Cap de Boumort (Pallars Jussà)

Entre les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell hi ha la desconeguda i salvatge reserva de caça del Boumort.

Pujaré fins el Cap del Boumort, vèrtex geodèsic i punt culminant del massís homònim, des d'on espero gaudir d'unes bones vistes.

A més, pel camí, espero topar amb algun que altre cèrvid, molt abundants a la reserva.

Cap de Boumort 2077m.

Situació: Pallars Jussà, Boumort, Bòixols.

Punt d'inici: Inici del barranc dels Cóms de Carreu.

Accés: Des de Bòixols, segueixo per la carretera L-511 en direcció a Coll de Nargó. Entre els Km 20 i 21 de la carretera em desvio, a mà esquerra, per la pista que va a Montanissell i els Prats. Arribo a una bifurcació on prenc, a l'esquerra, la pista que va cap al poble dels Prats. Segueixo per la pista principal, deixant, a mà dreta el desviament cap al poble dels Prats, i arribant uns metres més amunt al coll de Llívia on hi ha un plafó amb un mapa de la reserva. Des del coll de Llívia, marxo per la pista de la dreta que segueix pujant. Deixo enrere el desviament cap a Cal Magí i segueixo pujant per la pista durant 3 o 4 km més, fins que arribo a una corba de 180º cap a la dreta, on hi ha l'inici d'un camí prohibit a la circulació de vehicles. Aparco el cotxe i començo a caminar.

Horari total: 3:30 hores

Pujada acumulada: 580 metres

Alçada màxima: 2077 metres

Ruta: Barranc del Cóms (1682m) – Plan de Calama (1815m) – Plan de Llet (1870m) – La Creueta (1970m) – Cap de Boumort (2077m) – La Creueta (1970m) – Pla dels Grallons (1785m) – Barranc dels Cóms (1682m).

Cartografia: Serra de Boumort, escala 1:20.000. Editorial Piolet

Mapa ICC escala 1:25.000

LA RUTA PAS A PAS

L'escassa presència de gent en aquest massís fa que els senders, molt sovint, siguin perdedors o que, literalment, hagin desaparegut. Per tant és important tenir una bona dosi d'orientació.

Des de la corba on he deixat el cotxe, m'endinso al bosc seguint un camí carreter prohibit a la circulació de vehicles a motor.

Arribo a una clariana on hi ha una font abeurador pel bestiar i on el camí carreter acaba.

Abeurador pel bestiar.

Tot i que segur que hi ha altres formes de pujar al pla de Calama, jo, fent cas del mapa que duc, pujo bosc a través per la dreta de la font, seguint el curs d'una torrentera.

Pujo i pujo fins a la carena, des d'on no tinc visibilitat perquè és coberta d'arbres. Faig un gir a l'esquerra i segueixo pujant per la carena fins a treure el cap a la part més elevada del pla de la Calama, just a tocar dels rocs de l'Esteve.

Contemplo les vistes que hi ha des d'aquí dalt des d'on distingeixo el Pedraforca, abans de prosseguir el meu recorregut.

Plan de la Calama.

Per un bosc molt més esclarissat, començo a baixar, en direcció NO, cap a la part baixa del pla de la Calama.

Arribo a la part baixa del pla. En aquest punt, els arbres estant aïllats i tinc un filat pel bestiar, a mà esquerra, que delimita l'esplanada.

Seguint el filat, m'enfilo en direcció NO, per la solana dels Cóms, situada just al davant.

Vistes sobre la serra de Carreu i el Montsec.

Pujo fins a la carena per seguir-la, cap a l'esquerra, en direcció O.

Deixo enrere el punt més elevat de la carena i començo a baixar suaument fins al plan de Llet.

Travesso la bonica esplanada i m'enfilo, sempre camp a través, al turó que tinc davant.

Sóc dalt del turó, a tocar de l'aresta de la cinglera des d'on hi ha bones vistes de la vall del barranc d'Inglada i del prat Muntaner, situat al capdamunt de la vall.

Plan de Llet i cingles sobre la vall d'Inglada.

Coll del Prat Muntaner.

Es nota que sóc lluny de qualsevol camí, i això propicia que el turó sigui utilitzat com a refugi pels cérvols, tal i com demostra l'enorme quantitat de cagallons que cobreixen el terra.

Ressegueixo l'aresta de la cinglera i no trigo a sorprendre els primers cérvols descansant. I els sorprenc de tant aprop, que m'espanto una mica i tot quan fugen muntanya avall.

Resseguint l'aresta de la cinglera.

Sense allunyar-me del perfil de la cinglera començo a perdre alçada, en direcció NO, cap a la coma que hi ha davant meu, per on passa un camí carreter.

Lluny de la presencia humana, la fauna salvatge es fa notar amb tota claredat, i mentre un ramat de cérvols o daines, passa per l'altra banda de la coma, una guineu fuig pràcticament de sota els meus peus.

Cérvols i Daines abunden a la reserva.

Baixo fins a trobar aquest camí carreter que veig al fons de la coma i el prenc en direcció ascendent.

Pujo pel camí fins al costat d'unes antenes des d'on veig tot el camí que em resta per fer.

Deixo enrere les antenes i pel mateix camí carreter baixo, girant a l'esquerra, cap al pla de la creueta situat en una petita fondalada a tocar d'on sóc ara.

Pla de la Creueta

El pla de la Creueta és travessat per un filat pel bestiar.

A la part més baixa de l'esplanada hi ha una porta per on creuo el filat en direcció NO.

Segueixo pujant pel camí carreter, per l'altra banda del filat, que sense cap problema em deixa als peus del Vèrtex geodèsic que marca el cim del Cap del Boumort.

Cim del Cap de Boumort 2077 metres

De forma molt arrodonida, el cim del Cap del Boumort té un dels vèrtex més arregladets que he vist mai. Fins hi tot, al costat del llibre de piulades, hi ha una cadira de fusta, convenientment pintada amb la senyera, on es pot descansar còmodament.

Com a vèrtex geodèsic que és, els 2077 metres d'alçada garanteixen bones vistes de bona part de les serralades prepirinenques i pirinenques occidentals.

Muntanyes de la Vall Fosca i la Vall d'Àssua.

Mar de núvols que cobreix la conca de Tremp.

Per tornar al punt d'inici, utilitzaré una ruta diferent a la de la pujada, més ràpida i directe.

Desfaig el camí, sobre els meus passos, fins al pla de la Creueta on torno a travessar el filat.

I encara desfaig més camí passant, un altre cop, per les antenes, i baixant fins a la coma on he pres el camí carreter quan pujava.

Desfaig un tram del camí.

Deixo de desfer camí, i enlloc d'abandonar el camí carreter, hi segueixo baixant, a la dreta en direcció S fins a la pista de terra que ve del refugi del Boumort.

Segueixo uns metres la pista en sentit descendent i, de seguida, l'abandono per prendre, a mà esquerra, un camí que és prohibit a la circulació de vehicles.

Pista que baixa del refugi de Boumort.

Travessant el pla dels Grallons, segueixo aquest camí, sense arbres que m'obstaculitzin la visió, fins a la mateixa pista de terra que ve del refugi del Boumort i que veig unes desenes de metres sota meu.

Arribo a la pista i ja només l'he de seguir durant uns centenars de metres fins al barranc dels Cóms de Carreu, i la corba on comença el camí on tinc aparcat el cotxe.

Sant Martí de les Tombetes (Pallars Jussà)

Amb el nom de les Tombetes es coneix l'assentament d'origen medieval, situat a la vessant meridional del Montsec d'Ares, molt a prop del poble de Moror.

Situat dalt d'un turó, el despoblat de les Tombetes encara conserva les restes de la fortificació, l'església i la necròpolis amb les tombes tallades a la roca.

Sant Martí de les Tombetes

Situació: Pallars Jussà, Montsec d'Ares, Moror.

Punt d'inici: Moror - cabana de Carri.

Accés: Pujant per la C-13, prenc la sortida cap a Guàrdia de Noguera. Deixo enrera el poble, i per la LV-9124 vaig fins al poble de Moror. Aparco a la sortida del poble, a tocar de la barraca de Carri.

Horari total: 2 hores

Pujada acumulada: 320metres

Alçada màxima: 765 metres

Ruta: Moror (814m) – barranc del bosc (660m) – Sant Martí de les tombetes (765m) – barranc del bosc (660m) – Moror (814m).

Cartografia: Montsec d'Ares, escala 1:20.000. Mapes de la Guia Negra

Mapa ICC.

La ruta pas a pas

Venint des de Guàrdia de Noguera, travesso el poble de Moror fins a una barraca de maons que hi ha a les afores del poble anomenada del Carri.

Deixo el cotxe aparcat al costat de la barraca del Carri al marge esquerra de la carretera (814m).

Prenc la pista de terra que baixa, enmig dels camps de conreu, en direcció al Montsec.

Pista que travessa els camps de conreu.

Arribo a una cruïlla on un pal indicador assenyala la direcció que cal seguir cap a Sant Martí de les Tombetes. Prenc la pista que marxa planejant per la dreta marcada com a GR. Passo pel costat d'una gran alzina allà on la pista fa un gir i baixa fins a trobar una nova bifurcació.

El GR marxa per la pista de la dreta, jo, prenc el brancal de l'esquerra que segueix baixant cap al torrent.

La pista planeja per sota d'unes roques i passa al costat d'una petita esplanada, a mà esquerra, just abans de baixar fins al llit del barranc del bosc i creuar-lo per un gual (660m).

Gual per on travesso el barranc del Bosc.

A l'altra banda del torrent, la pista s'ha convertit en un pedregós camí carreter que puja vorejat per una renglera d'arbres que semblen de jardí i que no se identificar.

El camí puja fent grans marrades i s'endinsa al bosc fins a trobar un cartell indicador que marca l'inici d'un sender.

Camí carreter que puja fent grans marrades.

Deixo el camí carreter que marxa cap a la dreta i ,fent cas de pal indicador, prenc el sender que em queda enfront.

El sender, perfectament conservat, va flanquejant un dels contraforts que baixen per l'esquena del Montsec, i es dirigeix cap a un turonet envoltat de cingleres que hi ha davant meu.

Arribo davant del pont de fusta que supera un tallant a la roca i facilita l'accés al turonet encinglerat on vull accedir.

Pont que dona accés al poblat de Sant martí de les Tombetes.

Travesso el pont i just a l'altra banda ja trobo uns antics graons tallats a la roca al costat de les restes d'una antiga muralla. Estic entrant al despoblat de les Tombetes.

Sembla ser que l'assentament de les tombetes té una antiguitat anterior a l'any 1000 i que probablement va ser abandonat a finals de l'edat mitjana quan les necessitats defensives dels pobladors van disminuir.

Vistes des del turó on hi ha l'assentament.

Tot i la seva antiguitat, l'assentament encara conserva les restes de la fortificació que el protegia, de l'església, i de la necròpolis amb les seves espectaculars tombes tallades a la roca.

Entre la vegetació, recorro la carena cap a llevant fins a trobar, a la part més elevada del turó (765m), les restes de les tombes excavades a la roca que donen nom a l'assentament.

Les tombes tallades a la roca.

M'estic una estona dalt del turó, assegut a tocar de les tombes, observant l'exuberant i salvatge vegetació que m'envolta i penso que el Montsec és una serra molt especial.

La tornada, la faig pel mateix lloc per on he vingut.

Pic de Russell (Alta Ribagorça)

Va ser baixant del Vallhiverna que ens vam fixar en la silueta del pic de Russell, l'última gran muntanya del massís de la Maladeta. Vam decidir en aquell mateix moment que l'any següent hi pujaríem i aquí estem de nou. Aprofitant uns magnífics dies de final d'estiu per intentar pujar-lo prenent com a punt de partida l'estany de Llauset, i passant una confortable nit a la cabana de Botornàs.

Pic de Russell (3205m).

Situació: Alta Ribagorça, Parc Natural de Posets Maladeta, Vall de Llauset

Punt d'inici: Presa de l'estany de Llauset (2135m)

Accés: Pujant per la N-230, prenem la sortida cap al poble d'Aneto. Al final del poble comença una pista mig asfaltada que puja fins a l'estany de Llauset situat a l'altra banda del túnel.

Horari total: 8:30 hores

Pujada acumulada: 1360 metres

Alçada màxima: 3205 metres

Ruta: Estany de Llauset (2135m) – Cabana Botornàs (2338m) – Estany de Botornàs – Coll de Vallhiverna (2728m) – Collada dels Isards (2803m) – Diagonal de la paret SE del Russell – Avantcim SE (3203m) – Pic de Russell (3205m) – Avantcim SE (3203m) – Diagonal de la paret SE – Collada dels Isards (2803m) – Coll de Vallhiverna (2728m) – Estany de Botornàs – Cabana de Botornàs (2338) – Estany de Llauset (2135m).

Cartografia: Vall de Barravés, Ribagorça. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.

LA RUTA PAS A PAS

DIA 1

L'excursió que ens proposem fer és llargueta i per evitar llevar-nos excessivament d'hora hem decidit venir a dormir aquí, a les altures.

Podríem pernoctar a la mateix presa, com fa molta gent, però nosaltres preferim guanyar una mica de temps i farem nit a la cabana de Botornàs, a uns 45 minuts de l'aparcament.

Estany de Llauset.

De cara a l'embassament de Llauset, prenem el camí que, per un petit túnel, va a buscar la riba dreta de l'estany.

De seguida que sortim del túnel, deixem a la dreta el sender que puja cap a la collada d'Anglos, i comencem a vorejar l'estany fins a la seva entrada d'aigües.

Just a la cua de l'estany creuem el torrent de Botornàs que prové de l'estany homònim.

Torrent de Botornàs.

Encara avui es poden veure les restes del pont d'acer que creuava el torrent i que una allau va destrossar completament.

Sense deixar el GR, ens enfilem fent una gran marrada fins al pal indicador que assenyala una bifurcació.

Per l'esquerra, seguint la vall, el camí puja cap al coll de Llauset, nosaltres però, prenem el brancal de la dreta que puja fins a la cabana de Botornàs.

Cabana de Botornàs.

Aquí passarem la nit. La cabana està situada uns metres sobre l'estany de Botornàs. No té gaires comoditats però està força neta i en bon estat. Té porta, finestres, el terra encimentat, i a més, hi ha una llar de foc que no utilitzem perquè aquí dalt no hi ha res per cremar.

Estirem les màrfegues al terra i passem la nit protegits de les fredes temperatures de l'exterior.

DIA 2

Ens llevem d'hora, cap a les 5, quan el sol encara no ha sortit. Ens abriguem força i prenem un cafetonet calent perquè fa fred, i a l'exterior de la cabana l'herba està coberta pel gebre.

Amaguem els sacs i màrfegues entre les roques i seguint el GR, baixem cap a l'estany de Botornàs.

Estany de Botornàs.

Passem per la riba dreta de l'estany i a l'entrada d'aigües descobrim un grapat de tendes de gent que han passat la nit aquí.

Travessem el rierol un parell de vegades i, per la riba esquerra pugem, seguint el GR 11, fins al pal indicador on el sender es bifurca.

El brancal de la dreta va cap a la vall d'Anglos, però nosaltres prenem el brancal de l'esquerra que s'enfila entre les roques en direcció al coll de Vallhiverna.

Pujant al coll de Vallhiverna.

Just abans d'arribar a un estany del que no sabem el nom, el sender es torna a bifurcar. Nosaltres seguim el GR 11 que marxa per la dreta.

El sender s'enfila per una tartera, i de roca en roca, acabem arribant al coll de Vallhiverna (2728m).

Ibons de Vallhiverna des del coll homònim.

Des d'aquí estant, ja veiem la Maladeta i tota la cara sud del pic de Russell just davant nostre.

Abandonem el GR 11, que baixa cap als ibons de Vallhiverna, i prenem el sender que comença just sota el coll i flanqueja per la dreta, en direcció NE, cap al coll dels Isards.

El sender que seguim ja no és tant marcat com el GR, però tot i així arribem al coll dels Isards sense gaires problemes (2803m).

Coll dels Isards amb el pic de Russell a l'esquerra.

A partir d'aquí, el camí ja no està tant senyalitzat i és per això que ens aturem una estona al coll, per analitzar la ruta que seguirem.

Volem pujar al cim per la gran diagonal (clarament visible) que creua tota la paret SE del pic de Russell. I per arribar a l'inici de la gran diagonal no tenim més remei que creuar tot el mar de roques que tenim als peus.

Mar de roques amb el pic Russell i la diagonal.

La manera més fàcil de baixar fins al mar de roques és per la banda més meridional del coll, on trobem alguna fita que indica el camí.

Des dels peus del rocam, ens armem de paciència i comencem la pesada travessa de la grandiosa tartera.

Tot i que alguna fita, de tant en tant, ens recorda que altra gent ha passat per aquí abans, no hi ha un camí clar, i optem per marcar-nos una línia des d'on som fins l'inici de la diagonal i seguir-la.

Estanyets, mar de roques i coll dels Isards, al fons.

Passem pel costat d'uns petits estanyets situats a mig camí de la nostra feixuga travessa.

Deixem enrere els estanys, guanyant alçada decididament cap als peus de la paret, i tot seguit, flanquegem la tartera, que ara és de roca més petita i incòmode, fins a l'inici de la diagonal.

Canal que travessa tota la paret SE en diagonal.

Ara si, el camí ja es veu clarament, i comencem a pujar per la canal que travessa tota la paret SE, vigilant amb el terreny descompost que en combinació amb la forta pendent no faciliten la progressió.

Arribem al final de la canal, a tocar de la punta SE del Russell. Només hem de sortir de la canal per la dreta i acabar de pujar per les roques, els darrers metres fins a l'avantcim SE (3203m).

Avantcim SE amb la cresta del Russell i l'Aneto al fons.

Per anar al cim, el millor és no fer-ho per la cresta que és molt exposada. Busquem un sender que, que baixa uns metres pel vessant SO, i ressegueix tota la cresta, uns metres per sota de l'aresta, sense cap dificultat.

Sender que ressegueix la cresta del Russell.

Arribem al cim del pic de Russell (3205m). No cal dir que el paisatge és espectacular en totes direccions. De prop, veiem la vall de Salenques, als nostres peus, el Margalida i l'Aneto enfront, la vall de Llosars a l'esquerra i tota la cresta del Russell a l'esquena. De lluny, les muntanyes es perden a l'horitzó.

El massís de la Maladeta amb l'Aneto.

Vall de Salenques.

Pic de Vallhiverna.

Cresta del Pic Russell.

La tornada fins a l'estany de Llauset, on hem començat l'excursió, la fem desfent el camí de pujada.

Patim, un altre cop, el mar de pedres i passem una set de mil dimonis, perquè hem acabat l'aigua i, encara que sembli mentida, no trobem aigua potable fins uns metres sota el coll del Vallhiverna, quan ja fa estona que tenim les cantimplores buides.

A prop de la cabana de Botornàs recuperem el material que teníem amagat entre les roques i amb un últim esforç arribem al cotxe.