11 d’abril, 2010

Aguas Tuertas (Aragó)


Fa temps que cada cop que en tenim l'oportunitat anem a conèixer alguna vall del Pirineu. Si l'any passat va tocar la vall del Roncal, aquest any optarem per la vall d'Hecho, a l'Aragó, que rep el nom del famós i turístic poble d'Hecho. Volem conèixer el bosc de la Selva de Oza, i si la neu i el temps ho permeten ,visitar l'alta vall d'Aguas Tuertas i les seves restes megalítiques.


Situació: Jacetánia, Valle de Hecho, Guarrinza.
Punt d'inici: Barranc del Barcal.
Accés: Des del poble d'Hecho, prenem la carretera asfaltada que es dirigeix a la Selva d'Oza. Passem de llarg el refugi i el càmping de la Selva d'Oza i seguim per la carretera una mica més plena de forats fins a prop de Guarrinza. Ara la carretera mig asfaltada que seguíem es converteix en pista forestal. La seguim fins al barranc del Barcal on una senyal de prohibit el pas ens obliga a deixar el cotxe.
Horari: 2:15 hores 
Pujada acumulada: 265 metres
Alçada màxima:1640 metres
Punts d'interès: Alta vall d'Aguas Tuertas, restes megalítiques, vall de Guarrinza.




La ruta pas a pas

Per una pista en bones condicions arribem fins el barranc del Barcal que aquesta època de l'any baixa carregat d'aigua del desgel. Com que a partir d'aquest punt l'accés amb vehicle hi està prohibit, deixem el cotxe aparcat en un espai habilitat al costat de la pista.
Revisem l'itinerari que seguirem en un mapa, i examinant l'entorn arribem a la conclusió que el risc d'allaus no és elevat i que no cal agafar les raquetes (que guardem al maleter del cotxe des que vam sortir de casa) perquè la cota de neu està molt amunt. Aquesta última decisió la maleirem uns metres més amunt.
Per un pont que hi ha al marge dret de la pista, travessem el barranc del Barcal i comencem a pujar suament per la mateixa pista.

 
Arribem a l'alçada del barranc d'a Loma, que també va carregat d'aigua i ens obliga a sucar els peus per travessar-lo.
A mà esquerra, a l'altra banda de la vall, és veuen perfectament els salts que el riu Aragón Subordán fa al baixar d'Aguas Tuertas.  
A poc a poc la pista va omplint-se de neu i comencem a entendre que les raquetes no s'havien d'haver quedat al cotxe.

 
Des d'on som, una mica més amunt del barranc d'a Loma, es veu clarament les marrades que fa el camí per arribar al coll que dona accés a la Vall d'Aguas Tuertas, uns metres per sobre nostre. 

Les marrades són molt clares però nosaltres, enlloc de seguir el camí, pujem pel dret, per una tartera que ens ajuda a no mullar-nos excesivament els peus amb la neu.

 
En poca estona guanyem la majoria del desnivell que farem avui fins a un tancat pel bestiar que dona accés al coll on hi ha un refugi lliure, cobert de neu fins a mitja porta.
Davant nostre s'obre una esplèndida panoràmica de l'alta vall d'Aguas Tuertas completament plana amb el riu Aragón Subordán serpentejant-hi tranquil·lament pel mig.

 
Just aquí, a l'entrada de la vall hi hauria d'haver un dolmen que no veiem perquè deu estar colgat de neu, però que en tot cas, demostra que fa milers d'anys que aquestes muntanyes són habitades. I és que tota la vall d'Hecho està plena de vestigis històrics de totes les èpoques.
Veient aquesta esplanada als nostres peus, no podem fer altra cosa que baixar-hi a fer una volta.

 
Així doncs, seguint les petjades d'altra gent, baixem des del coll fins al costat del riu i recorrem un bon tros de la vall.
El paisatge és preciós, ja que a les altes i escarpades muntanyes que envolten la vall hi contrasta l'esplanada per on el riu Aragón Subordán fa enormes llaçades que van de punta a punta. De fet, és tal la planura del terreny que de vegades dubtes de la direcció que segueixen les aigües del riu.


Per acabar-ho de rematar, al final de la vall  la Serra de Bernera té un aspecte completament amenaçador, amb un núvol que en tapa les puntes més altes. És l'inici del canvi de temps que una estona després farà baixar les temperatures i provocarà ruixats i nevades. 
Sense cap mena de dubte l'alta vall d'Aguas Tuertas és un dels llocs més bonics del Pirineu.

 
Un cop visitada la vall i abans no es produeixi el canvi de temps pronosticat pels meteoròlegs, fem mitja volta i pel mateix camí que hem vingut retornem al cotxe.

 

2 comentaris:

Cruyffista-Leninista ha dit...

Amb aquest bloc no em cal sortir de casa per veure món ! Bernat ets un crac !!! Bravo !

Aniol

Anònim ha dit...

I quina sort vaig tenir en poder-te acompanyar!