El pic del Campirme i el del Montforcado són els punts més elevats de la Serra de Cadius, situada a la part alta de la vall de Tavascan, i per tant, dins del parc natural de l'Alt Pirineu.
El Campirme és vèrtex geodèsic cosa que ens assegura bones vistes des del seu cim, mentre que el Montforcado ens ofereix la seva curiosa forma, evidentment, en forma de forca.
A més, podrem fer història, perquè encara que sembli mentida, ens estarem passejant per la línia del front de la guerra civil que durant l'any 1938 va instal·lar-se per aquests verals.
El Campirme és vèrtex geodèsic cosa que ens assegura bones vistes des del seu cim, mentre que el Montforcado ens ofereix la seva curiosa forma, evidentment, en forma de forca.
A més, podrem fer història, perquè encara que sembli mentida, ens estarem passejant per la línia del front de la guerra civil que durant l'any 1938 va instal·lar-se per aquests verals.
Pic de Montforcado.
Punt d'inici: Refugi de la Pleta del Prat.
Accés: Des del poble de Tavascan prenem la carretera asfaltada que es dirigeix a l'estació d'esquí de Tavascan-Pleta del Prat on aparcarem el cotxe.
Horari: 5:00 hores
Pujada acumulada: 970 metres
Alçada màxima: 2633m
Ruta: Refugi de la Pleta del Prat – Pleta de Gavàs – Estany de Mascarida – Pala de Montareny – Campirme – Montforcado – Estany del Diable – Estany de Mascarida – Pleta de Gavàs – Refugi de la Pleta del Prat.
La ruta pas a pas
És d'hora, ens hem llevat a quarts de sis del matí i ara que són les vuit, ja som a l'aparcament de l'estació d'esquí de Tavascan a punt per caminar.
El dia promet, no hi ha núvols a la vista i el sol emergeix amb ràbia rere les muntanyes.
Ens apropem fins als peus del refugi de la Pleta del Prat (1720m) des d'on començarem la nostra excursió.
Refugi de la Pleta del Prat.
De cop, el sender fa un últim repetjó i s'allunya de les pistes d'esquí que des del principi manteníem a la nostra esquerra.
A mesura que anem guanyant alçada, la vegetació s'ha anat aclarint i els arbustos de bàlec van deixant pas a l'herba.
Ara la pendent disminueix i entrem a la pleta de Gavàs on hi ha un grapat de cabanes enrunades i un pal de colors que serveix per mesurar el gruix de neu.
Pleta de Gavàs.
Ens apropem a la cabana de pastor que queda a la nostra esquerra i que pot ser un bon refugi en cas de necessitat. La cabana té unes espitlleres a la banda de ponent que poden ser un vestigi de la guerra civil ja que la línia de front va instal·lar-se aquí durat bona part del 1938.
Estany de Mascarida.
El sender que seguim, parteix des de la dreta de la cabana i en unes poques marrades s'enfila a un collet situat al sud-est de l'estany de Mascarida.
L'estany de Mascarida i el del Diable vistos des del collet.
El cim és un turonet situat a la nostra esquerra i que distingim perquè està coronat amb el característic cilindre dels vèrtex geodèsics.
Cim del Campirme.
Ens fem les fotos de rigor, i mentre recuperem forces, ens quedem una bona estona observant la gran quantitat de neu que aquest any s'acumula a la Maladeta.
Vistes del del cim.
La carena és molt ampla, i en poca estona resseguim tota la serra i arribem al collet que dona accés al cim.
Serra de Cadius, amb el Campirme al fons.
Ara si, ens donem per satisfets i ja només ens queda el retorn. Baixem del Montforcado desfent el camí fins al collet per on hem vingut.
Collet que dona accés al cim del Montforcado.
I des del collet resseguim un sender mig perdut que baixa entre les roques i l'herba fins al petit i encantador estany del Diable.
L'estanyet del Diable està amagat al costat mateix de l'estany de Mascarida i és molt més petit que aquest últim. A més, el seu color blau turquesa i la tranquil·litat de les seves aigües, el fan encisador.
L'estanyet del Diable està amagat al costat mateix de l'estany de Mascarida i és molt més petit que aquest últim. A més, el seu color blau turquesa i la tranquil·litat de les seves aigües, el fan encisador.
Estany del Diable.
Des de l'estany del Diable ens apropem a la sortida d'aigües de l'estany de Mascarida i des d'aquí comencem a desfer el camí que hem fet quan pujàvem.
L'única variant que prenem respecte al camí de pujada, és que un cop hem passat la pleta de Gavàs, ens desviem cap a les pistes d'esquí que ens queden davant, i des d'aquí baixem cap al refugi de la Pleta del Prat, evitant així el feixuc sender per on hem pujat de bon matí.
5 comentaris:
ei, mirant rutilles per fer un cap de setmana, he trobat el teu blog.
aquesta m'ha agradat, però tinc un dubte en l'horari. són 5 hores entre anar i tornar o només d'anar?
a veure si m'animo i vaig a caminar per aquest racó.
ANTONIO
Ep Antonio, la ruta és completament recomanable i sense cap dificultat tècnica.
Per altra banda, els horaris són orientatius (bàsicament perquè els prenc jo amb el meu rellotge)i sempre són d'anada i tornada.
Gràcies per la visita
Doncs moltes gràcies, ja tinc pla per aquest cap de setmana que vé!!!
A veure si fa bon temps i puc disfrutar de la caminada.
Continua publicant les rutes, als que ens agrada la muntanya aquests blogs ens ajuden molt, per trobar nous racons.
GRÀCIES
ANTONIO
Bon dia, aquesta ruta és aconsellable per a realitzar amb raquetes?
Benvolgut,
Sencera no l'he fet mai amb neu. En tot cas, fins al Campirme amb raquetes s'hi arriba segur sempre que les condicions acompanyin. Potser el tros més feixuc i amb més pendent és de l'estany de Mascarida fins al collet. Segur que al refugi de la Pleta del Prat, on comencen la màjoria d'excursions per la zona, t'ho sabran indicar.
Salut
Publica un comentari a l'entrada