Aquests encantadors estanys estan enclotats als peus de la serra de Mascarida, entre els cims del Campirme i la Coma del Forn. És una zona força concorreguda, ja que les pistes d'esquí de Tavascan permeten accedir-hi tant a l'estiu com a l'hivern.
Nosaltres ens hi apropem un cop han caigut les primeres nevades. Pujarem als estanys i si el temps ens acompanya, potser ens aproparem fins el Campirme.
Situació: Pallars Sobirà, Vall de Cardós, Tavascan.
Punt d'inici: Aparcament refugi de la Pleta del Prat (1710m)
Accés:Des del poble de Tavascan, per una pista asfaltada, s'accedeix al refugi de la Pleta del Prat, punt d'inici d'aquesta excursió.
Horari aproximat: unes 3 hores
Distància aproximada: uns 8 km
Pujada acumulada: 750 metres
Alçada màxima: 2460m
Punts d'interès: Estany de Mascarida
Ruta: Refugi Pleta del Prat - Pleta de Gavàs - Estany de Mascarida - Collet - Estany de Mascarida - Pleta de Gavàs - Refugi de la Pleta del Prat.
La ruta pas a pas
Deixem el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí de Tavascan (1710m) que encara no ha començat temporada perquè la capa de neu que hi ha és molt minsa.
Ens abriguem bé perquè bufa el vent i el fred es fa notar.
Passem pel costat del refugi i buscant l'inici d'un sender que ha de pujar per la riba dreta del torrent de Mascarida. Trobem el sender mig tapat per la borrufada de la nit anterior, però tot i així es pot seguir sense cap mena de dificultat.
El camí no té pèrdua. Es tracta d'anar pujant amb les pistes a l'esquerra.
De tant en tant, una marca de pintura o una fita ens confirmen que, com a mínim, hi ha camí.
Sense allunyar-nos gaire del torrent de Mascarida comencem a deixar enrere les pistes d'esquí alhora que ens endinsem a la pleta de Gavàs (2130m).
A mitja esplanada passem pel costat d'un parell de cabanes de pastor enrunades i encarem l'últim desnivell que, flanquejant, ens deixa als peus de l'estany de Mascarida (2320m).
L'estany està completament gelat i per acabar-ho d'adobar, el vent ,cada cop és més fort, aixeca la neu fent que la sensació de fred augmenti.
Uns metres per sobre de la sortida d'aigües de l'estany, hi ha una curiosa cabana de pastor amb espitlleres, que recorda que per aquests cims va fixar-se la línia de front durant la guerra civil.
El lloc és preciós, però no estem prou cansats i decidim continuar pujant per intentar coronar el cim del Campirme.
A mà esquerra de la sortida d'aigües de l'estany hi ha un sender que s'enfila a un collet. El sender, que a l'estiu deu ser perfectament transitable, ara està completament gelat, i ens obliga a utilitzar els grampons.
Arribem al collet (2460m), a tocar de la pala de Montareny, on les vistes s'amplien considerablement.
El vent és fortíssim i com que a hores d'ara ja no estem disfrutant de l'excursió, decidim fer mitja volta i deixar el cim per més endavant.
Desfem el camí cap a l'estany de Mascarida, on trobem un grup de gent que també fa mitja volta. Ens saludem ràpidament i sense parar ni un moment seguim baixant fins el refugi de la Pleta del Prat.
Estic segur que el fred que hem passat trigarem a oblidar-lo.
