Ruta del bandoler Rocaguinarda (Osona)

Situació: Osona, Lluçanès, Oristà.
Punt d'inici: Plaça Catalunya a Oristà (468m).
Horari: 2:15 hores
Pujada acumulada: 145 metres.
Alçada màxima: 545 metres
Punts d'interès: Oristà, masies del Lluçanès, can Rocaguinarda, gravats.
 

Fa mal temps, plou i fot fred, però fa dies que no surto a voltar i no puc retenir-me ni un dia més a casa.

Faré una excursió pel Lluçanès, on no he estat mai, i visitaré el lloc on va néixer i exercir un dels bandolers més famosos de la nostra història: Perot Rocaguinarda.Perot Rocaguinarda va néixer l’any 1582 al mas de Can Rocaguinarda, dins del terme municipal d’Oristà.

Va ser el cinquè de set fills i com que no tenia el títol d’hereu va veure’s abocat al bandolerisme al costat dels nyerros.

Sense necessitat de ser tant sanguinari com els seus contemporanis va aconseguir ser respectat i va convertir-se en un dels caps més notables del bandolerisme català. Fins i tot Cervantes en parla en el Quixot.

La ruta pas a pas

Així doncs per impregnar-me una mica de l’esperit d’en Rocaguinarda,  prenc el cotxe i em planto a la plaça Catalunya d’Oristà (468m.).

 

Vaig fins a la rotonda de l’entrada del poble, i camino uns quants metres per la carretera en direcció a l’Eix transversal fins que trobo una pista de terra a mà dreta.Baixo per la pista fins a la masia del Tint que queda a mà dreta. Sense deixa la pista, segueixo el curs de la riera Gavarresa fins a creuar-la per una passera.

Davant tinc l’enorme masia de la Quintana amb el seu complex ramader. M’hi apropo i entre lladrucs de gos  travesso la masia pel mig fins a tornar a trobar la riera. La travesso deixant a mà dreta la pista per on tornaré.

Ara la pista puja lleugerament fins als Plans de la Rierola on trobo les ruïnes d’una antiga masia.Torno a baixar cap a la riera Gavarresa, que segueixo durant uns metres abans de tornar-la a creuar.Camino per la riba dreta sota la cinglera dels Tres Còdols fins a arribar a la masia de can Miquelet.Deixo can Miquelet enrera i començo a pujar per la pista que de seguida em porta a una cruïlla on un pal indicador assenyala la direcció del mas Rocaguinarda.

Arribo a les ruïnes del mas Rocaguinarda (480m.), del segle XVI, on va néixer el famós bandoler.Després de descansar una mica, decideixo anar a visitar els curiosos gravats que, segons diuen, va fer el mateix Rocaguinarda en una bauma del cingle.Seguint les fites i alguna marca de pintura baixo per un sender cap al cingle dels Tres Còdols on trobo la bauma. Hi ha gravats de tota mena però el més curiós és el nom de Perot Rocaguinarda gravat al costat de la paraula bandoler.

Torno enrera pel mateix sender fins al mas Rocaguinarda on prenc la pista cap a la dreta.Passo de llarg la masia de la Gallinera, que sembla habitada, i uns metres més enllà trobo una cruïlla on abandono la pista principal per un camí ample que comença a baixar a mà dreta cap a la riera Gavarresa.

Enfangat fins els genolls arribo a la riera Gavarresa i uns metres més endavant a la masia de la Quintana on ja m’esperen els gossos i els seus lladrucs.
Ara ja només em cal desfer el camí fins a Oristà.

La Mola pel Camí dels Monjos (Vallès Occidental)

Situació: Vallès Occidental, Matadepera.
Punt d'inici: Carrer Belles Roques de Matadepera (720m.)
Horari: unes 2 hores anar i tornar.
Pujada acumulada: uns 385 metres.
Alçada màxima: 1102 metres.
Punts d'interès: La Mola, Monestir de Sant Llorenç, Camí dels Monjos.

Amb poc més de 1100 metres, La Mola és el punt més alt del massís de Sant Llorenç del Munt i de la comarca del Vallès Occidental. El monestir romànic de Sant Llorenç i les vistes sobre el Vallès justifiquen sobradament l'ascensió.

Pujaré per una de les rutes més clàssiques del parc natural, resseguint l'últim tram del camí dels monjos que enllaça el Monestir de Sant Cugat del Vallès amb el de Sant Llorenç.


La ruta pas a pas.


Deixo el cotxe a la part més alta de Matadepera, al carrer de les Belles Roques, just al costat d'un pal indicador(720m.) que assenyala la direcció que he de prendre per pujar a la Mola.
Seguint les marques blanques/grogues del camí dels monjos, començo a pujar pel costat d'una casa i d'un dipòsit d'aigua.
Sense deixar mai el camí, molt fresat, m'enfilo a la Roca de les Onze Hores (852m.) per la Canal dels Monjos.

La neu que ha caigut el dia abans embelleix el paisatge però també fa que l'ascensió sigui més perillosa, ja que les patinades són constants durant tot el trajecte.
Arribo a la zona coneguda com el Planet (1000m.) des d'on ja hi ha una magnífica visió del monestir al cim de la Mola i de Montserrat, situada més a l'oest.

Passo per la dreta de la Roca del Colom i em trobo la caravana de rucs que baixen del monestir a buscar queviures. M'arrambo i els deixo passar.

Des d'aquí, en unes poques marrades, arribo als prats que envolten el  cim de La Mola.
Fot un fred que pela! I no dubto a entrar dins del monestir per resguardar-me en companyia d'un fotimer de gent que ha tingut la mateixa idea.

Faig quatre fotos i prenc una barreta de cereals abans d'emprendre la tornada pel mateix camí. 

Costa del Llarg (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Orcau.
Punt d'inici: Entrada del poble d'Orcau.
Horari: entre 2 i 3 hores.
Pujada acumulada: 250 i pocs metres.
Alçada màxima: 1007 metres.
Punts d'interès: Poble i castell d'Orcau, restes de la guerra civil.

La Costa del Llarg és un petit turó de poc més de 1000 metres d'alçada situat entre la Conca Dellà i la muntanya de Sant Corneli. Mirat de lluny, aquest turó no té res d'especial, no destaca per la seva alçada ni per la seva bellesa però en canvi, de prop, destaca per les importants restes de la guerra civil que conserva. Sembla ser que durant la guerra civil, aquest turó va ser una important posició del bàndol feixista, com demostren les desenes de metres de trinxera i els búnquers a voltes decorats amb l'enclusa i les fletxes.



La ruta pas a pas.

Aparquem el cotxe a l'entrada del poble d'Orcau(750m.), al costat d'uns camps d'oliveres. Comencem a enfilar-nos cap al castell seguint el camí senyalitzat i acompanyats d'un gos caçador que fa la feina de guia amb qualsevol turista que s'apropa al poble. De fet, diria que no és la primera excursió que fem en la seva companyia.

Seguim pujant cap al castell però avui no hi acabarem d'arribar perquè el nostre objectiu és el coll que es veu just al davant nostre, en direcció nord. 
A estones camp a través i a estones seguint algun tímid sender, ens apropem fins al collet(864m.) pròxim a la runa coneguda com la caseta del comandant.
Just en el coll creuem un sender ben definit que prenem cap a la dreta, en direcció NE.

Pugem per l'obaga de la costa del Llarg, que queda a la nostra dreta, fins que el sender fa la intenció de començar a baixar. En aquest moment abandonem el sender que seguíem i comencem a pujar camp a través per l'esquena de la Costa del Llarg fins a trobar la muralla de roca que dificulta l'accés a la part més alta. Com que anem acompanyats del gos caçador i sembla ser que l'animal encara no sap escalar, seguim la paret de roca en direcció oest fins que trobem un pas que ens permet pujar a tots amb facilitat.

Arribem al capdamunt de la Costa del Llarg(1003m.) i de seguida ens crida l'atenció l'immens llençol de boira que tapa completament la Conca  Dellà.
Amb el castell d'Orcau a l'esquena comencem a resseguir la carena en direcció est, i de seguida trobem les primeres restes de trinxeres i búnquers en prou bon estat. Sembla que tot el turó era ocupat per les forces feixistes que també ocupaven la muntanya de Sant Corneli situada al nord d'on som.

De trinxera en trinxera, anem recorrent tot el llom de la muntanya prenent fotos de les restes que estan en més bon estat.
Quan la carena comença a baixar cap al pas de la llebre trobem un darrer búnquer de dimensions bastant considerables, situat a l'extrem més oriental de les posicions feixistes. 

 

Des d'aquí on som, seguint la carena en direcció est, es veu perfectament l'ermita de Vilavella on estaven instal·lades les defenses republicanes, que visitaré en una altra ocasió.És en aquest darrer búnquer que trobem una de les coses més curioses de l'excursió d'avui. En el ciment de les parets hi ha gravat l'enclusa i les sagetes, falangistes, una mitja lluna, símbol de les tropes mores que defensaven la posició i una torre, símbol dels constructors.

Per tornar cap a Orcau, decidim baixar pel dret fins a trobar els camps de conreu que hi ha uns metres més avall al Pla de Viu.
Resseguim el marge dels camps en direcció oest. Passem pel costat de les petjades de dinosaure, que no sabem trobar, i de seguida tornem a estar a sota el castell d'Orcau. Des d'aquí el cotxe és a tocar.