L'Estany Tapat (Pallars Jussà)

Situació: Pirineu Occidental, Vall Fosca, Cabdella.
Inici: Cabdella 1398m.
Horari: Entre 3 i 4 hores.
Desnivell: 756m.
Alçada màxima: 2154m.



La ruta pas a pas

Aparco el cotxe a l’entrada del poble de Cabdella, en un espai habilitat com aparcament. Hi ha una font on es pot carregar aigua. Pujo pel mig del poble cap a l’església de Sant Vicenç a mig restaurar. Passo per darrera del que sembla l’antiga escola i trobo un altre font i un pal indicador que assenyala l’inici de la ruta del camí de Rus, que a través del port de Rus (2657 m.), era la principal porta d’accés a la Vall de Boí. A partir d’aquí doncs, aniré seguint les marques grogues d’aquesta ruta. Surto de Cabdella per la part alta del poble pel camí empedrat que s’endinsa a la vall de Riqüerna enmig d’una roureda. Deixo el bosc enrera mentre vaig pujant entre camps de pastura i murs de pedra seca.

A mesura que guanyo alçada la neu va cobrint els prats i el camí. Les marques em costen de veure, però unes petjades a la neu d’algú que ha passat abans eviten que em despisti. Arribo al pont que travessa el riu Riqüerna. Travesso el pont i paro a l’altra banda a contemplar la cascada que queda a pocs metres.

Ara el camí queda completament cobert de neu i sembla que puja fent unes ziga-zagues fins a trobar les marques del GR. Seguint el GR cap a l’esquerra aniria a parar al port de Rus, jo però, prefereixo tirar cap a la dreta en direcció a la Colomina fins a trobar l’estany tapat. Segueixo les fites i les senyals del GR que en direcció NE passa pel sota del pic de l’Espada. Unes quantes esses en forta pendent, i ja sóc a la sortida d’aigües de l’estany Tapat, que com bé indica el seu nom està completament tapat pel gel i la neu.

La baixada la faig pel mateix camí, no sense haver-me parat a contemplar una estona, l’excel·lent panorama que hi ha del port de Rus.

El Taga des de Pardines (Ripollès)

Situació: Pirineu Oriental, Pardines
Inici: Ermita de Santa Magdalena
Horari: un matí
Desnivell: 814m.
Alçada màxima: 2040m.

Uf...El Taga, aquesta petita però alhora gran muntanya que em prou feines passa dels 2000 metres i que m’ha costat dos intents fer-hi el cim.

La primera vegada que vaig ser-hi va ser l’any passat; si no recordo malament per aquestes mateixes dates, o potser un pèl més tard. Tant se val.
Hi havia neu suficient per anar amb les raquetes, i va ser utilitzant aquests instruments que vaig intentar pujar sense gaire fortuna. Potser va ser la meva tossuderia a pujar pel dret, potser van ser les raquetes que em patinaven, potser van ser la boira que no em deixava veure on collons era el cim o potser una mica de tot plegat, va provocar que decidís fer marxa enrera.
Aquest cop però, les coses seran ben diferents. Porto les mateixes raquetes que l’altra vegada, el mateix anorac, la mateixa motxilla, els mateixos guants, el mateix barret, les mateixes polaines, els mateixos bastons, i si molt m’apures, possiblement els mateixos calçotets i tot. Ara bé, aquesta vegada, a diferència de l’anterior, porto uns senyors grampons amb els que m’aferraré al terra com un gat s’aferra a l’arbre que s’acaba d’enfilar.

Com arribar-hi

Prenem l’autovia de Vic en direcció Ripoll. Passem de llarg aquesta població en direcció Ribes de Freser. Arribats a Ribes seguim les indicacions cap a Prdines. Ens perdem, fem un parell de voltes al poble i acabem trobant la carretera de Pardines, que és a pocs quilometres. Pardines és un poblet molt petit, el passem de llarg, en direcció Camprodon, i de seguida ens desviem a mà dreta cap a l’ermita de Santa Magdalena. Uns metres més amunt d’aquesta ermita hi ha una masia i un bon lloc per deixar-hi el cotxe.


La ruta pas a pas

Avui, com no passa gaire sovint, enlloc d’anar sol, som tres els que pugem al Taga. Només sortir del cotxe un pal indicador assenyala el camí que hem de seguir. Sota la mirada del pagès, que es deu preguntar per què carai ens fa falta tant de material per pujar una muntanya, que ell deu haver fet desenes de vegades quan va a buscar el bestiar, arrenquem a caminar. Pugem per una pista de terra, coberta de neu i gel, que arrenca de davant de la masia on hem deixat el cotxe. Sense deixar la pista, trobem un aparcament on a l’estiu es poden deixar els cotxes. Em poso les raquetes i seguim pujant per la pista fins que aquesta s’acaba en una esplanada on hi ha un parell d’abeuradors pel bestiar i un tancat.

Pugem per la banda esquerra del torrent de Vilaró per un terreny rocos. Ara el terreny es va aplanant i el cim del Taga queda perfectament definit al nostre davant.
Sense donar-hi massa voltes, ens treiem les raquetes, ja que el vent ha escombrat la neu, i pugem pel dret.

El cim està marcat amb una enorme creu que no passa precisament desaparcebuda. Tot i que no fa el sol que desitjavem, el dia és molt clar i les vistes són espectaculars!
Fa fred i decidim baixar de seguida. Baixem pel dret desfent el camí i alhora de dinar ja som al cotxe.

Turó de l'Home i les Agudes (Vallès Oriental)

Situació: Santa Fe del Montseny.

Inici: Font de Passavets.

Horari: Un matí.

Desnivell: 496m.

Alçada màxima: 1706m.

M’he llevat amb ganes de tocar neu. De fet, ja vaig anar a dormir pensant en tocar neu, i per tant, ja tenia la motxilla feta i tot. Primer volia anar cap al Pirineu, però el fred i el vent que diu que hi fa, no m’atreuen gaire. Així doncs, aprofitant que ha nevat al Montseny, prenc els trastos i me n’hi en vaig.

Com arribar-hi?

Agafo l’autopista AP 7, en el meu cas, en direcció Girona. Prenc la sortida de Sant Celoni que si no recordo malament és la 11.
Travesso Sant Celoni per anar a buscar la carretera que va cap a Santa Fe. Al cap d’uns quilòmetres, passo de llarg Santa Fe i aparco uns centenars de metres més endavant a l’indret conegut com la font dels Passavets.


La ruta pas a pas

La cosa promet, només posa els peus a terra ja trepitjo els quatre o cinc dits de neu que cobreixen el terra; massa poca per utilitzar les raquetes, però suficient per deixar un paisatge preciós.
Pujo cap al Turó de l’Home seguint les marques liles que assenyalen l’itinerari marcat per la diputació. El camí és molt clar i puja fent grans esses entre la fageda.


Sense deixar mai les marques liles, arribo sota les antenes del Turó de l’home. Uns metres més amunt hi ha l’estació meteorològica i el vèrtex geodèsic des d’on hi ha una esplèndida vista en totes direccions. Les Agudes i el Pirineu tot nevat, el Matagalls i la calma amb Montserrat a l’esquena, el Vallès i el Montnegre, el mar... M’abrigo, m’assec i contemplo el paisatge devorant un paquet de galetes de xocolata.
La pujada al Turó de l’Home se m’ha fet curta, i decideixo apropar-me fins a les Agudes. Ara el gruix de neu és superior i en els llocs on el vent ha acumulat la neu m’enfonso fins a sobre el turmell.


Seguint les marques, que em sembla que ara són blaves, arribo al coll de les Agudes. Amb una última pujada i dues o tres patinades em planto al cim.
Ara si, baixo fins el coll de les Agudes i prenc un camí amb marques vermelles que baixa a mà esquerra. Hi ha molts camins que es creuen però seguint les marques i no allunyant-me mai gaire del torrent de Passavets, arribo a la font de Passavets tres hores després d’haver començat l’excursió.
Cap a casa falta gent!