El Coll del Conflent (Alt Urgell)

Zona: Alt Urgell, Os de Civís
Accés: Per arribar a Os de Civís cal entrar a Andorra i travessar Sant Julià de Lòria. Passat Sant Julià una carretera asfaltada puja fins a Os de Civís. Per arribar a la Borda de la Plana, travessem el poble i seguim pujant per la carretera fins que s'acaba l'asfalt.
Punt d'inici: Borda de la Plana (1647m)
Horari: 3:50 hores
Pujada acumulada: uns 550 metres.
Alçada màxima: 2177 metres
Punts d'interès: Coll de Conflent, Pla de la Cabana.

Fot un dia de pena, fa dies que els homes del temps pronostiquen un mal dia i a fe de déu que l’han encertat de ple.

Tot i aquest pèssim panorama, com que anem prou ben equipats i tenim ganes de muntanya, decidim apropar-nos fins el poble d'Os de Cívis per provar les raquetes noves del Sergi.

La ruta pas a pas

Arribem a Os de Civís que ha quedat completament blanc després de la nevada d'aquesta nit. La carretera està prou bé i amb l'ajuda de les cadenes decidim pujar fins a la Borda de la Plana (1647m) on començarem l'excursió.

La Borda de la Plana és un bonic hotelet situat allà on s'acaba l'asfalt de la carretera.

Veníem fins aquí amb la idea d'enfilar-nos fins al Pic de Salòria però és evident que avui ni ho intentarem. El que si que farem és una bona passejada, i si podem pujarem fins el coll del Conflent.

Per pujar al coll del Conflent des d'Os de Civís podem pujar per la pista o pel fons de la vall. Com que desconeixem completament la zona i els núvols estant molt enganxats a la vall, decidim pujar per la pista, que a l'estiu utilitzen els 4x4 però que a l'hivern està completament colgada per la neu.

La pista comença just al final de l'aparcament de l'hotel i puja per l'obaga de la vall.

Ens posem les raquetes i de seguida comencem a pujar fins a la cruïlla amb la pista que va al pla de la Cabana (1683m).

Deixem la pista del pla de la Cabana a mà dreta i seguim pujant per la pista que va guanyant alçada amb llargues marrades.

Sense veure gaire més enllà dels arbres que tenim al davant, arribem al Coll de l'Aubaga (1933m) on un parell de pals indicadors assenyalen la direcció i l'estona que falta pel Coll del Conflent.

Segons el que diu el pal, tot just som a mig camí, i això no ens anima gaire. Dubtem si continuar o bé donar la volta perquè estem força fastiguejats de la boira.

Al final, com que no hi ha perill de perdre's i com que no volem veure ferit el nostre orgull, decidim seguir pujant una estona més.

Des de la cruïlla doncs, deixem a mà esquerra la pista que baixa cap a les Bordes de Serbellà i nosaltres seguim pujant per l'altra pista en direcció oest.

És curiós l'acumulació de neu dels vorals de la pista que indica que no fa masses dies, abans de l'última nevada, alguna màquina havia obert l'accés a la pista, ves a saber el per què.

De cop, la boira s'aixeca una mica i ens deixa veure la vall i els peus de les muntanyes. No és gaire però n'hi ha prou per animar-nos. Per no haver de tornar a baixar per aquesta pista que, francament, se'ns està fent pesadeta, arribarem al coll tant si com no.

Seguim pujant i, ara si, arribem al coll del Conflent (2177m). I sabem que és el Coll del Conflent perquè ens hem topat amb el pal indicador que així ho assenyala.

Aquí dalt, la boira i la neu es confonen, i com que no hi ha arbres sembla que estiguem flotant al buit. Si he de ser sincer és una sensació força estranya i fins i tot una mica angoixant.

No veiem i no es preveu poder veure res, per tant, sense allargar-nos decidim baixar a buscar el fons de la vall en direcció est.

Cent metres per sota del coll, la boira és menys espessa i els arbres han reaparegut. També han aparegut unes traces d'esquí i alguna marca groga que indica que per aquí puja el camí de la vall i que per tant, no anem mal encaminats.

Entre alguna que altra caiguda, seguim baixant cap al riu Salòria, uns metres més avall.

Arribem al pla de la Cabana (1937m), a la riba dreta del riu.

Al final del pla, comença un camí carreter que ja no deixem fins a creuar-nos amb la pista per la que hem pujat ja fa més de tres hores.

Ara si, desfem el camí pel que hem pujat abans i sense sortir de la pista arribem de seguida a la Borda de la Plana, on tenim aparcat el cotxe.

El salt de Gualba i el gorg Negre (Vallès Oriental)

Zona: Vallès Oriental, Montseny, Gualba.

Accés: Des de Gualba segueixo les indicacions cap al parc del RACC i Riells. Just després de travessar la riera trenco a mà dreta cap a Riells. Passo de llarg el trencall que va a cal Gaveller i aparco un parell de corbes més amunt.

Punt d’inici: A la pista de Gualba a Riells (374m), passat cal Gaveller.

Horari: 2:45h

Pujada acumulada: 390 metres.

Alçada màxima: 660 metres.

Punts d’interès: Salt de Gualba, gorg Negre, riera de Gualba, Suro Gros.

La riera de Gualba recull les aigües des del pantà de Santa Fe fins a desembocar a la Tordera. Durant aquest curt trajecte fins a la Tordera però, té temps de formar gorgs i salts d’aigua que el fan, poc més que encantador. El llegendari gorg Negre i el salt de Gualba que visitaré avui, són exemples del que pot arribar a generar aquesta riera.

La ruta pas a pas

Aparco el cotxe a la pista que va de Gualba a Riells. Pujo uns metres per la pista fins a la corba tancada cap a la dreta i prenc el camí evident que baixa cap al parc del RACC (374m).

Arribo a una pista, just davant d’un pal que assenyala una ruta. Tiro cap a la dreta per l’ample pista i en pocs minuts arribo al mirador del Salt de Gualba. Realment el salt d’aigua és bastant més alt i gros del que m’imaginava.

Un cop vist el salt des de dalt, cal mirar-lo des de baix. Agafo un sender senyalitzat que baixa fent marrades cap a la central núm. 3 i uns metres abans d’arribar-hi prenc un caminet a mà dreta en direcció al salt. En pocs minuts em planto davant del gorg de la Goja, als peus mateix del salt.

Un cop mirat i remirat el salt, desfaig el camí i, ara si, baixo fins a la central núm. 3.

Travesso la riera i pel costat d’una petita sèquia m’enfilo a la pista que dona accés a la central.

Prenc la direcció oposada a la central i de seguida arribo a una pista que puja cap a la pedrera. Des de la mateixa cruïlla busco un sender que s’enfila a mà dreta entre el bosc i els matolls.

Pujo i pujo sense perdre el camí que té tendència a endinsar-se a la vall. Arribo als tubs d’aigua que baixen de la central de dalt núm. 2, giro a l’esquerra i segueixo pujant encara una mica més.

Ara el camí comença a planejar i en pocs minuts arribo a la central núm. 2 (640m).

La presa de la central està gairebé gelada i això m’anima perquè un dels teòrics al·licients d’avui és veure els canelobres de gel que hauria d’haver-hi al riu.

Creuo el riu pel costat de la resclosa i vaig a buscar un petit sender que, de moment, baixa per la riba esquerra de la riera. Vaig en compte perquè hi ha gel per tot arreu i ja he patinat un parell de vegades.

Arribo a la creu de dalt del gorg Negre. Baixo cap al riu, fins als peus del salt d’aigua. Els canelobres esperats, tot i que no són gaire grans, pengen de la paret de roca. De manera força imprudent intento col·locar-me al mig del riu per fer una bona foto i, com no podria ser d’un altra manera, acabo amb mans i peus dins de l’aigua gelada.

No prou escarmentat, decideixo seguir baixant per la riba esquerra esquivant, sempre que es pot, les plaques de gel.

Quan ja no puc seguir baixant per la riba esquerra, travesso el riu i ho intento per la riba dreta.

Faig alguna desgrimpada i entre alguna que altra patinada més, arribo als peus de l’últim salt del gorg Negre, sota l’altra creu.

Raja aigua i hi ha gel per tot arreu i ara mateix no se per on anar a buscar la pista de can Prat que segons el mapa passa molt a prop.

Al final, després de fer i desfer diversos senders que resulta que no ho són i de plantejar-me seriosament fer marxa enrera per on he vingut, trobo un pas per la riba dreta del gorg que em deixa en un sender que travessa la riera.

Sense més problemes i sense mullar-me gaire els peus arribo principi de la pista que mena a can Prat.

Passo pel costat de l’alzina anomenada suro Gros i en pocs minuts arribo a la masia de can Prat (530m).

Passo per la part de baix de la masia, per una pista que passa entre camps de conreu i arribo a la pista que va de Gualba a Riells.

Ja només he de baixar per la pista fins a trobar el cotxe.

Per l'Obaga de la Serra de Carreu (Pallars Jussà)

Zona: Pallars Jusà, Massís del Boumort, Serra de Carreu, Bòixols.

Accés: Des de Bòixols es pren la carretera en direcció a Coll de Nargó. Passat el Km 20 s’agafa la desviació cap als pobles de Montanisell i Els Prats. Uns metres més endavant, en el trencall, s’agafa la direcció d’Els Prats. Es passa entra la Serra de Carreu i la de Sant Joan, i uns metres més endavant és deixa la pista d’Els Prats a mà dreta. S’arriba al coll de Llívia on hi ha un mapa de la Reserva de caça del Boumort.

Punt d’inici: Coll de Llívia (1481m).

Horari: 3:10h

Pujada acumulada: 380 metres

Alçada màxima: 1794 metres

Punts d’interès: Vistes i cingles de la serra de Carreu

M’he llevat amb ganes de raquetes. Podria endinsar-me al Pirineu, buscar algun lloc situat a prop d’alguna pista d’esquí (que sempre facilita l’accés amb cotxe) i passejar una estoneta amunt i avall, però no ho faré. Conec un racó encantador i solitari on abunden les bones vistes, la neu, i la tranquil·litat més absoluta: la Serra de Carreu.

Situada al sud del massís del Boumort, entre la muntanya de Sant Corneli i la Serra de Sant Joan; la Serra de Carreu és una autèntica muralla, gairebé infranquejable pel vessant sud, i amb una forta pendent pel vessant nord, però que amaga un parell d’esplanades a la part més alta que avui em disposo a visitar.

La ruta pas a pas

Entre fang, neu i gel que cobreixen parcialment la pista d’accés, arribo al coll de Llívia (1481m) on aparco el cotxe. L’esquena de la Serra de Carreu plena de neu és davant dels meus ulls i no té pèrdua. 

Amb les raquetes calçades prenc la pista que s’endinsa cap al bosc. De seguida trobo una esplanada i abandono la pista per prendre un camí carreter que puja amb decisió. De fet, puja amb tanta decisió que de tant en tant he de parar per recuperar l’alè.

Sense desviar-me del camí veig a banda i banda restes de trinxeres de la guerra civil ja que aquesta serra era una posició republicana quan el front va establir-se al Pallars.

Ara que la pendent és menys pronunciada, deixo a mà dreta un caminet que més tard vindré a buscar per apropar-me a la Roca Grallera.

Definitivament, això va perdent inclinació i de seguida arribo al Plan de Riba (1709m). 

Paro a la vora dels cingles a reposar i observar el paisatge. Als peus hi tinc el poble de Bòixols i la serra de Carrànima, i un mica més lluny, es veuen els dos Montsecs. A l’esquena, tapat pels núvols hi tinc el Cap de Boumort i els seus 2077 metres.

Passejo una mica pel prat buscant sense èxit, la cova del forat negre, que assenyala el mapa.

Ara vull anar fins a la roca Grallera, situada més a ponent, però no ho puc fer seguint la carena perquè hi ha molt bosc i amb les raquetes m’enganxo a totes les branques. Així doncs busco un camí alternatiu que em permeti apropar-m’hi amb facilitat.

Faig marxa enrere pel mateix camí que he pujat i vaig a buscar una desviació que he vist quan pujava. Seguint les passes de les meves raquetes arribo a la desviació, prenc el caminet a mà esquerra, que en poca estona em deixa, un altre cop, a la vora del penya-segat. 

Ara si, segueixo la carena cap a l’oest fins a la roca grallera (1708m) que sobresurt del cingle. Aquí també busco un pou que assenyala el mapa i que, evidentment, no se trobar.

Comença a nevar, però abans d’emprendre la tornada cap al cotxe vull apropar-me fins a la cresta de Carreu, una mica més a ponent. Seguint la carena de seguida tot agafa pendent i el que era una esplanada es converteix en una bonica cresta.

Aquí les raquetes ja no fan servei i decideixo calçar-me els grampons. 

Recorro un tros de la cresta de Carreu (1794m) fins que la vista és prou espectacular. Faig un grapat de fotos del Montsec, del Cadí, del Boumort i de la mateixa cresta, abans de tornar enrere pel mateix camí.

Arribat un altre cop a l’esplanada, busco les meves petjades sobre la neu i les segueixo de baixada fins al cotxe.