El Puig de la Força (Osona)

Situació: Osona, Collsacabra, Tavertet.
Punt d'inici: Tavertet (865 m.)
Horari: Entre 2 i 3 hores
Pujada acumulada: -130 metres
Alçada màxima: uns 870 al pla del castell


Quins penya-segats més bèsties! Ja se que la memòria no és precisament al meu fort, però puc assegurar amb sinceritat que no recordava que el Collsacabra fos tant bonic i impressionant. Em sembla que no trigaré gens a tornar-hi.


La ruta pas a pas

Arribo a Tavertet ( a uns 865 metres d’alçada) en un d’aquells dies grisos en els que el sol no aconsegueix traspassà els núvols.

Aparco el cotxe al final del poble, allà on comença la pista que mena fins a la masia del Castell. Prenc la pista en direcció sud-oest deixant a mà dreta els trencalls que porten al cingle de la Miradora.

Prop de la muralla Ibèrica (que jo no se trobar), prenc un camí que va paral·lel a la pista de la masia del Castell entre arbustos de boix i molsa.Sense deixar el caminet (molt evident), arribo a una mena de camí, ample però no apte per a vehicles que ve completament perpendicular al que jo segueixo. Trenco a l’esquerra pel camí ample que de seguida comença vorejar a tocar dels cingles, tot el pla del castell.

Les vistes sobre la vall de Sau comencen a ser de vèrtic.
Ara, a l’alçada de la masia del Castell, el camí ample que segueixo torna a confluir amb la pista que ve de Tavertet.
Continuo resseguint els cingles entre vistes espectaculars. Com l’església de Sant Romà de Sau que queda quasi coberta per l’aigua al mig del pantà o el Montseny i les Guilleries amb els seus boscos espesos.

Passo de llarg uns bancs preparats per reposar i de seguida trobo un pal indicador, a mà esquerra, que assenyala l’inici del camí que mena cap al Puig de la Força. Baixo per un sender en forta pendent que poc a poc comença a planejar fins arribar a unes baumes.
Veig el puig de la Força just davant meu.

Deixo les baumes enrere i m’apropo fins el coll que em separa del puig on un pal indicador dona una breu explicació de la manera de pujar-hi i de la possible existència d’un antic castell a la zona.
Segueixo les fites i en un moment sóc dalt del Puig de la Força (740 m.) on m’assec a reposar i a contemplar les bones vistes que hi ha.

La tornada cap a Tavertet la faig pel mateix camí fins a la masia del Castell i des d’allà prenc la pista fins a Tavertet.

El barranc de la caramella (Baix Ebre)

Situació: Roquetes, els Ports.

Punt d'inici: Casa Carvallo (242 m.)
Horari: unes dues hores anada i tornada.
Pujada acumulada: Poc, uns cent cinquanta metres.
Alçada màxima: 390 metres


No fa massa anys que vaig descobrir el massís del Port, més per pura casualitat. Des de llavors, sempre que baixo cap a les terres de l'Ebre em reservo algun dia per passejar-m'hi, i puc assegurar, sense por d'equivocar-me, que ni una sola de les vegades que hi he vingut m'ha decepcionat.
Aquest cop, volem apropar-nos a l'arxiconegut barranc de la Caramella i endinsar-nos fins els peus de la Cua de Cavall.



La ruta pas a pas.

Deixem el cotxe al costat mateix de la casa de Carvallo (242 m.). Com que no tinc gens clar com hi hem arribat ni com en sortirem, prefereixo no descriure l'itinerari d'aproximació i que cadascú s'espavili per arribar-hi.
Des del costat de la casa, ens enfilem fins a un sender planer que passa just per sobre nostre i pren la direcció del barranc.
Seguim el sender uns minuts i de seguida arribem a les primeres basses d'aigua cristal·lina del barranc on no ens banyarem perquè sembla que des d'aquí recullen l'aigua per l'us domèstic.

Travessem el riu i ens enfilem per la banda esquerra del barranc per un caminet fresat però relliscós. Un rera l'altre anem passant a prop de profunds i transparents tolls.
Quan som ben endins del barranc, el sender torna a travessar el riu per sobre d'una resclosa. Des d'aquí ja es veu perfectament la cascada de la cua del cavall, uns metres més amunt.

A partir d'aquí el camí deixa de ser evident, però buscant els millors passos i de manera intuïtiva arribem, sense gaires problemes, als peus de la cascada de la Cua de Cavall (390 m.).
Com que fa dies que no plou, l'aigua que baixa, és més aviat justeta. Tot i això les vistes del barranc des d'aquí dalt, ja valen la pena per si soles.

Després d'observar una estona un grup de gent que baixen, pel dret, fent barranquisme, retornem a la casa Carvallo pel mateix camí.