el cotxe uns metres sota el coll en una pista de terra que comença a mà dreta.

Punt d'inici: Hostal Roig (1095m)

Horari aproximat: unes 4 hores

Distància: 13 km

Pujada acumulada: 580m

Alçada màxima: 1672m

Punts d'interès: Tossal de Mirapallars, obaga del Montsec.

Ruta: Hostal Roig – tossal de Mirapallars – Pas de les Eugues – Hostal Roig.

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe a la pista de terra que comença uns metres per sota el coll de l'Hostal Roig, al costat de les runes d'una antiga construcció i d'un pal indicador.

Per aquesta mateixa pista començo a endinsar-me al bosc seguint les marques del GR 1 que de vegades s'aparta de la pista per fer drecera, però que sempre hi torna.

Aquests últims dies ha anat fent alguna que altra nevada que ha cobert la part alta del Montsec. L'excursió promet, i per si de cas, porto les raquetes de neu fermades a la motxilla.

La pista que va agafant pendent, comença a endinsar-se al Montsec, primer pel costat d'alguns camps i després pel mig del bosc de roures.

La neu ja cobreix completament el sòl i cap als 1400 metres decideixo calçar-me les raquetes per no enfonsar-me.

Poc a poc la vegetació ha anat canviant i els roures han deixat pas a pins i matolls.

Quan porto més d'una hora pujant, arribo a una cruïlla on hi ha un pal indicador que assenyala la direcció que cal prendre per pujar al Mirapallars.

Abandono la pista que anava seguint i fent cas del pal indicador prenc el nou camí a mà esquerra.

El camí flanqueja la base del cim del Mirapallars i s'encarà cap a un coll. Arribat al coll, només he de seguir la carena a mà dreta per arribar al cim del Mirapallars (1672m).

Fot un fred que pela, però les vistes sobre el Pallars i la Noguera, completament tapada per un mar de núvols, són excepcionals.

Faig les fotos de rigor i emprenc la tornada abans no quedi glaçat.

Segueixo la carena del Montsec en direcció est cap al pas de les Eugues que distingeixo clarament perquè és un coll molt pronunciat. El camí ha desaparegut sota la neu i no trobo la manera de baixar fins al coll del pas de les Eugues perquè la pendent és molt pronunciada.

Després de rumiar-hi decideixo baixar bosc a través improvisant la millor manera d'anar a parar al torrent de la Coma Gran que em queda a baix a mà dreta.

Un cop al torrent, només l'he de seguir fins a tornar a trobar la pista per on he començat a caminar, i amb ella el cotxe.