Zona: Vallès Oriental, Montseny, Gualba.
Accés: Des de Gualba segueixo les indicacions cap al parc del RACC i Riells. Just després de travessar la riera trenco a mà dreta cap a Riells. Passo de llarg el trencall que va a cal Gaveller i aparco un parell de corbes més amunt.
Punt d’inici: A la pista de Gualba a Riells (374m), passat cal Gaveller.
Horari: 2:45h
Pujada acumulada: 390 metres.
Alçada màxima: 660 metres.
Punts d’interès: Salt de Gualba, gorg Negre, riera de Gualba, Suro Gros.
La riera de Gualba recull les aigües des del pantà de Santa Fe fins a desembocar a la Tordera. Durant aquest curt trajecte fins a la Tordera però, té temps de formar gorgs i salts d’aigua que el fan, poc més que encantador. El llegendari gorg Negre i el salt de Gualba que visitaré avui, són exemples del que pot arribar a generar aquesta riera.
La ruta pas a pas
Aparco el cotxe a la pista que va de Gualba a Riells. Pujo uns metres per la pista fins a la corba tancada cap a la dreta i prenc el camí evident que baixa cap al parc del RACC (374m).
Arribo a una pista, just davant d’un pal que assenyala una ruta. Tiro cap a la dreta per l’ample pista i en pocs minuts arribo al mirador del Salt de Gualba. Realment el salt d’aigua és bastant més alt i gros del que m’imaginava.
Un cop vist el salt des de dalt, cal mirar-lo des de baix. Agafo un sender senyalitzat que baixa fent marrades cap a la central núm. 3 i uns metres abans d’arribar-hi prenc un caminet a mà dreta en direcció al salt. En pocs minuts em planto davant del gorg de la Goja, als peus mateix del salt.
Un cop mirat i remirat el salt, desfaig el camí i, ara si, baixo fins a la central núm. 3.
Travesso la riera i pel costat d’una petita sèquia m’enfilo a la pista que dona accés a la central.
Prenc la direcció oposada a la central i de seguida arribo a una pista que puja cap a la pedrera. Des de la mateixa cruïlla busco un sender que s’enfila a mà dreta entre el bosc i els matolls.
Pujo i pujo sense perdre el camí que té tendència a endinsar-se a la vall. Arribo als tubs d’aigua que baixen de la central de dalt núm. 2, giro a l’esquerra i segueixo pujant encara una mica més.
Ara el camí comença a planejar i en pocs minuts arribo a la central núm. 2 (640m).
La presa de la central està gairebé gelada i això m’anima perquè un dels teòrics al·licients d’avui és veure els canelobres de gel que hauria d’haver-hi al riu.
Creuo el riu pel costat de la resclosa i vaig a buscar un petit sender que, de moment, baixa per la riba esquerra de la riera. Vaig en compte perquè hi ha gel per tot arreu i ja he patinat un parell de vegades.
Arribo a la creu de dalt del gorg Negre. Baixo cap al riu, fins als peus del salt d’aigua. Els canelobres esperats, tot i que no són gaire grans, pengen de la paret de roca. De manera força imprudent intento col·locar-me al mig del riu per fer una bona foto i, com no podria ser d’un altra manera, acabo amb mans i peus dins de l’aigua gelada.
No prou escarmentat, decideixo seguir baixant per la riba esquerra esquivant, sempre que es pot, les plaques de gel.
Quan ja no puc seguir baixant per la riba esquerra, travesso el riu i ho intento per la riba dreta.
Faig alguna desgrimpada i entre alguna que altra patinada més, arribo als peus de l’últim salt del gorg Negre, sota l’altra creu.
Faig alguna desgrimpada i entre alguna que altra patinada més, arribo als peus de l’últim salt del gorg Negre, sota l’altra creu.
Raja aigua i hi ha gel per tot arreu i ara mateix no se per on anar a buscar la pista de can Prat que segons el mapa passa molt a prop.
Al final, després de fer i desfer diversos senders que resulta que no ho són i de plantejar-me seriosament fer marxa enrera per on he vingut, trobo un pas per la riba dreta del gorg que em deixa en un sender que travessa la riera.
Sense més problemes i sense mullar-me gaire els peus arribo principi de la pista que mena a can Prat.
Sense més problemes i sense mullar-me gaire els peus arribo principi de la pista que mena a can Prat.
Passo pel costat de l’alzina anomenada suro Gros i en pocs minuts arribo a la masia de can Prat (530m).
Passo per la part de baix de la masia, per una pista que passa entre camps de conreu i arribo a la pista que va de Gualba a Riells.
Passo per la part de baix de la masia, per una pista que passa entre camps de conreu i arribo a la pista que va de Gualba a Riells.
Ja només he de baixar per la pista fins a trobar el cotxe.
8 comentaris:
Quan trigues en fer aquest recorregut i quina dificultat té???
Gràcies.
Ep,
Ja fa temps que hi vaig anar però repassant les dades de l'excursió, vaig dedicar-hi unes 3 hores i prop de 400 metres de desnivell.
Recordo que em va costar força trobar alguns passos, sobretot a la zona del gorg negre, on vaig haver de caminar per la riba del riu sense cap sender evident i buscant els millors passos per baixar fins a la pista de can Prat.
Com en tots els cursos d'aigua, si la riera baixa molt plena, potser és millor no aventurar-s'hi.
Una Abraçada
Hola!!
Es pot anar mes amunt del Racc en 4x4? o per nasso has de deixar el cotze aparcat al Racc?
Gracies!
Ep,
Jo no vaig entrar en cap moment al Parc del RACC amb cotxe.
Abans d'arribar al Parc del RACC, just després de creuar la riera de Gualba, vaig prendre la pista de terra en direcció a Riells. Per la pista, vaig pujar fins a prop del Salt de Gualba i vaig aparcar el cotxe al voral de la pista. Després només cal buscar el sender que baixa fins al Salt d'aigua. A més, fent l'excursió sencera, acabes retornant fins el cotxe per aquesta mateixa pista.
Vagi bé.
Hola!! Així doncs, entenc que es pot visitar el salt de gualba sense entrar al parc del Racc? Nosaltres no som socis i ens agradaria poder anar.
Gracies!
Ep,
Ja fa temps que no hi vaig, però aparcant a la pista de Gualba a Riells, vaig arribar fins al salt d'aigua sense saltar cap tanca, trobar cap cartell que em prohibís el pas ni pagar cap entrada.
Que tinguis sort.
Bones, jo vaig ser-hi un dia que havia plogut bastant (de fet, tota la setmana) i va ser impossible arribar al gorg, fins i tot els veïns del poble em van recomanar de veure el salt d'aigua (que baixava ple) però no arriscar-me a creuar o acostar-me als marges del riu, tot i aixi vam mirar de fer-ho. Vam deixar el cotxe a la pista just al RACC i vam seguir per caminet paral·lel a la pista de les mines fins a la central electrica amb l'aigua que dius gelada. Un cop allà ens van recomanar no provar de baixar per perill de caure pels pendents i de la força de l'aigua. Tot molt bonic però sense senyalitzar (encara que no te perdua en dia solellat) a més que sense avis dels riscos pel tema de l'aigua.
Disfruteu
Hola!! Jo vull anar aquest cap de setmana? És segur que no he de pagar? Segons m'han explicat vas a parar gairebé al Salt. Un cop hi hagi arrivat, imagino que podré baixar a veure els gorgs oi? És el que més m'interessa de la ruta. Gràcies abans que ress.
Publica un comentari a l'entrada