Fonts i boscos al voltant de la font Groga (Vallès Occidental)

La reserva natural de la font Groga és un dels dos espais d'especial protecció en el nou Parc Natural de la Serra de Collserola. La reserva, de poc més de 112 ha, està situada íntegrament dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, al voltant del torrent de la Salamandra.
L'interès d'aquest petit espai és el bosc madur, poc habitual a la serra, format bàsicament per alzines i roures.
Faré una volta per aquest bosc humit mediterrani, des de la part més alta de la serra fins al fons de la vall de Gausac.

Font Groga.

Situació: Vallès Occidental, Collserola, Sant Cugat del Vallès.
Punt d'inici: Residència Vista Rica (396m).
Accés: Prenc la carretera de l'Arrabassada BV-1417. Entre els Km 4 i 5, molt a prop de la cruïlla del Tibidabo, hi ha la residència de Vista Rica on hi ha una esplanada per deixar el cotxe.
Horari total: 2:15 hores.
Pujada acumulada: 295 metres
Alçada màxima: 429 metres
Ruta: Vista Rica (397m) – Mina Sant Medir (375m) – font Estrangulador (340m)– font Groga (320m) – font d'en Sert (305m) – Can Puig (300) – font de Sant Medir (215m) – Sant Medir (225m) – Turó de la Margarola (429m) – Vista Rica (397m)
Cartografia: Serra de Collserola, Esc: 1:20.000, Editorial Alpina.

mapa escala 1:10.000

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe aparcat a l'esplanada que hi ha a la part posterior de la residència Vista Rica (397m), a tocar de la font.
Amb la casa a l'esquena, prenc el camí barrat amb una cadena que baixa per l'esquerra de la font.

Residència de Vista Rica.

M'estic endinsant a l'obaga de la serra, per un bosc format bàsicament per roures i alzines.
De seguida deixo enrere un sender que marxa per la dreta i cinc minuts després prenc el sender que per l'esquerra, planeja fins a trobar la mina de Sant Medir (375m).

Mina de Sant Medir.

La font està mig enrunada però el seu interior conserva la galeria on encara ara s'hi acumula l'aigua.
Visitada la font, desfaig el sender fins el camí principal per on segueixo baixant.
Arribo a una corba molt pronunciada amb els laterals protegits per un petit mur de merlets. A pocs metres pel sender de l'esquerra hi ha la font de l'estrangulador (340m) mig tapada per la frondosa vegetació i sense cap interès especial. Visito la font situada al llit del torrent i de seguida desfaig el camí fins a la corba dels merlets.
Segueixo baixant pel camí principal fins a la següent corba tancada on s'inicià un sender a mà dreta. Prenc aquest sender que planejant em deixa a la clariana on s'amaga la font Groga (320m).

Font Groga.

La font groga és una de les fonts més clàssiques de la serra i consta d'una paret semicircular formada per arcades i columnes, i d'un banc que ressegueix tota la paret.
Tot i que hi ha constància de la presència de la font molts anys abans, sembla ser que el segle XIX va agafar una gran popularitat perquè a les seves aigües se li atribuïen poders curatius.
Un cop visitada la font, desfaig el sender per on he vingut fins a trobar el camí principal.
Segueixo baixant pel camí i travesso un petit pont que passa per sobre del torrent de la Salamandra. Arribo a una cruïlla on hi ha un pal indicador i segueixo la direcció de Can Puig, tot recte.
El camí voreja un contrafort abans d'emprendre la baixada fins a la curiosa font d'en Sert (305m).

Font d'en Sert.

Tota coberta d'una mena de trencadís, la font d'en Sert ha estat recentment arranjada i fins i tot s'hi ha col·locat un parell de bancs i una taula.
D'esquena a la font, segueixo el sender que en pocs minuts va a parar a la masia de Can Puig (300m), aprofitada com a equipament per a la reinserció social.
Ara només he de baixar per la pista asfaltada fins el fons de la vall on retrobo el torrent de la Salamandra.
Per la pista, que ara és de terra, ressegueixo el torrent, deixant a mà dreta, una pista que s'enfila cap a la urbanització de Sant Medir i posteriorment, deixant a l'esquerra una altra pista que va cap a Can Gener.
Arribo a l'ermita romànica de Sant Medir (225m) situada al fons de la vall de Gausac per on passava una antiga via romana.

Ermita de Sant Medir.

Descanso una estona a l'esplanada del costat de l'ermita abans d'emprendre el retorn cap a la residència de Vista Rica.
Per fer-ho, m'enfilo a l'esplanada que hi ha darrera l'ermita. Vaig una mica a la dreta, pel costat d'uns bancs i unes taules, i quan s'acaba l'esplanada busco un sender que s'enfila a mà esquerra.
Pujo gairebé 130 metres de desnivell de cop, sense ziga-zagues ni res, fins que vaig a parar a una pista de terra.
Seguint unes marques de GR, pujo per la pista deixant enrere el sender amb cadena que marxa per l'esquerra fins que arribo a una cruïlla de pistes.
M'enfilo al marge allà on hi ha un pal indicador i segueixo el GR que s'enfila fins a la part més alta de la serra.
Arribo a una cruïlla de senders on es creuen el GR 6 i el GR 92. Prenc el brancal del GR 92 que marxa cap a la dreta fins que arribo al mirador del turó de la Margarola (429m)

Turó de la Margarola.

Avui hi ha mala visibilitat però habitualment des d'aquí, tant es pot contempla la ciutat de Barcelona com la totalitat de la plana del Vallès.
Segueixo el sender cap a la dreta, en direcció Tibidabo, i vaig a parar a una pista de terra que en pocs minuts i seguint les marques del GR, em retorna a l'esplanada de Vista Rica.

El forat del Portús (Alta Ribagorça)

La serra de Sant Gervàs és una muntanya prepirinenca molt poc concorreguda, situada entre la Ribagorça i el Pallars Jussà.
La serra està composta d'una llarga cinglera infranquejable que s'estén des del riu Noguera Ribagorçana fins a la serra de l'Estall i el Camporan.
Només un petit pas natural travessa la cinglera i avui l'aniré a trobar.

Situació: Alta Ribagorça, Serra de Sant Gervàs, Adons.
Punt d'inici: Adons (1315m)
Accés: Per la N-260 des de la Pobla de Segur al Pont de Suert, passo el coll de Pervers i abans d'arribar al poble de Viu de Llevata, trenco a l'esquerra (km 355) per una pista asfaltada fins al poble d'Adons.
Horari total: 2:30 hores.
Pujada acumulada: 430 metres
Alçada màxima: 1695 metres
Ruta: Adons (1315m) – Pla de les Boïgues (1540m) – forat del Portús (1690m) – Pla de les Boïgues (1540m) – Adons (1315m).
Cartografia: Alta Ribagorça. Esc. 1:50000. Institut Cartogràfic de Catalunya
  

La ruta pas a pas.

Deixem el cotxe al prat d'herba que hi ha davant de la casa on venen embotits.
El dia és gris, però no fa tant fred com els darrers dies i la pluja d'aquesta nit, ha desfet gran part de la neu que va caure ahir.
El camí comença a l'altra banda del prat d'herba, allà on hi ha un pal indicador i una tanca pel bestiar.

Adons

El camí que seguirem no té pèrdua perquè està completament senyalitzat pel consell comarcal de l'Alta Ribagorça.
Travessem la porta i per un camí carreter flanquejat per una filera de pollancres, voregem els camps de pastura.

Pastures abans de començar la pujada.

El camí es transforma en sender i just abans de començar a enfilar-nos per l'obaga de la serra, trobem un pal indicador que indicar la direcció que hem de seguir.
Prenem el sender que, per la dreta, comença a guanyar alçada fent grans marrades entre boixos i ginebrers.

Marrades que s'enfilen per l'obaga de la serra.

 
Arribem a una primera esplanada on encara es conserven restes d'antics murs de pedra seca i on hi ha bonics exemples de carstificació de la roca.
Fent cas de les fites i les marques, seguim el sender que s'apropa cap al barranc dels prats mentre guanya alçada un altre cop.

Roca carstificada.

L'aigua de la neu que es desfà córrer per tot arreu, i el sender que seguim sembla més un riu que un camí.
Superat aquest segon turonet, accedim al pla de les Boïgues, enclotat sota la pala de l'Avedoga.

Pla de les Boïgues.

Travessem l'esplanada en direcció sud. I un cop a l'altra banda, seguim el sender que flanqueja uns metres per sobre l'esplanada abans de començar a guanyar alçada decididament.
Ara que ja arribem a la part més alta de la serra, la boira ens atrapa i comença a ploure.
Sense deixar mai el sender, pugem a prop d'uns avets que destaquen sobre els boixos.

Avets a prop de la carena.

Arribem a la carena des d'on esperàvem tenir unes grandioses vistes sobre la Terreta i que queden en no res per la insistent boira. Només podem veure durant uns segons, a l'esquerra, el cim de l'Avegoda d'Adons on avui no pujarem.

L'Avegoda d'Adons.

Per arribar al forat del Portús, prenem el sender que marxa cap a la dreta, i després d'una lleugera pujada, baixem de cop fins a l'inici del forat.
El forat del Portús és l'únic pas natural que travessa la serra de Sant Gervàs a través d'un tall gegant a la cinglera.

El forat del Portús.

Les seves dimensions són espectaculars, però com que el forat és quasi paral·lel a la cinglera no es deixa veure fins que no hi ets al davant mateix.
Sembla ser que antigament el forat era utilitzat, durant la transhumància, per contar els caps de bestiar, ja que la seva amplada, de menys de dos metres, facilitava aquesta labor.
Travessem el forat i anem a espetegar a la vessant septentrional de la serra on  no veiem res per la boira.

Comença a ploure un altre cop i com que som prou lluny d'Adons, decidim començar el retorn desfent el camí que hem fet quan pujàvem.

El Castell de Popa i la Sauva Negra (Vallès Oriental)

 

El Moianès és una comarca natural situada damunt de l'altiplà que li dona el nom. Està dividit entre tres comarques administratives i avui m'hi aproparé per visitar la curiosa forma de la roca que sustenta el castell de Popa i l'exuberant Sauva Negra.
La Sauva Negra és un petit paratge natural de poc més de 67 hectàrees situat als contraforts septentrionals del puig Oriol i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquesta època de l'any la visita a la Sauva té un plus d'espectacularitat perquè els seus arbres caducifolis estant enfeinats perdent les fulles. Un autèntic espectacle de colors!

Castell de Popa.

Situació: Vallès Oriental, Cingles del Bertí, Castellcir.
Punt d'inici: Local Social de Castellcir.
Accés: Per la carretera C-59 arribo a Castellterçol on prenc la carretera BV-1310 fins a Castellcir.
Horari total: 3:30 hores
Pujada acumulada: 420 metres
Alçada màxima: 922 metres
Ruta: Castellcir (784m) – Ca l'Antoja (682m) – Castell de Popa (852m)– Collet de la Terma (922m) – Font de Sauva Negra (865m) – Pou Cavaller (725m) – Ca l'Antoja (682m) – Castellcir (784m).

Cartografia: Cingles de Bertí, editorial Alpina E-25.

La ruta pas a pas.

Deixo el cotxe a tocar del local social de Castellcir, situat al final del poble (784m).
Fent cas del pal indicador, prenc la pista de terra que comença al costat del local i hi baixo durant una bona estona. Després d'un bon grapat de corbes, la la pista em deixa a un trencall a tocar d'una placa de roca que crida l'atenció.

A prop de ca l'Antoja.

Per la dreta marxa la pista que es dirigeix a l'església de Sant Andreu de Castellcir, jo però, prenc la pista que marxa cap a l'esquerra fins a les envistes de la masia de ca l'Antoja (682m).
Travesso el pas canadenc que evita que el bestiar s'escapi, i enlloc d'entrar a la masia, agafo la pista que passa uns metres per sobre la casa.

El castell de Popa dalt del turó.

Deixo enrere ca l'Antoja per la pista que uns metres més endavant es bifurca. Prenc la pista que marxa per la dreta travessant una porta de ferro pel bestiar.
Passo pel costat d'un camp d'herba, a tocar de la torrassa dels Moros completament enrunada. El castell de Popa és just davant meu, dalt d'un turó.
Allà on s'acaba el camp d'herba que resseguia hi ha un grapat de fites que assenyalen l'inici del sender fresat que puja al castell. Abandono la pista i m'hi enfilo.

Camí que puja al castell de Popa.

El sender comença pujant per un pedregar i de seguida s'endinsa al  bosc on travesso un tancat per una porteta situada al mig del camí.
No trigo gaire estona en arribar als peus del castell de Castellcir, també conegut com a castell de Popa per la curiosa forma que té la roca on s'assenta el castell.

Escales d'accés al castell de Popa.

Pujo les escales i, per la porta, entro a visitar les runes del castell que data del segle X (852m).
Visitades les restes del castell, prenc el sender que marxa per la part posterior de les restes.
    

Interior del Castell de Popa.

Deixo a mà esquerra el camí que es dirigeix a la masia de la Casanova del Castell i prenc el petit sender marcat amb fites que s'enfila per la carena.
Travesso una altra porta pel bestiar just abans d'arribar a un camp de conreu.
Vorejo el sembrat, sense trepitjar-lo, fins a unes fites que hi ha a l'altra banda del camp on segueix el camí.
Pujo una mica més, fins que el sender perd inclinació i arribo al Pla del Bruguer.
Travesso el pla amb l'ajuda de les fites, per un sender que entre l'herba i els arbres és força perdedor.
El sender desemboca a un camí carreter que pocs metres més amunt arriba al coll del Tema (922m) on acaba una pista provinent del Puigsagordi.
Sóc a punt d'entrar a la fageda de la Sauva negra, i ho faré per la porteta de ferro que hi ha davant meu, a l'altra banda del coll.
 

Entrant a la fageda.

Travesso la porta pel bestiar i prenc el sender, cobert de fulles, que baixa endinsant-se al bosc d'arbres caducifolis.
Som en plena tardor, i això es reflexa en l'ampla gama de colors que decora les  copes dels arbres.
El sender va a parar a un petit replà al mig del bosc des d'on prenc un sender força marcat, a mà dreta, que segueix baixant.
Arribo a la font de la Sauva Negra situada en un idíl·lic racó de la fageda (865m).

Font de la Sauva Negra.

A pocs metres de la font, descobreixo un home ajupit, tapat amb teles de camuflatge i envoltat de trípodes. El saludo, i descobreixo que és un aficionat a l'ornitologia que m'explica que està fent fotos dels ocells que paren a beure al bassal que té al davant.
Sense ganes d'espantar-li més els ocells, prenc el sender que, d'esquenes a la font, marxa per l'esquerra.
 

Enmig de la fageda.

cap de molt pocs metres, deixo el sender que va diluint-se al bosc i prenc, a la dreta, un camí molt més marcat que baixa ràpidament fins a trobar el camí carreter que passa a tocar del torrent de la Sauva Negra.
Cap a la dreta (est) aniria a parar al pantà de Santa Maria però, per tornar a Castellcir, prenc el camí cap a l'esquerra (oest).
El camí carreter, que  pràcticament es podria qualificar de pista, transcórrer paral·lel al torrent i ja no el deixo fins que trobo una tanca pel bestiar allà on sembla finalitzar la fageda.
  

Sortint de la Sauva Negra.

Travesso el tancat, i després d'observar el pou de gel Cavaller (725m), prenc la pista, en direcció sud-oest, cap a Castellcir.
Sense deixar la pista, travesso el torrent de la Sauva Negra un parell de vegades abans de travessar un últim tancat i arribar a la masia de Ca l'Antoja.
Des d'aquí ja només em queda desfer el camí fins al local social de Castellcir on he aparcat el cotxe.