El Pui de Lleràs (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Toralla, Ermita de Sant Salvador.
Punt d'inici: Ermita de Sant Salvador.
Horari: entre 3 i 5
Desnivell: uns 500 metres.
Alçada màxima: 1692 metres.

El Pui de Lleràs és el cim més alt del municipi de Tremp.
Amb 1692 metres, el Pui de Lleràs és el punt més elevat de la serra de Castellet, que separa la Terreta del la resta del municipi.
La Terreta és una subcomarca catalana situada entre el pantà d’Escales i el Montsec que actualment està repartida entre la comarca de la Baixa Ribagorça (a la Franja de Ponent) i el municipi de Tremp al Pallars Jussà.
Tot i la discreta alçada d’aquesta muntanya, les vistes que hi ha des del cim compensen la caminada amb escreix.
Com la majoria d’excursions per la Conca de Tremp, aquesta tampoc és apta per l’estiu (si no és que et lleves molt i molt d’hora) perquè amb la calor que fot, et pots desfer. És per això precisament, que aprofito ara que estem en plena primavera i fa una calor raonable, per apropar-m’hi.

La ruta pas a pas

Per començar l’excursió vaig en cotxe fins el poble de Toralla al qual s’accedeix per un desviament que hi ha a la carretera N-260 des de la Pobla de Segur cap el Pont de Suert.
Hi ha gent que comença a caminar des del mateix poble. Jo, que sóc bastant mandrós, pujo en cotxe fins a l’ermita de Sant Salvador per una pista de terra, en un estat força acceptable.

Deixo el cotxe arrambat als peus de la petita ermita.
Faig les comprovacions de rigor: aigua i menjar. I després de descobrir que m'he deixat el mapa sobre la taula del menjador mentre feia el cafè, decideixo començar a caminar en direcció oest.
Ressegueixo el perfil de la serra de Sant Salvador. Tot està ple de camins d’ovella ( i se que són d’ovella per la quantitat de llana que aquests animals perden pel camí) que em faciliten el pas. Però no hi ha un camí senyalitzat i evident per seguir.
Els camins que he batejat amb el nom de “camins d’ovella”, són aquells rastres que fa el bestiar al passar, que semblen camins però que no ho són. Aquells rastres que normalment només t’ajuden a perdre’t, però que en aquest cas, excepcionalment, segueixen la mateixa direcció que jo.
Així doncs, sense fer un cas excessiu d’aquests camins d’ovella, però sense perdre’ls de vista, vaig resseguint la carena.
Les vistes sobre la vall de Serradell i les seves formacions rocoses són espectaculars i de tant en tant paro per mirar-les.

Passo per l’esquena de la roca Palomera amb les seves grans parets i segueixo pujant cap a la Serra de Castellet que passa perpendicularment per davant meu.
Un últim esforç, i ja sóc a la carena de la serra de Castellet per la que segueixo pujant, ara en direcció nord-oest.
Aquí dalt, de seguida trobo la pista de terra que ja no deixo fins el cim del Pui de Lleràs on m’espera un ramat de cabres prenent el sol.

Increïbles! Només així es poden classificar les vistes de 360 graus que hi ha des d’aquí dalt.
Em quedo una bona estona assegut als peus del punt geodèsic. Ara mirant el Pirineu, ara mirant el Montsec, ara mirant la Terreta, ara mirant la conca de Tremp, ara mirant el Boumort...
M’hi quedaria tot el dia però he de tornar, i ho faig desfent el camí de pujada.

La Roca Alta (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies.
Punt d'inici: Collada Hostal Roig (1100m)
Horari: unes 3 hores anant tranquil.
Desnivell: uns 335 m.
Alçada màxima: 1435 m.


El Montsec, sobretot el de Rúbies, és un destí recorrent. Quan estic especialment indecís ( cosa que passa sovint) i em costa triar on passar el dia, sempre acabo al Montsec. És un valor segur, i se que vagi on vagi, m’agradarà.

Com que aquestes últimes setmanes hi ha nevat molt i m’han assegurat que estaria ple de neu, ens hi apropem amb la intenció d’utilitzar les raquetes.

Com arribar-hi

Ens dirigim a la masia coneguda amb el nom d’Hostal Roig, situada al final de la vall de Barcedana.

Des de Tremp, prenem la carretera en direcció a Balaguer, i abans d’arribar a la sortida d’aigües del pantà de Terradets, ens desviem cap a l’esquerra, per sobre un pont, cap el poble de Llimiana.

Pugem per una carretera plena de corbes i abans d’arribar a Llimiana ens desviem a la dreta cap a Sant Martí de Barcedana. Resseguint l’esquena del Montsec de Rúbies, passem de llarg Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i al cap d’uns quilòmetres ens aturem a la masia de l’Hostal Roig, envoltada de camps, dalt de tot de la collada on aparquem el cotxe.

La ruta pas a pas

A mida que ens apropem a la destinació triada ja ens ha anat quedant clar que de neu no n’hi ha tanta com pensàvem i que el millor que podem fer és deixar les raquetes al maleter del cotxe.

Ens aproparem a la Roca alta a veure un parell de búnquers de la guerra civil construïts pel que havia estat la famosa columna Durruti instal·lada en aquestes contrades al final de la guerra.

Prenem una pista de terra que comença uns metres més avall de l’hostal Roig. La pista s’endinssa al bosc de roures i comença a pujar cap a la Portella Blanca. De seguida ens adonem que no anem en la bona direcció. Nosaltres ens dirigim cap al Pas de les Eugues, un coll molt evident que queda just davant nostre. Per no perdre la costum doncs, avandonem la pista i camp a través, per un terreny ple de boix, busquem la direcció correcte.

Ens creuem amb una altra pista que sembla dirigir-se cap al coll. La seguim, i sense donar-hi gaires voltes ens deixa uns metres a sota el coll on s’acaba de cop. Pugem aquests últims metres pel dret i després de saltar les restes d’algunes trinxeres mig tapades, ens plantem al Pas de les Eugues.

Ara, seguint la carena, ens dirigim cap a l’esquerra. Anem trobant restes de les cabanes on devien refugiar-se els soldats i alguna que altra resta de material bèl·lic que la pluja i el temps deuen haver desenterrat.

La roca alta és l’últim cim del Montsec de Rúbies en direcció est i ja el tenim al davant. Just abans d’arribar-hi però, baixem uns quants metres per un camí per la vessant sud fins a trobar un dipòsit d’aigua sense cap cosa especial a excepció de la signatura dels que el van construir: 26 Divisió, 120 Brigada Mixta, companyia d’enginyers. CNT 1938 AIT.

Visitat el dipòsit, retornem a la carena del Montsec i, ara si, ens aproximem a la roca Alta (1435m) coronada per una pila de pedres i alguna que altra llauna rovellada. Des d’aquí dalt, localitzar el búnquer que busquem és fàcil. El localitzem uns quants metres més avall, sense sostre i en bastant mal estat. Tot hi així, un grafiti a l’entrada del búnquer amb la signatura dels qui el van construir -Durruti CNT- fan que per mi, la excursió ja hagi valgut la pena.

Mengem una mica arrecerats del vent dins del búnquer. Després de recuperar foces, busquem un segon búnquer, situat uns metres més avall, i de seguida comencem a baixar cap el cotxe.

Per baixar, podem triar entre desfer el camí o baixar pel dret entre els matolls.
Com que des d’allà dalt veiem perfectament la collada de l’hostal Roig i desfer el camí ens fa prou mandra. Baixem pel dret i en poca estona i sense gaires esgarrinxades, arribem al cotxe.

La Roca de l'Esglesieta (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Boumort, Hortoneda.
Punt d'inici: Hortoneda 1000m.
Horari: un parell d'horetes anar i tornar.
Desnivell: molt poc, uns 100m.
Alçada màxima: 1000m.

Començo a caminar des del poble d'Hortoneda (1000m). La ruta ha de ser curta i amb poc desnivell, però vaig amb temps perquè fa uns mesos ja vaig ser aquí buscant la Roca de l'esglesieta i no vaig ser capaç de trobar-la.
Travesso el poble en direcció NE. Saludo a la gent que trobo pel carrer prenent el sol fins que arribo al final del poble, a la part més alta.
A mà dreta prenc un caminet que passa per sobre d'un hort envoltat de filat espinós, és l'antic camí d'Hortoneda a l'Espluga de Cuberes. Segueixo el camí que es dirigeix cap el Roc Tomàs, deixant algun petit trencall a dreta i esquerra.

Ara, a mà dreta hi tinc uns camps que ja no es treballen. Deixo el camí i baixo pels camps cap al barranc. De seguida torno a trobar un camí que en direcció N passa per sota la roca de Segués on encara hi ha algun antic rusc d'abelles abandonat i amagat en els forats de la paret.

Deixo la roca de Segués enrere, alhora que m'endinso en un altre prat abandonat (940m). A mà esquerra es destaca el perfil de les roques dels Colladons on hi habiten els voltors, a mà dreta hi tinc el barranc.

La roca que busco és pràcticament a la mateixa alçada on sóc ara en direcció N.
Sense perdre gaire alçada segueixo el perfil del barranc i de seguida, davant meu, veig una roca on es distingeixen algunes construccions. M'hi apropo. És la roca de l'Esglesieta (893m), on l'exercit feixista va bastir un punt d'observació des d'on controlar el barranc. L'exèrcit republicà estava situat just a l'altra banda del barranc, sota el Cap de l'Alt de Biarri.

Després d'enfilar-me a la roca i observar les diverses construccions retorno cap a Hortoneda pel mateix camí.