El Roc de Pessonada pels Escalirots (Pallars Jussà)

Pujant per la carretera C-13 des de Tremp cap a la Pobla, destaca a l'altra banda del pantà de Sant Antoni un enorme cingle rogenc. És el roc de Pessonada.

Situat dins de la reserva de caça del Boumort, el roc de Pessonada, és un bonic lloc per fer excursions i observar els carronyaires que nidifiquen al cingle.

Tot i la imponent paret de roca, la cinglera és superable per l'antic pas dels Escalirots que, de cornisa en cornisa, s'enfila per la roca fins al pas de la Portella.

Roc de Pessonada.

Situació: Pallars Jussà, Boumort, Pessonada.

Punt d'inici: Part alta del poble de Pessonada.

Accés: Des de la Pobla de Segur es pren la carretera local que vorejant el pantà per llevant fins a arribar al poble de Pessonada. Aparco el cotxe a la part alta del poble.

Horari total: 2:15 hores

Pujada acumulada: 425 metres.

Alçada màxima: 1242 metres.

Dificultat: Mitjana

Recorregut: Pessonada (900m.) - Mare de déu de la Plana (945m.) - Els Escalirots - la Portella (1242m.) - Feixancs de la Tremor - Sant Joanet (955m.) - Pessonada (900m.).

Cartografia: Serra de Boumort Oest esc. 1:20.000 Editorial Piolet.

Mapa icc. escala 1:25.000

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe a la part alta del poble de Pessonada, al costat d'una especie de granja.

El camí que seguiré està ben indicat amb marques de pintura groga i comença al costat d'un pal indicador que hi ha al marge de la carretera i que dona informació sobre la ruta que seguiré.

Pujo pel sender que s'enfila al marge i va a passar pel costat d'un mur de pedra.

inici del sender que va a l'ermita de la Plana.

Passo pel costat d'un roure enorme situat a l'esquerra del camí i de seguida arribo a les envistes de l'ermita de la Mare de Déu de la Plana.

Arribo fins a l'ermita romànica d'una sola nau amb coberta de volta de canó.

Ermita de la Mare de déu de la Plana.

Des de l'esplanada del costat de l'ermità prenc el sender que s'enfila cap a la cinglera.

El sender s'enfila a través de camps d'herba alta i a poc a poc s'encara cap a una canal molt obaga.

A mesura que m'aproximo a la canal, començo a veure que la paret que des de lluny sembla inexpugnable, ara ja no ho és tant.

Canal per on hi el pas dels Escalirots.

El sender s'enfila de cornisa en cornisa guanyant alçada molt ràpidament. Sóc al pas dels Escalirots que segurament és el camí més ràpid per enfilar-se al cingle de Pessonada.

Sense perdre de vista les fites i marques de pintura arribo a la part més alta del cingle, de vegades amb l'ajuda d'algun clau de ferro clavat a la roca.

Accedint a la part més alta de la cinglera.

Sóc dalt del Roc de Pessonada, les vistes sobre tot el municipi de la Conca de Dalt i el pantà de Sant Antoni són espectaculars. Cap al nord, els cims nevats de les muntanyes més altes del Pirineu ressalten per sobre el Roc de Santa.

A més, els voltors (que són xafarders de mena) passen a prop meu mentre ressegueixen el cingle amunt i avall.

Rocs de Santa amb els Pirineus al fons.

Un cop descansat, baixo per la carena en direcció NO cap als Feixancs de la Tremor per on espero poder baixar de la cinglera.

El sender que segueixo baixa de cop fins a l'inici de la feixa de la Tremor que comença a mitja alçada del cingle i la segueixo fins que surt a la carena.

Vista de la cinglera des dels feixancs.

Aquí el sender, que sembla empedrat, fa una giragonsa i baixa cap a la vessant obaga de la cinglera esquivant una petita esllavissada de terra fins a tornar a la carena uns metres més avall.

Just des d'aquest punt, miro amunt cap a l'esquerra i descobreixo la petita balma on s'amaga la petita ermita troglodítica de Sant Joanet.

Ermita troglodítica de Sant Joanet.

Visito les restes de l'ermita abans de retornar sobre els meus passos fins a la carena per on baixo en direcció a la línia elèctrica que passa uns metres per sota.

Ressegueixo la línia elèctrica que va paral·lela a la cinglera en direcció SE fins a un barranc des d'on accedeixo al marge d'uns camps de conreu.

Camps de conrreu als peus de la cinglera.

Ressegueixo el perímetre del camp buscant un camí carreter que comença just a l'altra banda.

Segueixo el camí carreter que desemboca a la carretera d'accés a Pessonada uns metres per sota del cementiri.

Ara ja només he de seguir la carretera fins al poble de Pessonada on acabo l'excursió.

Fonts i boscos al voltant de la font Groga (Vallès Occidental)

La reserva natural de la font Groga és un dels dos espais d'especial protecció en el nou Parc Natural de la Serra de Collserola. La reserva, de poc més de 112 ha, està situada íntegrament dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, al voltant del torrent de la Salamandra.
L'interès d'aquest petit espai és el bosc madur, poc habitual a la serra, format bàsicament per alzines i roures.
Faré una volta per aquest bosc humit mediterrani, des de la part més alta de la serra fins al fons de la vall de Gausac.

Font Groga.

Situació: Vallès Occidental, Collserola, Sant Cugat del Vallès.
Punt d'inici: Residència Vista Rica (396m).
Accés: Prenc la carretera de l'Arrabassada BV-1417. Entre els Km 4 i 5, molt a prop de la cruïlla del Tibidabo, hi ha la residència de Vista Rica on hi ha una esplanada per deixar el cotxe.
Horari total: 2:15 hores.
Pujada acumulada: 295 metres
Alçada màxima: 429 metres
Ruta: Vista Rica (397m) – Mina Sant Medir (375m) – font Estrangulador (340m)– font Groga (320m) – font d'en Sert (305m) – Can Puig (300) – font de Sant Medir (215m) – Sant Medir (225m) – Turó de la Margarola (429m) – Vista Rica (397m)
Cartografia: Serra de Collserola, Esc: 1:20.000, Editorial Alpina.

mapa escala 1:10.000

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe aparcat a l'esplanada que hi ha a la part posterior de la residència Vista Rica (397m), a tocar de la font.
Amb la casa a l'esquena, prenc el camí barrat amb una cadena que baixa per l'esquerra de la font.

Residència de Vista Rica.

M'estic endinsant a l'obaga de la serra, per un bosc format bàsicament per roures i alzines.
De seguida deixo enrere un sender que marxa per la dreta i cinc minuts després prenc el sender que per l'esquerra, planeja fins a trobar la mina de Sant Medir (375m).

Mina de Sant Medir.

La font està mig enrunada però el seu interior conserva la galeria on encara ara s'hi acumula l'aigua.
Visitada la font, desfaig el sender fins el camí principal per on segueixo baixant.
Arribo a una corba molt pronunciada amb els laterals protegits per un petit mur de merlets. A pocs metres pel sender de l'esquerra hi ha la font de l'estrangulador (340m) mig tapada per la frondosa vegetació i sense cap interès especial. Visito la font situada al llit del torrent i de seguida desfaig el camí fins a la corba dels merlets.
Segueixo baixant pel camí principal fins a la següent corba tancada on s'inicià un sender a mà dreta. Prenc aquest sender que planejant em deixa a la clariana on s'amaga la font Groga (320m).

Font Groga.

La font groga és una de les fonts més clàssiques de la serra i consta d'una paret semicircular formada per arcades i columnes, i d'un banc que ressegueix tota la paret.
Tot i que hi ha constància de la presència de la font molts anys abans, sembla ser que el segle XIX va agafar una gran popularitat perquè a les seves aigües se li atribuïen poders curatius.
Un cop visitada la font, desfaig el sender per on he vingut fins a trobar el camí principal.
Segueixo baixant pel camí i travesso un petit pont que passa per sobre del torrent de la Salamandra. Arribo a una cruïlla on hi ha un pal indicador i segueixo la direcció de Can Puig, tot recte.
El camí voreja un contrafort abans d'emprendre la baixada fins a la curiosa font d'en Sert (305m).

Font d'en Sert.

Tota coberta d'una mena de trencadís, la font d'en Sert ha estat recentment arranjada i fins i tot s'hi ha col·locat un parell de bancs i una taula.
D'esquena a la font, segueixo el sender que en pocs minuts va a parar a la masia de Can Puig (300m), aprofitada com a equipament per a la reinserció social.
Ara només he de baixar per la pista asfaltada fins el fons de la vall on retrobo el torrent de la Salamandra.
Per la pista, que ara és de terra, ressegueixo el torrent, deixant a mà dreta, una pista que s'enfila cap a la urbanització de Sant Medir i posteriorment, deixant a l'esquerra una altra pista que va cap a Can Gener.
Arribo a l'ermita romànica de Sant Medir (225m) situada al fons de la vall de Gausac per on passava una antiga via romana.

Ermita de Sant Medir.

Descanso una estona a l'esplanada del costat de l'ermita abans d'emprendre el retorn cap a la residència de Vista Rica.
Per fer-ho, m'enfilo a l'esplanada que hi ha darrera l'ermita. Vaig una mica a la dreta, pel costat d'uns bancs i unes taules, i quan s'acaba l'esplanada busco un sender que s'enfila a mà esquerra.
Pujo gairebé 130 metres de desnivell de cop, sense ziga-zagues ni res, fins que vaig a parar a una pista de terra.
Seguint unes marques de GR, pujo per la pista deixant enrere el sender amb cadena que marxa per l'esquerra fins que arribo a una cruïlla de pistes.
M'enfilo al marge allà on hi ha un pal indicador i segueixo el GR que s'enfila fins a la part més alta de la serra.
Arribo a una cruïlla de senders on es creuen el GR 6 i el GR 92. Prenc el brancal del GR 92 que marxa cap a la dreta fins que arribo al mirador del turó de la Margarola (429m)

Turó de la Margarola.

Avui hi ha mala visibilitat però habitualment des d'aquí, tant es pot contempla la ciutat de Barcelona com la totalitat de la plana del Vallès.
Segueixo el sender cap a la dreta, en direcció Tibidabo, i vaig a parar a una pista de terra que en pocs minuts i seguint les marques del GR, em retorna a l'esplanada de Vista Rica.

El forat del Portús (Alta Ribagorça)

La serra de Sant Gervàs és una muntanya prepirinenca molt poc concorreguda, situada entre la Ribagorça i el Pallars Jussà.
La serra està composta d'una llarga cinglera infranquejable que s'estén des del riu Noguera Ribagorçana fins a la serra de l'Estall i el Camporan.
Només un petit pas natural travessa la cinglera i avui l'aniré a trobar.

Situació: Alta Ribagorça, Serra de Sant Gervàs, Adons.
Punt d'inici: Adons (1315m)
Accés: Per la N-260 des de la Pobla de Segur al Pont de Suert, passo el coll de Pervers i abans d'arribar al poble de Viu de Llevata, trenco a l'esquerra (km 355) per una pista asfaltada fins al poble d'Adons.
Horari total: 2:30 hores.
Pujada acumulada: 430 metres
Alçada màxima: 1695 metres
Ruta: Adons (1315m) – Pla de les Boïgues (1540m) – forat del Portús (1690m) – Pla de les Boïgues (1540m) – Adons (1315m).
Cartografia: Alta Ribagorça. Esc. 1:50000. Institut Cartogràfic de Catalunya
  

La ruta pas a pas.

Deixem el cotxe al prat d'herba que hi ha davant de la casa on venen embotits.
El dia és gris, però no fa tant fred com els darrers dies i la pluja d'aquesta nit, ha desfet gran part de la neu que va caure ahir.
El camí comença a l'altra banda del prat d'herba, allà on hi ha un pal indicador i una tanca pel bestiar.

Adons

El camí que seguirem no té pèrdua perquè està completament senyalitzat pel consell comarcal de l'Alta Ribagorça.
Travessem la porta i per un camí carreter flanquejat per una filera de pollancres, voregem els camps de pastura.

Pastures abans de començar la pujada.

El camí es transforma en sender i just abans de començar a enfilar-nos per l'obaga de la serra, trobem un pal indicador que indicar la direcció que hem de seguir.
Prenem el sender que, per la dreta, comença a guanyar alçada fent grans marrades entre boixos i ginebrers.

Marrades que s'enfilen per l'obaga de la serra.

 
Arribem a una primera esplanada on encara es conserven restes d'antics murs de pedra seca i on hi ha bonics exemples de carstificació de la roca.
Fent cas de les fites i les marques, seguim el sender que s'apropa cap al barranc dels prats mentre guanya alçada un altre cop.

Roca carstificada.

L'aigua de la neu que es desfà córrer per tot arreu, i el sender que seguim sembla més un riu que un camí.
Superat aquest segon turonet, accedim al pla de les Boïgues, enclotat sota la pala de l'Avedoga.

Pla de les Boïgues.

Travessem l'esplanada en direcció sud. I un cop a l'altra banda, seguim el sender que flanqueja uns metres per sobre l'esplanada abans de començar a guanyar alçada decididament.
Ara que ja arribem a la part més alta de la serra, la boira ens atrapa i comença a ploure.
Sense deixar mai el sender, pugem a prop d'uns avets que destaquen sobre els boixos.

Avets a prop de la carena.

Arribem a la carena des d'on esperàvem tenir unes grandioses vistes sobre la Terreta i que queden en no res per la insistent boira. Només podem veure durant uns segons, a l'esquerra, el cim de l'Avegoda d'Adons on avui no pujarem.

L'Avegoda d'Adons.

Per arribar al forat del Portús, prenem el sender que marxa cap a la dreta, i després d'una lleugera pujada, baixem de cop fins a l'inici del forat.
El forat del Portús és l'únic pas natural que travessa la serra de Sant Gervàs a través d'un tall gegant a la cinglera.

El forat del Portús.

Les seves dimensions són espectaculars, però com que el forat és quasi paral·lel a la cinglera no es deixa veure fins que no hi ets al davant mateix.
Sembla ser que antigament el forat era utilitzat, durant la transhumància, per contar els caps de bestiar, ja que la seva amplada, de menys de dos metres, facilitava aquesta labor.
Travessem el forat i anem a espetegar a la vessant septentrional de la serra on  no veiem res per la boira.

Comença a ploure un altre cop i com que som prou lluny d'Adons, decidim començar el retorn desfent el camí que hem fet quan pujàvem.