El Pla de Busa i el Capolatell (Solsonès)

El Pla de Busa és un altiplà  situat al nord-est de la comarca del Solsonès que crida especialment l'atenció perquè està completament envoltat per altíssimes cingleres. Són precisament aquestes cingleres que tradicionalment n'han dificultat l'accés, les que han ajudat a mantenir l'espai en perfecte estat conservació.

Situació: Solsonès, serra de Busa.

Punt d'inici: grau de la creu (1371m)
Accés: Des de Solsona prenc la carretera C26 en direcció a Navés, trenco cap a l'esquerra en direcció a Besora. Deixo enrere el castell, i segueixo la pista asfaltada. Sempre fent cas de les indicacions de Busa deixo enrere trencalls a dreta i esquerra fins superar el cinglera de la Creu. Aparco el cotxe just al coll que separa el tossal de la Guàrdia de la cinglera de la Creu.
Horari aproximat: 2:15h
Distància aproximada: 9 km
Pujada acumulada: 125 metres
Alçada màxima: 1375 metres
Punts d'interès: Pla de Busa, ermita de Sant Cristòfol, el Capolat, el Capolatell, el Rial de Busa.

La ruta pas a pas.

Tant bon punt trec el nas per sobre de les cingleres i veig el pla de Busa ja intueixo que no quedaré decepcionat.
Deixo el cotxe a la zona que sembla habilitada com aparcament, just a l'entrada del Pla (1371m) al costat mateix de la creu i del tossal de la Guàrdia.

Des del mateix aparcament, em faig una idea general del Pla i situo en el mapa les diferents construccions que veig, el Rial, l'ermita de Sant Cristòfol, la Casa Vila.
Començo a baixar per la pista que mena a la masia del Rial de Busa, situada al mig del Pla. A dreta i esquerra tinc un magnífic bosc de pi roig amb l'herba perfectament retallada pels ramats que hi deuen pasturar, a l'esquena deixo el coll i el tossal de la Guàrdia.

Hi ha una mica de neu i gel a la pista de les últimes nevades. Vigilant de no fotrem de lloros arribo a una cruïlla on un pal indicador assenyala la direcció de l'ermita de Sant Cristòfol  que vull anar a visitar.
Prenc la pista enfangada que marxa cap a la dreta i la segueixo durant un bon grapat de metres deixant enrere tots els trencalls fins que en trobo un que indica la direcció de Sant Cristòfol.

Deixo momentàniament la pista que seguia i trenco a la dreta per una pista que en un no res em deixa als peus de l'ermita.
Un cop examinada l'ermita des de tots els costats, desfaig el camí fins a tornar a trobar la pista que seguia, uns metres per sota d'on sóc.
Ara em dirigeixo, en direcció nord-oest, cap a la masia no habitada de la Casa Vila. Paro un moment, uns metres abans d'arribar-hi i baixo una mica per un sender a mà esquerra que m'aproxima a una font.

Torno enrere fins a la pista i, ara si, arribo a la Casa Vila. Passo a tocar de la casa i segueixo la pista que, en direcció nord-oest, s'endinsa al bosc.
Sense deixar el camí, que no té pèrdua, arribo al Capolat (1358m), amb unes magnifiques vistes sobre la cinglera del Moro, el Port del Compte i la Vall de Lord.

Ara el camí comença a baixar lleugerament fins arribar a la palanca que dóna accés al Capolatell, també conegut com la presó de Busa.
El Capolatell és una mola de roca completament envoltada per cingles verticals d'un centenar de metres d'alçada. Només s'hi pot arribar per la banda oriental, a tocar del Pla de Busa, on l'alçada del cingle és menor i una passarel·la metàl·lica, no apta per qui pateixi vertigen, en facilita l'accés.

És tal l'aïllament d'aquesta roca que, durant la guerra del francès (1808-1814) el Capolatell va ser utilitzat com a presó dels soldats francesos que no tenien manera d'escapar.
Travesso la passarel·la que dona accés al Capolatell en compte perquè fa una mica de pendent i no voldria caure.
Faig la volta a la presó de Busa vigilant els nombrosos avencs que perforen la roca. Les cingleres que cauen completament verticals em fan comprendre el perquè s'utilitzava aquest espai com a presó. Només es pot sortir d'aquí per la passarel·la o llençant-se al buit unes quantes desenes de metres.

Un cop considero que el Capolatell ja està explorat, torno a travessar la passarel·la en sentit est i desfaig el camí fins a la Casa Vila.
Just abans d'arribar a la Casa Vila prenc un camí, a mà dreta, que va directament a la masia del Rial ( la única masia habitada del Pla).

 
Passo pel costat del Rial de Busa , a mà esquerra, i de les basses que recullen l'aigua, a mà dreta.
Uns metres més enllà del Rial arribo a la cruïlla on retrobo la pista que ve del coll on he aparcat el cotxe i he començat l'excursió.