Zona: Pallars Jusà, Massís del Boumort, Serra de Carreu, Bòixols.
Accés: Des de Bòixols es pren la carretera en direcció a Coll de Nargó. Passat el Km 20 s’agafa la desviació cap als pobles de Montanisell i Els Prats. Uns metres més endavant, en el trencall, s’agafa la direcció d’Els Prats. Es passa entra la Serra de Carreu i la de Sant Joan, i uns metres més endavant és deixa la pista d’Els Prats a mà dreta. S’arriba al coll de Llívia on hi ha un mapa de la Reserva de caça del Boumort.
Punt d’inici: Coll de Llívia (1481m).
Horari: 3:10h
Pujada acumulada: 380 metres
Alçada màxima: 1794 metres
Punts d’interès: Vistes i cingles de la serra de Carreu
M’he llevat amb ganes de raquetes. Podria endinsar-me al Pirineu, buscar algun lloc situat a prop d’alguna pista d’esquí (que sempre facilita l’accés amb cotxe) i passejar una estoneta amunt i avall, però no ho faré. Conec un racó encantador i solitari on abunden les bones vistes, la neu, i la tranquil·litat més absoluta: la Serra de Carreu.
Situada al sud del massís del Boumort, entre la muntanya de Sant Corneli i la Serra de Sant Joan; la Serra de Carreu és una autèntica muralla, gairebé infranquejable pel vessant sud, i amb una forta pendent pel vessant nord, però que amaga un parell d’esplanades a la part més alta que avui em disposo a visitar.
La ruta pas a pas
Entre fang, neu i gel que cobreixen parcialment la pista d’accés, arribo al coll de Llívia (1481m) on aparco el cotxe. L’esquena de la Serra de Carreu plena de neu és davant dels meus ulls i no té pèrdua.
Amb les raquetes calçades prenc la pista que s’endinsa cap al bosc. De seguida trobo una esplanada i abandono la pista per prendre un camí carreter que puja amb decisió. De fet, puja amb tanta decisió que de tant en tant he de parar per recuperar l’alè.
Sense desviar-me del camí veig a banda i banda restes de trinxeres de la guerra civil ja que aquesta serra era una posició republicana quan el front va establir-se al Pallars.
Ara que la pendent és menys pronunciada, deixo a mà dreta un caminet que més tard vindré a buscar per apropar-me a la Roca Grallera.
Definitivament, això va perdent inclinació i de seguida arribo al Plan de Riba (1709m).
Paro a la vora dels cingles a reposar i observar el paisatge. Als peus hi tinc el poble de Bòixols i la serra de Carrànima, i un mica més lluny, es veuen els dos Montsecs. A l’esquena, tapat pels núvols hi tinc el Cap de Boumort i els seus 2077 metres.
Passejo una mica pel prat buscant sense èxit, la cova del forat negre, que assenyala el mapa.
Ara vull anar fins a la roca Grallera, situada més a ponent, però no ho puc fer seguint la carena perquè hi ha molt bosc i amb les raquetes m’enganxo a totes les branques. Així doncs busco un camí alternatiu que em permeti apropar-m’hi amb facilitat.
Faig marxa enrere pel mateix camí que he pujat i vaig a buscar una desviació que he vist quan pujava. Seguint les passes de les meves raquetes arribo a la desviació, prenc el caminet a mà esquerra, que en poca estona em deixa, un altre cop, a la vora del penya-segat.
Ara si, segueixo la carena cap a l’oest fins a la roca grallera (1708m) que sobresurt del cingle. Aquí també busco un pou que assenyala el mapa i que, evidentment, no se trobar.
Comença a nevar, però abans d’emprendre la tornada cap al cotxe vull apropar-me fins a la cresta de Carreu, una mica més a ponent. Seguint la carena de seguida tot agafa pendent i el que era una esplanada es converteix en una bonica cresta.
Aquí les raquetes ja no fan servei i decideixo calçar-me els grampons.
Recorro un tros de la cresta de Carreu (1794m) fins que la vista és prou espectacular. Faig un grapat de fotos del Montsec, del Cadí, del Boumort i de la mateixa cresta, abans de tornar enrere pel mateix camí.
Arribat un altre cop a l’esplanada, busco les meves petjades sobre la neu i les segueixo de baixada fins al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada