Sant Martí de les Tombetes (Pallars Jussà)

Amb el nom de les Tombetes es coneix l'assentament d'origen medieval, situat a la vessant meridional del Montsec d'Ares, molt a prop del poble de Moror.

Situat dalt d'un turó, el despoblat de les Tombetes encara conserva les restes de la fortificació, l'església i la necròpolis amb les tombes tallades a la roca.

Sant Martí de les Tombetes

Situació: Pallars Jussà, Montsec d'Ares, Moror.

Punt d'inici: Moror - cabana de Carri.

Accés: Pujant per la C-13, prenc la sortida cap a Guàrdia de Noguera. Deixo enrera el poble, i per la LV-9124 vaig fins al poble de Moror. Aparco a la sortida del poble, a tocar de la barraca de Carri.

Horari total: 2 hores

Pujada acumulada: 320metres

Alçada màxima: 765 metres

Ruta: Moror (814m) – barranc del bosc (660m) – Sant Martí de les tombetes (765m) – barranc del bosc (660m) – Moror (814m).

Cartografia: Montsec d'Ares, escala 1:20.000. Mapes de la Guia Negra

Mapa ICC.

La ruta pas a pas

Venint des de Guàrdia de Noguera, travesso el poble de Moror fins a una barraca de maons que hi ha a les afores del poble anomenada del Carri.

Deixo el cotxe aparcat al costat de la barraca del Carri al marge esquerra de la carretera (814m).

Prenc la pista de terra que baixa, enmig dels camps de conreu, en direcció al Montsec.

Pista que travessa els camps de conreu.

Arribo a una cruïlla on un pal indicador assenyala la direcció que cal seguir cap a Sant Martí de les Tombetes. Prenc la pista que marxa planejant per la dreta marcada com a GR. Passo pel costat d'una gran alzina allà on la pista fa un gir i baixa fins a trobar una nova bifurcació.

El GR marxa per la pista de la dreta, jo, prenc el brancal de l'esquerra que segueix baixant cap al torrent.

La pista planeja per sota d'unes roques i passa al costat d'una petita esplanada, a mà esquerra, just abans de baixar fins al llit del barranc del bosc i creuar-lo per un gual (660m).

Gual per on travesso el barranc del Bosc.

A l'altra banda del torrent, la pista s'ha convertit en un pedregós camí carreter que puja vorejat per una renglera d'arbres que semblen de jardí i que no se identificar.

El camí puja fent grans marrades i s'endinsa al bosc fins a trobar un cartell indicador que marca l'inici d'un sender.

Camí carreter que puja fent grans marrades.

Deixo el camí carreter que marxa cap a la dreta i ,fent cas de pal indicador, prenc el sender que em queda enfront.

El sender, perfectament conservat, va flanquejant un dels contraforts que baixen per l'esquena del Montsec, i es dirigeix cap a un turonet envoltat de cingleres que hi ha davant meu.

Arribo davant del pont de fusta que supera un tallant a la roca i facilita l'accés al turonet encinglerat on vull accedir.

Pont que dona accés al poblat de Sant martí de les Tombetes.

Travesso el pont i just a l'altra banda ja trobo uns antics graons tallats a la roca al costat de les restes d'una antiga muralla. Estic entrant al despoblat de les Tombetes.

Sembla ser que l'assentament de les tombetes té una antiguitat anterior a l'any 1000 i que probablement va ser abandonat a finals de l'edat mitjana quan les necessitats defensives dels pobladors van disminuir.

Vistes des del turó on hi ha l'assentament.

Tot i la seva antiguitat, l'assentament encara conserva les restes de la fortificació que el protegia, de l'església, i de la necròpolis amb les seves espectaculars tombes tallades a la roca.

Entre la vegetació, recorro la carena cap a llevant fins a trobar, a la part més elevada del turó (765m), les restes de les tombes excavades a la roca que donen nom a l'assentament.

Les tombes tallades a la roca.

M'estic una estona dalt del turó, assegut a tocar de les tombes, observant l'exuberant i salvatge vegetació que m'envolta i penso que el Montsec és una serra molt especial.

La tornada, la faig pel mateix lloc per on he vingut.

Pic de Russell (Alta Ribagorça)

Va ser baixant del Vallhiverna que ens vam fixar en la silueta del pic de Russell, l'última gran muntanya del massís de la Maladeta. Vam decidir en aquell mateix moment que l'any següent hi pujaríem i aquí estem de nou. Aprofitant uns magnífics dies de final d'estiu per intentar pujar-lo prenent com a punt de partida l'estany de Llauset, i passant una confortable nit a la cabana de Botornàs.

Pic de Russell (3205m).

Situació: Alta Ribagorça, Parc Natural de Posets Maladeta, Vall de Llauset

Punt d'inici: Presa de l'estany de Llauset (2135m)

Accés: Pujant per la N-230, prenem la sortida cap al poble d'Aneto. Al final del poble comença una pista mig asfaltada que puja fins a l'estany de Llauset situat a l'altra banda del túnel.

Horari total: 8:30 hores

Pujada acumulada: 1360 metres

Alçada màxima: 3205 metres

Ruta: Estany de Llauset (2135m) – Cabana Botornàs (2338m) – Estany de Botornàs – Coll de Vallhiverna (2728m) – Collada dels Isards (2803m) – Diagonal de la paret SE del Russell – Avantcim SE (3203m) – Pic de Russell (3205m) – Avantcim SE (3203m) – Diagonal de la paret SE – Collada dels Isards (2803m) – Coll de Vallhiverna (2728m) – Estany de Botornàs – Cabana de Botornàs (2338) – Estany de Llauset (2135m).

Cartografia: Vall de Barravés, Ribagorça. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.

LA RUTA PAS A PAS

DIA 1

L'excursió que ens proposem fer és llargueta i per evitar llevar-nos excessivament d'hora hem decidit venir a dormir aquí, a les altures.

Podríem pernoctar a la mateix presa, com fa molta gent, però nosaltres preferim guanyar una mica de temps i farem nit a la cabana de Botornàs, a uns 45 minuts de l'aparcament.

Estany de Llauset.

De cara a l'embassament de Llauset, prenem el camí que, per un petit túnel, va a buscar la riba dreta de l'estany.

De seguida que sortim del túnel, deixem a la dreta el sender que puja cap a la collada d'Anglos, i comencem a vorejar l'estany fins a la seva entrada d'aigües.

Just a la cua de l'estany creuem el torrent de Botornàs que prové de l'estany homònim.

Torrent de Botornàs.

Encara avui es poden veure les restes del pont d'acer que creuava el torrent i que una allau va destrossar completament.

Sense deixar el GR, ens enfilem fent una gran marrada fins al pal indicador que assenyala una bifurcació.

Per l'esquerra, seguint la vall, el camí puja cap al coll de Llauset, nosaltres però, prenem el brancal de la dreta que puja fins a la cabana de Botornàs.

Cabana de Botornàs.

Aquí passarem la nit. La cabana està situada uns metres sobre l'estany de Botornàs. No té gaires comoditats però està força neta i en bon estat. Té porta, finestres, el terra encimentat, i a més, hi ha una llar de foc que no utilitzem perquè aquí dalt no hi ha res per cremar.

Estirem les màrfegues al terra i passem la nit protegits de les fredes temperatures de l'exterior.

DIA 2

Ens llevem d'hora, cap a les 5, quan el sol encara no ha sortit. Ens abriguem força i prenem un cafetonet calent perquè fa fred, i a l'exterior de la cabana l'herba està coberta pel gebre.

Amaguem els sacs i màrfegues entre les roques i seguint el GR, baixem cap a l'estany de Botornàs.

Estany de Botornàs.

Passem per la riba dreta de l'estany i a l'entrada d'aigües descobrim un grapat de tendes de gent que han passat la nit aquí.

Travessem el rierol un parell de vegades i, per la riba esquerra pugem, seguint el GR 11, fins al pal indicador on el sender es bifurca.

El brancal de la dreta va cap a la vall d'Anglos, però nosaltres prenem el brancal de l'esquerra que s'enfila entre les roques en direcció al coll de Vallhiverna.

Pujant al coll de Vallhiverna.

Just abans d'arribar a un estany del que no sabem el nom, el sender es torna a bifurcar. Nosaltres seguim el GR 11 que marxa per la dreta.

El sender s'enfila per una tartera, i de roca en roca, acabem arribant al coll de Vallhiverna (2728m).

Ibons de Vallhiverna des del coll homònim.

Des d'aquí estant, ja veiem la Maladeta i tota la cara sud del pic de Russell just davant nostre.

Abandonem el GR 11, que baixa cap als ibons de Vallhiverna, i prenem el sender que comença just sota el coll i flanqueja per la dreta, en direcció NE, cap al coll dels Isards.

El sender que seguim ja no és tant marcat com el GR, però tot i així arribem al coll dels Isards sense gaires problemes (2803m).

Coll dels Isards amb el pic de Russell a l'esquerra.

A partir d'aquí, el camí ja no està tant senyalitzat i és per això que ens aturem una estona al coll, per analitzar la ruta que seguirem.

Volem pujar al cim per la gran diagonal (clarament visible) que creua tota la paret SE del pic de Russell. I per arribar a l'inici de la gran diagonal no tenim més remei que creuar tot el mar de roques que tenim als peus.

Mar de roques amb el pic Russell i la diagonal.

La manera més fàcil de baixar fins al mar de roques és per la banda més meridional del coll, on trobem alguna fita que indica el camí.

Des dels peus del rocam, ens armem de paciència i comencem la pesada travessa de la grandiosa tartera.

Tot i que alguna fita, de tant en tant, ens recorda que altra gent ha passat per aquí abans, no hi ha un camí clar, i optem per marcar-nos una línia des d'on som fins l'inici de la diagonal i seguir-la.

Estanyets, mar de roques i coll dels Isards, al fons.

Passem pel costat d'uns petits estanyets situats a mig camí de la nostra feixuga travessa.

Deixem enrere els estanys, guanyant alçada decididament cap als peus de la paret, i tot seguit, flanquegem la tartera, que ara és de roca més petita i incòmode, fins a l'inici de la diagonal.

Canal que travessa tota la paret SE en diagonal.

Ara si, el camí ja es veu clarament, i comencem a pujar per la canal que travessa tota la paret SE, vigilant amb el terreny descompost que en combinació amb la forta pendent no faciliten la progressió.

Arribem al final de la canal, a tocar de la punta SE del Russell. Només hem de sortir de la canal per la dreta i acabar de pujar per les roques, els darrers metres fins a l'avantcim SE (3203m).

Avantcim SE amb la cresta del Russell i l'Aneto al fons.

Per anar al cim, el millor és no fer-ho per la cresta que és molt exposada. Busquem un sender que, que baixa uns metres pel vessant SO, i ressegueix tota la cresta, uns metres per sota de l'aresta, sense cap dificultat.

Sender que ressegueix la cresta del Russell.

Arribem al cim del pic de Russell (3205m). No cal dir que el paisatge és espectacular en totes direccions. De prop, veiem la vall de Salenques, als nostres peus, el Margalida i l'Aneto enfront, la vall de Llosars a l'esquerra i tota la cresta del Russell a l'esquena. De lluny, les muntanyes es perden a l'horitzó.

El massís de la Maladeta amb l'Aneto.

Vall de Salenques.

Pic de Vallhiverna.

Cresta del Pic Russell.

La tornada fins a l'estany de Llauset, on hem començat l'excursió, la fem desfent el camí de pujada.

Patim, un altre cop, el mar de pedres i passem una set de mil dimonis, perquè hem acabat l'aigua i, encara que sembli mentida, no trobem aigua potable fins uns metres sota el coll del Vallhiverna, quan ja fa estona que tenim les cantimplores buides.

A prop de la cabana de Botornàs recuperem el material que teníem amagat entre les roques i amb un últim esforç arribem al cotxe.

Tuc deth Pòrt de Vielha (Val d'Aran)

A primer cop d'ull el Tuc deth Pòrt de Vielha no crida gaire l'atenció. No és una muntanya especialment alta, no és tècnica, i ni tan sols és gaire estètica, però és un vèrtex geodèsic i això garanteix unes vistes immillorables sobre tot el que l'envolta, la Maladeta inclosa.

Tuc deth Pòrt de Vielha.

Situació: Val d'Aran, Vielha e Mijaran, boca sud del Túnel de Vielha.

Punt d'inici: Espitau de Vielha.

Accés: Pugem per la N-230 fins uns metres abans de la boca sud del túnel de Vielha on ens desviem, fins a l'aparcament de l'Espitau de Vielha.

Horari total: 4 hores

Pujada acumulada: 965 metres

Alçada màxima: 2605 metres

Ruta: Espitau de Vielha (1650m) - Pòrt Vielh deth Hòro (2287m) - Pòrt de Vielha (2442m) - Tuc deth Pòrt de Vielha (2605m) - Pòrt de Vielha (2442m) - Pòrt Vielh deth Hòro (2287m) - Espitau de Vielha (1650m).

Cartografia: Vall de Barravés, Ribagorça. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.

Mapa icc. escala 1:25.000

LA RUTA PAS A PAS

Començo a caminar des de l'aparcament que hi ha a la boca sud del túnel de Vielha (1650m), just al costat del refugi de l'Espitau.

Seguiré un antic camí ramader que, abans de la construcció del túnel, comunicava el Mijaran amb la vall de Barravés.

Des del mateix aparcament prenc una pista amb senyals del GR 211.5, que s'endinsa cap a la vall de Molières per la vessant de la muntanya.

Vall de Molières.

Arribo a una bifurcació. La pista segueix endinsant-se a la vall, però jo, seguint el GR, prenc un sender que s'enfila pels prats de la dreta de la pista.

Pujo i pujo fent marrades i travessant un bosquet de pi negre fins arribar al Plan dera Espona.

Plan dera Espona.

Travesso l'esplanada i la torrentera que hi ha a continuació. No faig cas de l'altitud que marquen els pals indicadors perquè, segons el mapa i l'altímetre, fallen d'una bon grapat de metres.

Pujo per la riba esquerra del torrent fins al pla de les marrades de la Gerbosa on encara es veuen les restes de l'antic camí.

Marrades dera Gerbosa.

Passo pel costat d'un antic búnquer que m'imagino que pertanyia a la línia Pirineus amb la que Franco volia protegir-se d'una possible invasió aliada un cop finalitzada la guerra civil.

Deixo el búnquer enrere i, de seguida arribo a prop del Pòrt Vielh deth Hòro (2287m), des d'on ja hi ha unes magnífiques vistes sobre la Maladeta. Llàstima que els núvols creixen a gran velocitat i ja comencen a tapar els cims més alts.

Pòrt Vielh deth Hòro.

Prenc el sender que, per la dreta del port, marxa flanquejant cap a llevant en direcció al Tuc deth Pòrt de Vielha que cada cop es veu més a prop.

Arribo al Pòrt de Vielha (2442m) on el GR que seguia empren la baixada cap al Mijaran.

Aresta del Tuc deth Pòrt de Vielha per on pujo al cim.

Des del coll, abandono el sender i m'enfilo entre la rocalla, a mà dreta, buscant l'aresta que s'enfila.

Sense cap dificultat trobo el camí, que de seguida és marcat amb fites, fins el mateix vèrtex geodèsic i les restes de les antigues antenes que coronaven el cim (2605m).

Cim del Tuc deth Pòrt de Vielha (2605m).

La vall de Molières i el massís de la Maladeta entre els núvols.

Tot i les nuvolades que ja tapen completament la Maladeta, les vistes sobre la vall de Molières, la vall de Barravés, la val d'Aran i el llac Redó justifiquen plenament l'ascensió.

La tornada la faig desfent el camí per on he pujat.

Pic del Monteixo (Pallars Sobirà)

El pic del Monteixo o Puig d'Àreu és una muntanya privilegiada. La seva situació, a cavall entre la vall Ferrera i la vall de Tor, i la seva alçada de 2905 metres en fan una talaia natural amb unes vistes incomparables sobre la Pica d'Estats i els cims que l'envolten.

La seva clàssica forma de piràmide la fan una muntanya molt estètica que es pot veure des de molts punts del Pallars Sobirà.
Pujarem per Aixeus i així, de passada, visitarem l'estany.

El Monteixo vist des d'Aixeus.

Situació: Pallars Sobirà, Vall Ferrera, Àreu

Punt d'inici: Pàrquing d'Aixeus

Accés: Des del poble d'Àreu és pren la pista de terra en direcció al pla de Boet i el refugi de la Vall Ferrera. A mig camí, just quan entrem al pla de la Selva, trenquem a la dreta per la pista que s'enfila fins el pàrquing d'Aixeus on comencem l'excursió. És molt recomanable utilitzar un cotxe de xassís alt.

Horari total: 4:30 hores

Pujada acumulada: 930 metres

Alçada màxima: 2905 metres

Ruta: Pàrquing d'Aixeus (2040m) – Pleta (2120m) – bifurcació estany Aixeus (2410m) – Monteixo (2905m) – bifurcació estany Aixeus (2410m) – Pleta (2120m) – Pàrquing d'Aixeus (2040m).

Cartografia: Pica d'Estats, Mont-roig. Escala 1:25000. Editorial Alpina.

Mapa escala 1:25.000 icc

LA RUTA PAS A PAS

Des del pàrquing d'Aixeus (2040m) busquem el pal indicador que assenyala la direcció de la nostra ruta i comencem a pujar per un camí carreter prohibit al pas de vehicles a motor.
Al cap de pocs minuts de pujada arribem al final del camí carreter on hi ha un pont de fusta que travessa el rierol i una font d'on raja un bon doll d'aigua. Fent cas del pal indicador prenem el sender que comença davant nostre i passa just per sobre la font.

El sender puja paral·lelament al rierol que creuem just abans d'arribar a una pleta on la pendent disminueix.

Pleta

Voregem el pla i tornem a creuar el rierol abandonant el bosc definitivament.

El sender que seguim s'enfila decididament entre pedres i arbustos per la dreta del rierol.

Passem a prop d'un petit salt d'aigua i seguim pujant per un terreny cada cop més pedregós.

De cop, el sender que seguim perd inclinació i arribem a una bifurcació situada uns metres sobre el bonic estany d'Aixeus (2410m).

Estany d'Aixeus

El caminet que baixa va, evidentment, cap a l'estany, nosaltres prenem el camí que marxa cap a la dreta vorejant el turonet.

De seguida veiem que el sender s'enfila per una forta pendent herbosa situada a la dreta del circ glacial.

Buscant l'esquena de la muntanya

Pugem per la pendent herbosa i seguim pujant entre tarteres pedregoses buscant l'esquena de la muntanya.

Després de passar per un parell de falsos collets, arribem a una esplanada que dona accés al con cimal.

Con cimal del Monteixo

Aquí dalt el vent és força molest i, tot i que fa sol, ens vestim amb forro polar i ventisquer.

Un cop abrigats, voregem l'esplanada per l'esquerra i seguint multitud de caminets comencem a pujar al con cimal.

Arribant al cim

Perdiu de neu

Fa força pendent i just abans d'arribar al cim encara tenim temps de creuar-nos amb una perdiu de neu que empren el vol allunyant-se de nosaltres.

Som al cim del Monteixo o Puig d'Àreu (20905m), i no cal dir que les vistes des d'aquesta talaia són immenses.

Cim del Monteixo a 2905 metres

Per una banda veiem tota la capçalera de la vall Ferrera, des del petit poble d'Àreu que es veu al fons de la vall fins a la imponent Pica d'Estats que ens queda enfront. Per l'altra banda la vall de Tor i les muntanyes Andorranes completen el paisatge més proper. Més enllà d'aquestes valls les muntanyes s'escampen fins allà on ens allarga la vista.

Estanys d'Aixeus amb la Pica d'Estat al fons.

Cresta i pic de Norís

Descartada la possibilitat de crestejar fins al pic de Norís pel vent, descansem una estona m'entre parlem amb un veterà excursionista francès que ens explica que el dia anterior ha pujat al Baborte, just a l'altra costat de la vall.

La tornada, la fem pel mateix camí per on hem pujat.

El Paller de tot l'any i el Castell Sapera (Vallès Occidental)

Avui visitaré dos dels espais més clàssics de la serra de l'Obac.
Primer, m'aproximaré als peus del Paller de tot l'any. Un característic monòlit de roca que sobresurt per sobre de la carena del camí Ral.
Després, pujaré al Castell Sapera, que amb 939 metres és la màxima elevació de la serra de l'Obac

El Paller de Tot l'any.

Situació: Vallès Occidental, Matadepera, Serra de l'Obac.
Punt d'inici: Alzina del Salari.
Accés: Des de Matadepera prenc la carretera BV-1221, cap a Mura i Talamanca. Al Km 11, en una corba molt tancada, hi ha la zona d'aparcament de l'Alzina del Salari on començo l'excursió.
Horari total: 2:20 hores
Pujada acumulada: 435 metres
Alçada màxima: 939 metres
Ruta: Alzina del Salari (729m) – Coll de les Tres Creus (873m) – Paller de Tot l'any  (790m) – Castell Sapera (939m) – Coll de les Tres Creus (873m) – Alzina del Salari (729m).
Cartografia: Sant Llorenç del Munt, Esc. 1:25.000, Editorial Alpina

mapa escala 1:25.000

La ruta pas a pas.

Començo a caminar des de l'aparcament de l'Alzina del Salari on també hi arriba l'autobús públic.
Pujo per la pista asfaltada fins al final de la zona d'aparcament on la pista es bifurca.
Prenc el brancal de l'esquerra que està barrat amb una cadena que prohibeix l'accés als vehicles de motor. Creuo la cadena i al cap de pocs metres giro a la dreta per la pista asfaltada que ara puja decididament.
Arribo a un altre trencall on giro a l'esquerra per la pista que ara és de terra.
Sense apartar-me en cap moment del camí principal, deixo enrere un parell de senders que marxen per l'esquerra.

Coll de les tres Creus.

Arribo al coll de les Tres Creus situat entre el Castell Sapera, a l'esquerra, i el turó de la Pola, a la dreta.
Des del coll prenc el sender GR 5 que per l'esquerra planeja endinsant-se al bosc.
El GR va vorejant els peus del Castell Sapera per la vessant occidental fins que surto del bosc en una pendent rocosa de conglomerat

Carena del camí ral.

Per l'esquerra marxa el sender que prendré a la tornada per enfilar-me al Castell Sapera.
Des d'aquest punt, les vistes sobre el Paller de Tot l'any i la muntanya de Montserrat són més que impressionants. A més, si el dia és clar, des d'aquí es veu perfectament la serra del Cadí que sobresurt al costat del turó de la Pola i la Porquerissa

El Paller de Tot l'any amb Montserrat al fons.

El GR que segueixo, baixa per la carena del Camí Ral en direcció oest, deixant a l'esquerra un parell de senders que baixen cap a la Calsina, situada al fons de la vall.
Amb molta atenció segueixo baixant pel sender fins a trobar, passat el collet Gran, un sender que s'enfila al marge i s'aproxima als peus del Paller de Tot l'any

Paller de Tot l'any.

Dono la volta al característic monòlit rocós que, com el seu nom indica, té forma de paller.
Visitat el Paller, desfaig el camí fins a tornar al GR 5 des d'on encara desfaig un tros de camí més, fins al roquissar on he començat a resseguir la carena

El Castell Sapera i el Queixal de porc.

Aquí deixo el GR que segueix fins el coll de les Tres Creus i prenc el sender que, per la dreta, s'endinsa a l'alzinar en direcció al Castell Sapera

De seguida surto del bosc i flanquejo la roca just per sota del Queixal de porc sense fer cas de petits senders que s'enfilen pel marge esquerra

Flanquejant per sota del Queixal de porc.

Arribo al final de la paret rocosa i trobo un petit sender, marcat amb fites, que s'enfila per l'esquerra fins a la carena que puja fins als peus de la roca del Queixal de porc, on arribo en pocs minuts

Observo la curiosa forma dental de la roca i després retrocedeixo uns metres i baixo pel conglomerat de la vessant oriental fins a una roca que destaca uns metres més avall

La roca Salvatge i el Paller vist des del Queixal.

Des d'aquesta roca, prenc un sender difús que s'endinsa al bosc i voreja els peus del Castell Sapera per la vessant oriental.
Quan sóc, més o menys, a la meitat del flanqueig trobo un trencall i prenc un sender, a mà esquerra, que s'enfila per una canal força empinada.
Amb l'ajuda d'algunes arrels, m'enfilo per la canal fins al capdamunt del Castell Sapera, punt culminant de la serra de l'Obac.

Canal per on pujo al Castell Sapera.

Recorro la part alta de la roca, de punta a punta, gaudint de bones vistes en totes direccions.
Cap a l'est Sant Llorenç del Munt, a l'oest Montserrat, i cap el nord, el Montcau, el Bages i el Pirineu al fons de tot plegat.
M'assec una estona a reposar abans de començar el descens per la mateixa canal per la que he pujat aquí dalt.

El Castell Sapera amb el Montcau al fons.

Des dels peus de la canal, deixo, a mà dreta el sender per on havia vingut, i prenc, enfront, el sender que segueix vorejant els peus del Castell Sapera en direcció NE.
Vaig a buscar un petit turonet rocós que queda uns metres davant meu, entre el Castell Sapera i el coll de les Tres Creus

Vistes de Sant Llorenç.

Passo pel costat del turonet i seguint el sender que planeja arribo de seguida al coll de les Tres Creus.
Des d'aquí només he de desfer el camí per on he pujat fins a l'aparcament de l'Alzina del Salari on acabo aquesta passejada.