El Pedró del Catllaràs (Berguedà)

Avui m'he llevat amb ganes d'ampliar horitzons. I per fer-ho, aniré a descobrir una de les moltes zones del país que encara desconec totalment.

Situada a l'Alt Berguedà (entre la Pobla de Lillet i Borredà), la serra del Catllaràs és un massís calcari prepirinenc d'alçades discretes que ha sabut conservar una gran diversitat de flora i fauna. La seva superfície, atapeïda de vegetació alberga des del pi roig més robust fins a la flor de neu més delicada i des del rosegador més petit fins el cérvol més gros.

Començaré la descoberta del Catllaràs des del seu vessant més septentrional, a tocar de la Mare de déu de Falgars.

Situació: Alt Berguedà, Catllaràs, Santuari de Falgars.

Accés: Des de Guardiola de Berguedà prenc la carretera B-402 direcció a la Pobla de Lillet. Passada la rotonda, just abans d'entrar a la Pobla de Lillet, trenco a mà dreta per una pista forestal asfaltada que arriba fins al Santuari de Falgars on aparco el cotxe.

Punt d'inici: Collada de Falgars (1254m)

Horari aproximat: 3:20h
Distància aproximada: 12 km

Pujada acumulada: 555metres

Alçada màxima: 1765metres

Punts d'interès: Santuari de Falgars, Pla de Catllaràs, Pedró.

Ruta: Collada de Falgars - Pla de Sant Cristòfol - Camp de l'Ermità - Coll del Llevató - Pla de Catllaràs - Collada del pla de l'Orri - El Pedró - Pla de Catllaràs - Coll de la Ceba - Camp de L'ermità - Collada de Falgars.

La ruta pas a pas

Començo a caminar des de la Collada de Falgars (1254m), uns metres per sota de l'església de la Mare de déu de Falgars, just a tocar de la font.

El GR 4, que aniré seguint durant un bon tros del recorregut, passa just per darrera la font.

M'asseguro que la cantimplora és plena d'aigua i començo a pujar pel GR en direcció SW fins al pla de Sant Cristòfol i el camp de l'Ermità.

Deixo a mà dreta, la pista que va a Sant Julià de Cerdanyola, i a mà esquerra , la que travessa el camp i ve del coll de la Ceba, per on espero retornar més tard.

Jo, segueixo pujant seguint el GR 4 fins el collet Llevató (1628m) on torno a retrobar la pista de terra. El sender que marxa cap a l'esquerra, és el PR C-52 i també porta al pla de Catllaràs. No el segueixo perquè el mapa que porto és força precari i antic, i no me n'acabo de fiar.

Així doncs, des del collet del Llevató segueixo pujant per la pista, mig coberta de neu, seguint les marques del GR i deixant a mà esquerra una altra pista.

Arribo al pla de la Clusa, i uns metres abans de la collada de Sant Miquel deixo el GR i prenc, a mà esquerra, una pista que em porta a enllaçar amb el PR C-52 i l'idíl·lic pla de Catllaràs (1668m).

 

Passo pel costat del Roc de Catllaràs i pujo per una pista enfangada, en direcció SE, cap a la Collada del Pla de l'Orri (1695m) on arribo en pocs minuts.

El cim del Pedró, tot i que no és el punt més alt del Catllaràs, és un vèrtex geodèsic, i com que el tinc a tocar no dubto en enfilar-m'hi esperant trobar bones vistes.

Des del coll segur que hi ha un sender que s'hi enfila, però com que la neu el tapa pujo bosc a través buscant el punt més alt.

En poca estona arribo al cim del Pedró (1765m). Des del cim les vistes hi són, però no són gaire amplies perquè els arbres tapen bona part de la visió.

Menjo quatre galetes i començo la baixada del cim, bosc a través, fins a la collada de l'Orri i el pla de Catllaràs.

Des del pla, prenc la pista que planejant primer i en forta pendent després, marxa en direcció NE cap al coll de la Ceba (1548m), on hi ha un encreuament de pistes.

Arribo al coll de la Ceba i trenco cap a l'esquerra per la pista, que resseguint la Baga de Fontanals, en poca estona em deixa al camp de l'ermità.

Des d'aquí, només he de desfer el camí per on he pujat fins al Santuari de Falgars on tinc el cotxe.

Aguas Tuertas (Aragó)

Fa temps que cada cop que en tenim l'oportunitat anem a conèixer alguna vall del Pirineu. Si l'any passat va tocar la vall del Roncal, aquest any optarem per la vall d'Hecho, a l'Aragó, que rep el nom del famós i turístic poble d'Hecho. Volem conèixer el bosc de la Selva de Oza, i si la neu i el temps ho permeten ,visitar l'alta vall d'Aguas Tuertas i les seves restes megalítiques.

Situació: Jacetánia, Valle de Hecho, Guarrinza.
Punt d'inici: Barranc del Barcal.

Accés: Des del poble d'Hecho, prenem la carretera asfaltada que es dirigeix a la Selva d'Oza. Passem de llarg el refugi i el càmping de la Selva d'Oza i seguim per la carretera una mica més plena de forats fins a prop de Guarrinza. Ara la carretera mig asfaltada que seguíem es converteix en pista forestal. La seguim fins al barranc del Barcal on una senyal de prohibit el pas ens obliga a deixar el cotxe.
Horari: 2:15 hores 

Pujada acumulada: 265 metres
Alçada màxima:1640 metres
Punts d'interès: Alta vall d'Aguas Tuertas, restes megalítiques, vall de Guarrinza.

La ruta pas a pas

Per una pista en bones condicions arribem fins el barranc del Barcal que aquesta època de l'any baixa carregat d'aigua del desgel. Com que a partir d'aquest punt l'accés amb vehicle hi està prohibit, deixem el cotxe aparcat en un espai habilitat al costat de la pista.
Revisem l'itinerari que seguirem en un mapa, i examinant l'entorn arribem a la conclusió que el risc d'allaus no és elevat i que no cal agafar les raquetes (que guardem al maleter del cotxe des que vam sortir de casa) perquè la cota de neu està molt amunt. Aquesta última decisió la maleirem uns metres més amunt.
Per un pont que hi ha al marge dret de la pista, travessem el barranc del Barcal i comencem a pujar suament per la mateixa pista.

 
Arribem a l'alçada del barranc d'a Loma, que també va carregat d'aigua i ens obliga a sucar els peus per travessar-lo.

A mà esquerra, a l'altra banda de la vall, és veuen perfectament els salts que el riu Aragón Subordán fa al baixar d'Aguas Tuertas.  
A poc a poc la pista va omplint-se de neu i comencem a entendre que les raquetes no s'havien d'haver quedat al cotxe.

 
Des d'on som, una mica més amunt del barranc d'a Loma, es veu clarament les marrades que fa el camí per arribar al coll que dona accés a la Vall d'Aguas Tuertas, uns metres per sobre nostre. 
Les marrades són molt clares però nosaltres, enlloc de seguir el camí, pujem pel dret, per una tartera que ens ajuda a no mullar-nos excesivament els peus amb la neu.

 
En poca estona guanyem la majoria del desnivell que farem avui fins a un tancat pel bestiar que dona accés al coll on hi ha un refugi lliure, cobert de neu fins a mitja porta.
Davant nostre s'obre una esplèndida panoràmica de l'alta vall d'Aguas Tuertas completament plana amb el riu Aragón Subordán serpentejant-hi tranquil·lament pel mig.

 
Just aquí, a l'entrada de la vall hi hauria d'haver un dolmen que no veiem perquè deu estar colgat de neu, però que en tot cas, demostra que fa milers d'anys que aquestes muntanyes són habitades. I és que tota la vall d'Hecho està plena de vestigis històrics de totes les èpoques.
Veient aquesta esplanada als nostres peus, no podem fer altra cosa que baixar-hi a fer una volta.

 
Així doncs, seguint les petjades d'altra gent, baixem des del coll fins al costat del riu i recorrem un bon tros de la vall.
El paisatge és preciós, ja que a les altes i escarpades muntanyes que envolten la vall hi contrasta l'esplanada per on el riu Aragón Subordán fa enormes llaçades que van de punta a punta. De fet, és tal la planura del terreny que de vegades dubtes de la direcció que segueixen les aigües del riu.

Per acabar-ho de rematar, al final de la vall  la Serra de Bernera té un aspecte completament amenaçador, amb un núvol que en tapa les puntes més altes. És l'inici del canvi de temps que una estona després farà baixar les temperatures i provocarà ruixats i nevades. 

Sense cap mena de dubte l'alta vall d'Aguas Tuertas és un dels llocs més bonics del Pirineu.

 
Un cop visitada la vall i abans no es produeixi el canvi de temps pronosticat pels meteoròlegs, fem mitja volta i pel mateix camí que hem vingut retornem al cotxe.

 

El Pla de Busa i el Capolatell (Solsonès)

El Pla de Busa és un altiplà  situat al nord-est de la comarca del Solsonès que crida especialment l'atenció perquè està completament envoltat per altíssimes cingleres. Són precisament aquestes cingleres que tradicionalment n'han dificultat l'accés, les que han ajudat a mantenir l'espai en perfecte estat conservació.

Situació: Solsonès, serra de Busa.

Punt d'inici: grau de la creu (1371m)
Accés: Des de Solsona prenc la carretera C26 en direcció a Navés, trenco cap a l'esquerra en direcció a Besora. Deixo enrere el castell, i segueixo la pista asfaltada. Sempre fent cas de les indicacions de Busa deixo enrere trencalls a dreta i esquerra fins superar el cinglera de la Creu. Aparco el cotxe just al coll que separa el tossal de la Guàrdia de la cinglera de la Creu.
Horari aproximat: 2:15h
Distància aproximada: 9 km
Pujada acumulada: 125 metres
Alçada màxima: 1375 metres
Punts d'interès: Pla de Busa, ermita de Sant Cristòfol, el Capolat, el Capolatell, el Rial de Busa.

La ruta pas a pas.

Tant bon punt trec el nas per sobre de les cingleres i veig el pla de Busa ja intueixo que no quedaré decepcionat.
Deixo el cotxe a la zona que sembla habilitada com aparcament, just a l'entrada del Pla (1371m) al costat mateix de la creu i del tossal de la Guàrdia.

Des del mateix aparcament, em faig una idea general del Pla i situo en el mapa les diferents construccions que veig, el Rial, l'ermita de Sant Cristòfol, la Casa Vila.
Començo a baixar per la pista que mena a la masia del Rial de Busa, situada al mig del Pla. A dreta i esquerra tinc un magnífic bosc de pi roig amb l'herba perfectament retallada pels ramats que hi deuen pasturar, a l'esquena deixo el coll i el tossal de la Guàrdia.

Hi ha una mica de neu i gel a la pista de les últimes nevades. Vigilant de no fotrem de lloros arribo a una cruïlla on un pal indicador assenyala la direcció de l'ermita de Sant Cristòfol  que vull anar a visitar.
Prenc la pista enfangada que marxa cap a la dreta i la segueixo durant un bon grapat de metres deixant enrere tots els trencalls fins que en trobo un que indica la direcció de Sant Cristòfol.

Deixo momentàniament la pista que seguia i trenco a la dreta per una pista que en un no res em deixa als peus de l'ermita.
Un cop examinada l'ermita des de tots els costats, desfaig el camí fins a tornar a trobar la pista que seguia, uns metres per sota d'on sóc.
Ara em dirigeixo, en direcció nord-oest, cap a la masia no habitada de la Casa Vila. Paro un moment, uns metres abans d'arribar-hi i baixo una mica per un sender a mà esquerra que m'aproxima a una font.

Torno enrere fins a la pista i, ara si, arribo a la Casa Vila. Passo a tocar de la casa i segueixo la pista que, en direcció nord-oest, s'endinsa al bosc.
Sense deixar el camí, que no té pèrdua, arribo al Capolat (1358m), amb unes magnifiques vistes sobre la cinglera del Moro, el Port del Compte i la Vall de Lord.

Ara el camí comença a baixar lleugerament fins arribar a la palanca que dóna accés al Capolatell, també conegut com la presó de Busa.
El Capolatell és una mola de roca completament envoltada per cingles verticals d'un centenar de metres d'alçada. Només s'hi pot arribar per la banda oriental, a tocar del Pla de Busa, on l'alçada del cingle és menor i una passarel·la metàl·lica, no apta per qui pateixi vertigen, en facilita l'accés.

És tal l'aïllament d'aquesta roca que, durant la guerra del francès (1808-1814) el Capolatell va ser utilitzat com a presó dels soldats francesos que no tenien manera d'escapar.
Travesso la passarel·la que dona accés al Capolatell en compte perquè fa una mica de pendent i no voldria caure.
Faig la volta a la presó de Busa vigilant els nombrosos avencs que perforen la roca. Les cingleres que cauen completament verticals em fan comprendre el perquè s'utilitzava aquest espai com a presó. Només es pot sortir d'aquí per la passarel·la o llençant-se al buit unes quantes desenes de metres.

Un cop considero que el Capolatell ja està explorat, torno a travessar la passarel·la en sentit est i desfaig el camí fins a la Casa Vila.
Just abans d'arribar a la Casa Vila prenc un camí, a mà dreta, que va directament a la masia del Rial ( la única masia habitada del Pla).

 
Passo pel costat del Rial de Busa , a mà esquerra, i de les basses que recullen l'aigua, a mà dreta.
Uns metres més enllà del Rial arribo a la cruïlla on retrobo la pista que ve del coll on he aparcat el cotxe i he començat l'excursió.