El Montsec és una serralada calcària prepirinenca de més de 40 km de llargada i compartida per tres comarques catalanes: el Pallars Jussà, la Noguera i la Ribagorça.
La força dels dos rius que el travessen, la Noguera Pallaresa pel congost de Terradets i la Noguera Ribagorçana pel de Mont-rebei, l'han dividit en tres sectors.
M'aproximaré al Montsec més oriental, el de Rúbies, i si tot va bé, m'enfilaré al Tossal de Mirapallars que com el seu nom indica, és un excel·lent mirador del Pallars i les comarques veïnes.
Situació: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies, Vall de Barcedana
Accés: Per la C-13, a l'alçada del pantà de Tarradets, prenc la carretera LV-9121 en direcció a Llimiana. Uns metres abans d'arribar a Llimiana trenco a mà dreta cap a Sant Cristòfol de la Vall. Per la carretera asfaltada, passo de llarg el poble de Sant Cristòfol, el de Sant Martí i el de Mata-solana fins al coll de l'hostal Roig on hi ha una masia. Aparco el cotxe uns metres sota el coll en una pista de terra que comença a mà dreta.
Punt d'inici: Hostal Roig (1095m)
Horari aproximat: unes 4 hores
Distància: 13 km
Pujada acumulada: 580m
Alçada màxima: 1672m
Punts d'interès: Tossal de Mirapallars, obaga del Montsec.
Ruta: Hostal Roig – tossal de Mirapallars – Pas de les Eugues – Hostal Roig.
La ruta pas a pas
Deixo el cotxe a la pista de terra que comença uns metres per sota el coll de l'Hostal Roig, al costat de les runes d'una antiga construcció i d'un pal indicador.
Per aquesta mateixa pista començo a endinsar-me al bosc seguint les marques del GR 1 que de vegades s'aparta de la pista per fer drecera, però que sempre hi torna.
Aquests últims dies ha anat fent alguna que altra nevada que ha cobert la part alta del Montsec. L'excursió promet, i per si de cas, porto les raquetes de neu fermades a la motxilla.
La pista que va agafant pendent, comença a endinsar-se al Montsec, primer pel costat d'alguns camps i després pel mig del bosc de roures.
La neu ja cobreix completament el sòl i cap als 1400 metres decideixo calçar-me les raquetes per no enfonsar-me.
Poc a poc la vegetació ha anat canviant i els roures han deixat pas a pins i matolls.
Quan porto més d'una hora pujant, arribo a una cruïlla on hi ha un pal indicador que assenyala la direcció que cal prendre per pujar al Mirapallars.
Abandono la pista que anava seguint i fent cas del pal indicador prenc el nou camí a mà esquerra.
El camí flanqueja la base del cim del Mirapallars i s'encarà cap a un coll. Arribat al coll, només he de seguir la carena a mà dreta per arribar al cim del Mirapallars (1672m).
Fot un fred que pela, però les vistes sobre el Pallars i la Noguera, completament tapada per un mar de núvols, són excepcionals.
Faig les fotos de rigor i emprenc la tornada abans no quedi glaçat.
Segueixo la carena del Montsec en direcció est cap al pas de les Eugues que distingeixo clarament perquè és un coll molt pronunciat. El camí ha desaparegut sota la neu i no trobo la manera de baixar fins al coll del pas de les Eugues perquè la pendent és molt pronunciada.
Després de rumiar-hi decideixo baixar bosc a través improvisant la millor manera d'anar a parar al torrent de la Coma Gran que em queda a baix a mà dreta.
Un cop al torrent, només l'he de seguir fins a tornar a trobar la pista per on he començat a caminar, i amb ella el cotxe.
