Pujada al despoblat de St. Romà de Tavèrnoles (Pallars Sobirà)

Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat situat sota el serrat de Matanegra que va ser abandonat a finals del segle XX com tants altres pobles del Pirineu. El que sorprèn precisament d'aquest llogarret, és que trigués tant de temps en ser abandonat, perquè a Sant Romà mai hi va arribar la carretera ni l'electricitat. Situat dins del terme municipal de Llavorsí, en una balconada sobre la Noguera Pallaresa, pujo pel camí de ferradura que utilitzaven els seus habitants per visitar aquest símbol de la resistència humana.

Sant Romà de Tavèrnoles

Situació: Pallars Sobirà, Llavorsí.

Punt d'inici: Aparcament del pont de Gulleri (755m)

Accés: Pujo per la C-13 en direcció a Llavorsí. Pocs metres després del punt kilomètric 136, a mà esquerra, hi ha l'aparcament del pont de Gulleri on comença aquesta excursió.

Horari total: 2:15 hores

Pujada acumulada: 580 metres

Alçada màxima: 1270 metres

Ruta: Pont de Gulleri (755m) - bordes de Vellànega (765m) - Sant Romà de Tavèrnoles (1270m) - bordes de Vellànega (765m) - pont de Gulleri (765m).

Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu, escala 1:50000. Editorial Alpina.

Mapa ICC. 1:25000

LA RUTA PAS A PAS

Deixo el cotxe a l'aparcament del pont Gulleri on hi ha el cartell que informa de les característiques de l'excursió.

La nit anterior ha nevat, i ja des de l'aparcament hi ha una fina capa de neu nova que cobreix el terra. A més, en alçada, bufa el vent de port i de seguida me n'adono que caldrà abrigar-se a consciència.

La Noguera Pallaresa des del pont de Gulleri.

Començo la ruta d'avui creuant la Noguera Pallaresa pel pont penjat de Gulleri.

A l'altra banda del pont, prenc un caminet que, per la riba esquerra, planeja aigües amunt separant-se del riu fins a les bordes de Vellànega.

Passo per l'esquerra de la borda i de seguida m'endinso cap al barranc de Cabanerto per on baixa un bon cabal d'aigua.

Bordes de Vellànega

Tot i la neu que cobreix el terra, les marques grogues que assenyalen la ruta m'ajuden a no despistar-me.

Quan porto pocs metres pujant per la torrentera, creuo el curs d'aigua i vaig a parar a un camí que vorejat per un mur de pedra seca ressegueix la part alta d'un prat.

Des d'aquí i fins que arribi a dalt del poble ja no pararé de pujar.

El camí puja fent giragonses

I efectivament, per un camí de ferradura arranjat però degradat pel pas del temps pujo fent petites marrades entremig d'un bosc d'alzines pel solell de la muntanya.

Les cabres abunden per la zona, i a la tercera corba en sorprenc una reposant al mig del camí.
A mesura que guanyo alçada, la Noguera pallaresa s'empetiteix al fons de la vall, i els pics que envolten el massís de l'Orri van treien el nas per l'horitzó.

El pic d'Urdossa i Baladredo a l'altra costat de la vall.

Després d'una bona estona pujant, arribo al final del bosc, on comencen les feixes de terreny cultivable que els habitants de Sant Romà van guanyar a la muntanya. Més amunt de l'última feixa, entre la neu aixecada pel vent de Port, veig aparèixer les runes del poble.

Les cases estan arrenglerades i mirant al sud.

Aquí dalt el gruix de neu ha augmentat cosiderablement i maleeixo no haver-me calçat els paraneus perquè m'està entrant neu a la bota.

Feixugament acabo de superar les darreres feixes i arribo als peus de les primeres cases del poble.

El Serrat de Matanegra al fons del poble.

Segons he pogut llegir, Sant Romà de Tavèrnoles mai va ser un poble gaire gran, tot i així, la memòria històrica parla de tretze cases en el moment més àlgid. Les runes d'aquestes cases és troben arrenglerades una al costat de l'altra amb la façana mirant al sud.

Tot i que sembla que la carretera que havia d'unir Sant Romà amb la modernitat estava projectada, mai es va arribar a fer. I els seus darrers habitants, a les acaballes del segle XX, seguien utilitzant el camí de ferradura per on he pujat tal i com feien els seus avantpassats.

Sense habitants, el poble s'enruna ràpidament

Alguna teulada encara es resisteix a enfonsar-se.

Recorro tots els carrerons de dalt a baix, passo pel costat de l'església de Sant Quirze amb el seu campanar d'espadanya i arribo fins a la font que hi ha a la part alta del poble.

Entre cop i cop de vent, faig les fotos de rigor i quan el fred comença a calar-me al cos, començo al descens cap al cotxe pel mateix camí per on he pujat.

Cap de Boumort (Pallars Jussà)

Entre les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell hi ha la desconeguda i salvatge reserva de caça del Boumort.

Pujaré fins el Cap del Boumort, vèrtex geodèsic i punt culminant del massís homònim, des d'on espero gaudir d'unes bones vistes.

A més, pel camí, espero topar amb algun que altre cèrvid, molt abundants a la reserva.

Cap de Boumort 2077m.

Situació: Pallars Jussà, Boumort, Bòixols.

Punt d'inici: Inici del barranc dels Cóms de Carreu.

Accés: Des de Bòixols, segueixo per la carretera L-511 en direcció a Coll de Nargó. Entre els Km 20 i 21 de la carretera em desvio, a mà esquerra, per la pista que va a Montanissell i els Prats. Arribo a una bifurcació on prenc, a l'esquerra, la pista que va cap al poble dels Prats. Segueixo per la pista principal, deixant, a mà dreta el desviament cap al poble dels Prats, i arribant uns metres més amunt al coll de Llívia on hi ha un plafó amb un mapa de la reserva. Des del coll de Llívia, marxo per la pista de la dreta que segueix pujant. Deixo enrere el desviament cap a Cal Magí i segueixo pujant per la pista durant 3 o 4 km més, fins que arribo a una corba de 180º cap a la dreta, on hi ha l'inici d'un camí prohibit a la circulació de vehicles. Aparco el cotxe i començo a caminar.

Horari total: 3:30 hores

Pujada acumulada: 580 metres

Alçada màxima: 2077 metres

Ruta: Barranc del Cóms (1682m) – Plan de Calama (1815m) – Plan de Llet (1870m) – La Creueta (1970m) – Cap de Boumort (2077m) – La Creueta (1970m) – Pla dels Grallons (1785m) – Barranc dels Cóms (1682m).

Cartografia: Serra de Boumort, escala 1:20.000. Editorial Piolet

Mapa ICC escala 1:25.000

LA RUTA PAS A PAS

L'escassa presència de gent en aquest massís fa que els senders, molt sovint, siguin perdedors o que, literalment, hagin desaparegut. Per tant és important tenir una bona dosi d'orientació.

Des de la corba on he deixat el cotxe, m'endinso al bosc seguint un camí carreter prohibit a la circulació de vehicles a motor.

Arribo a una clariana on hi ha una font abeurador pel bestiar i on el camí carreter acaba.

Abeurador pel bestiar.

Tot i que segur que hi ha altres formes de pujar al pla de Calama, jo, fent cas del mapa que duc, pujo bosc a través per la dreta de la font, seguint el curs d'una torrentera.

Pujo i pujo fins a la carena, des d'on no tinc visibilitat perquè és coberta d'arbres. Faig un gir a l'esquerra i segueixo pujant per la carena fins a treure el cap a la part més elevada del pla de la Calama, just a tocar dels rocs de l'Esteve.

Contemplo les vistes que hi ha des d'aquí dalt des d'on distingeixo el Pedraforca, abans de prosseguir el meu recorregut.

Plan de la Calama.

Per un bosc molt més esclarissat, començo a baixar, en direcció NO, cap a la part baixa del pla de la Calama.

Arribo a la part baixa del pla. En aquest punt, els arbres estant aïllats i tinc un filat pel bestiar, a mà esquerra, que delimita l'esplanada.

Seguint el filat, m'enfilo en direcció NO, per la solana dels Cóms, situada just al davant.

Vistes sobre la serra de Carreu i el Montsec.

Pujo fins a la carena per seguir-la, cap a l'esquerra, en direcció O.

Deixo enrere el punt més elevat de la carena i començo a baixar suaument fins al plan de Llet.

Travesso la bonica esplanada i m'enfilo, sempre camp a través, al turó que tinc davant.

Sóc dalt del turó, a tocar de l'aresta de la cinglera des d'on hi ha bones vistes de la vall del barranc d'Inglada i del prat Muntaner, situat al capdamunt de la vall.

Plan de Llet i cingles sobre la vall d'Inglada.

Coll del Prat Muntaner.

Es nota que sóc lluny de qualsevol camí, i això propicia que el turó sigui utilitzat com a refugi pels cérvols, tal i com demostra l'enorme quantitat de cagallons que cobreixen el terra.

Ressegueixo l'aresta de la cinglera i no trigo a sorprendre els primers cérvols descansant. I els sorprenc de tant aprop, que m'espanto una mica i tot quan fugen muntanya avall.

Resseguint l'aresta de la cinglera.

Sense allunyar-me del perfil de la cinglera començo a perdre alçada, en direcció NO, cap a la coma que hi ha davant meu, per on passa un camí carreter.

Lluny de la presencia humana, la fauna salvatge es fa notar amb tota claredat, i mentre un ramat de cérvols o daines, passa per l'altra banda de la coma, una guineu fuig pràcticament de sota els meus peus.

Cérvols i Daines abunden a la reserva.

Baixo fins a trobar aquest camí carreter que veig al fons de la coma i el prenc en direcció ascendent.

Pujo pel camí fins al costat d'unes antenes des d'on veig tot el camí que em resta per fer.

Deixo enrere les antenes i pel mateix camí carreter baixo, girant a l'esquerra, cap al pla de la creueta situat en una petita fondalada a tocar d'on sóc ara.

Pla de la Creueta

El pla de la Creueta és travessat per un filat pel bestiar.

A la part més baixa de l'esplanada hi ha una porta per on creuo el filat en direcció NO.

Segueixo pujant pel camí carreter, per l'altra banda del filat, que sense cap problema em deixa als peus del Vèrtex geodèsic que marca el cim del Cap del Boumort.

Cim del Cap de Boumort 2077 metres

De forma molt arrodonida, el cim del Cap del Boumort té un dels vèrtex més arregladets que he vist mai. Fins hi tot, al costat del llibre de piulades, hi ha una cadira de fusta, convenientment pintada amb la senyera, on es pot descansar còmodament.

Com a vèrtex geodèsic que és, els 2077 metres d'alçada garanteixen bones vistes de bona part de les serralades prepirinenques i pirinenques occidentals.

Muntanyes de la Vall Fosca i la Vall d'Àssua.

Mar de núvols que cobreix la conca de Tremp.

Per tornar al punt d'inici, utilitzaré una ruta diferent a la de la pujada, més ràpida i directe.

Desfaig el camí, sobre els meus passos, fins al pla de la Creueta on torno a travessar el filat.

I encara desfaig més camí passant, un altre cop, per les antenes, i baixant fins a la coma on he pres el camí carreter quan pujava.

Desfaig un tram del camí.

Deixo de desfer camí, i enlloc d'abandonar el camí carreter, hi segueixo baixant, a la dreta en direcció S fins a la pista de terra que ve del refugi del Boumort.

Segueixo uns metres la pista en sentit descendent i, de seguida, l'abandono per prendre, a mà esquerra, un camí que és prohibit a la circulació de vehicles.

Pista que baixa del refugi de Boumort.

Travessant el pla dels Grallons, segueixo aquest camí, sense arbres que m'obstaculitzin la visió, fins a la mateixa pista de terra que ve del refugi del Boumort i que veig unes desenes de metres sota meu.

Arribo a la pista i ja només l'he de seguir durant uns centenars de metres fins al barranc dels Cóms de Carreu, i la corba on comença el camí on tinc aparcat el cotxe.

Sant Martí de les Tombetes (Pallars Jussà)

Amb el nom de les Tombetes es coneix l'assentament d'origen medieval, situat a la vessant meridional del Montsec d'Ares, molt a prop del poble de Moror.

Situat dalt d'un turó, el despoblat de les Tombetes encara conserva les restes de la fortificació, l'església i la necròpolis amb les tombes tallades a la roca.

Sant Martí de les Tombetes

Situació: Pallars Jussà, Montsec d'Ares, Moror.

Punt d'inici: Moror - cabana de Carri.

Accés: Pujant per la C-13, prenc la sortida cap a Guàrdia de Noguera. Deixo enrera el poble, i per la LV-9124 vaig fins al poble de Moror. Aparco a la sortida del poble, a tocar de la barraca de Carri.

Horari total: 2 hores

Pujada acumulada: 320metres

Alçada màxima: 765 metres

Ruta: Moror (814m) – barranc del bosc (660m) – Sant Martí de les tombetes (765m) – barranc del bosc (660m) – Moror (814m).

Cartografia: Montsec d'Ares, escala 1:20.000. Mapes de la Guia Negra

Mapa ICC.

La ruta pas a pas

Venint des de Guàrdia de Noguera, travesso el poble de Moror fins a una barraca de maons que hi ha a les afores del poble anomenada del Carri.

Deixo el cotxe aparcat al costat de la barraca del Carri al marge esquerra de la carretera (814m).

Prenc la pista de terra que baixa, enmig dels camps de conreu, en direcció al Montsec.

Pista que travessa els camps de conreu.

Arribo a una cruïlla on un pal indicador assenyala la direcció que cal seguir cap a Sant Martí de les Tombetes. Prenc la pista que marxa planejant per la dreta marcada com a GR. Passo pel costat d'una gran alzina allà on la pista fa un gir i baixa fins a trobar una nova bifurcació.

El GR marxa per la pista de la dreta, jo, prenc el brancal de l'esquerra que segueix baixant cap al torrent.

La pista planeja per sota d'unes roques i passa al costat d'una petita esplanada, a mà esquerra, just abans de baixar fins al llit del barranc del bosc i creuar-lo per un gual (660m).

Gual per on travesso el barranc del Bosc.

A l'altra banda del torrent, la pista s'ha convertit en un pedregós camí carreter que puja vorejat per una renglera d'arbres que semblen de jardí i que no se identificar.

El camí puja fent grans marrades i s'endinsa al bosc fins a trobar un cartell indicador que marca l'inici d'un sender.

Camí carreter que puja fent grans marrades.

Deixo el camí carreter que marxa cap a la dreta i ,fent cas de pal indicador, prenc el sender que em queda enfront.

El sender, perfectament conservat, va flanquejant un dels contraforts que baixen per l'esquena del Montsec, i es dirigeix cap a un turonet envoltat de cingleres que hi ha davant meu.

Arribo davant del pont de fusta que supera un tallant a la roca i facilita l'accés al turonet encinglerat on vull accedir.

Pont que dona accés al poblat de Sant martí de les Tombetes.

Travesso el pont i just a l'altra banda ja trobo uns antics graons tallats a la roca al costat de les restes d'una antiga muralla. Estic entrant al despoblat de les Tombetes.

Sembla ser que l'assentament de les tombetes té una antiguitat anterior a l'any 1000 i que probablement va ser abandonat a finals de l'edat mitjana quan les necessitats defensives dels pobladors van disminuir.

Vistes des del turó on hi ha l'assentament.

Tot i la seva antiguitat, l'assentament encara conserva les restes de la fortificació que el protegia, de l'església, i de la necròpolis amb les seves espectaculars tombes tallades a la roca.

Entre la vegetació, recorro la carena cap a llevant fins a trobar, a la part més elevada del turó (765m), les restes de les tombes excavades a la roca que donen nom a l'assentament.

Les tombes tallades a la roca.

M'estic una estona dalt del turó, assegut a tocar de les tombes, observant l'exuberant i salvatge vegetació que m'envolta i penso que el Montsec és una serra molt especial.

La tornada, la faig pel mateix lloc per on he vingut.