Sant Romà de Tavèrnoles és un despoblat situat sota el serrat de Matanegra que va ser abandonat a finals del segle XX com tants altres pobles del Pirineu. El que sorprèn precisament d'aquest llogarret, és que trigués tant de temps en ser abandonat, perquè a Sant Romà mai hi va arribar la carretera ni l'electricitat. Situat dins del terme municipal de Llavorsí, en una balconada sobre la Noguera Pallaresa, pujo pel camí de ferradura que utilitzaven els seus habitants per visitar aquest símbol de la resistència humana.
 |
| Sant Romà de Tavèrnoles |
Situació: Pallars Sobirà, Llavorsí.
Punt d'inici: Aparcament del pont de Gulleri (755m)
Accés: Pujo per la C-13 en direcció a Llavorsí. Pocs metres després del punt kilomètric 136, a mà esquerra, hi ha l'aparcament del pont de Gulleri on comença aquesta excursió.
Horari total: 2:15 hores
Pujada acumulada: 580 metres
Alçada màxima: 1270 metres
Ruta: Pont de Gulleri (755m) - bordes de Vellànega (765m) - Sant Romà de Tavèrnoles (1270m) - bordes de Vellànega (765m) - pont de Gulleri (765m).
Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu, escala 1:50000. Editorial Alpina.
 |
| Mapa ICC. 1:25000 |
LA RUTA PAS A PAS
Deixo el cotxe a l'aparcament del pont Gulleri on hi ha el cartell que informa de les característiques de l'excursió.
La nit anterior ha nevat, i ja des de l'aparcament hi ha una fina capa de neu nova que cobreix el terra. A més, en alçada, bufa el vent de port i de seguida me n'adono que caldrà abrigar-se a consciència.
Començo la ruta d'avui creuant la Noguera Pallaresa pel pont penjat de Gulleri.
 |
| La Noguera Pallaresa des del pont de Gulleri. |
Començo la ruta d'avui creuant la Noguera Pallaresa pel pont penjat de Gulleri.
A l'altra banda del pont, prenc un caminet que, per la riba esquerra, planeja aigües amunt separant-se del riu fins a les bordes de Vellànega.
Passo per l'esquerra de la borda i de seguida m'endinso cap al barranc de Cabanerto per on baixa un bon cabal d'aigua.
 |
| Bordes de Vellànega |
Tot i la neu que cobreix el terra, les marques grogues que assenyalen la ruta m'ajuden a no despistar-me.
Quan porto pocs metres pujant per la torrentera, creuo el curs d'aigua i vaig a parar a un camí que vorejat per un mur de pedra seca ressegueix la part alta d'un prat.
Des d'aquí i fins que arribi a dalt del poble ja no pararé de pujar.
 |
| El camí puja fent giragonses |
I efectivament, per un camí de ferradura arranjat però degradat pel pas del temps pujo fent petites marrades entremig d'un bosc d'alzines pel solell de la muntanya.
Les cabres abunden per la zona, i a la tercera corba en sorprenc una reposant al mig del camí.
A mesura que guanyo alçada, la Noguera pallaresa s'empetiteix al fons de la vall, i els pics que envolten el massís de l'Orri van treien el nas per l'horitzó.
A mesura que guanyo alçada, la Noguera pallaresa s'empetiteix al fons de la vall, i els pics que envolten el massís de l'Orri van treien el nas per l'horitzó.
 |
| El pic d'Urdossa i Baladredo a l'altra costat de la vall. |
Després d'una bona estona pujant, arribo al final del bosc, on comencen les feixes de terreny cultivable que els habitants de Sant Romà van guanyar a la muntanya. Més amunt de l'última feixa, entre la neu aixecada pel vent de Port, veig aparèixer les runes del poble.
 |
| Les cases estan arrenglerades i mirant al sud. |
Aquí dalt el gruix de neu ha augmentat cosiderablement i maleeixo no haver-me calçat els paraneus perquè m'està entrant neu a la bota.
Feixugament acabo de superar les darreres feixes i arribo als peus de les primeres cases del poble.
Segons he pogut llegir, Sant Romà de Tavèrnoles mai va ser un poble gaire gran, tot i així, la memòria històrica parla de tretze cases en el moment més àlgid. Les runes d'aquestes cases és troben arrenglerades una al costat de l'altra amb la façana mirant al sud.
 |
| El Serrat de Matanegra al fons del poble. |
Segons he pogut llegir, Sant Romà de Tavèrnoles mai va ser un poble gaire gran, tot i així, la memòria històrica parla de tretze cases en el moment més àlgid. Les runes d'aquestes cases és troben arrenglerades una al costat de l'altra amb la façana mirant al sud.
Tot i que sembla que la carretera que havia d'unir Sant Romà amb la modernitat estava projectada, mai es va arribar a fer. I els seus darrers habitants, a les acaballes del segle XX, seguien utilitzant el camí de ferradura per on he pujat tal i com feien els seus avantpassats.
Recorro tots els carrerons de dalt a baix, passo pel costat de l'església de Sant Quirze amb el seu campanar d'espadanya i arribo fins a la font que hi ha a la part alta del poble.
 |
| Sense habitants, el poble s'enruna ràpidament |
 |
| Alguna teulada encara es resisteix a enfonsar-se. |
Recorro tots els carrerons de dalt a baix, passo pel costat de l'església de Sant Quirze amb el seu campanar d'espadanya i arribo fins a la font que hi ha a la part alta del poble.
Entre cop i cop de vent, faig les fotos de rigor i quan el fred comença a calar-me al cos, començo al descens cap al cotxe pel mateix camí per on he pujat.
1 comentari:
Sóc del pallars sobira, hi bax pujar a l´any 1998
el cami era nes bomic i el poble tambe- pero hi
bebie un matrimoni i una nena.
Publica un comentari a l'entrada