El Pical Ras (Pallars Jussà)

Zona: Pallars Jussà, Boumort, Serra de Carreu.

Accés: Des de Bòixols es pren la carretera en direcció a Coll de Nargó. Passat el Km 20 s’agafa la desviació cap als pobles de Montanisell i Els Prats. Uns metres més endavant, en el trencall, s’agafa la direcció d’Els Prats. Es passa entra la Serra de Carreu i la de Sant Joan, i uns metres més endavant és deixa la pista d’Els Prats a mà dreta. S’arriba al coll de Llívia on hi ha un mapa de la Reserva de caça del Boumort. 
Punt d'inici: Coll de Llívia (1480m) 

Horari: 2:30 
Pujada acumulada: uns 325 metres
Alçada màxima: 1804 metres
Punts d'interès: Cresta de Carreu, fauna salvatge.

La serra de Carreu es troba situada dins de la desconeguda reserva nacional de caça del Boumort, a la comarca del Pallars Jussà.
Vull apropar-me fins al Pical Ras (1804m), punt culminant de la Serra de Carreu, a través de l'esmoladíssima cresta, no apta pels qui pateixen vèrtic.



La ruta pas a pas

Començo a caminar des del coll de Llívia (1481m), punt d'inici ideal de diverses excursions de la zona, per la seva facilitat d'accés.
Prenc la pista que marxa per l'esquerra en direcció a l'obaga de la serra de Carreu.

Al cap de pocs metres tombo, a mà esquerra, cap a un camí carreter que s'enfila decididament. De fet, puja tant de cop, que he de fer alguna parada per recuperar l'alè.
Uns metres més amunt prenc un caminet a mà dreta (1665m), és el camí de carreu que en poca estona em deixa a la bora del cingle.

El Pical Ras és cap a ponent i és aquesta la direcció que agafo, sempre a prop de la cinglera.
De cop el terreny va agafant pendent, i l'esplanada per la que caminava es converteix en cresta.
Una bonica i esmolada cresta que segueixo sense gaires problemes.

Arribo al Pical Ras (1804m), el punt més elevat de la serra de Carreu. Es diferencia clarament pel munt de pedres que n'assenyalen el cim i perquè s'aparta un pèl de la cresta que he anat seguint.

Un cop fetes les fotos de rigor i d'haver apaivagat la gana amb quatre galetes decideixo posar-me en marxa.
Seguint la cresta una estona més, podria apropar-me fins al pas del castellnou i des d'allà baixar fins a la pista que veig uns centenars de metres sota meu.

Avui però, com que se'm fa tard i des d'aquí on sóc veig amb claredat la pista on he d'anar a parar, decideixo baixar pel dret destrossant-me els genolls i fent cabrejar un isard que em rebufa des d'una distància prudencial.

Arribo a una mena de pista o camí ample que va paral·lel a la serra per la seva part més baixa. El prenc en direcció a llevant i sense desviar-me arribo en poca estona al coll de Llívia on tinc el cotxe.