12 de desembre, 2007

L'Estany de Mascarida (Pallars Sobirà)


Aquests encantadors estanys estan enclotats als peus de la serra de Mascarida, entre els cims del Campirme i la Coma del Forn. És una zona força concorreguda, ja que les pistes d'esquí de Tavascan permeten accedir-hi tant a l'estiu com a l'hivern.
Nosaltres ens hi apropem un cop han caigut les primeres nevades. Pujarem als estanys i si el temps ens acompanya, potser ens aproparem fins el Campirme.


Situació: Pallars Sobirà, Vall de Cardós, Tavascan.
Punt d'inici: Aparcament refugi de la Pleta del Prat (1710m)
Accés:Des del poble de Tavascan, per una pista asfaltada, s'accedeix al refugi de la Pleta del Prat, punt d'inici d'aquesta excursió.
Horari aproximat: unes 3 hores
Distància aproximada: uns 8 km
Pujada acumulada: 750 metres
Alçada màxima: 2460m
Punts d'interès: Estany de Mascarida
Ruta: Refugi Pleta del Prat - Pleta de Gavàs - Estany de Mascarida - Collet - Estany de Mascarida - Pleta de Gavàs - Refugi de la Pleta del Prat.



La ruta pas a pas

Deixem el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí de Tavascan (1710m) que encara no ha començat temporada perquè la capa de neu que hi ha és molt minsa.
Ens abriguem bé perquè bufa el vent i el fred es fa notar.
Passem pel costat del refugi i buscant l'inici d'un sender que ha de pujar per la riba dreta del torrent de Mascarida. Trobem el sender mig tapat per la borrufada de la nit anterior, però tot i així es pot seguir sense cap mena de dificultat.


El camí no té pèrdua. Es tracta d'anar pujant amb les pistes a l'esquerra.
De tant en tant, una marca de pintura o una fita ens confirmen que, com a mínim, hi ha camí.
Sense allunyar-nos gaire del torrent de Mascarida comencem a deixar enrere les pistes d'esquí alhora que ens endinsem a la pleta de Gavàs (2130m).


A mitja esplanada passem pel costat d'un parell de cabanes de pastor enrunades i encarem l'últim desnivell que, flanquejant, ens deixa als peus de  l'estany de Mascarida (2320m).


L'estany està completament gelat i per acabar-ho d'adobar, el vent ,cada cop és més fort, aixeca la neu fent que la sensació de fred augmenti.
Uns metres per sobre de la sortida d'aigües de l'estany, hi ha una curiosa cabana de pastor amb espitlleres, que recorda que per aquests cims va fixar-se la línia de front durant la guerra civil.

 

El lloc és preciós, però no estem prou cansats i decidim continuar pujant per intentar coronar el cim del Campirme.


A mà esquerra de la sortida d'aigües de l'estany hi ha un sender que s'enfila a un collet. El sender, que a l'estiu deu ser perfectament transitable, ara està completament gelat, i ens obliga a utilitzar els grampons.
Arribem al collet (2460m), a tocar de la pala de Montareny, on les vistes s'amplien considerablement.


El vent és fortíssim i com que a hores d'ara ja no estem disfrutant de l'excursió, decidim fer mitja volta i deixar el cim per més endavant.


Desfem el camí cap a l'estany de Mascarida, on trobem un grup de gent que també fa mitja volta. Ens saludem ràpidament i sense parar ni un moment seguim baixant fins el refugi de la Pleta del Prat.
Estic segur que el fred que hem passat trigarem a oblidar-lo. 




11 de desembre, 2007

El Pical Ras (Pallars Jussà)



Zona: Pallars Jussà, Boumort, Serra de Carreu.
Accés: Des de Bòixols es pren la carretera en direcció a Coll de Nargó. Passat el Km 20 s’agafa la desviació cap als pobles de Montanisell i Els Prats. Uns metres més endavant, en el trencall, s’agafa la direcció d’Els Prats. Es passa entra la Serra de Carreu i la de Sant Joan, i uns metres més endavant és deixa la pista d’Els Prats a mà dreta. S’arriba al coll de Llívia on hi ha un mapa de la Reserva de caça del Boumort. 
Punt d'inici: Coll de Llívia (1480m) 
Horari: 2:30 
Pujada acumulada: uns 325 metres
Alçada màxima: 1804 metres
Punts d'interès: Cresta de Carreu, fauna salvatge.


La serra de Carreu es troba situada dins de la desconeguda reserva nacional de caça del Boumort, a la comarca del Pallars Jussà.
Vull apropar-me fins al Pical Ras (1804m), punt culminant de la Serra de Carreu, a través de l'esmoladíssima cresta, no apta pels qui pateixen vèrtic.



La ruta pas a pas

Començo a caminar des del coll de Llívia (1481m), punt d'inici ideal de diverses excursions de la zona, per la seva facilitat d'accés.
Prenc la pista que marxa per l'esquerra en direcció a l'obaga de la serra de Carreu.


Al cap de pocs metres tombo, a mà esquerra, cap a un camí carreter que s'enfila decididament. De fet, puja tant de cop, que he de fer alguna parada per recuperar l'alè.
Uns metres més amunt prenc un caminet a mà dreta (1665m), és el camí de carreu que en poca estona em deixa a la bora del cingle.


El Pical Ras és cap a ponent i és aquesta la direcció que agafo, sempre a prop de la cinglera.
De cop el terreny va agafant pendent, i l'esplanada per la que caminava es converteix en cresta.
Una bonica i esmolada cresta que segueixo sense gaires problemes.


Arribo al Pical Ras (1804m), el punt més elevat de la serra de Carreu. Es diferencia clarament pel munt de pedres que n'assenyalen el cim i perquè s'aparta un pèl de la cresta que he anat seguint.


Un cop fetes les fotos de rigor i d'haver apaivagat la gana amb quatre galetes decideixo posar-me en marxa.
Seguint la cresta una estona més, podria apropar-me fins al pas del castellnou i des d'allà baixar fins a la pista que veig uns centenars de metres sota meu.


Avui però, com que se'm fa tard i des d'aquí on sóc veig amb claredat la pista on he d'anar a parar, decideixo baixar pel dret destrossant-me els genolls i fent cabrejar un isard que em rebufa des d'una distància prudencial.


Arribo a una mena de pista o camí ample que va paral·lel a la serra per la seva part més baixa. El prenc en direcció a llevant i sense desviar-me arribo en poca estona al coll de Llívia on tinc el cotxe.




08 de novembre, 2007

Sapeira - la Terreta (Pallars Jussà)


L'espai que es coneix amb el nom de la Terreta està situat entre la serra de Sant Gervàs, la serra de Gurb, el Montsec d'Ares i la serra de Gia.
Tot i formar part
del municipi de Tremp, la Terreta no hi té cap connexió vial, cosa que ens obliga a passar per les comarques de la Franja si hi volem accedir. No és d'estranyar doncs, que el nucli principal de relacions dels habitants de la Terreta siguin els pobles de la Franja.
En aquesta zona hi ha una gran quantitat de possibilitats. Una d'elles és la passejada curta i bonica que comença des del poble de Sapeira i arriba fins la font de les Basses.


Situació: Pallars Jussà, Terreta, Sapeira.
Punt d'inici: Sapeira (988m.)
Horari: 1:30h
Pujada acumulada: uns 130 metres.
Alçada màxima: 988 metres.

Punts d'interès: Font de la bassa, voltors, vistes de la serra de Sant Gervàs.




La ruta pas a pas

La passejada comença a les afores del poble de Sapeira, on prenem un camí que està indicat amb marques grogues (al costat de la creu), al final del poble.

La vista sobre la serra de Sant Gervàs, situada a l'altra banda de la plana, són perfectes.


El camí comença a baixar lleugerament cap a una roureda situada a la plana.  Travessem la roureda i voregem camps en direcció a la masia de la torre del Senyor situada a prop nostre.
Passem de llarg la masia de la Torre del Senyor que queda a mà esquerra. 

Sense deixar la pista ens apropem als pollancres que tenim davant i marquen la situació de la font de Basses.


Just sota dels pollancres, al costat d'una taula i d'un banc, hi ha la font de les Basses
Aprofitem la taula per seure una estoneta al costat de la font i picar quatre galetes. 
  
La tornada la fem pel mateix camí, i un cop arribats a Saperira no perdem l'ocasió de visitar el poble.




18 d’octubre, 2007

Les Pedres d'Auló (Pallars Sobirà)

Aquesta bonica, solitària i tranquil·la raconada a la vessant nord-oest de la muntanya de l'Orri l'he visitat en diverses ocasions. Sembla ser que en aquest punt es van produir forts enfrontaments durant la guerra civil, els rastres de la qual encara són ben visibles per tota la zona.


Situació: Pallars Sobirà, Roní, Portainé.
Punt inici: una corba més amunt del poble de Roní (1165m).
Horari: 2 hores i mitja d'anada.
Pujada acumulada: una mica més de 600m.
Alçada màxima: 1785m.
Punts d'interès: Pedres d'Auló, búnquers guerra civil. 



La ruta pas a pas

Començo a caminar un parell de corbes més amunt del poble de Roní, allà on comença, a la dreta, un camí de terra que porta a la Masia (1165m).
Segueixo aquesta pista fins a trobar un camí de carro a mà esquerra que s'enfilava fent llargues marrades fins a la collada de Santa Fe a (1520m).


A pocs metres de la collada ja trobo els primers búnquers.
Deixo el camí que seguia fins ara i pujo bosc a través seguint la carena de la serra del Llus.
És en aquest últim tros, des de la collada de Santa Fe fins el cim de les pedres d'Auló on es troben la majoria de restes de búnquers, trinxeres i ferralla diversa (com les llaunes de conserva que menjaven els soldats).


Arribo la cim de les pedres d'Auló (1785m) on hi ha un pal d'on penja un tros de tela esfilagarsada.
Les vistes sobre el Montsent de Pallars, a l'altra banda de la vall, són espectaculars.


Baixo del cim per la cara sud buscant l'esplanada que hi ha uns metres més avall, on ja m'esperen per dinar els companys que han baixat caminant des de la carretera de Portainé.


Havent dinat i després d'haver jagut una bona estona comencem a pujar per dins del bosc, en direcció sud, fins a creuar la pista que ve de Portainé on tenim el cotxe.