23 d’abril, 2015

Ruta hivernal de Sallente a la Colomina (Pallars Jussà)


Com tot sovint passa al Pirineu, el camí que seguiries per anar d'un lloc a un altre a l'estiu, no té res a veure amb el que segueixes per anar al mateix lloc a l'hivern quan hi ha neu, els camins desapareixen i el perill d'allaus fa que t'allunyis dels pendents més inclinats.
Aquesta excursió va des de la presa de Sallente fins a la Colomina per la canal del Pigolo.


L'estany de la Colomina glaçat i el pic de la Mainera

Situació: Pallars Jussà, Vall Fosca, Cabdella.
Punt d'inici: Presa de Sallente (1773m). 
Accés: Des de Senterada cal prendre la L-503 fins al poble de Cabdella, i des del poble, pujar per la carretera asfaltada fins a la Presa de Sallente. Es pot aparcar el vehicle a la mateixa presa.
Horari total: 3:20 hores
Distància: 8,3 km
Pujada acumulada: 700 metres
Alçada màxima: 2426 metres
Dificultat: Moderada amb neu, fàcil sense neu.
Ruta: Presa de Sallente (1773m) - Estany Gento (2145m) - Estany i refugi de la Colomina (2426m) - Estany Gento (2145m) - Presa de Sallente (1773m).
Cartografia utilitzada: Vall Fosca i Montsent de Pallars, escala 1:25000, editorial Alpina
Track GPS: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9516252







LA RUTA PAS A PAS

La canal del Pigolo comença just al costat de llevant de la presa de Sallente. Fent cas del pal indicador m'enfilo pel sender que guanya alçada fent grans marrades.


Presa de Sallente

Passo per sota d'unes línies d'alta tensió i just quan arribo a la cruïlla amb el camí que ve del telefèric ja he de parar a posar-me els grampons.
A partir d'aquí el sender desapareix sota una gruixuda capa de neu i ja no el tornaré a veure més.
Calçat ja amb els grampons, pujo fent ziga-zagues per la canal, que cada cop és més inclinada.
Provablement, pel que fa a les allaus, aquest sigui el punt més delicat de la canal tot i que uns metres més amunt els gestors del parc han clavat unes estaques de fusta a la zona d'acumulació de la neu que protegeixen la canal.


Estaques de fusta a la part superior de la canal

Passades les estaques, la pendent disminueix i jo segueixo en direcció E, paral·lelament al torrent.
El Montsent de Pallars destaca davant meu i el carrilet que voreja la seva falda i que en una altra època de l'any és la ruta normal per arribar a l'estany Gento, està completament colgat de neu i és impossible i perillós transitar-hi com demostren les petites allaus que li han passat per sobre.
Així, quan ja tinc el carrilet a vista, però sense acabar-hi d'arribar, giro cap a l'esquerra i creuo el torrent.
Si el gruix de neu no és gaire gros, a l'altra banda del torrent es veuen les runes d'antigues edificacions que serveixen de referència.


Runes d'antigues edificacions a l'esquerra de la canal del Pigolo

Passo pel costat de les runes i, uns metres per sota, ressegueixo el recorregut del carrilet fins a trobar el torrent que baixa d'estany Gento.
Remunto el torrent per la riba dreta fins arribar a l'estany Gento, just al costat d'una caseta. 
Arribats a l'estany, vorejo la riba fins a l'estació superior del telefèric.


l'estany Gento mig gelat

Des de sota l'estructura del telefèric, ja es pot veure que la ruta normal a l'estiu, que puja cap a l'estany Tort i la Portella, és totalment inpracticable pel risc d'allaus.
La ruta que utilitzaré per arribar a la Colomina comença al costat del pal indicador que hi ha davant del camí d'accés al xalet d'informació.
Pujo fent petites marrades cap a una mena de dipòsits que hi ha protegits amb xarxa metàl·lica just sobre l'estructura del telefèric.


L'estany Gento es va empetitint a mesura que guanyo alçada

Guanyo alçada de seguida, i prestant atenció, distingeixo algunes fites i marques que em van desviant en direcció NE.
Arribo a un pas equipat amb cable d'acer que se supera fàcilment, i de seguida supero la pendent i arribo a una zona més planera coneguda com la parada de Jou.
Segueixo caminant per la zona planera en direcció NE passant bastant a prop, a mà dreta, de les antigues estructures d'acer que devien servir per pujar material des d'estany Gento fins a les vies d'un carrilet que comença uns metres per sobre meu.


Traces a la parada de Jou amb el Montsent al fons

Ara ja sense camí, trobo un torrent i el ressegueixo en direcció N fins a connectar amb el camí normal que ve de la portella i que en un tres i no res em deixa als peus del refugi Colomina.
L'estany encara és ben glaçat, però no tinc el valor d'enfilar-m'hi.


L'estany de la Colomina completament glaçat


El refugi de la Colomina amb el Montsent de fons

La tornada, ja sense por de perdrem (perquè puc anar resseguint les meves pròpies petjades, la faig desfent el camí.