Turó de l'Home i les Agudes (Vallès Oriental)

Situació: Santa Fe del Montseny.

Inici: Font de Passavets.

Horari: Un matí.

Desnivell: 496m.

Alçada màxima: 1706m.

M’he llevat amb ganes de tocar neu. De fet, ja vaig anar a dormir pensant en tocar neu, i per tant, ja tenia la motxilla feta i tot. Primer volia anar cap al Pirineu, però el fred i el vent que diu que hi fa, no m’atreuen gaire. Així doncs, aprofitant que ha nevat al Montseny, prenc els trastos i me n’hi en vaig.

Com arribar-hi?

Agafo l’autopista AP 7, en el meu cas, en direcció Girona. Prenc la sortida de Sant Celoni que si no recordo malament és la 11.
Travesso Sant Celoni per anar a buscar la carretera que va cap a Santa Fe. Al cap d’uns quilòmetres, passo de llarg Santa Fe i aparco uns centenars de metres més endavant a l’indret conegut com la font dels Passavets.


La ruta pas a pas

La cosa promet, només posa els peus a terra ja trepitjo els quatre o cinc dits de neu que cobreixen el terra; massa poca per utilitzar les raquetes, però suficient per deixar un paisatge preciós.
Pujo cap al Turó de l’Home seguint les marques liles que assenyalen l’itinerari marcat per la diputació. El camí és molt clar i puja fent grans esses entre la fageda.


Sense deixar mai les marques liles, arribo sota les antenes del Turó de l’home. Uns metres més amunt hi ha l’estació meteorològica i el vèrtex geodèsic des d’on hi ha una esplèndida vista en totes direccions. Les Agudes i el Pirineu tot nevat, el Matagalls i la calma amb Montserrat a l’esquena, el Vallès i el Montnegre, el mar... M’abrigo, m’assec i contemplo el paisatge devorant un paquet de galetes de xocolata.
La pujada al Turó de l’Home se m’ha fet curta, i decideixo apropar-me fins a les Agudes. Ara el gruix de neu és superior i en els llocs on el vent ha acumulat la neu m’enfonso fins a sobre el turmell.


Seguint les marques, que em sembla que ara són blaves, arribo al coll de les Agudes. Amb una última pujada i dues o tres patinades em planto al cim.
Ara si, baixo fins el coll de les Agudes i prenc un camí amb marques vermelles que baixa a mà esquerra. Hi ha molts camins que es creuen però seguint les marques i no allunyant-me mai gaire del torrent de Passavets, arribo a la font de Passavets tres hores després d’haver començat l’excursió.
Cap a casa falta gent!

El Comabona (Berguedà)

Situació: Gisclareny, Cadí
Inici: Coll de les Bassotes 1873m.
Horari: un matí
Desnivell: gairebé 700m.
Alçada màxima: 2554m.

Com arribar-hi?

Em llevo relativament d’hora, em fa mandra, el dia és gris i ahir a la nit el meteocat no va ser gaire optimista. Dubto si buscar un altre “plan” més a prop de casa o seguir amb el previst. Com que el dia és molt llarg i tot just acaba de sortir el sol, decideixo tirar endavant i anar cap al Cadí. Si puc pujar al Comabona fantàstic, sinó buscaré bolets i tant content.
Enfilo l’eix del Llobregat fins a Bagà, i des d’allà agafo la carretera cap a Gisclareny. Passo de llarg Gisclareny i arribo al coll de la Bena on acaba l’asfalt. Prenc el desviament cap a l’esquerra per una pista de terra en molt bon estat fins el coll de la Bauma.
A partir d’aquí la pista empitjora i, tot i que el desnivell és considerable, des d’aquest coll és un bon punt de partida per pujar al Comabona. De totes maneres, la meva intenció és començar a caminar des del coll de les Bassotes, i tossut, prenc la pista cap a la dreta, en direcció contrària al Gresolet. Les pedres sobresurten del terra, però sense fer gaire peripècies aconsegueixo arribar al coll de les Bassotes sense fer malbé el cotxe.
Aparco just sota la senyal que indica el nom del coll i les diverses rutes que es poden seguir des d’aquí.


La ruta pas a pas

En dies clars des del coll de les Bassotes es deu poder veure perfectament el Pedraforca. Avui però, els núvols que van creixent el tapen completament i amenacen de començar a tapar la serra del Cadí on, de moment, encara hi toca el sol.
Pujo per l’ample camí en direcció al pas dels Gosolans seguint sempre les marques blanques i grogues del sender de petit recorregut.

El camí va pujant de manera continuada i fent algunes esses fins arribar al Prat Llong. A mig prat, les marques se separen del camí ample que fins ara he seguit, desviant-se cap a l’esquerra.
La vegetació és cada cop més escassa i just sota un dels últims pins que queden trobo un isard amb una sola banya que suposo que és mascle, per la pelleringa que li penja sota les cames. El camí que segueixo passa per on és ell. M’hi apropo i la bèstia no només no s’espanta sinó que, com ja m’ha passat altres vegades, em comença a bufar. A corre cuita, trec la càmara i gravo el moment, pensant que si m’ataca com a mínim tindré un bon video de record. Al final però, sense preses i amb un elevat grau de xuleria, gira cua i s’allunya, aturant-se i mirant-me de tant en tant.
De cop, al final del prat, el camí s’enfila bruscament cap a la serra Pedregosa, a la cresta de la qual arribo en pocs minuts entre esbufecs.

Sóc a 2380 metres segons la indicació que hi ha escrita en un pal de fusta que acabo de passar. És just des de dalt d’aquesta serra que distingeixo a mà esquerra, entre els núvols, la silueta del pic de la Costa Cabirolera, mentre que a mà dreta, veig el pas dels Gosolans i el Comabona allà, al final de tot.
Aquí dalt, fa bastant més fred i ha desaparegut completament la vegetació, excepte una fina capa d’herba mig seca que cobreix el terra.

Segueixo el camí que ara baixa una mica fins el Clot Palomar, en direcció est. I des del Clot, segueixo unes estaques clavades al terra que es dirigeixen directament al Pas dels Gosolans, que distingeixo pel pal indicador.
Per no fer volta, jo tallo pel dret i m’enfilo directament al Puig de la Font Tordera de 2526 metres, des d’on ja hi ha una perfecte vista de tota la Cerdanya i de la cara nord del Cadí. El Comabona em queda just davant, a l’altra banda del collet que tinc a escassos metres. Ràpidament, baixo al coll i pujo la darrera pendent del Comabona de 2554 metres.

Des del cim veig tota la Cerdanya, el refugi de Prat Aguiló, la cara Nord del Cadí, el pic de la costa Cabirolera... i malauradament no veig res de la banda berguedana que és plena de núvols, aturats just uns metres abans d’arribar al cim. Com si alguna cosa no els deixes travessar el Cadí i envair la Cerdanya.

Ara fa més fred, m’abrigo, i començo a baixar ràpidament i pel dret, cap a la Serra Pedregosa on torno a trobar el sender que he fet pujant. Vaig desfent el camí fins el Prat Llong on torno a creuar-me amb l’isard d’una banya que un excursionista que ve de pujada ha espantat.
Ara, el camí ja no té pèrdua i en pocs minuts torno a ser al coll de les Bassotes on content i satisfet, dino i faig una bona migdiada.

Estany de la Gola (Pallars Sobirà)

Situació: Pallars Sobirà, Cerbi
Inici: Cerbi
Horari: mig dia
Desnivell: 862mts
Alçada màxima: 2252mts


Com arribar-hi?

A l’entrada d’Esterri d’Àneu venint de Llavorsi s’agafa la carretera en direcció a Cerbi. És deixa enrera el poble d’Unarre i la desviació a Gavàs. Just abans d’arribar al poble de Cerbi es troba una nova desviació a mà dreta que mena cap al planell del Salari i l’estany de la Gola. Va ser just aquí on vam aparcar el cotxe, tot i que amb un 4x4 i ganes de fer malbé el cotxe es pot arribar a pujar fins el mateix planell del Salari reduïnt en més d’una hora i mitja l’aproximació a peu.


La ruta pas a pas

Com que el cotxe amb el que anàvem és força nou i no ens el volíem carregar, vam aparcar al principi de la pista de la Gola, just on s’acaba l’asfalt (1390mts). Vam començar a pujar durant una bona estona per la pista de terra, seguint les indicacions de l’estany fins al planell de Salari on s’acaba la pista (2000mts).

Arribats al planell vam esmorzar una mica abans d’agafar el camí costerut que en poc més de mitja hora et deixa a la sortida d’aigües de l’estany de la Gola, entre restes d’antigues construccions que devien voler aprofitar l’aigua del llac per alguna cosa (2252mts). A dalt de l’estany hi feia bastant fred i després d’arribar a l’entrada d’aigües del llac vam fer marxa enrera a buscar la component del grup que havia preferit quedar-se al planell de Salari prenent el sol que pujar a veure el llac.
Tot i que l’estany de la Gola és força bonic, em vaig quedar amb les ganes d’arribar fins els propers Tres Estanys i estany de Ventolau en un circuit circular amb sortida i arribada al mateix estany de la Gola. Queda pendent. La baixada la vam fer per la mateixa pista.

El Puigpedrós (Cerdanya)

Situació: Cerdanya, Meranges.

Accés: Per la carretera de Meranges al Malniu.
Inici: Pla de Campllong.
Horari: un dia i mig.
Desnivell: més o menys 1165 mts
Alçada màxima: 2914 mts

És cert, fa dies que no escric res, i no és per manca de ganes. El que passa és que he estat passejant tant que no trobava el moment d’escriure, cosa que intentaré corregir properament.
Som-hi doncs! Tot i tenir desenes de passejadetes per relatar començaré pel principi.
Havíem decidit marxar un parell de dies per intentar escalar el Roc Colom de 2868mts. Un pedrot enorme i molt bonic situat al costat mateix del Puigpedrós.
Vam pujar cap a Meranges per la carretera que va cap el refugi del Malniu on no vam arribar. De fet, vam aparcar el cotxe uns quants metres més avall, al pla de Campllong.
Aparcat el cotxe vam començar l’aproximació al refugi lliure Folch i Girona on vam trobar una parella de Txecs que hi pensaven passar la nit. Amb el nostre anglès macarrònic vam aconseguir entendre que havien arribat fa uns dies a l’aeroport de Girona i que feien alguna mena de travessa. Ens van convidar a instal·lar-nos al refugi i els hi vam agrair, però havíem arrossegat el pes de les tendes tota la pujada i ara volíem utilitzar-les. De totes maneres vam acampar molt a prop del refugi, al costat del riu i d’un ramat de vaques amb esquellots que no va parar quiet durant tota la nit.

L’endemà ens vam llevar ben d’hora i a les set ja caminàvem carregats com a burros amb tot el material d’escalada.
Vam passar per les Molleres d’Engorgs on vam carregar aigua i vam arribar al coll de la Portella de Meranges des d’on hi ha una fantàstica vista del Roc Colom.

Des de la Portella vam aproximar-nos cap els peus del Roc i un cop allà vam adonar-nos que no recordàvem amb exactitud per on pujava la via que volíem seguir. Els dubtes, la poca experiència en escalada pirinenca, les hores que anaven passant i el vent fort que bufava va fer que decidíssim canviar el nostre objectiu.
Vam tornar a pujar cap a la portella de Meranges, vam aparcar tot el pesat material d’escalada entre unes roques i vam pujar, seguint unes fites, cap el Puigpedrós de 2914mts.
El cim és molt ample i he de reconèixer que em vaig equivocar un parell de vegades de cim abans de trobar l’autèntic amb creu, vèrtex geodèsic i llibre de registre. Com ha de ser!

La baixada la vam fer desfent el camí de pujada mentre anàvem recuperant el material d’escalada que havíem deixat al coll i les tendes i els sacs que havíem deixat camuflats entre unes roques al costat del refugi Folch i Girona.

Les Penyes Altes del Moixeró (Berguedà)

Situació: Serra del Moixeró.
Accés: Des de Bagà cap al coll de Pal.
Població més propera: Bagà
Inici: Grèixer
Horari: Entre 5 i 7 hores.
Desnivell: 1376mts amunt i 1376mts avall.
Alçada màxima: 2279mts.

Ja ha arribat l'estiu! Potser massa de cop pel meu gust, però ha arribat i ja no té aturador.
Després de varies setmanes d'estar clausurat a casa. Ara que sembla que les pluges s'allunyen, m´he atrevit a sortir més enllà de la comarca. Cosa que esperava amb autèntic deliri.
Havent comprovat un cop més, que ningú em volia acompanyar. Vaig llevar-me ben d'hora, vaig deixar nota a casa de l'itinerari que pensava seguir i vaig enfilar l'eix del Llobregat amunt cap a Bagà. Des de Bagà vaig seguir les indicacions cap el coll de Pal fins a l'inici de la pista que va al poble de Gréixer on vaig aparcar el cotxe.
Mentre menjava unes quantes galetes cobertes de deliciosa xocolata blanca, vaig calçar-me les botes noves, i vaig carregar la motxilla amb doble ració d'aigua perquè he sentit dir que el Cadí, i per extensió la serra del Moixeró, són muntanyes molt seques.
Amb l'estomac mig ple i els braços i les cames empastifades de fastigosa crema solar, vaig pujar per la pista de terra cap al poble de Gréixer on havia de trobar l'inici del camí que mena cap a la canal de la serp. Gréixer és petitíssim, i l'inici del camí, que em va costar 10 llargs minuts de trobar, és al costat d'un pal indicador per sobre el poble.

Suant com un porc per la calor i la pujada, vaig anar seguint les marques grogues que ja no vaig deixar fins a dalt del coll del Raset.
La Canal de la Serp s'enfila de cop entre grandioses parets que et fan sentir molt i molt petit.
Vaig arribar a dalt del coll del Raset envoltat de prats d'herba i vaig tirar cap a la dreta. Seguint un camí perfectament fresat i unes marques taronges vaig plantar-me a dalt de tot de les Penyes Altes, ajudant-me en algun moment de les mans i tot.
A dalt del cim no vaig trobar ningú, i per tant vaig haver de fer-me l'autofoto de rigor per demostrar la "proesa".

Havent descansat i menjat una mica, vaig trucar a casa per informar de la situació i vaig començar a baixar cap el coll del Raset.
Aquest cop però, havent descartat la baixada per la canal de la Serp, vaig encaminar-me cap al Moixeró que no vaig arribar a pujar per mandra. Plantat al coll del Moixeró vaig decidir començar la baixada pel caminet que surt més a l'esquerra ( al costat de la senyal que indica la font del faig).

La idea era escurçar una mica el camí evitant d'arribar fins el refugi de Sant Jordi, i de fet, ara que ho penso, no se si vaig aconseguir escurçar-lo gaire. El que si puc afirmar és que vaig descobrir una de les cares més solitàries del Moixeró.
El camí que vaig agafar des del coll del Moixeró era molt perdedor i no estava gaire fresat. Tot i això unes marques de pintura vermella van ajudar-me en el descens.
Vaig passar per sota el Moixeró en direcció a les Roques Negres, vaig passar el que suposo que era el coll de la Cabrera i vaig trobar una font que dedueixo que era la de la cabrera. I com acostumo a fer, no vaig veure aigua de la font per por d'enganxar mal de panxa.
Vaig seguir baixant evitant desviaments i fixant-me sempre en les tímides marques vermelles. I quan ja començava a pensar que m'havia encigalat de debó, vaig anar a parar al coll d'Escriu davant la meva pròpia estupefacció. I és que no em passa gaire sovint que vagi a parar allà on vull.
Des d'allà, les marques del GR i l'ampla pista van portar-me plàcidament cap al cotxe en poca estona.

La Font d'en Ribes (Vallès Occidental)

Situació: Vallès Occidental, Collserola
Accés: per la carretera de l'Arrabassada.
Inici: Can Ribes
Horari: una hora i mitja
Desnivell: insignificant
Alçada màxima: 400mts.

Fa dies que per algún motiu o altre no aconsegueixo fer cap sortida gaire més lluny de la porta de casa. I no vull dir que aquestes sortides a la proximitat, per exemple, de Collserola no siguin boniques. El que passa que, ja se sap, mai es valora prou el que tens al costat de casa. Sense anar gaire més lluny, aquesta setmana passada, cansat d'arrossegar-me pel sofà vaig visitar la zona de Can Ribes situada a la part alta de la carretera de l’arrabassada; en plena serra de Collserola. Vaig fer una bona passejada que em va apropar al viaducte de Can Ribes, a les fonts de l’arrabassada i d’en Ribes, i a les runes de l’antic Casino. Tot en menys de dues hores.

Vaig aparcar el cotxe a la corba de més avall dels miradors de la font groga on, si no recordo malament, hi ha alguna senyalització que indica que allà és l’àrea de Can Ribes.
Des d’allà, el recorregut que vaig seguir està marcat sempre, de color blau primer i de color groc al final.

El viaducte de Can Ribes és a pocs metres de l’inici de la passejada; és de principis de segle i té 85 metres de llarg i 19 d’alçada. Vaig passejar-m’hi per sobre, vaig contemplar el paisatge i vaig inspeccionar unes runes que hi ha dalt d’un turó a l’altre costat del viaducte i que no se que deuen ser. Quan me’n vaig cansar vaig seguir les marques blaves que donant la volta a la serra de l’Arrabassada van tornar a portar-me al viaducte, aquest cop per la part de sota. Passat el viaducte vaig anar a parar a una pista, i allà, enlloc de tornar cap el cotxe vaig començar a seguir les marques grogues fins a la font d’en Ribes; una font enrajolada de principis de segle i d’estil modernista en perfecte estat de conservació.

Des de la Font d’en Ribes, la font de l’arrabassada és a pocs metres. De principis de segle i d’estil modernista, aquesta font formava part dels jardins del casino. La font que està situada sota un enorme til·ler té unes formes que volien simular els relleus de la muntanya de Montserrat.

Després de veure una mica d’aigua de la cantimplora, ja que la que surt de les fonts no té garanties sanitàries i ja he tingut alguna mala experiència amb aigua no tractada, vaig seguir un petit camí que surt a mà dreta i que em va portar fins a les runes de l’antic casino. Unes runes en tant mal estat que costa imaginar-se com devia ser. Al cap d’una estona, quan vaig cansar-me de donar-hi voltes, vaig tornar al cotxe desfent el camí.

El Prat Muntaner i el Roc dels Quatre Alcaldes (Pallars Jussà)

Situació: Pallars Jussà, Alt Urgell
Accés: Des de la Pobla de segur cap a Hortoneda i el Boumort.
Població més propera: Hortoneda
Inici: Prat muntaner
Horari: Mig matí
Desnivell: molt poc
Alçada màxima: 1888mts.

Aquesta setmana passada, entre ruixat i ruixat, ens vam apropar fins el prat Muntaner amb la intenció de trobar carreretes. Evidentment de carreretes no n'hi havia ni una, de fet, ni tant sols se si en aquest prat se’n fan. Així doncs, vam aprofitar el matí per fer una passejadeta fins el proper Roc dels Quatre Alcaldes. El Prat Muntaner està situat a cavall entre les comarques del Pallars Jussà i L'Alt Urgell, dins de la reserva nacional de caça del Boumort. Nosaltres hi vam accedir pel vessant pallarès a través de la Pobla de Segur i per tant desconec si s'hi pot accedir amb facilitat des de l'Alt Urgell.

Amb el cotxe vam arribar al poble d'Hortoneda i des d'allà a través d'una pista relativament en bon estat vam arribar a la Coma d'Orient i al Prat Muntaner a 1844mts. Vam enfilar-nos en direcció nord-est cap el Tossal de Caners i vam veure els primers cérvols que van passar corrent a pocs metres de nosaltres. I és que de cérvols, daines i cabirols, el Boumort n'està ple i si es camina sense fer gaire escàndol és difícil no veure'n.
Vam seguir la carena coberta per l'herba perfectament retallada pels ramats de bestiar, a l'estil teletubbie, fins el següent turó anomenat tossal negra. I des d'allà vam enfilar-nos al Roc dels Quatre alcaldes a 1888 mts on conflueixen quatre termes municipals.
Va ser precisament dalt del Roc on vam tornar a veure cérvols i daines pasturant. I aquest cop no van fugir tant ràpid perquè el mateix soroll del vent que bufava força fort a favor nostre ens camuflava. Només quan se'm va caure la tapa de la càmera de fer fotos ens van descobrir i van engegar a córrer. Vaig tenir el temps just per fer una foto i prou.
Per tornar cap el cotxe vam agafar la pista que passa per sota el Roc i que mena directament cap el Prat Muntaner on ens va començar a ploure. En resum, una passejadeta molt agradable que si el temps ho permet es pot allargar fins el Cap de la coma d'Orient o el Refugi de Cuberes sense cap problema.

El Puigllançada (el Berguedà)

Situació: Berguedà
Accés: Des de Bagà al Coll de Pal.
Població més propera: Bagà
Inici: Coll de Pal
Horari: Un matí
Desnivell: 300 mts fins el Capa del Serrat Gran i 304 mts fins el Puigllançada.
Alçada màxima: 2409mts

Acabada de caure el que sembla que serà la més gran nevada de la temporada al Pirineu, no podia quedar-me a casa sense tastar-la. Així doncs, vaig prendre el cotxe i vaig enfilar-me per l'eix del Llobregat fins al poble de Bagà, des d'on arrenca la carretera que mena cap el coll de Pal, punt d'inici de l'excursió que m'havia de dur a la Tosa d'Alp. Arribats al coll vaig aparcar el cotxe mig encallant-lo amb la neu, que a dalt del coll tenia un bon gruix, i vaig calçar-me les raquetes.
La Tosa d'Alp de 2537 metres és en direcció oest i és cap allà on vaig dirigir-me. Vaig pujar seguint el GR 150.1, que distingia per les fites que n'indiquen l'itinerari, vaig passar a prop de la Coma Floriu i vaig enfilar-me cap a la carena on, en pocs minuts, vaig arribar el que em sembla que era el Cap del Serrat Gran a 2402 metres, i dic em sembla perquè allà dalt cada bony que trobava tenia un munt de pedres que n'indicaven el cim. Des del Cap del Serrat la vista és espectacular, la Tosa amb el refugi del niu de l'Àliga, el Cadí i la serra del Moixeró, el Pedraforca, la serra d'Ensija... i fins i tot la Cerdanya ben coberta pels núvols que hi estaven fent nevar. Va ser precisament la visió sobre les nuvolades de la Cerdanya, la meva enemistat amb el mal temps i la borrufa que es començava a deixar notar que em van fer decidir a tornar. No és la primera, ni la última vegada que faig marxa enrere i no em fa cap vergonya reconèixer-ho.

Al cotxe hi vaig arribar en pocs minuts, ja se sap, cara avall fins i tot la merda corre. Va ser mentre em treia les raquetes que vaig veure, allà davant mateix, el Puigllançada amb la lletgíssima antena de telefonia mòbil al seu cim i no ho vaig poder resistir. Vaig tornar a calçar-me i vaig pujar, aquest cop cap a l'est, fins a dalt de tot del Puigllançada de 2409metres. La pujada que des del coll de Pal és molt directe, no té pèrdua; el cim és a dalt de tot, al costat de l'antena. Les vistes són impressionants i després de gaudir-ne i d'alimentar-me només vaig haver de baixar pel dret, altre cop fins el coll.

Ara, ja puc desar el material d'hivern i esperar amb impaciència l'arribada de les agradables temperatures primaverals.

El Pedraforca (Berguedà)

El Pedraforca és una d'aquelles mítiques muntanyes que sempre es torna a fer (sobretot si amb el temps has oblidat l'eterna tartera).
Així doncs, guiats pel poder d'atracció d'aquesta muntanya, aquest cap de setmana ens hem apropat fins el refugi Lluís Estasen, un dels punts de partida de les ascensions al Pedraforca.

Situació: Berguedà, Saldes, Refugi Lluís Estasen.
Punt d'inici: Mirador del Gresolet (1573m)
Accés: Des de Saldes cap a Gòsol per la carretera B-400, s'arriba a un trencall, a mà dreta, que puja fins al Mirador del Gresolet.
Horari total: 4:30 hores
Pujada acumulada: 940 metres
Alçada màxima: 2506 metres
Ruta: Mirador del Gresolet - Refugi Lluís Estasen - Tartera de Saldes - Enforcadura - Pollegó Superior - Enforcadura - Tartera de Saldes - Refugi Lluís Estasen - Mirador del Gresolet.

La ruta pas a pas

Un cop hem aparcat el cotxe al mirador del Gresolet, el primer que fem és prendre el camí que en direcció oest ens apropa als peus del refugi Lluís Estasen (1675m).

Refugi Lluís Estasen

Palplantats davant del refugi, divaguem uns minuts sobre la ruta que volem seguir. Per la dreta marxa el camí que va al coll del Verdet i per l'esquerra el de la tartera.
Com que volem anar sobre segur i mentre pujàvem amb cotxe per la carretera ja hem vist que la tartera no presenta cap dificultat decidim pujar per aquí.

 Camí de la tartera

 

Prenem el camí que en direcció sud-est s'endinsa al bosc. El sender que seguim és el PR C-123 i puja suaument fins a deixar-nos als peus de la tartera.
Des d'aquí i fins a l'enforcadura, el camí no té pèrdua, cal pujar tota la tartera buscant el camí més fàcil.

 Pujant per la tartera

 

Cansats, ens plantem a l'enforcadura (2356m) on un vent gèlid ens recorda l'arribada del front fred, cent vegades predit pels homes del temps durant tota la setmana.

 Enforcadura

El Pollegó superior, on ens enfilarem, és el de la dreta, i cap allà és cap on ens dirigim.
Seguim les marques que s'enfilen a la roca i en pocs minuts ens plantem al cim (2506m).

 El Cadí vist des del cim

 

Dalt del cim ens fem les fotos de rigor i, com que el fred és intens i els núvols es comencen a enganxar, decidim començar la baixada de seguida.
Desfem el camí fins a l'enforcadura, i des d'allà amb l'ajuda de la neu i les pedres, fem un descrens vertiginós fins a l'entrada del bosc.

 Baixant per la tartera

 

Des d'aquí, només hem de desfer el sender fins el refugi i des d'allà seguir el camí que ens torna al cotxe.

El Tossal de Mirapallars (Pallars Jussà)

El Montsec és una serralada calcària prepirinenca de més de 40 km de llargada i compartida per tres comarques catalanes: el Pallars Jussà, la Noguera i la Ribagorça.

La força dels dos rius que el travessen, la Noguera Pallaresa pel congost de Terradets i la Noguera Ribagorçana pel de Mont-rebei, l'han dividit en tres sectors.

M'aproximaré al Montsec més oriental, el de Rúbies, i si tot va bé, m'enfilaré al Tossal de Mirapallars que com el seu nom indica, és un excel·lent mirador del Pallars i les comarques veïnes.

Situació: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies, Vall de Barcedana

Accés: Per la C-13, a l'alçada del pantà de Tarradets, prenc la carretera LV-9121 en direcció a Llimiana. Uns metres abans d'arribar a Llimiana trenco a mà dreta cap a Sant Cristòfol de la Vall. Per la carretera asfaltada, passo de llarg el poble de Sant Cristòfol, el de Sant Martí i el de Mata-solana fins al coll de l'hostal Roig on hi ha una masia. Aparco el cotxe uns metres sota el coll en una pista de terra que comença a mà dreta.

Punt d'inici: Hostal Roig (1095m)

Horari aproximat: unes 4 hores

Distància: 13 km

Pujada acumulada: 580m

Alçada màxima: 1672m

Punts d'interès: Tossal de Mirapallars, obaga del Montsec.

Ruta: Hostal Roig – tossal de Mirapallars – Pas de les Eugues – Hostal Roig.

La ruta pas a pas

Deixo el cotxe a la pista de terra que comença uns metres per sota el coll de l'Hostal Roig, al costat de les runes d'una antiga construcció i d'un pal indicador.

Per aquesta mateixa pista començo a endinsar-me al bosc seguint les marques del GR 1 que de vegades s'aparta de la pista per fer drecera, però que sempre hi torna.

Aquests últims dies ha anat fent alguna que altra nevada que ha cobert la part alta del Montsec. L'excursió promet, i per si de cas, porto les raquetes de neu fermades a la motxilla.

La pista que va agafant pendent, comença a endinsar-se al Montsec, primer pel costat d'alguns camps i després pel mig del bosc de roures.

La neu ja cobreix completament el sòl i cap als 1400 metres decideixo calçar-me les raquetes per no enfonsar-me.

Poc a poc la vegetació ha anat canviant i els roures han deixat pas a pins i matolls.

Quan porto més d'una hora pujant, arribo a una cruïlla on hi ha un pal indicador que assenyala la direcció que cal prendre per pujar al Mirapallars.

Abandono la pista que anava seguint i fent cas del pal indicador prenc el nou camí a mà esquerra.

El camí flanqueja la base del cim del Mirapallars i s'encarà cap a un coll. Arribat al coll, només he de seguir la carena a mà dreta per arribar al cim del Mirapallars (1672m).

Fot un fred que pela, però les vistes sobre el Pallars i la Noguera, completament tapada per un mar de núvols, són excepcionals.

Faig les fotos de rigor i emprenc la tornada abans no quedi glaçat.

Segueixo la carena del Montsec en direcció est cap al pas de les Eugues que distingeixo clarament perquè és un coll molt pronunciat. El camí ha desaparegut sota la neu i no trobo la manera de baixar fins al coll del pas de les Eugues perquè la pendent és molt pronunciada.

Després de rumiar-hi decideixo baixar bosc a través improvisant la millor manera d'anar a parar al torrent de la Coma Gran que em queda a baix a mà dreta.

Un cop al torrent, només l'he de seguir fins a tornar a trobar la pista per on he començat a caminar, i amb ella el cotxe.