Situació: Occitanià, vall d'Ossau, coll Portalet.Punt d'inici: Uns metres sota el coll del Portalet, en un aparcament al costat de la carretera (uns 1750m.).
Horari: no arriba a les 3 hores anada i tornada.
Pujada acumulada: uns 379 m
Alçada màxima: 2129m.
Fa temps que el Midi m’atrau de manera incontrolable. L’he vist fotografiat des de gairebé tots els angles i no puc resistir no veure’l en viu i directe. Com la majoria de muntanyes solitàries, té un encant, una singularitat i una espectacularitat de la que, sovint, no gaudeixen els grans “massisos”. El Midi d’Ossau és un antiquíssim volcà apagat de 2884 metres d’alçada situat a la mateixa vall d’Ossau.
La ruta pas a pas.
Fa uns quants dies que ens movem per la zona fent excursions amunt i avall, i encara no hem pogut veure la silueta del Midi perquè la boira s’hi enganxa amb força des del primer dia que vam arribar. Com que demà marxem cap a casa, avui és la nostra darrera oportunitat, i de moment, la cosa no pinta massa bé.
Entrem a Occitània pel coll del Portalet i aparquem el cotxe uns metres carretera avall en una zona especialment habilitada. Travessem la carretera i prenem un pista de terra que baixa cap els prats i el riu, on pasturen vaques i cavalls.
Travessem el riu des per un pont i observem les grans zetes que seguirem per arribar al coll de Pombie (2129m.), ja completament cobert per la boira.En el coll parem a descansar a prop d’un dels molts pastors que vigilen els ramats que s’escampen arreu.
És més que evident que avui, com els últims quatre dies, tampoc no veurem el Midi i ens plantegem fer mitja volta. Al final però, després de rumiar-hi, decidim apropar-nos al refugi del Pombie, als peus mateix de la paret sud del Midi. Així doncs, des del coll estant, prenem un sender molt ben marcat, que planeja en direcció nord, i que en pocs minuts ens deixa a les portes del refugi del Pombie (2050m.).
Jeiem una estona al costat del llac que hi ha als peus del refugi, esperant una treva de la boira que no acaba d’arribar, i ens hem de conformar amb observar parcialment la impressionant paret sud amb tots els seus colors grocs, marrons, ocres, negres...
Quan la boira s’espesseix encara més, decidim que és hora de tornar enrera pel mateix camí amb la clara idea al cap de tornar intentar de veure, un altre any, la magnífica silueta del Midi.