La Roca Alta (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies.
Punt d'inici: Collada Hostal Roig (1100m)
Horari: unes 3 hores anant tranquil.
Desnivell: uns 335 m.
Alçada màxima: 1435 m.


El Montsec, sobretot el de Rúbies, és un destí recorrent. Quan estic especialment indecís ( cosa que passa sovint) i em costa triar on passar el dia, sempre acabo al Montsec. És un valor segur, i se que vagi on vagi, m’agradarà.

Com que aquestes últimes setmanes hi ha nevat molt i m’han assegurat que estaria ple de neu, ens hi apropem amb la intenció d’utilitzar les raquetes.

Com arribar-hi

Ens dirigim a la masia coneguda amb el nom d’Hostal Roig, situada al final de la vall de Barcedana.

Des de Tremp, prenem la carretera en direcció a Balaguer, i abans d’arribar a la sortida d’aigües del pantà de Terradets, ens desviem cap a l’esquerra, per sobre un pont, cap el poble de Llimiana.

Pugem per una carretera plena de corbes i abans d’arribar a Llimiana ens desviem a la dreta cap a Sant Martí de Barcedana. Resseguint l’esquena del Montsec de Rúbies, passem de llarg Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i al cap d’uns quilòmetres ens aturem a la masia de l’Hostal Roig, envoltada de camps, dalt de tot de la collada on aparquem el cotxe.

La ruta pas a pas

A mida que ens apropem a la destinació triada ja ens ha anat quedant clar que de neu no n’hi ha tanta com pensàvem i que el millor que podem fer és deixar les raquetes al maleter del cotxe.

Ens aproparem a la Roca alta a veure un parell de búnquers de la guerra civil construïts pel que havia estat la famosa columna Durruti instal·lada en aquestes contrades al final de la guerra.

Prenem una pista de terra que comença uns metres més avall de l’hostal Roig. La pista s’endinssa al bosc de roures i comença a pujar cap a la Portella Blanca. De seguida ens adonem que no anem en la bona direcció. Nosaltres ens dirigim cap al Pas de les Eugues, un coll molt evident que queda just davant nostre. Per no perdre la costum doncs, avandonem la pista i camp a través, per un terreny ple de boix, busquem la direcció correcte.

Ens creuem amb una altra pista que sembla dirigir-se cap al coll. La seguim, i sense donar-hi gaires voltes ens deixa uns metres a sota el coll on s’acaba de cop. Pugem aquests últims metres pel dret i després de saltar les restes d’algunes trinxeres mig tapades, ens plantem al Pas de les Eugues.

Ara, seguint la carena, ens dirigim cap a l’esquerra. Anem trobant restes de les cabanes on devien refugiar-se els soldats i alguna que altra resta de material bèl·lic que la pluja i el temps deuen haver desenterrat.

La roca alta és l’últim cim del Montsec de Rúbies en direcció est i ja el tenim al davant. Just abans d’arribar-hi però, baixem uns quants metres per un camí per la vessant sud fins a trobar un dipòsit d’aigua sense cap cosa especial a excepció de la signatura dels que el van construir: 26 Divisió, 120 Brigada Mixta, companyia d’enginyers. CNT 1938 AIT.

Visitat el dipòsit, retornem a la carena del Montsec i, ara si, ens aproximem a la roca Alta (1435m) coronada per una pila de pedres i alguna que altra llauna rovellada. Des d’aquí dalt, localitzar el búnquer que busquem és fàcil. El localitzem uns quants metres més avall, sense sostre i en bastant mal estat. Tot hi així, un grafiti a l’entrada del búnquer amb la signatura dels qui el van construir -Durruti CNT- fan que per mi, la excursió ja hagi valgut la pena.

Mengem una mica arrecerats del vent dins del búnquer. Després de recuperar foces, busquem un segon búnquer, situat uns metres més avall, i de seguida comencem a baixar cap el cotxe.

Per baixar, podem triar entre desfer el camí o baixar pel dret entre els matolls.
Com que des d’allà dalt veiem perfectament la collada de l’hostal Roig i desfer el camí ens fa prou mandra. Baixem pel dret i en poca estona i sense gaires esgarrinxades, arribem al cotxe.

La Roca de l'Esglesieta (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Boumort, Hortoneda.
Punt d'inici: Hortoneda 1000m.
Horari: un parell d'horetes anar i tornar.
Desnivell: molt poc, uns 100m.
Alçada màxima: 1000m.

Començo a caminar des del poble d'Hortoneda (1000m). La ruta ha de ser curta i amb poc desnivell, però vaig amb temps perquè fa uns mesos ja vaig ser aquí buscant la Roca de l'esglesieta i no vaig ser capaç de trobar-la.
Travesso el poble en direcció NE. Saludo a la gent que trobo pel carrer prenent el sol fins que arribo al final del poble, a la part més alta.
A mà dreta prenc un caminet que passa per sobre d'un hort envoltat de filat espinós, és l'antic camí d'Hortoneda a l'Espluga de Cuberes. Segueixo el camí que es dirigeix cap el Roc Tomàs, deixant algun petit trencall a dreta i esquerra.

Ara, a mà dreta hi tinc uns camps que ja no es treballen. Deixo el camí i baixo pels camps cap al barranc. De seguida torno a trobar un camí que en direcció N passa per sota la roca de Segués on encara hi ha algun antic rusc d'abelles abandonat i amagat en els forats de la paret.

Deixo la roca de Segués enrere, alhora que m'endinso en un altre prat abandonat (940m). A mà esquerra es destaca el perfil de les roques dels Colladons on hi habiten els voltors, a mà dreta hi tinc el barranc.

La roca que busco és pràcticament a la mateixa alçada on sóc ara en direcció N.
Sense perdre gaire alçada segueixo el perfil del barranc i de seguida, davant meu, veig una roca on es distingeixen algunes construccions. M'hi apropo. És la roca de l'Esglesieta (893m), on l'exercit feixista va bastir un punt d'observació des d'on controlar el barranc. L'exèrcit republicà estava situat just a l'altra banda del barranc, sota el Cap de l'Alt de Biarri.

Després d'enfilar-me a la roca i observar les diverses construccions retorno cap a Hortoneda pel mateix camí.

El Matagalls des de Coll Formic (Osona)

Situació: Osona, Montseny.
Inici: Coll Formic 1104m.
Horari: unes 3 hores (sense neu menys).
Desnivell: uns 550m.
Alçada màxima: 1697m.

Encara no m’ho puc creure! Miro el temps a la tele i en Dani Ramírez, el meteoròleg, diu que a dalt del Montseny hi ha entre un i dos metres de neu. Em falten braços i cames per preparar la motxilla i les raquetes.
Ens hi apropem el diumenge, però sembla que mig país va veure el temps i ha tingut la mateixa idea (m’ho podia haver imaginat). Coll Formic està completament embussat i no ens queda més remei que fugir altre cop cap a casa.

La ruta pas a pas

Entre setmana, el Montseny és més tranquil. Aparco el cotxe a Coll Formic (1144m), hi ha gent, però no es pot comparar a la multitud del cap de setmana.
Pujo per les escales cap al monolit en record de les víctimes dels carlins. Una mica més amunt, a la pista de terra, un pal indicador assenyala la ruta a seguir per pujar el Matagalls. El camí no té perdua, a part de les marques del GR, la munió de traces d’esquis i raquetes m’indiquen la direcció a seguir.
A la sortida del bosc, ja hi ha prou neu per posar-me les raquetes. Pujo per la carena dels Roures cap a la torre d’alta tensió.

Paso per sota i m’arribo fins al turó d’en Besa (1394m) on hi ha una cabana. Ara la ruta es dirigeix cap a l’est.
Arribo al pla de la Barraca i enfilo amunt pel dret cap el turó Gros de Santandreu (1542m). Des d’aquí, seguint la carena, arribo a dalt del Matagalls (1696m) on hi ha un creu enorme. Fa un solet esplèndid, i em quedo una bona estona al cim, fent algunes fotos i menjant algun que altre “pastelito”.

La baixada, evidentment, es pot fer pel mateix lloc. Jo però, prefereixo canviar la ruta. Baixo pel Pla de les Saleres Velles fins al pla dels Ginebres i des d’allà, pel dret, baixo fins a tornar a trobar el pla de la Barraca. Ara ja només he de desfer el camí de pujada fins el coll Formic.