31 de maig, 2010

L'antic poble de Besan (Pallars Sobirà)


En un racó de la Vall Ferrera, en ple parc natural de l'Alt Pirineu, s'alça el poble de  Besan. No cal perdre el temps buscant alguna carretera que s'hi aproximi perquè a Besan no hi ha arribat la carretera. I és segurament per aquest motiu que el poble, que és un retrat de com es vivia al Pallars a principis del segle XX, està pràcticament abandonat i només alguna casa serveix de refugi pel bestiar i els pastors.
Al poble només s'hi pot accedir a peu i per fer-ho utilitzaré un antic camí mig empedrat que puja des de la carretera de la Vall Ferrera.


Situació: Pallars Sobirà, Parc natural de l'Alt Pirineu, Ainet de Besan.
Accés: Des de Llavorsí agafo la carretera L-504 fins a la rotonda. Prenc la carretera L-510 cap a Alins. Al punt quilomètric 5, entre Araòs i Ainet de Besan,  hi ha la borda de Felip, punt d'inici d'aquesta ruta.
Punt d'inici: Borda de Felip (951m).
Horari aproximat: 1:45 hores
Distància: 6 km
Pujada acumulada: 335 metres
Alçada màxima: 1224 metres
Punts d'interès: Antic camí a Besan, ermita de Sant Miquel, Poble de Besan.
Ruta: Borda de Felip – Ermita de Sant Miquel – Besan – Borda de Felip.



La ruta pas a pas

Deixem el cotxe al costat mateix de la Borda de Felip, en un espai habilitat que forma part de l'antiga carretera.
Prenem el sender senyalitzat amb marques de pintura groga que marxa cap a la dreta.
Travessem una porta pel bestiar i comencem a pujar pel camí de Besan que de vegades conserva l'antic l'empedrat.


Flanquejant, passem per sobre la borda d'en Felip i en unes poques marrades deixem enrere el carrascar i ens plantem als prats de la part alta de la carena.
Aquí envoltant els prats la vegetació està composta per roures que estan recuperant les fulles perdudes l'hivern passat. 


És curiós que a part de les fulles, penjats d'un fil de seda als arbres, hi ha milers de petits cuquets que ens fastiguegen obligant-nos a esquivar-los quan no ens cauen per sobre. Una imatge digne de pel·lícula de terror.
Quan el camí canvia de vessant, trobem una cruïlla on comença un camí que porta a l'ermita romànica de Sant Miquel. Prenem aquest camí que en pocs minuts ens deixa als peus de l'ermita completament restaurada.


Després de fer un petit descans, desfem el camí fins a la cruïlla i prenem el camí de la dreta que comença a davallar lleugerament mentre els cucs continuen penjant dels arbres.
Al cap de pocs minuts arribem al rierol que baixa del barranc de Besan i el travessem per un pont artesanal força precari.


Arribem al vell poble de Besan i ens passegem pels seus estrets carrerons coberts de males herbes.
Costa de creure que aquí no hi hagi arribat mai cap cotxe i s'entén una mica millor la dificultat de viure en aquest poble que ha acabat amb l'abandó progressiu de les cases.


Tot i així, abans d'arribar a l'església, situada al final del poble, passem pel costat d'una casa arreglada on hi ha la roba estesa d'algun pastor que guarda el bestiar en alguna de les bordes.
L'església, d'origen romànic i plena d'afegits posteriors, és tancada i ens hem de conformar de visitar-la per fora.


La tornada la fem pel mateix camí per on hem pujat.






26 de maig, 2010

La Creu de Ferro (Berguedà)


La serra d'Ensija està situada a l'Alt Berguedà, entre el Pedraforca i els Rasos de Peguera.
Fa la sensació de ser una zona poc visitada si la comparem, es clar, amb el seu veí Pedraforca. I això, la fa encara més interessant, sobretot per aquells que a part de bons paisatges també busquem la tranquil·litat.
La Creu de Ferro és la segona elevació de la serra i m'hi enfilaré pel vessant sud, molt més salvatge i solitari que el vessant nord com demostren els camins molt poc fresats.


Situació: Alt Berguedà, Serra d'Ensija, Peguera
Accés: Des del poble de Fígols segueixo la carretera BV 4025 fins al pla de la Creu de Fumanya. Aparco el cotxe a la mateixa carretera però uns metres més enllà del pla.
Punt d'inici: Pla de la Creu de Fumanya
Horari aproximat: 3 hores
Distància aproximada: uns 9 km
Pujada acumulada: 650 metres
Alçada màxima: 2294 metres
Punts d'interès: Vistes sobre vessant sud d'Ensija, cim de la Creu de Ferro
Ruta: Pla de la Creu de Fumanya - Costa de l'Areny - Pla de les Torres - Creu de Ferro - Pla de les Torres - Costa de l'Areny - Pla de la Creu de Fumanya.




La ruta pas a pas

Acabo de comprovar que les guies de muntanya caduquen més ràpidament del que em pensava. Segons el mapa i la guia de l'any 2006, la ruta que vull seguir comença allà on s'acaba l'asfalt, però de seguida descobreixo que algú ha decidit asfaltar un tros més de pista. Després d'anar un parell de vegades carretera amunt i carretera avall trobo un pal indicador que m'informa que sóc al pla de la creu de Fumanya, cosa que m'ajuda força a situar-me en el mapa.
Decideixo aparcar el cotxe uns metres més enllà del pla de la Creu de Fumanya, just després d'un pont (1675m).
Pujo uns metres pel costat de la carretera i de seguida que puc prenc un sender a mà dreta que s'endinsa al bosc i va a buscar la línia elèctrica que passa a prop.


Arribo a una pista, que probablement prové del pla de la Creu i la prenc en sentit oest seguint de prop i per la banda dreta, la línia elèctrica.
La pista poc a poc es va apartant de la línia elèctrica , i la segueixo fins que trobo un trencall que crida l'atenció perquè hi ha sis o vuit pedres  grosses col·locades en fila. Trenco pel camí de la dreta però de seguida l'abandono seguint unes fites que creuen el prat pel mig. A l'altra banda del prat trobo un sender poc fresat que s'endinsa al bosc.
Envoltat d'arbustos i amb l'ajuda d'alguna que altra fita o marca de pintura, arribo a un barranc.


Seguint les fites i per un terreny molt pedregós, pujo per la riba dreta del torrent sec fins a un pas de roca estret per on és difícil continuar. En aquest punt travesso el torrent i m'enfilo per les roques de la riba esquerra.
El sender es fa més costerut i entre arbres i clarianes em deixa als peus d'una tartera.
Travesso la tartera i començo a enfilar-me per un prat molt costerut anomenat la costa de l'Areny.


El sender no és gens clar però les fites ajuden a seguir-lo amb més o menys encert fins a la part alta del serrat gran, on sorprenc un ramat d'isards que fuig cames ajudeu-me.
Des d'aquí dalt estant el paisatge s'amplia considerablement, i a part de les vistes sobre els rasos de Peguera, ara també és veu la cara més salvatge de la serra d'Ensija on destaca la roca gran de Ferrús i el cap del Llitzet.


A partir d'aquest punt la pendent disminueix i la pedra s'alterna amb alguna clapa de neu que no requereix la utilització dels grampons i el piolet que arrossego pesadament.
Arribo a la part alta d'Ensija, a tocar del pla de les Torres i segueixo la carena cap a llevant.


Baixo fins a un collet i de seguida m'enfilo cap al pla d'ensija, a tocar del cim de la Creu de Ferro.
Com no podia ser de cap altra manera, el cim està coronat per una petita creu de ferro (2294m)


M'assec a menjar-me un bon entrepà mentre observo el paisatge. Pel nord el Pedraforca i el Cadí, per l'est el Catllaràs, pel sud els Rasos de Peguera i per l'oest el Cap de Llitzet.
Quatre fotos de rigor i retorno pel mateix camí per on he pujat.







30 d’abril, 2010

El Pedró del Catllaràs (Berguedà)


Avui m'he llevat amb ganes d'ampliar horitzons. I per fer-ho, aniré a descobrir una de les moltes zones del país que encara desconec totalment.
Situada a l'Alt Berguedà (entre la Pobla de Lillet i Borredà), la serra del Catllaràs és un massís calcari prepirinenc d'alçades discretes que ha sabut conservar una gran diversitat de flora i fauna. La seva superfície, atapeïda de vegetació alberga des del pi roig més robust fins a la flor de neu més delicada i des del rosegador més petit fins el cérvol més gros.
Començaré la descoberta del Catllaràs des del seu vessant més septentrional, a tocar de la Mare de déu de Falgars.


Situació: Alt Berguedà, Catllaràs, Santuari de Falgars.
Accés: Des de Guardiola de Berguedà prenc la carretera B-402 direcció a la Pobla de Lillet. Passada la rotonda, just abans d'entrar a la Pobla de Lillet, trenco a mà dreta per una pista forestal asfaltada que arriba fins al Santuari de Falgars on aparco el cotxe.
Punt d'inici: Collada de Falgars (1254m)
Horari aproximat: 3:20h
Distància aproximada: 12 km
Pujada acumulada: 555metres
Alçada màxima: 1765metres
Punts d'interès: Santuari de Falgars, Pla de Catllaràs, Pedró.
Ruta: Collada de Falgars - Pla de Sant Cristòfol - Camp de l'Ermità - Coll del Llevató - Pla de Catllaràs - Collada del pla de l'Orri - El Pedró - Pla de Catllaràs - Coll de la Ceba - Camp de L'ermità - Collada de Falgars.



La ruta pas a pas

Començo a caminar des de la Collada de Falgars (1254m), uns metres per sota de l'església de la Mare de déu de Falgars, just a tocar de la font.
El GR 4, que aniré seguint durant un bon tros del recorregut, passa just per darrera la font.


M'asseguro que la cantimplora és plena d'aigua i començo a pujar pel GR en direcció SW fins al pla de Sant Cristòfol i el camp de l'Ermità.


Deixo a mà dreta, la pista que va a Sant Julià de Cerdanyola, i a mà esquerra , la que travessa el camp i ve del coll de la Ceba, per on espero retornar més tard.
Jo, segueixo pujant seguint el GR 4 fins el collet Llevató (1628m) on torno a retrobar la pista de terra. El sender que marxa cap a l'esquerra, és el PR C-52 i també porta al pla de Catllaràs. No el segueixo perquè el mapa que porto és força precari i antic, i no me n'acabo de fiar.


Així doncs, des del collet del Llevató segueixo pujant per la pista, mig coberta de neu, seguint les marques del GR i deixant a mà esquerra una altra pista.
Arribo al pla de la Clusa, i uns metres abans de la collada de Sant Miquel deixo el GR i prenc, a mà esquerra, una pista que em porta a enllaçar amb el PR C-52 i l'idíl·lic pla de Catllaràs (1668m).

 

Passo pel costat del Roc de Catllaràs i pujo per una pista enfangada, en direcció SE, cap a la Collada del Pla de l'Orri (1695m) on arribo en pocs minuts.
El cim del Pedró, tot i que no és el punt més alt del Catllaràs, és un vèrtex geodèsic, i com que el tinc a tocar no dubto en enfilar-m'hi esperant trobar bones vistes.


Des del coll segur que hi ha un sender que s'hi enfila, però com que la neu el tapa pujo bosc a través buscant el punt més alt.
En poca estona arribo al cim del Pedró (1765m). Des del cim les vistes hi són, però no són gaire amplies perquè els arbres tapen bona part de la visió.


Menjo quatre galetes i començo la baixada del cim, bosc a través, fins a la collada de l'Orri i el pla de Catllaràs.
Des del pla, prenc la pista que planejant primer i en forta pendent després, marxa en direcció NE cap al coll de la Ceba (1548m), on hi ha un encreuament de pistes.


Arribo al coll de la Ceba i trenco cap a l'esquerra per la pista, que resseguint la Baga de Fontanals, en poca estona em deixa al camp de l'ermità.
Des d'aquí, només he de desfer el camí per on he pujat fins al Santuari de Falgars on tinc el cotxe.