Cap de Boumort (Pallars Jussà)

Entre les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell hi ha la desconeguda i salvatge reserva de caça del Boumort.

Pujaré fins el Cap del Boumort, vèrtex geodèsic i punt culminant del massís homònim, des d'on espero gaudir d'unes bones vistes.

A més, pel camí, espero topar amb algun que altre cèrvid, molt abundants a la reserva.

Cap de Boumort 2077m.

Situació: Pallars Jussà, Boumort, Bòixols.

Punt d'inici: Inici del barranc dels Cóms de Carreu.

Accés: Des de Bòixols, segueixo per la carretera L-511 en direcció a Coll de Nargó. Entre els Km 20 i 21 de la carretera em desvio, a mà esquerra, per la pista que va a Montanissell i els Prats. Arribo a una bifurcació on prenc, a l'esquerra, la pista que va cap al poble dels Prats. Segueixo per la pista principal, deixant, a mà dreta el desviament cap al poble dels Prats, i arribant uns metres més amunt al coll de Llívia on hi ha un plafó amb un mapa de la reserva. Des del coll de Llívia, marxo per la pista de la dreta que segueix pujant. Deixo enrere el desviament cap a Cal Magí i segueixo pujant per la pista durant 3 o 4 km més, fins que arribo a una corba de 180º cap a la dreta, on hi ha l'inici d'un camí prohibit a la circulació de vehicles. Aparco el cotxe i començo a caminar.

Horari total: 3:30 hores

Pujada acumulada: 580 metres

Alçada màxima: 2077 metres

Ruta: Barranc del Cóms (1682m) – Plan de Calama (1815m) – Plan de Llet (1870m) – La Creueta (1970m) – Cap de Boumort (2077m) – La Creueta (1970m) – Pla dels Grallons (1785m) – Barranc dels Cóms (1682m).

Cartografia: Serra de Boumort, escala 1:20.000. Editorial Piolet

Mapa ICC escala 1:25.000

LA RUTA PAS A PAS

L'escassa presència de gent en aquest massís fa que els senders, molt sovint, siguin perdedors o que, literalment, hagin desaparegut. Per tant és important tenir una bona dosi d'orientació.

Des de la corba on he deixat el cotxe, m'endinso al bosc seguint un camí carreter prohibit a la circulació de vehicles a motor.

Arribo a una clariana on hi ha una font abeurador pel bestiar i on el camí carreter acaba.

Abeurador pel bestiar.

Tot i que segur que hi ha altres formes de pujar al pla de Calama, jo, fent cas del mapa que duc, pujo bosc a través per la dreta de la font, seguint el curs d'una torrentera.

Pujo i pujo fins a la carena, des d'on no tinc visibilitat perquè és coberta d'arbres. Faig un gir a l'esquerra i segueixo pujant per la carena fins a treure el cap a la part més elevada del pla de la Calama, just a tocar dels rocs de l'Esteve.

Contemplo les vistes que hi ha des d'aquí dalt des d'on distingeixo el Pedraforca, abans de prosseguir el meu recorregut.

Plan de la Calama.

Per un bosc molt més esclarissat, començo a baixar, en direcció NO, cap a la part baixa del pla de la Calama.

Arribo a la part baixa del pla. En aquest punt, els arbres estant aïllats i tinc un filat pel bestiar, a mà esquerra, que delimita l'esplanada.

Seguint el filat, m'enfilo en direcció NO, per la solana dels Cóms, situada just al davant.

Vistes sobre la serra de Carreu i el Montsec.

Pujo fins a la carena per seguir-la, cap a l'esquerra, en direcció O.

Deixo enrere el punt més elevat de la carena i començo a baixar suaument fins al plan de Llet.

Travesso la bonica esplanada i m'enfilo, sempre camp a través, al turó que tinc davant.

Sóc dalt del turó, a tocar de l'aresta de la cinglera des d'on hi ha bones vistes de la vall del barranc d'Inglada i del prat Muntaner, situat al capdamunt de la vall.

Plan de Llet i cingles sobre la vall d'Inglada.

Coll del Prat Muntaner.

Es nota que sóc lluny de qualsevol camí, i això propicia que el turó sigui utilitzat com a refugi pels cérvols, tal i com demostra l'enorme quantitat de cagallons que cobreixen el terra.

Ressegueixo l'aresta de la cinglera i no trigo a sorprendre els primers cérvols descansant. I els sorprenc de tant aprop, que m'espanto una mica i tot quan fugen muntanya avall.

Resseguint l'aresta de la cinglera.

Sense allunyar-me del perfil de la cinglera començo a perdre alçada, en direcció NO, cap a la coma que hi ha davant meu, per on passa un camí carreter.

Lluny de la presencia humana, la fauna salvatge es fa notar amb tota claredat, i mentre un ramat de cérvols o daines, passa per l'altra banda de la coma, una guineu fuig pràcticament de sota els meus peus.

Cérvols i Daines abunden a la reserva.

Baixo fins a trobar aquest camí carreter que veig al fons de la coma i el prenc en direcció ascendent.

Pujo pel camí fins al costat d'unes antenes des d'on veig tot el camí que em resta per fer.

Deixo enrere les antenes i pel mateix camí carreter baixo, girant a l'esquerra, cap al pla de la creueta situat en una petita fondalada a tocar d'on sóc ara.

Pla de la Creueta

El pla de la Creueta és travessat per un filat pel bestiar.

A la part més baixa de l'esplanada hi ha una porta per on creuo el filat en direcció NO.

Segueixo pujant pel camí carreter, per l'altra banda del filat, que sense cap problema em deixa als peus del Vèrtex geodèsic que marca el cim del Cap del Boumort.

Cim del Cap de Boumort 2077 metres

De forma molt arrodonida, el cim del Cap del Boumort té un dels vèrtex més arregladets que he vist mai. Fins hi tot, al costat del llibre de piulades, hi ha una cadira de fusta, convenientment pintada amb la senyera, on es pot descansar còmodament.

Com a vèrtex geodèsic que és, els 2077 metres d'alçada garanteixen bones vistes de bona part de les serralades prepirinenques i pirinenques occidentals.

Muntanyes de la Vall Fosca i la Vall d'Àssua.

Mar de núvols que cobreix la conca de Tremp.

Per tornar al punt d'inici, utilitzaré una ruta diferent a la de la pujada, més ràpida i directe.

Desfaig el camí, sobre els meus passos, fins al pla de la Creueta on torno a travessar el filat.

I encara desfaig més camí passant, un altre cop, per les antenes, i baixant fins a la coma on he pres el camí carreter quan pujava.

Desfaig un tram del camí.

Deixo de desfer camí, i enlloc d'abandonar el camí carreter, hi segueixo baixant, a la dreta en direcció S fins a la pista de terra que ve del refugi del Boumort.

Segueixo uns metres la pista en sentit descendent i, de seguida, l'abandono per prendre, a mà esquerra, un camí que és prohibit a la circulació de vehicles.

Pista que baixa del refugi de Boumort.

Travessant el pla dels Grallons, segueixo aquest camí, sense arbres que m'obstaculitzin la visió, fins a la mateixa pista de terra que ve del refugi del Boumort i que veig unes desenes de metres sota meu.

Arribo a la pista i ja només l'he de seguir durant uns centenars de metres fins al barranc dels Cóms de Carreu, i la corba on comença el camí on tinc aparcat el cotxe.