Fonts i boscos al voltant de la font Groga (Vallès Occidental)

La reserva natural de la font Groga és un dels dos espais d'especial protecció en el nou Parc Natural de la Serra de Collserola. La reserva, de poc més de 112 ha, està situada íntegrament dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, al voltant del torrent de la Salamandra.
L'interès d'aquest petit espai és el bosc madur, poc habitual a la serra, format bàsicament per alzines i roures.
Faré una volta per aquest bosc humit mediterrani, des de la part més alta de la serra fins al fons de la vall de Gausac.

Font Groga.

Situació: Vallès Occidental, Collserola, Sant Cugat del Vallès.
Punt d'inici: Residència Vista Rica (396m).
Accés: Prenc la carretera de l'Arrabassada BV-1417. Entre els Km 4 i 5, molt a prop de la cruïlla del Tibidabo, hi ha la residència de Vista Rica on hi ha una esplanada per deixar el cotxe.
Horari total: 2:15 hores.
Pujada acumulada: 295 metres
Alçada màxima: 429 metres
Ruta: Vista Rica (397m) – Mina Sant Medir (375m) – font Estrangulador (340m)– font Groga (320m) – font d'en Sert (305m) – Can Puig (300) – font de Sant Medir (215m) – Sant Medir (225m) – Turó de la Margarola (429m) – Vista Rica (397m)
Cartografia: Serra de Collserola, Esc: 1:20.000, Editorial Alpina.

mapa escala 1:10.000

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe aparcat a l'esplanada que hi ha a la part posterior de la residència Vista Rica (397m), a tocar de la font.
Amb la casa a l'esquena, prenc el camí barrat amb una cadena que baixa per l'esquerra de la font.

Residència de Vista Rica.

M'estic endinsant a l'obaga de la serra, per un bosc format bàsicament per roures i alzines.
De seguida deixo enrere un sender que marxa per la dreta i cinc minuts després prenc el sender que per l'esquerra, planeja fins a trobar la mina de Sant Medir (375m).

Mina de Sant Medir.

La font està mig enrunada però el seu interior conserva la galeria on encara ara s'hi acumula l'aigua.
Visitada la font, desfaig el sender fins el camí principal per on segueixo baixant.
Arribo a una corba molt pronunciada amb els laterals protegits per un petit mur de merlets. A pocs metres pel sender de l'esquerra hi ha la font de l'estrangulador (340m) mig tapada per la frondosa vegetació i sense cap interès especial. Visito la font situada al llit del torrent i de seguida desfaig el camí fins a la corba dels merlets.
Segueixo baixant pel camí principal fins a la següent corba tancada on s'inicià un sender a mà dreta. Prenc aquest sender que planejant em deixa a la clariana on s'amaga la font Groga (320m).

Font Groga.

La font groga és una de les fonts més clàssiques de la serra i consta d'una paret semicircular formada per arcades i columnes, i d'un banc que ressegueix tota la paret.
Tot i que hi ha constància de la presència de la font molts anys abans, sembla ser que el segle XIX va agafar una gran popularitat perquè a les seves aigües se li atribuïen poders curatius.
Un cop visitada la font, desfaig el sender per on he vingut fins a trobar el camí principal.
Segueixo baixant pel camí i travesso un petit pont que passa per sobre del torrent de la Salamandra. Arribo a una cruïlla on hi ha un pal indicador i segueixo la direcció de Can Puig, tot recte.
El camí voreja un contrafort abans d'emprendre la baixada fins a la curiosa font d'en Sert (305m).

Font d'en Sert.

Tota coberta d'una mena de trencadís, la font d'en Sert ha estat recentment arranjada i fins i tot s'hi ha col·locat un parell de bancs i una taula.
D'esquena a la font, segueixo el sender que en pocs minuts va a parar a la masia de Can Puig (300m), aprofitada com a equipament per a la reinserció social.
Ara només he de baixar per la pista asfaltada fins el fons de la vall on retrobo el torrent de la Salamandra.
Per la pista, que ara és de terra, ressegueixo el torrent, deixant a mà dreta, una pista que s'enfila cap a la urbanització de Sant Medir i posteriorment, deixant a l'esquerra una altra pista que va cap a Can Gener.
Arribo a l'ermita romànica de Sant Medir (225m) situada al fons de la vall de Gausac per on passava una antiga via romana.

Ermita de Sant Medir.

Descanso una estona a l'esplanada del costat de l'ermita abans d'emprendre el retorn cap a la residència de Vista Rica.
Per fer-ho, m'enfilo a l'esplanada que hi ha darrera l'ermita. Vaig una mica a la dreta, pel costat d'uns bancs i unes taules, i quan s'acaba l'esplanada busco un sender que s'enfila a mà esquerra.
Pujo gairebé 130 metres de desnivell de cop, sense ziga-zagues ni res, fins que vaig a parar a una pista de terra.
Seguint unes marques de GR, pujo per la pista deixant enrere el sender amb cadena que marxa per l'esquerra fins que arribo a una cruïlla de pistes.
M'enfilo al marge allà on hi ha un pal indicador i segueixo el GR que s'enfila fins a la part més alta de la serra.
Arribo a una cruïlla de senders on es creuen el GR 6 i el GR 92. Prenc el brancal del GR 92 que marxa cap a la dreta fins que arribo al mirador del turó de la Margarola (429m)

Turó de la Margarola.

Avui hi ha mala visibilitat però habitualment des d'aquí, tant es pot contempla la ciutat de Barcelona com la totalitat de la plana del Vallès.
Segueixo el sender cap a la dreta, en direcció Tibidabo, i vaig a parar a una pista de terra que en pocs minuts i seguint les marques del GR, em retorna a l'esplanada de Vista Rica.