A primer cop d'ull el Tuc deth Pòrt de
Vielha no crida gaire l'atenció. No és una muntanya especialment
alta, no és tècnica, i ni tan sols és gaire estètica, però és
un vèrtex geodèsic i això garanteix unes vistes immillorables
sobre tot el que l'envolta, la Maladeta inclosa.
 |
| Tuc deth Pòrt de Vielha. |
Situació: Val d'Aran, Vielha e
Mijaran, boca sud del Túnel de Vielha.
Punt d'inici: Espitau de Vielha.
Accés: Pugem per la N-230 fins uns
metres abans de la boca sud del túnel de Vielha on ens desviem, fins
a l'aparcament de l'Espitau de Vielha.
Horari total: 4 hores
Pujada acumulada: 965 metres
Alçada màxima: 2605 metres
Ruta: Espitau de Vielha (1650m) - Pòrt Vielh deth Hòro (2287m) - Pòrt de Vielha (2442m) - Tuc deth Pòrt de Vielha (2605m) - Pòrt de Vielha (2442m) - Pòrt Vielh deth Hòro (2287m) - Espitau de Vielha (1650m).
Cartografia: Vall de Barravés,
Ribagorça. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.
 |
| Mapa icc. escala 1:25.000 |
LA RUTA PAS A PAS
Començo a caminar des de l'aparcament
que hi ha a la boca sud del túnel de Vielha (1650m), just al costat
del refugi de l'Espitau.
Seguiré un antic camí ramader que,
abans de la construcció del túnel, comunicava el Mijaran amb la
vall de Barravés.
Des del mateix aparcament prenc una
pista amb senyals del GR 211.5, que s'endinsa cap a la vall de
Molières per la vessant de la muntanya.
 |
| Vall de Molières. |
Arribo a una bifurcació. La pista
segueix endinsant-se a la vall, però jo, seguint el GR, prenc un
sender que s'enfila pels prats de la dreta de la pista.
Pujo i pujo fent marrades i travessant
un bosquet de pi negre fins arribar al Plan dera Espona.
 |
| Plan dera Espona. |
Travesso l'esplanada i la torrentera
que hi ha a continuació. No faig cas de l'altitud que marquen els
pals indicadors perquè, segons el mapa i l'altímetre, fallen d'una
bon grapat de metres.
Pujo per la riba esquerra del torrent
fins al pla de les marrades de la Gerbosa on encara es veuen les
restes de l'antic camí.
 |
| Marrades dera Gerbosa. |
Passo pel costat d'un antic búnquer
que m'imagino que pertanyia a la línia Pirineus amb la que Franco
volia protegir-se d'una possible invasió aliada un cop finalitzada
la guerra civil.
Deixo el búnquer enrere i, de seguida
arribo a prop del Pòrt Vielh deth Hòro (2287m), des d'on ja hi ha
unes magnífiques vistes sobre la Maladeta. Llàstima que els núvols
creixen a gran velocitat i ja comencen a tapar els cims més alts.
 |
| Pòrt Vielh deth Hòro. |
Prenc el sender que, per la dreta del
port, marxa flanquejant cap a llevant en direcció al Tuc deth Pòrt
de Vielha que cada cop es veu més a prop.
Arribo al Pòrt de Vielha (2442m) on el
GR que seguia empren la baixada cap al Mijaran.
 |
| Aresta del Tuc deth Pòrt de Vielha per on pujo al cim. |
Des del coll, abandono el sender i
m'enfilo entre la rocalla, a mà dreta, buscant l'aresta que
s'enfila.
Sense cap dificultat trobo el camí,
que de seguida és marcat amb fites, fins el mateix vèrtex geodèsic
i les restes de les antigues antenes que coronaven el cim (2605m).
 |
| Cim del Tuc deth Pòrt de Vielha (2605m). |
 |
| La vall de Molières i el massís de la Maladeta entre els núvols. |
Tot i les nuvolades que ja tapen
completament la Maladeta, les vistes sobre la vall de Molières, la
vall de Barravés, la val d'Aran i el llac Redó justifiquen
plenament l'ascensió.
La tornada la faig desfent el camí per
on he pujat.
