El barranc de la Lera, que transcorre paral·lelament a l'estany Tort, és un d'aquells racons que sorprenen gratament. Apartat de les rutes habituals que recorren la capçalera de la vall Fosca, és un racó on la tranquil·litat i la solitud estan absolutament garantides.
De fet, aquesta zona és tant tranquil·la que, he de confessar que en un primer moment, ni jo pensava aproximar-m'hi. Representat en un mapa envoltat de tants estanys i cims, el barranc de la Lera no destaca precisament. Agraeixo, per tant, al mal temps que em fa desistir d'intentar pujar al pic de Nariolo i m'empeny a descobrir aquest racó.
 |
| El barranc de la Lera |
Situació: Pallars Jussà, Vall Fosca, Cabdella.
Punt d'inici: Presa de Sallente (1773m)
Accés: Des de Senterada cal prendre la carretera L-503 fins al poble de Cabdella. Des del poble, segueixo la carretera fins la presa de Sallente. És pot aparcar a la mateixa presa.
Dificultat: Mitjana (La meitat de l'itinerari transcorre sense camí marcat però és difícil perdre's perquè l'orografia és molt evident.)
Horari total: 4h
Distància total: 14km
Pujada acumulada: 780 metres
Alçada màxima: 2372 metres
Ruta: Presa de Sallente (1773m) - Estany Gento (2145m)- Estany Tort (2300m) - Estanyets (2372m)- inici barranc de Lera (2355m) - Estany Gento(2145m) - Presa de Sallente (1773m)
Cartografia: Vall Fosca, escala 1:25000. Editorial Alpina. Vall Fosca, escala 1:25000. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10942029
LA RUTA PAS A PAS
La canal del Pigolo, baixa fins a la mateixa presa de Sallente, i és la manera més ràpida d'enfilar-se cap a estany Gento sense contar el telefèric. A escassos metres d'on he aparcat el cotxe, prenc el sender que comença a pujar des del costat mateix del pal indicador que assenyala l'inici de la canal.
No hi ha temps ni d'escalfar les cames. En poca estona el sender comença a fer marrades i s'enfila decididament per la canal fins arribar a una zona on hi ha estaques clavades a terra per protegir la canal de les allaus a l'hivern.
Des de les estaques fins a la via del carrilet el sender és menys dret i puja suaument pel mig dels prats.
Arribo a la via del carrilet al costat mateix d'una font i un pal indicador que assenyala la direcció que cal seguir per arribar al Gento.
 |
| Carrilet cap a l'estany Gento |
Fent cas de les indicacions prenc la via del carrilet cap a l'esquerra i després de creuar 4 túnels foscs i enfangats, arribo a la presa de l'estany Gento.
Resseguint la riba de l'estany vaig fins a sota l'estructura del telefèric des d'on arrenca el sender que segueixo per pujar cap a la Portella.
Al cap de pocs metres arribo a una cruïlla de camins per on passa el GR 11-20. A mà esquerra, marxa un ramal del GR, que va cap a la collada de la Font Sobirana, i que uns metres per sota meu s'entrecreua amb un torrent on hi ha un pontet de fusta. Aquest torrent baixa del barranc de la Lera, i és per on espero retornar d'aquí una estona.
Doncs bé, sense fer cas d'aquest sender que marxa cap a l'esquerra, començo a enfilar-me pel ramal del GR 11-20 cap a la Colomina. El camí, que està arregladet amb graons, en poca estona em deixa a la cruïlla de camins de la Portella.
És en aquest punt que abandono el GR que marxa cap a la Colomina i prenc el sender que, cap a l'esquerra, ressegueix una antiga via de tren fins a la Riba de l'estany Tort.
 |
| L'Estany Tort |
Tot i que els núvols ja fa estona que han anat baixant i tapen la majoria de cims, el paisatge des d'aquí dalt és absolutament magnífic.
Segueixo el sender, que a prop de la riba esquerra, ressegueix tot l'estany Tort. El camí passa per sota de tres rescloses, les dues primeres són petites i la tercera és de dimensions més considerables. Després d'aquesta tercera resclosa més gran, el camí s'aparta una mica de l'estany per esquivar un turonet, i és just a l'altra banda del turó, quan retrobo la riba de l'estany que en aquest punt fa una bonica entrada dins de terra, que m'aturo i abandono el camí cap a l'esquerra.
Camp a través, busco la millor manera d'enfilar-me pel terreny d'herbes i roques en direcció oest. Busco uns petits estanys que hi ha entre l'estany Tort i el barranc de la Lera.
No hi ha perill de perdre's perquè si no trobo els estanyets acabaré anant a parar al barranc de la Lera que va paral·lel al recorregut que he fet pujant, i és precisament per on vull baixar. Però avui, la sort i la intuïció m'acompanyen i de seguida trobo els estanyets. Els visito tots quatre o cinc, i quan he acabat de veure l'últim, giro cap a l'esquerra (oest) i baixo cap al barranc de la Lera que és allà al costat mateix.
 |
| Estanyets sobre el barranc de la Lera |
No hi ha perill de perdre's perquè si no trobo els estanyets acabaré anant a parar al barranc de la Lera que va paral·lel al recorregut que he fet pujant, i és precisament per on vull baixar. Però avui, la sort i la intuïció m'acompanyen i de seguida trobo els estanyets. Els visito tots quatre o cinc, i quan he acabat de veure l'últim, giro cap a l'esquerra (oest) i baixo cap al barranc de la Lera que és allà al costat mateix.
Arribo al riu just en un punt en que el barranc comença a agafar pendent per enfilar-se cap a la collada de Nariolo. Jo però, enlloc de pujar cap a la collada de Nariolo, començo a baixar pel barranc seguint el curs de l'aigua.
 |
| Petit estanyet a la part alta del barranc |
No hi ha camí aparent i la qüestió és anar baixant a tocar del curs d'aigua buscant la millor manera d'esquivar els obstacles, ara per una riba del riu, ara per l'altra.
La imatge completa del barranc amb el Montsent de Pallars al fons és formidable.
 |
| La part baixa del barranc amb el Montsent al fons |
Passo per uns aiguamolls i de seguida el torrent torna a agafar embranzida fins anar a parar a una altra zona d'aigües calmades uns metres més avall.
I així vaig baixant fent fotos a tort i a dret fins que arribo a una construcció que recull l'aigua del torrent i ves a saber on l'envia.
Sóc a la part baixa del barranc, i o agraeixo perquè els núvols i la temperatura han anat baixant tapant bona part del recorregut que ja he fet.
 |
| El pic de Nariolo treu el nas mirant aigües amunt |
Baixo per les escales de la construcció que recull l'aigua i creuo una darrera esplanada abans de prendre un camí arranjat pel qual baixo els últims metres fins el pontet que comentava al principi.
És just en aquest pontet de fusta on prenc el GR 11-20 que ve de la collada de la Font Sobirana i que en un tres i no res, em deixa als peus de l'estructura superior del telefèric.
 |
| l'Estany Gento des del finsl del barranc |
És just en aquest pontet de fusta on prenc el GR 11-20 que ve de la collada de la Font Sobirana i que en un tres i no res, em deixa als peus de l'estructura superior del telefèric.
Ara ja només em queda contemplar com fumeja l'estany Gento per la baixada sobtada de la temperatura, i desfer el camí del carrilet fins a la canal del Pigolo per on torno a baixar fins a la presa de Sallente.
