El Pedró del Catllaràs (Berguedà)

Avui m'he llevat amb ganes d'ampliar horitzons. I per fer-ho, aniré a descobrir una de les moltes zones del país que encara desconec totalment.

Situada a l'Alt Berguedà (entre la Pobla de Lillet i Borredà), la serra del Catllaràs és un massís calcari prepirinenc d'alçades discretes que ha sabut conservar una gran diversitat de flora i fauna. La seva superfície, atapeïda de vegetació alberga des del pi roig més robust fins a la flor de neu més delicada i des del rosegador més petit fins el cérvol més gros.

Començaré la descoberta del Catllaràs des del seu vessant més septentrional, a tocar de la Mare de déu de Falgars.

Situació: Alt Berguedà, Catllaràs, Santuari de Falgars.

Accés: Des de Guardiola de Berguedà prenc la carretera B-402 direcció a la Pobla de Lillet. Passada la rotonda, just abans d'entrar a la Pobla de Lillet, trenco a mà dreta per una pista forestal asfaltada que arriba fins al Santuari de Falgars on aparco el cotxe.

Punt d'inici: Collada de Falgars (1254m)

Horari aproximat: 3:20h
Distància aproximada: 12 km

Pujada acumulada: 555metres

Alçada màxima: 1765metres

Punts d'interès: Santuari de Falgars, Pla de Catllaràs, Pedró.

Ruta: Collada de Falgars - Pla de Sant Cristòfol - Camp de l'Ermità - Coll del Llevató - Pla de Catllaràs - Collada del pla de l'Orri - El Pedró - Pla de Catllaràs - Coll de la Ceba - Camp de L'ermità - Collada de Falgars.

La ruta pas a pas

Començo a caminar des de la Collada de Falgars (1254m), uns metres per sota de l'església de la Mare de déu de Falgars, just a tocar de la font.

El GR 4, que aniré seguint durant un bon tros del recorregut, passa just per darrera la font.

M'asseguro que la cantimplora és plena d'aigua i començo a pujar pel GR en direcció SW fins al pla de Sant Cristòfol i el camp de l'Ermità.

Deixo a mà dreta, la pista que va a Sant Julià de Cerdanyola, i a mà esquerra , la que travessa el camp i ve del coll de la Ceba, per on espero retornar més tard.

Jo, segueixo pujant seguint el GR 4 fins el collet Llevató (1628m) on torno a retrobar la pista de terra. El sender que marxa cap a l'esquerra, és el PR C-52 i també porta al pla de Catllaràs. No el segueixo perquè el mapa que porto és força precari i antic, i no me n'acabo de fiar.

Així doncs, des del collet del Llevató segueixo pujant per la pista, mig coberta de neu, seguint les marques del GR i deixant a mà esquerra una altra pista.

Arribo al pla de la Clusa, i uns metres abans de la collada de Sant Miquel deixo el GR i prenc, a mà esquerra, una pista que em porta a enllaçar amb el PR C-52 i l'idíl·lic pla de Catllaràs (1668m).

 

Passo pel costat del Roc de Catllaràs i pujo per una pista enfangada, en direcció SE, cap a la Collada del Pla de l'Orri (1695m) on arribo en pocs minuts.

El cim del Pedró, tot i que no és el punt més alt del Catllaràs, és un vèrtex geodèsic, i com que el tinc a tocar no dubto en enfilar-m'hi esperant trobar bones vistes.

Des del coll segur que hi ha un sender que s'hi enfila, però com que la neu el tapa pujo bosc a través buscant el punt més alt.

En poca estona arribo al cim del Pedró (1765m). Des del cim les vistes hi són, però no són gaire amplies perquè els arbres tapen bona part de la visió.

Menjo quatre galetes i començo la baixada del cim, bosc a través, fins a la collada de l'Orri i el pla de Catllaràs.

Des del pla, prenc la pista que planejant primer i en forta pendent després, marxa en direcció NE cap al coll de la Ceba (1548m), on hi ha un encreuament de pistes.

Arribo al coll de la Ceba i trenco cap a l'esquerra per la pista, que resseguint la Baga de Fontanals, en poca estona em deixa al camp de l'ermità.

Des d'aquí, només he de desfer el camí per on he pujat fins al Santuari de Falgars on tinc el cotxe.